Quan es parla de la Guerra Civil s'omet el paper que hi van tenir les dones. Amb Les dones del 36, Isabel Olesti va voler donar veu a algunes de les moltes «roges» que van participar activament en la Guerra Civil i que en van patir les conseqü. repressió, exili, presó, lluita clandestina… Amb el seu relat, aquestes nou dones del 36 van voler transmetre el que va signifi car la seva feina en els anys difícils de la guerra i el valor que va tenir la seva participació en la lluita contra el feixisme.
sabel Olesti Prats (Reus, Baix Camp, 12 d'abril de 1957) és escriptora i periodista catalana. Signa la majoria de les seves publicacions com a Isabel Olesti. Es va dedicar professionalment a la dansa contemporània fins al 1995. El seu primer recull de contes, Desfici, va obtenir el Premi Andròmina l'any 1988. Després ha publicat Dibuix de dona amb ocells blancs, recull de contes guanyador del Premi Josep Pla 1995, i les novel·les L'aire groc, El marit invisible, El festí de Nàpols, La muntanya dels secrets i La pell de l'aigua.
Vides de dones tan fortes i valentes que fa pena veure que no s'ha cuida't gaire la redacció ni l'estil. Són records que semblen transcrits sense cap mena de filtre, tal qual el recorden. En algunes històries queda el relat una mica confús. Trobaria a faltar una mica de context històric i algun peu de pàgina amb informació sobre algun personatge o esdeveniment. És una llàstima que aquestes vides no hagin tingut la repercussió que els pertocaria. És la nostra història
El llibre m'ha agradat molt, però no és perfecte. Com comenta una altra usuària, no semblen haver cuidat la redacció, no hi ha referències ni fonts per poder-les consultar. S'hi fan referències de diaris, entrevistes, fotografies... M'hagués agradat tenir més informació de com trobar-les. També que com les nou històries passen en la mateixa època (pre-guerra, guerra, post guerra, franquisme...) es repeteixen molts fets i es tornen a dir en cada història. No sé si és per remarcar l'importància, però es podia haver tocat diferent. Altra cosa que m'ha deixat amb un gust insatisfactori, és que el llibre es diu Les Dones del 36 amb dues milicianes menjant raïm a sobre d'una sacs en un poble. Jo el vaig agafar pensant que eren històries de milicianes, però ni de lluny es tractava d'això. Només una de les nou dones va ser al front ja post militarització (així que no va ser miliciana), s'hi va estar un mes i a més explica que això de lluitar no és per noies!!! El títol fa referència a l'organització de dones que van viure tota aquesta repressió i es van unir per compartir la seva història, fer-la viva i divulgar la memòria històrica. M'hagués agradat saber més d'aquesta associació en el llibre. He hagut d'anar a altres fonts a internet per buscar-ne.
D'altra banda, m'ha agradat molt viure de prop tots els detalls de com es vivia a l'època, les dificultats que patien i conèixer una realitat que avui dia està oblidada i blanquejada, o millor dit, idealitzada. Les fotografies que conté el llibre són un plus per poder posar cara a les protagonistes.
Em sap greu que aquesta associació ja no hi és, perquè m'hagués agradat poder tractar amb elles i saber més de les seves històries.
Tot i això, les històries mereixen molt més que cinc estrelles i recomano molt llegir-les sigui on sigui, per a què aquestes dones no caiguin en l'oblit.