What do you think?
Rate this book
La matemàtica de la història: Alexandre Deulofeu o el pensador global
S’imaginen que fa setanta anys, en plena Guerra Mundial, algú hagués pronosticat el
fracàs de l’experiència marxista, el despertar xinès, la decadència colonial de França i
Anglaterra, el caos italià, la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial i el seu paper
principalíssim, director d’una Europa que ha d’unir-se sota la seva ègida en el segle
XXI, la deriva dels Estats Units vers formes de poder dictatorials i fins i tot la
independència de Catalunya?
I això quan la dictadura franquista ofegava totes les llibertats?
Aquestes i altres prediccions van ser fetes per Alexandre Deulofeu a partir de la seva
teoria històrica, batejada per Francesc Pujols com La matemàtica de la història. Si tot
això s’acompleix, deien els crítics de l’època, haurem de convenir que Deulofeu li ha
pres el pols al rellotge de la Història.
fracàs de l’experiència marxista, el despertar xinès, la decadència colonial de França i
Anglaterra, el caos italià, la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial i el seu paper
principalíssim, director d’una Europa que ha d’unir-se sota la seva ègida en el segle
XXI, la deriva dels Estats Units vers formes de poder dictatorials i fins i tot la
independència de Catalunya?
I això quan la dictadura franquista ofegava totes les llibertats?
Aquestes i altres prediccions van ser fetes per Alexandre Deulofeu a partir de la seva
teoria històrica, batejada per Francesc Pujols com La matemàtica de la història. Si tot
això s’acompleix, deien els crítics de l’època, haurem de convenir que Deulofeu li ha
pres el pols al rellotge de la Història.
206 pages, Kindle Edition
Published December 29, 2015
7 people are currently reading
66 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 8 of 8 reviews
January 28, 2019
Llibre decebedor, desordenat, repetitiu i caòtic on s'hi barreja la teoria de "la matemàtica de la història" amb les opinions personals de l'autor sense que sigui possible destriar-ne una de l'altra.
Després d'una introducció de la periodista Patricia Gabancho on explica la relació del seu pare amb Alexandre Deulofeu segueix un pròleg llarg i excessiu de 50 pàgines de l'autor comentant i aplicant les teories del seu avi a l'actualitat abans de que aquestes hagin estat explicades.
El llibre dedica molt poc espai a Alexandre Deulofeu i la seva teoria, i no s'hi marca una línia clara entre les seves teories i opinions i les de l'autor del llibre. No existeix una bibliografia i hi apareixen molts textos citats de manera descontextualitzada i interessada, sense mencionar el llibre ni la pàgina del que han sigut extrets.
´
Juli Gutiérrez fa un repàs del món actual a base d'opinions personals i utilitzant moltes dades de les quals no en menciona les fonts. Es cometen molts errors conceptuals i histórics i s'apliquen conceptes de forma errada; per exemple es considera l'URSS un règim feudal (pag. 116) o es diu que Mao Ze Dong va fundar el Partit Comunista Xinès l'any 1949 (pag. 128.). S'afirma sistemàticament que Deolufeu va ser l'únic a preveure la caiguda de la Unió Soviètica que suposadament ningú s'esperava tot i la caiguda del mur de Berlín l'any 1989...
Constanment es salta d'un "imperi" a l'altre sense acabar-ne de delimitar les fronteres i s'utilitza sistemàticament de manera anacrònica el concepte de l'estat-nació contemporani per analitzar realitats anteriors com "Mesopotamia" o "Grècia" que mai van formar una unitat política independent i centralitzada. També es parla de fases "feudals" de manera anacrònica tant abans con després de la desaparició d'aquest sistema econòmic, seria més correcte parlar de fases "aristocràtiques". Hi ha regions del planeta com Àfrica, Oceania o moltes part d'Asia que no es mencionen, cosa extranya per un "mètode global".
