What do you think?
Rate this book
El carretero de la muerte
En el carretero de la muerte, un joven se encuentra moribundo luego de ser agredido por dos vagabundos que solo minutos antes eran sus compañeros de borracheras. Tiene una hemorragia interna. No hay prácticamente esperanzas de ser salvado. Es de noche, se encuentra oculto en el jardín de la iglesia, y a pesar de que hay mucha gente en la calle por ser la noche de San Silvestre y estar sonando las campanas que dejan atrás el año viejo, nadie penetra en el jardín.
Apenas el reloj ha lanzado la última campanada de la media noche, un rechinamiento se deja oír, como provocado por una rueda mal engrasada. No tardó mucho en darse cuenta que el sonido no es otro que la carreta de la muerte, la cual esta dirigida por el carretero, y aquí lo invade el miedo al recordar que el conductor no es siempre el mismo, sino el último hombre que muere en el año, aquel que entrega su alma al sonar la última campanada de las 12 de la noche. El reloj lanza la última campanada.
Apenas el reloj ha lanzado la última campanada de la media noche, un rechinamiento se deja oír, como provocado por una rueda mal engrasada. No tardó mucho en darse cuenta que el sonido no es otro que la carreta de la muerte, la cual esta dirigida por el carretero, y aquí lo invade el miedo al recordar que el conductor no es siempre el mismo, sino el último hombre que muere en el año, aquel que entrega su alma al sonar la última campanada de las 12 de la noche. El reloj lanza la última campanada.
91 pages, Kindle Edition
First published January 1, 1912
35 people are currently reading
1079 people want to read
About the author
Selma Lagerlöf
1,342 books699 followersSelma Ottilia Lovisa Lagerlöf (1858-1940) was a Swedish author. In 1909 she became the first woman to ever receive the Nobel Prize in Literature, "in appreciation of the lofty idealism, vivid imagination and spiritual perception that characterize her writings". She later also became the first female member of the Swedish Academy.
Born in the forested countryside of Sweden she was told many of the classic Swedish fairytales, which she would later use as inspiration in her magic realist writings. Since she for some of her early years had problems with her legs (she was born with a faulty hip) she would also spend a lot of time reading books such as the Bible.
As a young woman she was a teacher in the southern parts of Sweden for ten years before her first novel Gösta Berling's Saga was published. As her writer career progressed she would keep up a correspondance with some of her former female collegues for almost her entire life.
Lagerlöf never married and was almost certainly a lesbian (she never officially stated that she was, but most later researchers believe this to be the case). For many years her constant companion was fellow writer Sophie Elkan, with whom she traveled to Italy and the Middle East. Her visit to Palestine and a colony of Christians there, would inspire her to write Jerusalem, her story of Swedish farmers converting into a evangelical Christian group and travelling to "The American Colony" in Jerusalem.
Lagerlöf was involved in both women issues as well as politics. She would among other things help the Jewish writer Nelly Sachs to come to Sweden and donated her Nobel medal to the Finnish war effort against the Soviet union.
Outside of Sweden she's perhaps most widely known for her children's book Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige (The Wonderful Adventures of Nils).
Born in the forested countryside of Sweden she was told many of the classic Swedish fairytales, which she would later use as inspiration in her magic realist writings. Since she for some of her early years had problems with her legs (she was born with a faulty hip) she would also spend a lot of time reading books such as the Bible.
As a young woman she was a teacher in the southern parts of Sweden for ten years before her first novel Gösta Berling's Saga was published. As her writer career progressed she would keep up a correspondance with some of her former female collegues for almost her entire life.
Lagerlöf never married and was almost certainly a lesbian (she never officially stated that she was, but most later researchers believe this to be the case). For many years her constant companion was fellow writer Sophie Elkan, with whom she traveled to Italy and the Middle East. Her visit to Palestine and a colony of Christians there, would inspire her to write Jerusalem, her story of Swedish farmers converting into a evangelical Christian group and travelling to "The American Colony" in Jerusalem.
Lagerlöf was involved in both women issues as well as politics. She would among other things help the Jewish writer Nelly Sachs to come to Sweden and donated her Nobel medal to the Finnish war effort against the Soviet union.
Outside of Sweden she's perhaps most widely known for her children's book Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige (The Wonderful Adventures of Nils).
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 144 reviews
October 4, 2021
Тъжно-сладостна история с приказен елемент, която по странен начин ми напомни за "Коледна песен" на Дикенс. Красивият език и хуманистичният тон на Селма Лагерлоьф допълват усещането за северна приказка с поука. Много добър избор на издателство "Лист" да представи класически шведски автор в читаво издание и страхотен превод.
November 11, 2018
Dies ist eine Geschichte ganz nach meinem Geschmack. Kurzum ich bin schlichtweg begeistert von der ersten bis beinahe (!) zur letzten Seite.
Durch das Sehen von Victor Sjöströms "Körkarlen" vor ein paar Jahren hatte ich natürlich bereits ein Bild von der Handlung im Kopf, obwohl die Erinnerung nun mehr eine leise war. Um so mehr erfreute mich, wie irrsinnig schnell mich die Geschichte in ihren Bann zog. Die Begegnung mit dem Tod oder wie in diesem Fall mit einem Abgesandten verspricht von vornherein eine düstere, schauerliche Atmosphäre. Diese eigenartige Begegnung lebt in dieser Erzählung von einem rasanten Tempo (gerade einmal zwei fiktive Stunden), einer schlichten, klaren Sprache und einer faszinierenden Komplexität. Denn auf der einen Seite begegnen sich hier nicht einfach der Fuhrmann des Todes mit dem Unseeligen, der als zuletzt gestorbener im alten Jahr sein Amt übernehmen muss. Nein, der Fuhrmann ist ausgerechnet ein alter Bekannter von David Holm, dem die Sense übergeben werden soll. Gleichzeitig ringt auch die schwindsüchtige Heilsarmeeschwester Edith mit dem Tod, die ihr Herz an den verheirateten Holm verloren hatte und ihn auf den rechten Weg zurückbringen wollte, während sie den eigenen verließ. Außerdem sind dort noch sein todkranker Bruder, der im Gefängnis einsitzt und auch seine durch ihn gequälte Ehefrau und Kinder. - Es gibt also allerhand aufzuarbeiten in diesen zwei bedeutsamen Stunden.
Was mir dabei insbesondere gefiel, war der Umstand, dass es sich bei David Holm um einen üblen Menschen handelte, der an menschlichen Zügen nur noch Hass, Gewalttätigkeit und Rachsucht zeigte. Ich verspürte somit keine Sympathie, sondern allein Abscheu für ihn. Mitleid empfand ich nie. - Lagerlöf lässt Holm also sterben. Und eben dieser Prozess, der dann folgte, nämlich sein Widerstreben zu erkennen, dass er nicht mehr lebt, fand ich einfach nur grandios. Er fühlt sich gespalten: seine Gedanken sind frei und bewegt, während sein Körper gelähmt und gefangen am Boden liegt. Immer wieder spricht er bzw. sein Ich in den Worten "du und ich, David", was mich prompt an einen schwedischen Plattentitel (Du & jag döden) denken ließ, was mich doppelt faszinierte, da ich das Album gern höre.
