La història de Catalunya és plena de costums, mites i llegendes. I la mitologia catalana, en concret, té un bestiari molt representatiu. Molts pobles, valls i viles tenen les seves criatures imaginades que neixen de mites populars.
Molts d'aquests mites van sorgir com a resposta a les qüestions que amoïnaven a la gent: com es formaven els núvols i per què es movien, d'on sorgien les muntanyes o les tarteres, què generava una tempesta o una pedregada... Altres relats mitològics alertaven o prevenien possibles perills, com els de gosar embarcar-se un dia de tempesta o recórrer el bosc o els camins en solitari, o bé buscaven protecció davant de fenòmens naturals, com en el cas dels carboners que invocaven la Molsosa, i fins i tot pretenien tornar les criatures més obedients i menys trapelles.
- El pare Falgars, un gegant que destaca tant per la força com pel bon caràcter i l'esperit servicial. - Els donyets, petits i remenuts, que vesteixen amb faixa i jaqueta. - Els martinets, que poden sortir de la llavor d'una herba que creix a sota d'un bolet. - Les dones d'aigua, portadores de felicitat i riquesa. - El peix Nicolau, amo i senyor de tot el que hi ha sota les aigües. - La Molsosa, defensora dels boscos.