Un dia d'estiu, un home de mitjana edat s'introdueix a la casa dels veïns, que se n'han anat de vacances, i s'hi instal·la d'una manera molt peculiar. L'home és solter, té el pare en una residència i treballa de carter; a mesura que l'acompanyem en el seu periple d'intrús, anem descobrint les raons d'un comportament insòlit que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. I, també, amb una advocada d'ofici. Robinson, un relat iniciàtic que és alhora una història d’amor i de follia i una reflexió sobre la soledat, sobre la comunicació i sobre la imaginació com a refugi, ens enfronta a l'evidència que Vicenç Pagès Jordà ha atès un grau insòlit de maduresa lietrària. Perquè només des de la plena maduresa creativa es pot escriure una novel·la breu tan sorprenent, intensa i colpidora com aquesta.
Vicenç Pagès Jordà va néixer l'any 1963 a Figueres. El 1989 va guanyar la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura, i l'any següent va aparèixer el seu primer llibre, el recull de contes titulat Cercles d'infinites combinacions (ed. Empúries). El 1991 va publicar l'obra de bricolatge textual titulada Grandeses i misèries dels premis literaris (Llibres de l'Índex), formada per un miler de citacions. L'any 1995 va aparèixer la seva obra més ambiciosa, El món d'Horaci (ed. Empúries), una novel·la que es troba a mig camí entre la ficció i l'assaig creatiu. L'any 1997 va veure la llum el seu llibre de més èxit, la novel·la curta Carta a la reina d'Anglaterra (ed. Empúries), que narra en cent pàgines mil anys de la vida del protagonista.
A aquest llibre el seguiria Un tramvia anomenat text (ed. Empúries, 1998), un assaig sobre l'escriptura que considera el text com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. En companyia de l'altre (premi Documenta 1998, publicat per Edicions 62 el 1999) marca el retorn al gènere conte. En aquesta ocasió, el recull és unitari, ja que tots els relats giren al voltant del tema del doble. El va seguir la novel·la La felicitat no és completa, premi Sant Joan 2003 (Edicions 62), la biografia intermitent d'un personatge sense conviccions, traduït al castellà l'any següent amb el títol La dicha no es completa (El Aleph). El 2004, el recull El poeta i altres contes va obtenir el premi Mercè Rodoreda, i va ser publicat l'any següent (Proa). El 2006 va aparèixer De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil (Proa). El setembre de 2009 torna a l’editorial Empúries amb la novel·la Els jugadors de whist. El novembre del 2011 publica El llibre de l'any, amb il·lustracions de Joan Mateu. El maig de 2013 publica un llibre infantil, La llentia viatgera, il·lustrat per Joan Riera Calabús. El desembre de 2013 obté el premi Sant Jordi amb la novel·la Dies de frontera.
La carrera de Pagès Jordà continua sent una sorpresa rere una altra. En un format molt més contigut (tant en extensió com en estil), a Robinson hi ha una destil·lació dels fets, una abstracció de la personalitat del protagonista dividida en una primera part més sòlida (l'Operació Comando) i una segona (i tercera) més psicològica i introspectiva (l'Última Expulsió). Imprescindible.
He dubtat molt entre el 3 i el 4, però com que Vicenç Pagès Jordà és un dels grans de la nostra literatura i cada llibre és una exploració narrativa brutal, m’he decantat pel 4. És una novel·la breu, intensa i molt poc habitual. El protagonista és una mena de Robinson de ciutat que un dia decideix passar una setmana a casa dels veïns, aprofitant que ells són de viatge. Què hi fa a casa els veïns? De tot. Què passa després? De tot. Sempre ho dic: llegiu en Vicenç!!