Neben diesem Erkennungsprozess Holms sind für mich andere starke Momente gewesen, wenn der Fuhrmann anderen Sterbenden oder auch Lebenden begegnet wie in der Szene, als er auf einem Waldpfad ein altes Mütterchen trifft, das sich verlaufen hat und ihn bittet auf seinem seltsamen Fuhrwerk mitzunehmen. Dieser humorvolle wie ernsthafte Wortwechsel der Beiden sowie der Moment, als die Alte zu verstehen beginnt, wenn sie ihr Bündel auf den Wagen zu legen versucht und es durch die Luft fällt, ist für mich ganz großes Kino.
Die Bilder, die Lagerlöf mit ihren Worten malt, sind trotz ihrer Schlichtheit gewaltig, lebendig und für mich überwältigend. Allein die Auflösung der Begegnung zwischen Fuhrmann (Georg) und David hätte ich mir gerne anders gewünscht, obwohl ich gleichzeitig den allerletzten Ausspruch für perfekt erachte und er mich wieder versöhnt. - Fazit: Frau Lagerlöf hat mich mit ihrem Fuhrmann überzeugt und so seltsam es klingen mag, verzaubert.
Durch das Sehen von Victor Sjöströms "Körkarlen" vor ein paar Jahren hatte ich natürlich bereits ein Bild von der Handlung im Kopf, obwohl die Erinnerung nun mehr eine leise war. Um so mehr erfreute mich, wie irrsinnig schnell mich die Geschichte in ihren Bann zog. Die Begegnung mit dem Tod oder wie in diesem Fall mit einem Abgesandten verspricht von vornherein eine düstere, schauerliche Atmosphäre. Diese eigenartige Begegnung lebt in dieser Erzählung von einem rasanten Tempo (gerade einmal zwei fiktive Stunden), einer schlichten, klaren Sprache und einer faszinierenden Komplexität. Denn auf der einen Seite begegnen sich hier nicht einfach der Fuhrmann des Todes mit dem Unseeligen, der als zuletzt gestorbener im alten Jahr sein Amt übernehmen muss. Nein, der Fuhrmann ist ausgerechnet ein alter Bekannter von David Holm, dem die Sense übergeben werden soll. Gleichzeitig ringt auch die schwindsüchtige Heilsarmeeschwester Edith mit dem Tod, die ihr Herz an den verheirateten Holm verloren hatte und ihn auf den rechten Weg zurückbringen wollte, während sie den eigenen verließ. Außerdem sind dort noch sein todkranker Bruder, der im Gefängnis einsitzt und auch seine durch ihn gequälte Ehefrau und Kinder. - Es gibt also allerhand aufzuarbeiten in diesen zwei bedeutsamen Stunden.
Was mir dabei insbesondere gefiel, war der Umstand, dass es sich bei David Holm um einen üblen Menschen handelte, der an menschlichen Zügen nur noch Hass, Gewalttätigkeit und Rachsucht zeigte. Ich verspürte somit keine Sympathie, sondern allein Abscheu für ihn. Mitleid empfand ich nie. - Lagerlöf lässt Holm also sterben. Und eben dieser Prozess, der dann folgte, nämlich sein Widerstreben zu erkennen, dass er nicht mehr lebt, fand ich einfach nur grandios. Er fühlt sich gespalten: seine Gedanken sind frei und bewegt, während sein Körper gelähmt und gefangen am Boden liegt. Immer wieder spricht er bzw. sein Ich in den Worten "du und ich, David", was mich prompt an einen schwedischen Plattentitel (Du & jag döden) denken ließ, was mich doppelt faszinierte, da ich das Album gern höre.
Neben diesem Erkennungsprozess Holms sind für mich andere starke Momente gewesen, wenn der Fuhrmann anderen Sterbenden oder auch Lebenden begegnet wie in der Szene, als er auf einem Waldpfad ein altes Mütterchen trifft, das sich verlaufen hat und ihn bittet auf seinem seltsamen Fuhrwerk mitzunehmen. Dieser humorvolle wie ernsthafte Wortwechsel der Beiden sowie der Moment, als die Alte zu verstehen beginnt, wenn sie ihr Bündel auf den Wagen zu legen versucht und es durch die Luft fällt, ist für mich ganz großes Kino.
Die Bilder, die Lagerlöf mit ihren Worten malt, sind trotz ihrer Schlichtheit gewaltig, lebendig und für mich überwältigend. Allein die Auflösung der Begegnung zwischen Fuhrmann (Georg) und David hätte ich mir gerne anders gewünscht, obwohl ich gleichzeitig den allerletzten Ausspruch für perfekt erachte und er mich wieder versöhnt. - Fazit: Frau Lagerlöf hat mich mit ihrem Fuhrmann überzeugt und so seltsam es klingen mag, verzaubert.
June 21, 2022
Diu la llegenda que la persona que mori durant les campanades del canvi d'any haurà d'agafar el relleu al carreter de la mort i dedicar tot l'any següent a recollir les ànimes dels dissortats. En David Holm explica aquesta història per espantar els seus companys, però no trigarà a saber que no es tracta d'una simple llegenda.
Selma Lagerlöf va ser la primera dona que va guanyar un premi Nobel de literatura, l'any 1909. Aquest breu i inquietant relat data del 1912, però encara fa bo de llegir més de 100 anys després. És una història de culpa i redempció amb una trama més enrevessada del que sembla: barreja germanetes dels pobres, l'exèrcit de salvació i homes miserables sense escrúpols fins que topen amb el carreter. Passa tota durant la nit de cap d'any, però el temps a l'altre món es dilata i tindrem temps de conèixer la trajectòria de diversos personatges.
No està escrit de manera lineal, però les diferents peces del trencaclosques ens permetran tenir una imatge completa. De lectura molt agradable, se'ns explica gairebé com un conte molt ben narrat, i no està mancat d'ironia i d'un humor ben mesurat, perquè no oblidem que es tracta d'una història dramàtica a cavall del nostre món i el dels espectres.
Potser és el primer Nobel que gaudeixo, fins ara els que havia llegit m'havien decebut. M'ha obligat a llegir lentament i a no despistar-me, però m'ha agradat l'ambientació una mica tètrica, les vides dels personatges i el paper redemptor d'aquest carreter de càrrec temporal però penós. Un conte per llegir a la vora del foc i, si és la nit de cap d'any, encara millor.
(SERGI)
LAIA: https://www.instagram.com/tv/Ce_q3-qA...
Selma Lagerlöf va ser la primera dona que va guanyar un premi Nobel de literatura, l'any 1909. Aquest breu i inquietant relat data del 1912, però encara fa bo de llegir més de 100 anys després. És una història de culpa i redempció amb una trama més enrevessada del que sembla: barreja germanetes dels pobres, l'exèrcit de salvació i homes miserables sense escrúpols fins que topen amb el carreter. Passa tota durant la nit de cap d'any, però el temps a l'altre món es dilata i tindrem temps de conèixer la trajectòria de diversos personatges.