Es citen molt pocs textos d'Alexandre Deolufeu i segurament el motiu es degui a que els pocs que hi apareixen deixen entreveure teories racistes i eurocèntriques decimonòniques. A la pàgina 222 un text de Deolufeu diu que «[...] les invasions dels pobles estrangers no alteren el llevat racial, i que després de la quarta generació la sang deixa de ser impura (sic)», a la mateixa pàgina hi ha una afirmació delirant del mateix autor on diu que «a la península ibèrica des de fa tres mil anys hem demostrat com s'hi distingeixen un poble valenciano-catalano-balear, un poble de la meseta, un poble basc, un poble galaico-portuguès, un poble andalús (sic) [...]».
Es tracta doncs d'un llibre decebedor, repetitiu, poc seriós i gens recomanable on s'hi exposen teories poc rigoroses, anacròniques, delirants, racistes i supremacistes.
Després d'una introducció de la periodista Patricia Gabancho on explica la relació del seu pare amb Alexandre Deulofeu segueix un pròleg llarg i excessiu de 50 pàgines de l'autor comentant i aplicant les teories del seu avi a l'actualitat abans de que aquestes hagin estat explicades.
El llibre dedica molt poc espai a Alexandre Deulofeu i la seva teoria, i no s'hi marca una línia clara entre les seves teories i opinions i les de l'autor del llibre. No existeix una bibliografia i hi apareixen molts textos citats de manera descontextualitzada i interessada, sense mencionar el llibre ni la pàgina del que han sigut extrets.
´
Juli Gutiérrez fa un repàs del món actual a base d'opinions personals i utilitzant moltes dades de les quals no en menciona les fonts. Es cometen molts errors conceptuals i histórics i s'apliquen conceptes de forma errada; per exemple es considera l'URSS un règim feudal (pag. 116) o es diu que Mao Ze Dong va fundar el Partit Comunista Xinès l'any 1949 (pag. 128.). S'afirma sistemàticament que Deolufeu va ser l'únic a preveure la caiguda de la Unió Soviètica que suposadament ningú s'esperava tot i la caiguda del mur de Berlín l'any 1989...
Constanment es salta d'un "imperi" a l'altre sense acabar-ne de delimitar les fronteres i s'utilitza sistemàticament de manera anacrònica el concepte de l'estat-nació contemporani per analitzar realitats anteriors com "Mesopotamia" o "Grècia" que mai van formar una unitat política independent i centralitzada. També es parla de fases "feudals" de manera anacrònica tant abans con després de la desaparició d'aquest sistema econòmic, seria més correcte parlar de fases "aristocràtiques". Hi ha regions del planeta com Àfrica, Oceania o moltes part d'Asia que no es mencionen, cosa extranya per un "mètode global".
Es citen molt pocs textos d'Alexandre Deolufeu i segurament el motiu es degui a que els pocs que hi apareixen deixen entreveure teories racistes i eurocèntriques decimonòniques. A la pàgina 222 un text de Deolufeu diu que «[...] les invasions dels pobles estrangers no alteren el llevat racial, i que després de la quarta generació la sang deixa de ser impura (sic)», a la mateixa pàgina hi ha una afirmació delirant del mateix autor on diu que «a la península ibèrica des de fa tres mil anys hem demostrat com s'hi distingeixen un poble valenciano-catalano-balear, un poble de la meseta, un poble basc, un poble galaico-portuguès, un poble andalús (sic) [...]».
Es tracta doncs d'un llibre decebedor, repetitiu, poc seriós i gens recomanable on s'hi exposen teories poc rigoroses, anacròniques, delirants, racistes i supremacistes.
January 23, 2022
Una teoria amb poc fonament. Explicat de manera caòtica i sense ordre. Falta establir conceptes i definir-los correctament: civilització, imperi, procés agressiu, procés creador... Tot termes vagues que es poden manipular per concordar amb certes prediccions. Que els números siguin exactes, com les civilitzacions de 5100 anys o imperis de 550, porta a pensar que no estem parlant de ciència ni de veritat. En cap lloc hi ha barres de errors, incerteses o simplement fórmules matemàtiques. Cosa que fa el títol del llibre força inapropiat.
