Pallassos i monstres

by Albert Sánchez Piñol

Aquesta és la història d’Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Seko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d’un grapat de dictadors africans. Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d’excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d’Acer, Senyor de les Bèsties de la Terra i de l’Aigua i Miracle Únic. Es van fer portar en cadira gestatòria. Van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries.

Van penjar els seus retrats en escoles, esglésies, tavernes i bordells. Van donar el seu nom a carrers i universitats, i també a illes i llacs. Res no era impossible per a aquests individus: podien traslladar la capital del seu país al seu poblat o dipositar el tresor del banc nacional als soterranis de casa seva. Qualsevol caprici es convertia en realitat per obra de la seva voluntat. Eren pallassos, però també monstres. I en el monstre l’extravagància és inseparable de l’espant. Els seus súbdits van conèixer tot l’espectre dels horrors.

Si no fos perquè han estat contemporanis nostres, tindríem la temptació de negar-ne l’existència. Però eren reals. Per això hem preferit cedir-los la paraula. Que siguin ells mateixos els qui es retratin tal com eren o tal com són.

Genres: History, Nonfiction

256 pages, Paperback

First published January 1, 2000

About the author

Albert Sánchez Piñol was born in Barcelona in 1965 and is an anthropologist and writer. His writing has appeared in several journals, and Cold Skin is his first novel. Already translated into fifteen languages, it won the Ojo Critico Narrativa prize on its original publication in Catalan in 2003.

Reviews

[Ruben · Rating 1 out of 5]

Fa riure, però no fa riure. L'he trobat fluix i, en alguns aspectes, bastant racista. No val gens la pena.

[Askatasuno · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat l'estil irònic del llibre. Les 8 biografies són terrorífiques i donen la mesura del que la estupidesa i el servilisme poden aconseguir. No puc deixar de pensar què hi ha un cert paral·lelisme entre Trump i algun d'aquests pallasos monstruosos. Res de bo a l'horitzó.

[themac · Rating 3 out of 5]

Massa periodístic pel meu gust. M’ha aportat informació sobre el fi del colonialisme

[Oscar · Rating 3 out of 5]

Minibiografias, que nos ilustra con un tono irónico la capacidad de los humanos para ser infames.
Vamos que son africanos, pq el autor ha decidido centrarse en la época poscolonial de África pero vamos...igual nos hubiera valido,Europa, América.
Es flipante lo miserables y ruines que somos. Aquí, destaca lo absurdo y casi cómico de la mayoría de sus decisiones. Cómico, aunque la realidad es que es trágico a rabiar.

Bien escrito, con esa ironía y critica, propia del autor.

[Anquises · Rating 4 out of 5]

Interesante colección de minibiografías con un propósito común: mostrar la capacidad del ser humano para la corrupción, la mezquindad y la ineptitud.
Los capítulos tienen la duración perfecta para dar una buena idea general de cada uno de estos dictadores, sin llegar a ser exhaustivos y permitiendo que el lector pueda continuar su investigación particular.

Imprescindible la reflexión final, que a mi parecer es lo que más valor da al libro y permite despojarlo de una potencial y peligrosa interpretación racista o clasista.

[Paky · Rating 4 out of 5]

El libro se me ha quedado corto, me ha faltado más claridad y detalles en muchas exposiciones. En todo caso, es interesante para no olvidar que vivimos al borde de la locura y África no ha sido una excepción, la historia se viene repitiendo en todos los continentes y tantos países que han sufrido la locura y ambiciones de unos pocos elementos sin escrúpulos, sin olvidar el apoyo imprescindible e interesado de otros países que se dicen demócratas. También me pregunto si en este libro no habrá también una referencia oculta o premonitoria a lo que ha ocurrido en los últimos años en el propio país del autor.

[Iván Giménez · Rating 4 out of 5]

Vuit retrats excel·lents dels tirans africans. Els que més m'han interessat han estat Idi Amin, Mobutu i Haile Selassie. També m'ha agradat la conclussió final, són uns monstres africans, però que difícilment es poden explicar sense el referent de l'explotació colonial europea.

[LoadNeo · Rating 4 out of 5]

Aunque es un libro que he acabado a principios de 2022 no había recordado marcarlo como leído hasta ahora.
El autor hace un repaso a todas las calamidades que los dictadores africanos provocaron (porque el libro es del 2000 y ya se ha quedado un poco viejo). El título es genial porque realmente te debates entre reírte de lo ridículos que eran y horrorizarte por las barbaridades que cometieron. Lo recomiendo mucho como introducción a la historia postcolonial africana. Me ha dejado con ganas de conocer mucho más de este increíble continente.

[Iñaki Tofiño · Rating 3 out of 5]

Si no en saps res, de tota aquesta colla de sàtrapes, doncs el llibre fa servei perquè és una bona introducció als totalitarismes africans postcolonials (sobretot la reflexió final sobre la seva causa). Si ja saps una mica d'història d'Àfrica, doncs nihil novum sub sole, però escrit amb un estil entretingut.

[Don · Rating 3 out of 5]

Ridículamente real. Deidades de bajo presupuesto que se convierten en los protagonistas de las pesadillas de muchos pueblos por cuenta del legado colonialista.

Verdades que pocas veces exploramos pero que resultan necesarias para recordarnos el poder del mal humano. Ni dioses, ni salvadores: payasos y monstruos.

[Rafa · Rating 4 out of 5]

Molt interessant aquest assaig sobre dictadors africans, massa sovint beneïts per Occident. Et fa reflexionar sobre qui mana al món: si els demòcrates o les petroleres (bé, sembla que hi ha pocs dubtes).

[Nelet · Rating 3 out of 5]

És un llibre que et sorprèn perquè desconeixia els funcionament de govern d'aquests països africans. Al final, sembla que cada cas es repetisca i fa perdre l'interès. Però està ben documentat.

[Hannah Blackstone · Rating 3 out of 5]

3.5 en realidad.

[Manel Cano · Rating 4 out of 5]

Perfils de tirans esperpèntics, ridículs, però sovint acceptats per Europa, que mirava i mira cap a una altra banda.

[Martí · Rating 5 out of 5]

El definiria com “divertit” si no fos perquè narra històries reals. Molt entretingut… i també molt trist.

[Álex · Rating 3 out of 5]

Interesante, ágil, biografías espeluznantes y grotescas a partes iguales; ironía un poco basta, estilo aún por depurar. Y, bueno, un poco más detallado aquí: https://eleternoaprendiz.wordpress.co...

[Maria Rosalia]

🏅🏅🏅🏅🏅🏅