No està escrit de manera lineal, però les diferents peces del trencaclosques ens permetran tenir una imatge completa. De lectura molt agradable, se'ns explica gairebé com un conte molt ben narrat, i no està mancat d'ironia i d'un humor ben mesurat, perquè no oblidem que es tracta d'una història dramàtica a cavall del nostre món i el dels espectres.
Potser és el primer Nobel que gaudeixo, fins ara els que havia llegit m'havien decebut. M'ha obligat a llegir lentament i a no despistar-me, però m'ha agradat l'ambientació una mica tètrica, les vides dels personatges i el paper redemptor d'aquest carreter de càrrec temporal però penós. Un conte per llegir a la vora del foc i, si és la nit de cap d'any, encara millor.
(SERGI)
LAIA: https://www.instagram.com/tv/Ce_q3-qA...
December 27, 2020
Todo ano , no último dia do ano, aquele que morrer ao som da última badalada da meia-noite vai substituir o cocheiro da carroça da morte durante doze meses.
O cavalo e a carroça são sempre os mesmos... Só o carroceiro que muda todo ano.A carroça é velha ,com um eixo partido. . . Como as não ensebaram, as rodas rangem. . . rangem. . . O cocheiro traz um capuz sobre os olhos e uma foice na mão.
Ninguém ouve ou vê a carroça, exceto o que vai morrer. O cocheiro está condenado a correr às casas de sua aldeia , do seu país, do mundo recolhendo os defuntos para apresentar à morte...pois ele é apenas um servo .
Mas nem tudo é terror nesse livro; o livro nos fala de redenção, de como um amor puro pode salvar uma alma corrupta, que temos que sempre ter esperanças, nunca pensar que algo é impossível e que nunca é tarde para corrigir nossos erros.
O cavalo e a carroça são sempre os mesmos... Só o carroceiro que muda todo ano.A carroça é velha ,com um eixo partido. . . Como as não ensebaram, as rodas rangem. . . rangem. . . O cocheiro traz um capuz sobre os olhos e uma foice na mão.
Ninguém ouve ou vê a carroça, exceto o que vai morrer. O cocheiro está condenado a correr às casas de sua aldeia , do seu país, do mundo recolhendo os defuntos para apresentar à morte...pois ele é apenas um servo .
Mas nem tudo é terror nesse livro; o livro nos fala de redenção, de como um amor puro pode salvar uma alma corrupta, que temos que sempre ter esperanças, nunca pensar que algo é impossível e que nunca é tarde para corrigir nossos erros.
December 24, 2017
O carte minunată pe care o recomand iubitorilor de povești! Tuturor ”copiilor mari” pentru care vârsta nu reprezintă un impediment pentru a-și regăsi zâmbetele citind povești! Selma Lagerlöf-sau mămica lui Nils-mi-a transformat noaptea de Ajun în magie și îi mulțumesc! :)
December 27, 2019
"Cartea de Crăciun" pentru cei mici (dar și cei mari pot cădea sub vraja sa) cuprinde paisprezece povestiri în ton cu mirajul Crăciunului, ce pot încălzi sufletul în lungile seri de iarnă. Sunt amintiri din copilărie, legende biblice despre Iisus, mituri si legende ale Nordului dar și istorii din Orientul Îndepărtat. Fiecare povestire are o morală, intenția autoarei fiind aceea de a transmite un îndemn la iubire, bunătate și înțelegere.
July 13, 2020
Ispirato a una leggenda scandinava, è un romanzo breve incentrato sul libero arbitrio e rivela una fede profonda e autentica, mai bigotta. Ha il fascino consueto delle storie narrate da Selma Lagerlöf.
January 18, 2018
[…] no hay cargo más espantoso que el de conducir este carro casa por casa. Doquier se presenta el carretero, lágrimas y gemidos le esperan.
No es un libro de terror, no es para Halloween y tampoco es para Navidad. Es una mezcla rarísima que me hizo acordar a Canción de Navidad (1842), de Charles Dickens, pero con unos toques que lo hacen único. Esta autora sueca a la que leo por primera vez me encandiló con las escasas páginas que pude leer de El maravilloso viaje de Nils Holgersson (1906) y esta novela en particular me conquistó.
Corre Nochevieja (en el libro se la menciona como “noche de San Silvestre”) y sor Edit, del Ejército de Salvación, agoniza en su cama por culpa de la tuberculosis. Sabe que no le queda mucho tiempo y pide algo inaudito: ver a David Holm, un hombre vil, cruel y alcohólico que maltrata a todo el que se cruce en su camino, incluyendo a su esposa y a sus hijos. Pero Holm, en ese mismo momento, está muy entretenido en otra parte contándole a unos hombres una leyenda sobre una carreta que se pasea con un conductor muy singular: el lacayo de la muerte.
El motivo por el cual están unidas estas dos personas que mencioné no lo voy a revelar, por supuesto, pero merece que se preste atención. Hay todo un discurso sobre las segundas oportunidades y la capacidad de ser una mejor persona que me sonó muy religioso. Para los tiempos que corren algunas situaciones son retrógradas e inaceptables, pero en la historia sólo se busca la redención y los daños deben olvidarse. Me hicieron impacientar más de una vez. Porque Edit es demasiado buena para este mundo y mucho más para velar, en medio de su gravísima enfermedad (en un tiempo donde la muerte era segura), por un hombre tan malvado. Estas son cuestiones de contenido, pero no está mal hacerles un espacio para comentarlas.
Ahora bien, la historia del carretero de la muerte me encantó. No quiero contar mucho para que los futuros lectores puedan apreciarla por sí mismos, pero pone los pelos de punta. El carretero cambia cada vez que alguien muere al dar la última campanada que anuncia las doce (es decir, ya entrando en Año Nuevo) y está condenado a deambular. Me gustó cómo se establece una relación entre aquel que está en el umbral y la persona que está por llegar allí. Todo esto contado con una sencillez y una maestría sorprendente. Y no, no hay excusas para no leerlo.
Los personajes, que se presentan rápidamente porque es una novela corta, tienen profundidad, personalidad y evolucionan a lo largo de la historia. David Holm, Jorge, Edit y hasta la esposa son inolvidables, dinámicos y pasan por varios estados emocionales. Sin embargo, mientras leía mi cabeza volvía constantemente a Scrooge y a los fantasmas de las Navidades, incluso por el vuelco dramático de las actitudes de los protagonistas. En cuanto a la narración, está en tercera persona y la perspectiva se traslada de un lado al otro para no perder ni un segundo de esa noche de transición, en varios sentidos. Hay pasajes que realmente me emocionaron por la forma en que describían (o intentaban imaginar, porque uno nunca sabe) ese momento por el que todos pasaremos.
El carretero de la muerte es un título muy terrorífico para un libro que intenta transmitir lo contrario: hay vida en la muerte. Existe la esperanza, la ilusión de volver, la reflexión sobre la vida y el arrepentimiento por las equivocaciones. Tocar fondo y emerger. Es un libro triste, lo acepto, pero tiene su luz escondida. Creo que la autora quería demostrar eso. Y si en cada Navidad los lectores descubrimos o volvemos al libro de Dickens, entonces en Nochevieja y Año Nuevo esta novela de Lagerlöf no debería faltar. Es mi humilde propuesta.
