Ako se retrouve au prise avec le garçon à la tête couturée qui avait disparu. Sévèrement frappé à coup de barre de fer, le garçon n’est plus qu’une plaie vivante. Et, très étrangement, il ne montre aucun signe de souffrance particulier mais délire complètement ce qui fait peur à Ako. Alors que Nimura trouve une sortie et qu’il cherche le moyen de quitter au plus vite les lieux, Ako et le garçon étrange sont une fois de plus agressés par des hommes, à l’intérieur de l’hôpital. L’hélicoptère arrivera-t-il bientôt pour ramener Ako et le vaccin auprès de Téru ?
Minetarō Mochizuki (望月峯太郎) is a manga artist. He is best known for his apocalyptic thriller series Dragon Head (ドラゴンヘッド Duragon Heddo), as well as the comedy series Mai Wai. Mochizuki has also written one-shot manga such as Zashiki Onna.
Me he decidido a darle cinco estrellas por dos motivos. Primero, por esas últimas 100 páginas con Teru entrando en Tokio a la manera de los postapocalípticos clásicos como La guerra de los mundos o La nube púrpura. Un colofón de aúpa a la revelación de la catástrofe detrás de toda la historia. Y segundo por cómo utiliza Mochizuki ese suceso y el estado de ánimo en el que deja a los supervivientes para enlazar con la ausencia de oportunidades y el pesimismo de una parte de la población japonesa contemporánea. Después de la locura y la acción del anterior tomo, la desesperanza se cuela en el relato de manera rotunda.
Seto, Iwada i Nimura aconsegueixen escapar de la ciutat dels bojos suïcides i arribar al poble soterrat on viu la dona que cuida a Teru. Li donen els medicaments i Iwada, que ha reparat l’helicòpter, subministra el combustible i se’n van. Abans, la senyora i diu a Teru que cuidi a Seto, i li explica alguna cosa d’ella que el lector no sap... Suposo que és el que ella mateixa li explica més endavant al noi, que els seus pares van morir en un accident de cotxe feia un any i mig i que vivia amb els seus tiets, pel que es troba sola... Quan marxen en l’helicòpter, sobrevolen el núvol compacte de cendres amb molt de perill i finalment s’adonen que el mont Fuji ha entrat en una erupció gegant i que el seu gràter s’ha convertit en un forat negre de proporcions gegantines. No saben què ha provocat què (terratrèmol/tsunami, erupció o d’altres causes desconegudes). Després aterren en una ciutat on hi ha un centre comercial per abastir-se, però una altra erupció desconeguda i un altre terratrèmol molt fort fa que escapin amb l’helicòpter però que Teru es quedi a terra perquè els altres no el poden esperar. Teru aleshores es desperta i veu com una riuada d’aigua l’ha arrossegat molt enllà i després troba les restes de l’helicòpter i una tomba amb les ulleres d’Iwada. Camina kilòmetres i kilòmetres i es troba amb un home molt ferit que li diu que Tòquio, cap a on va, és l’infern (ell li havia donat les claus de casa seva a Seto i li havia promès que no l’abandonaria), però aquest home cau per un barranc i mor. Teru segueix caminant mig mort i finalment arriba a Tòquio, on tot és destrucció i soledat...
Valoració al final de la sèrie, tot i que ara només dic això... Aquest volum està ple d’acció i empoció, però el guió és força menys interessant que el seu predecessor. No obstant, la qualitat dels dibuixos i el muntatge són molt bons. Veurem el final...
NOTA: LES CINC ESTRELLES ESTAN ATORGADES DESPRÉS DE LA LECTURA GLOBAL
This entire review has been hidden because of spoilers.
Esto se ha convertido en mi historia de catástrofe favorita. En este tomo tenemos más información sobre qué pasó (o al menos algunas hipótesis) con nuestros protagonistas intentando seguir acercándose a Tokio. Obvio que las cosas se complican y tenemos más escenas de destrucción y apocalipsis hermosamente dibujadas y narradas por Mochizuki (y sus asistentes, calculo). Es increíble el nivel de narración visual que tiene esto, te agota sólo de mirarlo, es otro nivel. No quiero que termine 😭