Postals d'estiu, instantànies vitals, reflexions sobre el pas del temps, el nostre lloc al món, la felicitat inadvertida, la familia que ens embolcalla... Relats deliciosos, sensuals, delicats i emotius que ens transporten a la memòria més íntima de la mà de Silvia Soler, una de les autores catalanes amb més projecció de la nostra literatura actual.
Rellotges de sol és un recull d’articles sobre temes diversos escrits per Sílvia Soler. El llibre m’ha agradat, tant perquè la majoria d’articles m’han semblat entretinguts i ben escrits com pel fet que, justament per ser un recull, quan un dels textos no em convencia el podia acabar de llegir en un parell de minuts i passar al següent.
Està separat en 6 parts que, pel que he vist, es classifiquen en funció dels temes. Les hores serenes està ple de reflexions sobre l’estiu, des de les escenes més quotidianes fins al significat de “la cançó de l’estiu” o els brindis que compartim en família. Els articles d’aquesta part m’han agradat molt, sobretot perquè estaven teixits de nostàlgia. La gallina pensarosa està plena de reflexions literàries, sovint amb recomanació inclosa. Aquesta potser ha sigut la part que m’ha agradat menys, perquè quan parlava d’obres que no havia llegit, tot i que en donava context, em costava connectar amb els sentiments que discutia. Els altres narra breus històries que imaginen com pot ser la vida dels estranys que es troba al carrer, i possiblement va ser la meva part preferida. Fils i nusos és sobre l’amor en totes les formes, no només el romàntic, i em va agradar bastant. El retrovisor, com el seu nom fa preveure, tracta del passat: des dels qui el van viure fins a maneres que intentem retenir-lo (fotos, cintes de CD…), i per què això no ens el tornarà; dels que ja no hi són: de les persones i els moments i com, per més que intentem retenir-los, mai no els recuperarem. L’última part és Recances i bons propòsits, que em va semblar una mica un calaix de sastre i tampoc va ser de les parts que em va agradar particularment. L’autora hi fa reflexions sobre temes diversos: des de la vida fins a la felicitat discreta o la feina de vocació.
En conclusió, m’ha semblat un llibre lleuger i fàcil de llegir, el recomanaria.
Compendi d’articles de la periodista Sílvia Soler. Relats curts, propers i plens d’humanitat que et fan tant somriure ensenyant totes les dents com vessar alguna llagrimeta tendra. Obra introspectiva i molt personal a no perdre’s!
Aquest llibre ha sigut, no només una companyia càlida sinó també una sorpresa. M'ha encantat la sensibilitat que té l'autora per transmetre tan bé com és la vida. Crec que és difícil no veure's reflectit a les seves paraules. Sense dubte, seguiré llegint-la.