Reseña en Clásico desorden
No es un libro de terror, no es para Halloween y tampoco es para Navidad. Es una mezcla rarísima que me hizo acordar a Canción de Navidad (1842), de Charles Dickens, pero con unos toques que lo hacen único. Esta autora sueca a la que leo por primera vez me encandiló con las escasas páginas que pude leer de El maravilloso viaje de Nils Holgersson (1906) y esta novela en particular me conquistó.
Corre Nochevieja (en el libro se la menciona como “noche de San Silvestre”) y sor Edit, del Ejército de Salvación, agoniza en su cama por culpa de la tuberculosis. Sabe que no le queda mucho tiempo y pide algo inaudito: ver a David Holm, un hombre vil, cruel y alcohólico que maltrata a todo el que se cruce en su camino, incluyendo a su esposa y a sus hijos. Pero Holm, en ese mismo momento, está muy entretenido en otra parte contándole a unos hombres una leyenda sobre una carreta que se pasea con un conductor muy singular: el lacayo de la muerte.
El motivo por el cual están unidas estas dos personas que mencioné no lo voy a revelar, por supuesto, pero merece que se preste atención. Hay todo un discurso sobre las segundas oportunidades y la capacidad de ser una mejor persona que me sonó muy religioso. Para los tiempos que corren algunas situaciones son retrógradas e inaceptables, pero en la historia sólo se busca la redención y los daños deben olvidarse. Me hicieron impacientar más de una vez. Porque Edit es demasiado buena para este mundo y mucho más para velar, en medio de su gravísima enfermedad (en un tiempo donde la muerte era segura), por un hombre tan malvado. Estas son cuestiones de contenido, pero no está mal hacerles un espacio para comentarlas.
Ahora bien, la historia del carretero de la muerte me encantó. No quiero contar mucho para que los futuros lectores puedan apreciarla por sí mismos, pero pone los pelos de punta. El carretero cambia cada vez que alguien muere al dar la última campanada que anuncia las doce (es decir, ya entrando en Año Nuevo) y está condenado a deambular. Me gustó cómo se establece una relación entre aquel que está en el umbral y la persona que está por llegar allí. Todo esto contado con una sencillez y una maestría sorprendente. Y no, no hay excusas para no leerlo.
Los personajes, que se presentan rápidamente porque es una novela corta, tienen profundidad, personalidad y evolucionan a lo largo de la historia. David Holm, Jorge, Edit y hasta la esposa son inolvidables, dinámicos y pasan por varios estados emocionales. Sin embargo, mientras leía mi cabeza volvía constantemente a Scrooge y a los fantasmas de las Navidades, incluso por el vuelco dramático de las actitudes de los protagonistas. En cuanto a la narración, está en tercera persona y la perspectiva se traslada de un lado al otro para no perder ni un segundo de esa noche de transición, en varios sentidos. Hay pasajes que realmente me emocionaron por la forma en que describían (o intentaban imaginar, porque uno nunca sabe) ese momento por el que todos pasaremos.
El carretero de la muerte es un título muy terrorífico para un libro que intenta transmitir lo contrario: hay vida en la muerte. Existe la esperanza, la ilusión de volver, la reflexión sobre la vida y el arrepentimiento por las equivocaciones. Tocar fondo y emerger. Es un libro triste, lo acepto, pero tiene su luz escondida. Creo que la autora quería demostrar eso. Y si en cada Navidad los lectores descubrimos o volvemos al libro de Dickens, entonces en Nochevieja y Año Nuevo esta novela de Lagerlöf no debería faltar. Es mi humilde propuesta.
Reseña en Clásico desorden
December 13, 2021
Че авторката е почерпила вдъхновение от "Коледна песен", това е видно, дори и да не беше посочено задължително от информацията, дадена от преводача (много хубаво представяне на автора и творчеството, между другото).
За мен това не беше "моята книга", тъй като, макар че схващам идеята, всичко беше твърде милозливо. Армията на спасението и техните алилуи доста убиват иначе приказната, малко готически зловеща, но и поучителна новела. Само да можеше тези, "божествените" герои, да се сменят с други...
Единственото друго произведение от авторката, на което съм попадала аз, е, разбира се, детската класика за Нилс Холгерсон. Чудесно приключение беше за мен навремето! И в двете книги има сходна приказност и въображение, които много ми допадат.
"Коларят на смъртта" винаги би бил отличен избор за филмова или театрална постановка, според мен, защото съдържа всички необходими елементи на историята, подходяща за края на годината. Незнайно защо, всички обръщат внимание все на "Коледна песен"... е, всъщност защото от Дикенс другите черпят идеите, но мисълта ми беше, че коларят също може да си заслужи същото място в сърцата на читателите. Когато хората правят равносметка и се изпълват с надежда за следващата година, която да бъде по-добра, биха могли да помислят и за коларя.
Посланията, които дава новелата, са красиви, дори и да са класически. Несъмнено запомнящ се е призивът "Затворнико, излез от своята тъмница!".
За мен това не беше "моята книга", тъй като, макар че схващам идеята, всичко беше твърде милозливо. Армията на спасението и техните алилуи доста убиват иначе приказната, малко готически зловеща, но и поучителна новела. Само да можеше тези, "божествените" герои, да се сменят с други...
Единственото друго произведение от авторката, на което съм попадала аз, е, разбира се, детската класика за Нилс Холгерсон. Чудесно приключение беше за мен навремето! И в двете книги има сходна приказност и въображение, които много ми допадат.
"Коларят на смъртта" винаги би бил отличен избор за филмова или театрална постановка, според мен, защото съдържа всички необходими елементи на историята, подходяща за края на годината. Незнайно защо, всички обръщат внимание все на "Коледна песен"... е, всъщност защото от Дикенс другите черпят идеите, но мисълта ми беше, че коларят също може да си заслужи същото място в сърцата на читателите. Когато хората правят равносметка и се изпълват с надежда за следващата година, която да бъде по-добра, биха могли да помислят и за коларя.
Посланията, които дава новелата, са красиви, дори и да са класически. Несъмнено запомнящ се е призивът "Затворнико, излез от своята тъмница!".
January 7, 2023
Selma Lagerlöf, prima femeie care a primit Premiul Nobel pentru Literatură în 1909, este cu adevărat o povestitoare iscusită. Iar cei de la Humanitas i-au adus un tribut, publicând o selecție de povestiri culese din 3 volume apărute în 1904, 1938 și 1945. Trebuie să menționez că ediția românească este superbă : copertă cartonată, hârtie de calitate și ilustrații magnifice (de Ilon Wikland).
În ceea ce privește conținutul, povestirile reflectă parțial tematica Crăciunului. Majoritatea dintre ele sunt cu caracter religios. Nu că asta ar reprezenta o problemă pentru mine, doar că mă așteptam la ceva mai multă diversitate tematică. În plus, nu am rezonat cu toate mesajele livrate, unele chiar lăsându-mi anumite semne de întrebare.
