The State Debate

by Simon Clarke (Editor)

The 1990s promise to be a period of rapid political change, as old political boundaries dissolve and new political forces emerge. These changes throw into question our understanding of capitalism and socialism, of the character of the nation state and of the relationship between the economy and the state. However, these changes are only the culmination of developments which have been unfolding over the past two decades.

Genres: Sociology

270 pages, Hardcover

First published January 1, 1991

About the author

Simon Clarke is a British sociologist specialising in social theory, political economy, labour relations, and the history of sociology. He has a particular interest in employment relations in China, Vietnam, and the former-Soviet nations. He is Professor Emeritus of Sociology at the University of Warwick.

Reviews

[Deep]

I'd say Holloway's chapter in this anthology is a must read for Marxists. Very rarely one encounter such a succinct explanation of what's at stake in a Marxist theory of the state, combined with a clarification of what Marx's critical method actually entails.

[An · Rating 5 out of 5]

molt guai. Pensar l'estat capitalista com una de les múltiples formes fetixitzades de les relacions de producció capitalista permet evirar l'absurd debat entre base i superestructura. Si els nivells d'abstracció del capital i de l'estat s'assumeixen com a necessàriament diferents, parlar de si l'estat té una autonomia més o menys relativa al capital és simplement absurd. De la mateixa manera, la separació entre política i economia es demostra falsa, i totes les teories que intenten donar una explicació de la dimensió política del capitalisme (dimensió suposadament oblidada per Marx) -com Gramsci i tots els seus fills- queden reduïdes a un error en el nivell d'abstracció.

Un cop acceptat que l'estat és una forma fetitxitzada de les relacions de producció capitalistes, ja es pot debatre si aquest és una manifestació de la lluita de classes, de la contradicció entre producció i circulació, entre igualtat formal i desigualtat real o el que sigui. Però el punt de partida no requereix de la postulació de l'esfera autònoma de "lo polític" perquè el capital com a relació social general ja és el mode de reproduir totes les relacions socials i, per tant, la Crítica de l'Economia Política de Marx és una crítica que demostra com les formes fetixitzades del domini capitalista, incloses les formes polítiques i estatals, són l'aparença invertida de les relacions productives històricament específiques.

[Jordan Ecker · Rating 4 out of 5]

Probably Clarke's weakest, I think the clarity of the position he carves out for himself between a functionalist and subjectivist vision of the state is basically functionalism set in actual history, but Clarke is just wonderful so it isn't bad or anything.