Es prediu la independència de Catalunya el 2029. No només això sinó la desintegració de Espanya. Afirmacions contudents que són producte del deliri de simplificar, de pensar que processos complexes poden ser descrits fàcilment.
La idea més esbojarrada és la de pensar que una teoria que prediu la història portarà la pau al món, sense tenir en compte efectes de profecia autocomplerta.
Es prediu la independència de Catalunya el 2029. No només això sinó la desintegració de Espanya. Afirmacions contudents que són producte del deliri de simplificar, de pensar que processos complexes poden ser descrits fàcilment.
La idea més esbojarrada és la de pensar que una teoria que prediu la història portarà la pau al món, sense tenir en compte efectes de profecia autocomplerta.
December 3, 2018
Malauradament, un dels pitjors llibres que he llegit en molt de temps. L’he acabat perquè sóc incapaç de deixar-ne cap a mitges.
No té ni ordre ni concert. Llibre desestructurat que aboca idees, matisos i apunts històrics (potencialment interessants) i els repeteix fins que el lector els avorreix.
N’estic convençut que la teoria de Deulofeu era molt més potent que aquest “homenatge” que li ha volgut fer el seu nét. Sap greu pel farmacèutic.
No té ni ordre ni concert. Llibre desestructurat que aboca idees, matisos i apunts històrics (potencialment interessants) i els repeteix fins que el lector els avorreix.
N’estic convençut que la teoria de Deulofeu era molt més potent que aquest “homenatge” que li ha volgut fer el seu nét. Sap greu pel farmacèutic.
June 26, 2017
N'esperava molt més, d'aquest llibre. Li posaria un 2.5 o un 3, no ho sé. El plantejament era una mica desordenat i espès, bastant repetitiu d'una manera caòtica que impedia que la lectura fos amena. La teoria de Deulofeu, que tant em recorda a la psicohistòria d'Asimov, és molt interessant però tal com la presenta el seu nét en aquest llibre costa acabar-la d'entendre.
November 11, 2019
Dens, però imprescindible si ets curiós de ma matemàtica aplicada a grans moviments socials.
September 7, 2023
Molt diferent,molt après. Sens dubte me'l rellegire...
October 7, 2020
El llibre és interessant, però li falta estructura. Salta molt de moments i llocs. Es deixa coses on el mateix autor diu que es per espai...?
------
Apunts del llibre i saber-ne més:
Diferents imperis (550 anys aprox)
Japo
794 aristocracia
Colapsa administracio I ordre public protecció samurais
1192 govern 700 anys militar 1467 guerres fins el 1573 que es comença a unificar fins el 1590, guerra petita unificats 1603 fins el 1868 modernització i expansió contra imperi rus i xino fins perdre la 2GM 1945
1952 recupera sobirania, recesio 1990
dins Imperi de Japó 1868-1947 = 79anys
https://www.gutenberg.org/files/30175...
https://mastay.info/es/posts/5/latino...
------
Apunts del llibre i saber-ne més:
Diferents imperis (550 anys aprox)
Japo
794 aristocracia
Colapsa administracio I ordre public protecció samurais
1192 govern 700 anys militar 1467 guerres fins el 1573 que es comença a unificar fins el 1590, guerra petita unificats 1603 fins el 1868 modernització i expansió contra imperi rus i xino fins perdre la 2GM 1945
1952 recupera sobirania, recesio 1990
dins Imperi de Japó 1868-1947 = 79anys
https://www.gutenberg.org/files/30175...
https://mastay.info/es/posts/5/latino...
This entire review has been hidden because of spoilers.
April 14, 2017
Correcta aproximació a un dels intel·lectuals més incompresos de la nostra història. Llibre força desordenat, molta dispersió dels elements que es volen incloure i sentiment final de manca de planificació del mateix. Malgrat tot, merescuda vindicació d'un figuerenc que hauria de ser encara més universal.
Displaying 1 - 8 of 8 reviews