Per ansamblu "Cartea de Crăciun" îți poate oferi o lectură caldă într-o seară rece de iarnă, incitând la reflecții referitoare la valorile general umane.
📖 "- N-am dorit eu cel mai mult să vă dau tuturor raiul unei nesfârșite și luminoase fericiri? N-ai înțeles că tocmai de aceea am coborât printre oameni și i-am învățat să-și iubească aproapele precum se iubesc pe ei înșiși? Atâta timp cât oamenii nu fac asta, nu vor găsi nici un adăpost, nici un loc pașnic, nici în cer, nici le pământ, unde să nu le dea urmă durerea și nenorocirile."
("Dumnezeu și Sfântul Petru" - Cartea de Crăciun / Selma Lagerlöf; București: Humanitas, 2011)
În ceea ce privește conținutul, povestirile reflectă parțial tematica Crăciunului. Majoritatea dintre ele sunt cu caracter religios. Nu că asta ar reprezenta o problemă pentru mine, doar că mă așteptam la ceva mai multă diversitate tematică. În plus, nu am rezonat cu toate mesajele livrate, unele chiar lăsându-mi anumite semne de întrebare.
Per ansamblu "Cartea de Crăciun" îți poate oferi o lectură caldă într-o seară rece de iarnă, incitând la reflecții referitoare la valorile general umane.
📖 "- N-am dorit eu cel mai mult să vă dau tuturor raiul unei nesfârșite și luminoase fericiri? N-ai înțeles că tocmai de aceea am coborât printre oameni și i-am învățat să-și iubească aproapele precum se iubesc pe ei înșiși? Atâta timp cât oamenii nu fac asta, nu vor găsi nici un adăpost, nici un loc pașnic, nici în cer, nici le pământ, unde să nu le dea urmă durerea și nenorocirile."
("Dumnezeu și Sfântul Petru" - Cartea de Crăciun / Selma Lagerlöf; București: Humanitas, 2011)
December 3, 2025
Didactic literature of the very finest type, where the moral lesson is always in peril of being swallowed up by chaos & fury.
Like Dickens' A Christmas Carol, which this novella is often compared to, Lagerlöf's narrative alternates between the mortal & immortal realms, though the plot operates primarily within some suspended space between as the anti-hero fights for redemption & a chance to rectify a ruined life. Its old fashioned moralism is a holdover from the 19th century, but Lagerlöf refuses to lapse into mere sentimentality, the treacly sweetness of religious piety & love-against-all-odds undercut by the sheer eeriness of the titular vehicle going about its grisly business.
Despite being the first woman to be awarded the Nobel Prize in Literature in 1909, Lagerlöf's legacy outside her native country has primarily resided in the cinema, as several of her texts were adapted into major silent films. And chief among them is Victor Sjöström's 1921 adaptation of this text, its innovative use of double exposure & flashback structure causing it to be often cited as Sweden's greatest silent film—& thus among the great films in all silent cinema (it's wonderful, & I'm now eager to revisit it again).
Even judging solely from this, I'm inclined to think that Lagerlöf has been unjustly neglected, & I'm now eager to read more to confirm.
"Holm's mind no longer tried to resist. He looked truth in the eye, no longer attempting to avoid it. The ghost of a dead man was talking to him and his own body was that of a dead man. But while conceding this, he felt a terrible rage growing within him. 'I will not be dead,' he thought. 'I will not be a nothing, not be a mere phantom. I want a fist I can strike with, a mouth I can eat with.'"
Like Dickens' A Christmas Carol, which this novella is often compared to, Lagerlöf's narrative alternates between the mortal & immortal realms, though the plot operates primarily within some suspended space between as the anti-hero fights for redemption & a chance to rectify a ruined life. Its old fashioned moralism is a holdover from the 19th century, but Lagerlöf refuses to lapse into mere sentimentality, the treacly sweetness of religious piety & love-against-all-odds undercut by the sheer eeriness of the titular vehicle going about its grisly business.
Despite being the first woman to be awarded the Nobel Prize in Literature in 1909, Lagerlöf's legacy outside her native country has primarily resided in the cinema, as several of her texts were adapted into major silent films. And chief among them is Victor Sjöström's 1921 adaptation of this text, its innovative use of double exposure & flashback structure causing it to be often cited as Sweden's greatest silent film—& thus among the great films in all silent cinema (it's wonderful, & I'm now eager to revisit it again).
Even judging solely from this, I'm inclined to think that Lagerlöf has been unjustly neglected, & I'm now eager to read more to confirm.
"Holm's mind no longer tried to resist. He looked truth in the eye, no longer attempting to avoid it. The ghost of a dead man was talking to him and his own body was that of a dead man. But while conceding this, he felt a terrible rage growing within him. 'I will not be dead,' he thought. 'I will not be a nothing, not be a mere phantom. I want a fist I can strike with, a mouth I can eat with.'"
August 20, 2023
Ert-erti sauketesoa. Rogorc saintereso da chamtrevi, ise dzalian ghrma shinaarsis mqone wignia
January 9, 2023
”Gud, låt min själ få komma till mognad innan den ska skördas!”
Jag fick se att högst upp i någon lista över bästa svenska filmer låg alltså Körkarlen (från 1921). Den måste min själ ses, tänkte jag, men före film kommer bok, det är sen gammalt. Det var en himla tur att jag tog det i den ordningen.
Det är ondskan själv som har huvudrollen i Lagerlöfs klassiker, David Holm heter han och är en jävla typ. Han är hustrumisshandlare och alkoholist och han hostar sin tuberkulösa hosta på sina medmänniskor med avsikt att smitta. Namnet David betyder ”den som är älskad”, kanske är det därför Edit – bokens Jesus, en ”slumsyster” från Frälsningsarmén – älskar honom. Eller så är det hans stora manliga kropp hon vill åt. Kärlekens vägar kan vara obegripliga och hopplöst outgrundliga.
Boken är ett mycket trevligt svar på Dickens spökhistoria A Christmas Carol, men med nyårstema. David får likt Scrooge möta sitt förflutna med döden som guide. Här finns en andlig frågeställning som svävar över en socialrealistisk grund. Det handlar om vad som händer efter döden, själens mognad, förbjuden kärlek, hämnd och förlåtelse, alkoholmissbruk och tuberkulos. Språket är rikt och pompöst, de bibliska allusionerna är många. Diegesen innehåller flera metanivåer. Det finns med andra ord mycket i den här boken som jag tycker om.
”-Jag är den starke, som har makten över människor barn, svarade körkarlen och hans röst blev fulltonig och allvarlig. Jag betvingar dem vare sig de bor i höga salar eller i eländiga källarhålor. Jag ger friheten åt slavarna, och jag rycker ner kungarna från deras troner. Det finns ingen borg så mäktig, att inte jag bestiger dess mur. Det finns ingen kunskap så djup, att den kan sätta en damm för min framfärd. Jag slår de trygga, bäst de solar sig i lycka, och jag skänker arv och egendom åt de elända, som har försmäktat i fattigdom.”
Men filmen är en katastrof. Det är ju en stumfilm för bövelen! Jag såg klart den bara för den där högst tvivelaktiga listan.
