Rubaiyat: Canciones para beber

by Fernando Pessoa

Fascinat pels Robaiyat (quartets) del poeta persa dels segles xi-xii Omar Khayyam, Fernando Pessoa en va escriure gairebé dos-cents. Seguint l’exemple del líric oriental, en els Robaiyat de Pessoa hi predomina la celebració de la vida i el neguit per la seva brevetat. L’amor, el sentit de l’existència i el vi són els principals protagonistes d’aquesta petita joia poètica, on s’hi fan presents també la metafísica d’Alberto Caeiro i l’epicureisme de Ricardo Reis. Inèdits durant més de seixanta anys, els Robaiyat de Fernando Pessoa han estat publicats en la seva totalitat l’any 2008, a cura de Maria Aliete Galhoz, dins el projecte d’edició de l’obra completa que porta a terme la Imprensa Nacional de Portugal. La versió catalana que teniu a les mans és la primera traducció mundial de l’edició definitiva portuguesa.

Genres: Poetry

184 pages, Paperback

First published January 1, 2009

About the author

Fernando António Nogueira Pessoa was a poet and writer.

It is sometimes said that the four greatest Portuguese poets of modern times are Fernando Pessoa. The statement is possible since Pessoa, whose name means ‘person’ in Portuguese, had three alter egos who wrote in styles completely different from his own. In fact Pessoa wrote under dozens of names, but Alberto Caeiro, Ricardo Reis and Álvaro de Campos were – their creator claimed – full-fledged individuals who wrote things that he himself would never or could never write. He dubbed them ‘heteronyms’ rather than pseudonyms, since they were not false names but “other names”, belonging to distinct literary personalities. Not only were their styles different; they thought differently, they had different religious and political views, different aesthetic sensibilities, different social temperaments. And each produced a large body of poetry. Álvaro de Campos and Ricardo Reis also signed dozens of pages of prose.

The critic Harold Bloom referred to him in the book The Western Canon as the most representative poet of the twentieth century, along with Pablo Neruda.

Reviews

[Edgar Trevizo]

Si tienen una fascinación similar a la mía por el Rubaiyát de Khayyám, este libro les parecerá un diamante.

[Adrià Sisternes Domene]

‘Els rubaiyat’ (les quartetes) de Pessoa són una joia. Vaig començar el llibre l’any passat i no el vaig poder acabar. Ara l’he représ, pensant que llegiria uns poemes àgils i que acabaria una feina completa. La meua sorpresa ha estat trobar les notes en prosa de Pessoa sobre Omar Khayyam al final del llibre. Pessoa hi reflexiona sobre l’epicureisme del poeta persa. Roses i vi fan la nostra inútil vida més agradable. Pessoa es plena del pessimisme de Khayyam en estes ‘cançons per a beure’.

[Javier]

“La gente tiene, a mi ver
Cinco razones para beber:
Un brindis, un amigo, o, si no,
Sed, o puede acabar teniéndola,
O cualquier otra razón.”

[Carla Farinola]

hermosa interpretación/recreación de las cuartetas originales de khanyam. una voz muy parecida, nueva por momentos y muy interesante en su despliegue de mundo

[Viernes]

Una oda al tedio, el pesimismo y el alcoholismo.

Es deprimente pero me ha gustado bastante. Tiene versos que son una maravilla. Cito algunos de mis favoritos.

"Lo que fue Troya y lo que fue mi perro / en la misma tierra la misma cosa son."

"El mundo es un yermo donde se hacen fiestas."

"Todo es inútil, hasta el saberlo."

"No sé si amas, si me amas o si la flecha /
de tu mirada me atraviesa mientras la vida / se derrama en la copa."

"Así es el mundo: / Un movimiento regular de olvido."