Leopoldo María Panero pasó gran parte de su vida internado en instituciones psiquiátricas. De esa experiencia surgió una poesía dura y descarnada, pero también una reflexión enormemente crítica con el régimen psiquiátrico. Para Panero la psiquiatría era un sistema de disciplinamiento, un dispositivo de control social en manos del poder. Su pensamiento le llevará a formar parte de la corriente de la antipsiquiatría, que a partir de los años setenta se enfrentará a la sobremedicalización, la invisibilización, la contención física y el recorte de libertades de las personas en situación de sufrimiento psíquico. Con el paso del tiempo, sus reflexiones evolucionarán hacia un mayor hermetismo y sus escritos se llenarán de elementos procedentes de la magia y la mística. Para entonces, Panero se había convertido involuntariamente en el gran poeta maldito de la literatura española contemporánea, pero lo que dejaban ver sus escritos era, sobre todo, dolor.
«Dolor Teórico y Dolor visceralmente Real, de la clase que inunda tu boca con sabor a sangre, que reparte puntapiés, que se asquea de su genitalidad, que vomita cada mañana, que corta tus muslos y muñecas, que se regodea en la soledad, que viola tus recuerdos más queridos, que invade tu casa como un huracán de frío, que araña tu vientre, que deforma las amistades, que convierte tu organismo en el de una víctima, que convence a tu consciencia de su presunta culpabilidad, que pudre tu cerebro como una onza de pan a la intemperie, que impide que duermas y que mea sobre tus sueños y esperanzas cada noche».
Assaig absorbent (en el sentit de paper assecant) que prova d’aportar llum als postulats de Leopoldo María Panero, poeta maleït i icona contracultural, des del punt de vista del mateix pacient amb trastorns mentals i com a erudit, escriptor, poeta i filòsof al voltant de les teories que estudien la psicologia com una eina de repressió (a través dels tractaments coercitius físics i de la medicació a dojo) sobre els pacients diagnosticats amb malalties mentals. Força estimulant per la visió d’equiparar la psicologia amb una nova religió castradora i al pacient com la víctima indefensa davant l’escrutini del facultatiu vist com l’interrogador/inquisidor. El llibre analitza, entre d’altres, les repressions familiars, socials i d’estat sobre l’individu com a causa de les seves patologies mentals, la visió del malalt considerat com un element improductiu i, per tant, inútil socialment al que cal tractar per assimilar (tot i que, en lloc d’anar a cercar les causes profundes o entendre les seves singularitats només sigui necessari esborrar la simptomatologia que li impedeixi ser “normal” per actuar com es considera que ha de ser adequat). Els apartats en què profunditza en les relacions màgiques, esotèriques i místiques per donar explicació a postulats psíquics resulten força interessants. La visió que planteja el llibre es veu força afavorida per un epíleg final de l’assagista en el qual, el focus, és posat sobre el més important: el dolor i el trauma que pateix el subjecte durant anys, davant la incomprensió i falta d’empatia, donat que només és tractat com a subjecte d’estudi per encaixar en les teories de torn. En alguns passatges es fa una mica confús el seguiment, ja que abunda la terminologia, nombroses teories que es complementen, que expandeixen conceptes o que s’anul·len unes a les altres, així com quantitat de corrents i defensors o detractors que engronsen una quantitat d’informació ingent completada per una abundant bibliografia final i que topen, també, amb la singularitat críptica i apropiacionista de l’autor objecte de l’assaig.
Muy interesante y de un tema importante que se debería hablar más a menudo, pero escrito de una forma académica y complicada y pesada de leer. Aún así, se percibe todo el trabajo puesto por parte del autor y la emoción con respecto al tema y a Panero.
la figura de Panero y sus investigaciones que aunaban comunismo y antipsiquiatría me han parecido muy interesantes pero el libro está lleno de terminología academicista que me ha impedido entender del todo sus reflexiones