Jag fick se att högst upp i någon lista över bästa svenska filmer låg alltså Körkarlen (från 1921). Den måste min själ ses, tänkte jag, men före film kommer bok, det är sen gammalt. Det var en himla tur att jag tog det i den ordningen.
Det är ondskan själv som har huvudrollen i Lagerlöfs klassiker, David Holm heter han och är en jävla typ. Han är hustrumisshandlare och alkoholist och han hostar sin tuberkulösa hosta på sina medmänniskor med avsikt att smitta. Namnet David betyder ”den som är älskad”, kanske är det därför Edit – bokens Jesus, en ”slumsyster” från Frälsningsarmén – älskar honom. Eller så är det hans stora manliga kropp hon vill åt. Kärlekens vägar kan vara obegripliga och hopplöst outgrundliga.
Boken är ett mycket trevligt svar på Dickens spökhistoria A Christmas Carol, men med nyårstema. David får likt Scrooge möta sitt förflutna med döden som guide. Här finns en andlig frågeställning som svävar över en socialrealistisk grund. Det handlar om vad som händer efter döden, själens mognad, förbjuden kärlek, hämnd och förlåtelse, alkoholmissbruk och tuberkulos. Språket är rikt och pompöst, de bibliska allusionerna är många. Diegesen innehåller flera metanivåer. Det finns med andra ord mycket i den här boken som jag tycker om.
”-Jag är den starke, som har makten över människor barn, svarade körkarlen och hans röst blev fulltonig och allvarlig. Jag betvingar dem vare sig de bor i höga salar eller i eländiga källarhålor. Jag ger friheten åt slavarna, och jag rycker ner kungarna från deras troner. Det finns ingen borg så mäktig, att inte jag bestiger dess mur. Det finns ingen kunskap så djup, att den kan sätta en damm för min framfärd. Jag slår de trygga, bäst de solar sig i lycka, och jag skänker arv och egendom åt de elända, som har försmäktat i fattigdom.”
Men filmen är en katastrof. Det är ju en stumfilm för bövelen! Jag såg klart den bara för den där högst tvivelaktiga listan.
October 25, 2021
Пътнико, излез от своята Тъмница
(Цялото ревю е тук: https://knijenpetar.wordpress.com/202...)
Първо трябва да кажа, че бях приятно изненадан от появата на Селма Лагерльоф в това ново издание на нейно произведение. Сякаш всичко покрай Нилс Холгерсон е ясно, но все пак празнотата си я имаше. Да, точно за този роман нямах никаква информация, но това не наруши ни най-малко моето вълнение. Спомням си как се опитвах да чета „Сага за Йоста Берлинг“ на прилично невинна възраст и споходилата ме мисъл, че за останалото творчество на Лагерльоф трябва да почакам. Сега се впечатлявам доста повече, предвид „претеглените“ през последните години сериозни теми и възможността да се наслаждавам на качествена класика. Ако разгледате по-усърдно книжарниците, ще разберете, че има далеч повече интересна класика за четене от до болка познатите десетина автори, които се смятат за задължителни. А „Коларят на Смъртта“ („Лист“, 2021, с превод на Меглена Боденска) заслужава далеч повече от едно невинно прочитане на заглавието. С оглед времето на написването на романа (1912 г.), темата е по-скоро логична и съизмерима с интересите към окултното на тогавашната публика. Но има и друго, много повече.
(Продължава в блога: https://knijenpetar.wordpress.com/202...)
(Цялото ревю е тук: https://knijenpetar.wordpress.com/202...)
Първо трябва да кажа, че бях приятно изненадан от появата на Селма Лагерльоф в това ново издание на нейно произведение. Сякаш всичко покрай Нилс Холгерсон е ясно, но все пак празнотата си я имаше. Да, точно за този роман нямах никаква информация, но това не наруши ни най-малко моето вълнение. Спомням си как се опитвах да чета „Сага за Йоста Берлинг“ на прилично невинна възраст и споходилата ме мисъл, че за останалото творчество на Лагерльоф трябва да почакам. Сега се впечатлявам доста повече, предвид „претеглените“ през последните години сериозни теми и възможността да се наслаждавам на качествена класика. Ако разгледате по-усърдно книжарниците, ще разберете, че има далеч повече интересна класика за четене от до болка познатите десетина автори, които се смятат за задължителни. А „Коларят на Смъртта“ („Лист“, 2021, с превод на Меглена Боденска) заслужава далеч повече от едно невинно прочитане на заглавието. С оглед времето на написването на романа (1912 г.), темата е по-скоро логична и съизмерима с интересите към окултното на тогавашната публика. Но има и друго, много повече.
(Продължава в блога: https://knijenpetar.wordpress.com/202...)
December 25, 2024
Romanian review: Selma Lagerlöf este o povestitoare foarte talentată, având un stil minunat. Povestirile din acestă carte au fost impresionante și te ajută să păstrezi viu în sufletul tău spiritul Crăciunului.
În carte predomină povestirile despre Nașterea lui Iisus, fiecare dintre ele având ceva original și special, dar la fel de frumoase sunt și povestirile din viața oamenilor de rând.
Cartea ne învață/amintește să fim modești, darnici și iubitori și este perfectă în perioada Crăciunului, când în fiecare casă domnește o atmosfera de sărbătoare.
English review: Selma Lagerlöf is a highly talented storyteller with a wonderful style. The stories in this book were impressive and help keep the spirit of Christmas alive in your heart.
The book is filled with tales about the Nativity of Jesus, each one having something unique and special, but equally beautiful are the stories about the lives of ordinary people.
The book teaches or reminds us to be humble, generous, and loving, making it perfect for the Christmas season when every home is filled with a festive atmosphere.
În carte predomină povestirile despre Nașterea lui Iisus, fiecare dintre ele având ceva original și special, dar la fel de frumoase sunt și povestirile din viața oamenilor de rând.
Cartea ne învață/amintește să fim modești, darnici și iubitori și este perfectă în perioada Crăciunului, când în fiecare casă domnește o atmosfera de sărbătoare.
English review: Selma Lagerlöf is a highly talented storyteller with a wonderful style. The stories in this book were impressive and help keep the spirit of Christmas alive in your heart.
The book is filled with tales about the Nativity of Jesus, each one having something unique and special, but equally beautiful are the stories about the lives of ordinary people.
The book teaches or reminds us to be humble, generous, and loving, making it perfect for the Christmas season when every home is filled with a festive atmosphere.
April 17, 2017
O Cocheiro da Morte - 5 Estrelas
A Lenda de Santa-Lúcia - 4 Estrelas
O Tocador de Violino - 4 Estrelas
Sigrid, a Soberba - 4 Estrelas
A Velha Agneta - 5 Estrelas
O «Tomte» de Toreby - 5 Estrelas
O Caminho entre o Céu e a Terra - 5 Estrelas
A Lenda de Santa-Lúcia - 4 Estrelas
O Tocador de Violino - 4 Estrelas
Sigrid, a Soberba - 4 Estrelas
A Velha Agneta - 5 Estrelas
O «Tomte» de Toreby - 5 Estrelas
O Caminho entre o Céu e a Terra - 5 Estrelas
June 18, 2025
Som hun skriver! Ble så dratt inn i boken at jeg ikke klarte legge den fra meg. Skjønner godt hvorfor hun anses som en av de store.
