Esperava més. Fora d'alguna reflexió encertada i interessant, com la de l'origen i la finalitat -i la justificació individual, que és el més interessant!- de les propines, em fa la sensació que es queda en un intent desgavellat d'establir paral•lelismes -exageradament amb calçador- entre els mecanismes econòmics de control de l'art, la cultura i la societat i la forma mateixa dels productes artístics, els constructes culturals i les convencions socials que, pense, naixen de casualitats o costums arbitraris i no de la malignitat dels poderosos. Podem estar d'acord en sospitar d'ells i identificar-los com a causa de la desigualtat i la injustícia, però d'ahí a pensar que tots els elements de la nostra existència i, sobretot, l'oci són ordres guvernamentals subliminals hi ha un bon tros.
M'ha quedat el regust de pamflet conspiranoic (que ho és, i ho avisa) excessivament artificial i artificiós, i me l'hauria empassat molt més fàcilment si estiguera escrit d'una manera més accessible i planera, no tan rimbombant, i amb referents més propers i menys rebuscats, però la lectura ha estat farragosa en molts moments, i crec que no és tant cosa de la traducció com de l'estil de l'autor. Encara així, he de reconéixer-li alguns punts punyents, dels que et mouen a qüestionar-te coses que dones per fetes.