Teru et Ako ont échappé de peu à la tornade de feu qui s’était répandue sur la ville en ruine dans laquelle ils avaient trouvé refuge. La méfiance règne avec les militaires qui les ont sauvés et les blessures de Teru obligent Ako à prendre les décisions seule. Elle ne va cependant pas tarder à découvrir une réalité encore pire que celle qu’ils avaient imaginée…
Minetarō Mochizuki (望月峯太郎) is a manga artist. He is best known for his apocalyptic thriller series Dragon Head (ドラゴンヘッド Duragon Heddo), as well as the comedy series Mai Wai. Mochizuki has also written one-shot manga such as Zashiki Onna.
La narrativa de Mochizuki continúa entre lo ortopédico y lo extravagante, pero su dibujo se realimenta muy bien con la historia: ese cómo el fin del mundo saca a la luz los monstruos que llevamos dentro (¡Y qué monstruos!) frente a qué nos podemos aferrar para no perder nuestra humanidad. Además la aventura mantiene esa vena claustrofóbica que tan bien funcionaba durante el primer tomo y pico, a pesar de haber abandonado el túnel. Incluso se comienza a ver el motivo de la catástrofe y por qué el tebeo se titula así. Casi todo bien.
Abandon à environ 1/4 du livre. Ce troisième tome prend une éternité à aboutir. L’histoire a perdu toute son intrigue et son charme. Ça fait une centaine de page et le groupe est toujours en train de flâner à coté Teru qui est dans le coma à se demander où trouver de l’essence. Perte de temps totale.
Fugen a l’helicòpter els dos militars: Iwada, el pilot, que és bona persona, i Nimura, un noi egoïsta i que carregat de ràbia i desitjos de venjança contra tots i tothom per tot el que està passant. Teru està greument ferit i Ako baralla per salvar-li la vida. Sobrevolen tota l’àrea plena d’unes cendres cada cop més compactes, el que fa que el motor de l’helicòpter s’espatlla i que a més es quedin sense combustible. Per fi arriben al mar i des d’allà a una península que ara s’ha convertit en illa perquè l’enorme tsunami ha soterrat molta part de la terra. Allà arriben a un lloc on queda una casa que abans era un poble on sobreviu una dona que cura a Teru però que els explica que a la ciutat va haver-hi un terratrèmol gegant seguit d’un tsunami de dimensions catastròfiques que ho va engolir tot, però que ningú sap d’on va sorgir el núvol de cendra tan estrany. La dona els diu que va sobreviure perquè va pujar a una muntanya propera des d’on va tornar al seu poble, ara soterrat i on no va sobreviure ningú. Els diu que si van a l’hospital d’aquell poble poden obtenir combustible i medicaments pel tètanus que te Teru, sense els quals morirà. Ako decideix anar amb Nimura perquè no es fia d’ell i porta les càrregues de les armes. Per les muntanyes es troben a dos nois, un amb el cap dividit en quatre per cicatrius que no parla i sembla no sentir que balbuceja “dragon...”. L’altre els hi diu que hi ha rebels que els volen matar. Aquests apareixen, els ataquen i resulten ser els ciutadans del lloc on van, decidits a fer un suïcidi col·lectiu. Ja a la ciutat es produeix una persecució en que ells es refugien en un edifici que resulta ser una trampa i després arriben a l’hospital, on després d’una forta persecució i tirotejos aconsegueixen escapar per separat, o almenys el final queda obert. Nimura és rescatat amb la meitat dels medicaments per Iwada en helicòpter, que també ha estat atacat pels ciutadanes bojos. En un moment de la història, cap al final, Ako parla amb el noi del cap amb cicatrius, i aquest li diu amb poques paraules, que ella no acaba d’entendre, que la situació va ser comparada al Cap d’un Drac de Hokusai, el pintor japonés, com si el terratrèmol i el foc fossin aquest gran monstre que emergeix de les profunditats. Suposo que aquesta idea tornarà a sortir més endavant... Hi ha una obra de Hokusai que es diu “El dragón de humo escapando del Monte Fuji”; potser fa al·lusió a aquesta obra? Tampoc ens podem oblidar de “La gran ola”, que encara que no faci al·lusió a cap drac, sí que representa una onada gegant a punt de soterrar el Mont Fuji i en realitat Japó sencer... Una altra cosa a destacar és la “conversa” que té la dona quan es troba a soles amb Teru agonitzant, quan aquest ja té convulsions i sembla que ha de morir, cap al final. La dona li diu que no s'ha de deixar vèncer per la foscor, que els monstres d'aquesta són reals però que habiten en l'interior de cada un de nosaltres, i que només enfrontant-nos a aquestes pors és quan s'aconsegueix vèncer aquests monstres.
Valoració global al final de la sèrie. No obstant, vull fer una petita ressenya d’aquest volum... Es tracta sense dubte del millor amb molta diferencia dels tres publicats. L’emoció va in crescendo, mantenint la tensió de principi a final. Està molt ben fet i narrat. Els dibuixos són molt bons i l’estructura de les vinyetes també. El caos de les accions que veia en els primers dos volums no l’he percebut per res en aquest. És sense dubte un còmic excel·lent en tots els sentits. Espero que la història segueixi avançant a aquest ritme ja que esdevindrà de segur una obra genial.
NOTA: LES CINC ESTRELLES ESTAN ATORGADES DESPRÉS DE LA LECTURA GLOBAL
This entire review has been hidden because of spoilers.
Demoledor tomo donde el foco pasa a estar más en los personajes y en conocer más detalles sobre lo que pasó y el estado en el que se encuentra la sociedad. Cada página te convence más de que lo mejor es corchazo y a la cama.