February 27, 2023
Omläsning. Det jag brukar störa mig på är slumsysterns romantiserade offerroll, det hjälper ingen sjuk eller fattig, att man själv är sjuk och fattig. men jag förstår att hon symboliserar tidens kristna rörelser. Men jag kan välja att enbart se historien som en själslig/psykologisk dimension, det Lagerlöf är så bra på att skapa. Hon blandar idén med Dickens Christmas Carol, med en fabel från Bretagne, och gestaltar så människors inre strider, ibland undermedvetna.
Man kan också se slumsystern Edith och den 'onde slusken' David Holm, som Twin Flames i New Age termer. De dras till varann, men bara möter problem som måste lösas, men de hinner inte göra det i detta livet, men möts i dödens ögonblick, och Edith blir som en skyddsängel som ger David stöd och styrka att bättra sig, efter sin nära-döden-upplevelse vid Nyårsnattens tolvslag när han försöker hinna hem till hustrun, som planerar att ta livet av sig och barnen. Hela historien utmynnar i thrillerspänning.
Historien har flera bihistorier, alla människor vävs samman i en psykologiskt trovärdig väv, där människors livsöden påverkar varann. I själens närhet är det lätt att uppfyllas av den universella kärleken som håller världen samman. men tillbaka i livet är det tunga, tröga tankar, hämndbegär på grund av sviken kärlek, alkohol, sjukdom. Den lilla sårade människans ensamhet, innan hon inser att hon måste börja med sig själv. Förlåta oss själva och andra för våra brister. Det är inget offertänk!
Budskap - att låta själen få komma till mognad innan den skördas. Körkarlen året innan David, en gammal vän som vet med sig att ha förlett honom in i dåliga vanor, tar gärna på sig ett år till, för att få lätta sitt samvete, och se David rädda hustru och barn.
Man kan också se slumsystern Edith och den 'onde slusken' David Holm, som Twin Flames i New Age termer. De dras till varann, men bara möter problem som måste lösas, men de hinner inte göra det i detta livet, men möts i dödens ögonblick, och Edith blir som en skyddsängel som ger David stöd och styrka att bättra sig, efter sin nära-döden-upplevelse vid Nyårsnattens tolvslag när han försöker hinna hem till hustrun, som planerar att ta livet av sig och barnen. Hela historien utmynnar i thrillerspänning.
Historien har flera bihistorier, alla människor vävs samman i en psykologiskt trovärdig väv, där människors livsöden påverkar varann. I själens närhet är det lätt att uppfyllas av den universella kärleken som håller världen samman. men tillbaka i livet är det tunga, tröga tankar, hämndbegär på grund av sviken kärlek, alkohol, sjukdom. Den lilla sårade människans ensamhet, innan hon inser att hon måste börja med sig själv. Förlåta oss själva och andra för våra brister. Det är inget offertänk!
Budskap - att låta själen få komma till mognad innan den skördas. Körkarlen året innan David, en gammal vän som vet med sig att ha förlett honom in i dåliga vanor, tar gärna på sig ett år till, för att få lätta sitt samvete, och se David rädda hustru och barn.
February 11, 2024
Calificación final: 4/5
Selma Lagerlöf primera mujer en recibir el Premio Nobel de Literatura en 1909 es una reconocida y querida escritora de origen sueco que se destacó por sus obras con tintes de romance, leyenda folclórica y mensajes morales.
En esta edición que leí vienen 2 novelas cortas “El carretero de la muerte” y “El esclavo de su finca” y una compilación de 6 de sus cuentos.
Todos con un moraleja donde al menos uno de sus personajes son personas caídas en alguna desgracia moral o física a causa de errores cometidos en sus vidas y que tratan de rehacerse para dar al lector una lección final.
Definitivamente estas historias no han envejecido bien y quizás a quienes los lean les parezcan como sermones o que intentan imponer lecciones.
Y posiblemente así sea pero hay que tener en cuenta la época en que fueron escritos y que las maneras de pensar de aquellos años enfatizaban el tener vidas rectas y dignas.
Quizás no sean del gusto de muchos pero a quienes gusten de este tipo de lecturas es seguro que la disfrutarán.
Selma Lagerlöf primera mujer en recibir el Premio Nobel de Literatura en 1909 es una reconocida y querida escritora de origen sueco que se destacó por sus obras con tintes de romance, leyenda folclórica y mensajes morales.
En esta edición que leí vienen 2 novelas cortas “El carretero de la muerte” y “El esclavo de su finca” y una compilación de 6 de sus cuentos.
Todos con un moraleja donde al menos uno de sus personajes son personas caídas en alguna desgracia moral o física a causa de errores cometidos en sus vidas y que tratan de rehacerse para dar al lector una lección final.
Definitivamente estas historias no han envejecido bien y quizás a quienes los lean les parezcan como sermones o que intentan imponer lecciones.
Y posiblemente así sea pero hay que tener en cuenta la época en que fueron escritos y que las maneras de pensar de aquellos años enfatizaban el tener vidas rectas y dignas.
Quizás no sean del gusto de muchos pero a quienes gusten de este tipo de lecturas es seguro que la disfrutarán.
October 5, 2019
Helt fantastisk!
Älskar historien, stämningen och karaktärerna.
Var dock inte som jag hade förväntat mig. Jag trodde nog att den skulle vara mer i stil med de övernaturliga delarna i t.ex. Gösta Berlings saga eller Jerusalem, där man inte riktigt vet om det som händer är på riktigt eller bara i karaktärens huvud. Den här har mer en känsla av gotisk skräck.
Historien känns väldigt "tajt". Inget är överflödigt, vilket är fallet med de flesta av Lagerlöfs böcker jag har läst.
Älskar historien, stämningen och karaktärerna.
Var dock inte som jag hade förväntat mig. Jag trodde nog att den skulle vara mer i stil med de övernaturliga delarna i t.ex. Gösta Berlings saga eller Jerusalem, där man inte riktigt vet om det som händer är på riktigt eller bara i karaktärens huvud. Den här har mer en känsla av gotisk skräck.
Historien känns väldigt "tajt". Inget är överflödigt, vilket är fallet med de flesta av Lagerlöfs böcker jag har läst.
May 19, 2016
Preachy book.
January 30, 2025
Wow. The Swedish Christmas carol is a certified banger. I will probably be reading this again at some point, (perhaps right before new years :P) because I was doing things in class at the same time and took public transport so I missed some details here and there. Beautiful book though. Love love love the ending. Such a melancholy book. It’s hard to feel sympathy for David even though he realises his wrongs because of how vile they were. Selma Lagerlöf strikes again.
January 17, 2024
Un libricino esile, scritto nel 1912 dalla prima donna premio Nobel della letteratura ed ambientato nel profondo Nord. La notte di Capodanno sorella Edit, che fa parte dell'esercito della salvezza è in punto di morte a causa della tubercolosi e chiede di vedere David Holm, un alcolizzato che non è riuscito a redimere e che si rifiuta di incontrarla. Nel frattempo David si trova con due ubriaconi come lui e racconta di come a chi muore la notte di Capodanno accada di dover condurre il carretto dei morti, ma è proprio lui a morire ed a verdersi comparire davanti lo spaventoso carretto...
Un racconto lungo che rievoca il "Canto di Natale" di Dickens ed il mito bretone del carrettiere della morte, con una forte morale religiosa e delle atmosfere fortemente cupe e suggestive, tipiche della scrittrice svedese. Consigliato a chi vuole provare una lettura particolare, diversa dal solito e che consente una totale evasione dalla realtà.
Un racconto lungo che rievoca il "Canto di Natale" di Dickens ed il mito bretone del carrettiere della morte, con una forte morale religiosa e delle atmosfere fortemente cupe e suggestive, tipiche della scrittrice svedese. Consigliato a chi vuole provare una lettura particolare, diversa dal solito e che consente una totale evasione dalla realtà.
September 19, 2015
Due to personal preferences in stories I was about to give this book four stars. But when reading this story I can't help feeling how Selma Lagerlöf really deserves her position among authors, it is worth five stars after all.
When reading this short, but well worth reading, book it makes me think about "A Christmas Carol" by Charles Dickens, which might be more familiar to many of you. IF you enjoy that story, then I think you will enjoy this one too.
She has put together a story about fortune and misfortune, right and wrong, hope and desires, all neatly put together in a story about life and death. A story guided by ideas about right and wrong from a time that might have passed, but where some, although not all, still remains alive today.
When reading this short, but well worth reading, book it makes me think about "A Christmas Carol" by Charles Dickens, which might be more familiar to many of you. IF you enjoy that story, then I think you will enjoy this one too.
She has put together a story about fortune and misfortune, right and wrong, hope and desires, all neatly put together in a story about life and death. A story guided by ideas about right and wrong from a time that might have passed, but where some, although not all, still remains alive today.
January 12, 2024
"Le cocher" commence très bien mais finit en queue de poison. Les premières pages assez bien réussies promettent une fable sur la rédemption après la mort. Au début, sœur Edit, une membre de l'armée de Salut est sur son lit de mort. Son dernier souhait est qu'un jeune qui s'appelle David Holm renonce au péché. Pourtant David se fait assassiner sur les coups de minuit la nuit du Saint Sylvestre et devra alors travailler comme le cocher de la mort pendant les douze mois qui suivent. Le lecteur prévoit que ce service sera purgatoire qui permettra à David de se racheter.
Les choses ne se passent pas selon les prévisions du lecteur. Il y aura des questions posées au sujet de Soeur Edit. Est-ce qu'elle veut comme servante de Dieu le salut de David ou est-ce qu'elle n'est qu'une femme qui veut son amour? Si elle veut son amour, elle est pécheresse aussi car David est marié. Ensuite, l'auteur explique que David est plus que son propre ennemi; il a fait énormément du mal à sa femme, à ses enfants et à son frère. La simple fable se complique trop.
La pire chose est que le roman se termine en conte de fée. David ne complète son service comme cocher de la mort. Il renonce au péché, revient à la vie et réintègre sa domicile familiale. Trop, c'est trop.
Les choses ne se passent pas selon les prévisions du lecteur. Il y aura des questions posées au sujet de Soeur Edit. Est-ce qu'elle veut comme servante de Dieu le salut de David ou est-ce qu'elle n'est qu'une femme qui veut son amour? Si elle veut son amour, elle est pécheresse aussi car David est marié. Ensuite, l'auteur explique que David est plus que son propre ennemi; il a fait énormément du mal à sa femme, à ses enfants et à son frère. La simple fable se complique trop.
La pire chose est que le roman se termine en conte de fée. David ne complète son service comme cocher de la mort. Il renonce au péché, revient à la vie et réintègre sa domicile familiale. Trop, c'est trop.
July 18, 2019
Choosy
E' proprio vero, più passa il tempo, più i giovani diventano choosy riguardo al posto di lavoro: aveva ragione il ministro Fornero. Non è possibile rifiutare un lavoro stimolante come quello di carrettiere della morte, suvvia!
Lagerlöf si traveste da Dickens, pur senza abbandonare il carattere scandinavo e l'alto grado di religiosità. Un breve Canto di Capodanno accompagnati dal carrettiere della morte, che risulta assai gradevole, pur nei limiti di uno scritto composto su ordinazione, per sensibilizzare i lettori nei confronti della tubercolosi. Uno sguardo impietoso sulle condizioni di vita degli strati più bassi della società, e di coloro che tentano di sostenerli (la commovente sorella Edit dell'Esercito della Salvezza).
E' proprio vero, più passa il tempo, più i giovani diventano choosy riguardo al posto di lavoro: aveva ragione il ministro Fornero. Non è possibile rifiutare un lavoro stimolante come quello di carrettiere della morte, suvvia!
Lagerlöf si traveste da Dickens, pur senza abbandonare il carattere scandinavo e l'alto grado di religiosità. Un breve Canto di Capodanno accompagnati dal carrettiere della morte, che risulta assai gradevole, pur nei limiti di uno scritto composto su ordinazione, per sensibilizzare i lettori nei confronti della tubercolosi. Uno sguardo impietoso sulle condizioni di vita degli strati più bassi della società, e di coloro che tentano di sostenerli (la commovente sorella Edit dell'Esercito della Salvezza).
July 26, 2019
São umas sólidas 4 🌟
Se existe um ou outro conto que merecia ser mais longo ou com menos conotação religião, existem também outros que compensam! Este livro foi uma recomendação “forçada” d’a outra mafalda 😃 e gostei bastante!! O conto que dá título ao livro é simplesmente fabuloso e os restantes seguem as suas pisadas! É uma boa leitura, que mistura religião e alguns mitos pagãs, ao bom estilo nórdico, que para quem gosta de contos, vale a pena ler! Definitivamente vou ler mais da autora! Excelente recomendação (e esta edição é qualquer coisa de bela!)
Se existe um ou outro conto que merecia ser mais longo ou com menos conotação religião, existem também outros que compensam! Este livro foi uma recomendação “forçada” d’a outra mafalda 😃 e gostei bastante!! O conto que dá título ao livro é simplesmente fabuloso e os restantes seguem as suas pisadas! É uma boa leitura, que mistura religião e alguns mitos pagãs, ao bom estilo nórdico, que para quem gosta de contos, vale a pena ler! Definitivamente vou ler mais da autora! Excelente recomendação (e esta edição é qualquer coisa de bela!)
December 26, 2024
Cea mai frumoasă carte citită de acest Crăciun, care a bucurat copilul din mine.
Toate cele 14 povești sunt fermecătoare.
Toate cele 14 povești sunt fermecătoare.
September 27, 2025
3.5 ⭐️ Gillar handlingen och hur de olika karaktärerna presenteras. Vissa delar kändes lite överflödiga för handlingen men i helhet gillade jag denna. Speciellt språket.
Displaying 1 - 30 of 144 reviews