不安の種+ 3

Fuan no Tane + #3

by Masaaki Nakayama, 中山昌亮

床下から何かに監視されているような、悪夢と同じ場所に出くわしたような、理不尽な凶気に追われるような、ざわざわした質感、畏怖、不思議。

Genres: Manga, Horror, Comics, Short Stories

160 pages, Paperback

First published April 8, 2008

About the author

Masaaki Nakayama (中山昌亮) is a horror manga artist, and author of the series Fuan no Tane (Seeds of Anxiety).

Reviews

[daph pink ♡ · Rating 3 out of 5]

This specific volume stood out from the others both in terms of the plot and the art style, providing a breath of new air from the repetitive narration.

[Niki · Rating 5 out of 5]

I consider Fuan no Tane Plus and Fuan no Tane to be basically the same series, so here's what I wrote for FNT here as well. When I read one, I also have to read the other.

It's my 3rd or 4th time re-reading this series. I love it, from the stories to the art to the "urban legend" feel.

P.S. Erin Megan just mentioned the author's other series, PTSD Radio, so I figured I might as well re-read Fuan one more time before delving into that one, which I've never read before.

[Susanna · Rating 3 out of 5]

Aquest tercer volum de la recopilació de relats curts del 2017 està dividit en cinc parts: “Capítulos de la causa”; “Capítulos del resultado”; Capítulos del castigo”; “Capítulos de la recompensa” i “Capítulos del Karma”.
Bé, els relats no estan malament, però alguns són repetitius en els seus recursos, com les cares que observen els personatges, la gent sinistra que els segueix pels carrers, la dona del relat “A quién...? I la de “Una mujer en la lluvia” Que s’assemblen a la “noia” de “Ringu”... i altre recursos que ja havien, per aquestes dates, sigut molt explotats a la literatura i el cinema... Potser destaco el relat “Desplazamiento horizontal” en el que el narrador explica com el seu tiet li va posar un exemple a un amic seu de com és d’aterrador el moviment d’un suposat fantasma quan es desplaça, quan li va narrar a un amic que s’havia trobat a una dona misteriosa de tornada de les muntanyes. Ho exemplifica posant a dues persones una davant de l’altra separades 5m i fent que només es vegin el cap; una d’elles avança de repent cap a l’altra i aquesta salta de l’espant perquè li sembla com si la primera flotés. Aquesta manera de descriure de manera gràfica i escrita a través del còmic el moviment que tant bé es veu a les pel·lícules japoneses i que tanta por dóna la veig molt original, i m’ha agradat força.
Per últim, també m’ha agradat força el darrer relat, titulat “Família”, en el que un pare que no creu en fenòmens paranormals ni en coses per l’estil li diu durant un sopar a la seva família que una nit quan era nen que una ma fantasmagòrica li va tocar l’espatlla amb força i el va sacsejar. El seu fill a la nit té la mateixa experiència i a l’endemà li explica als pares però aquests neguen que hagués succeït res durant el sopar. La germana aleshores té un atac davant de tots de sacsejament sobrenatural... Em sembla un relat súper interessant i aterridor, molt original, tot i que no sé si hi haurà antecedents. M’ha agradat força.
Bé, per concloure, crec que Nakayama és bo, encara que penso que en global agafa idees ja explotades pels terror japonès, no essent en general massa original, la veritat. Les idees que llegeixo (encara que no tant en COM ho llegeixo) ja les he vist o sentit abans, i això que jo no sóc gaire versada en mangues (per ara) o en literatura d’horror japonesa. Potser hauria d’vançar més per acabar de veure-li a aquest autor la seva part més singular. Està clar que els dibuixos estan molt bé, l’estructura del relat també, i que les històries són entretingudes... però està molt per sota del que porto llegit de moment de Junji Ito o de Mochizuki. No li vull posar dues estrelles òbviament, perquè no crec que sigui un autor de baixa categoria, ni molt menys, i fins i tot creixarà dintre meu quan hi pensi una mica... no sé, però de moment es queda en un tres.

[Kurtis Burkhardt · Rating 1 out of 5]

Pretty bad and weird “horror” manga, many couple pages pointless short stories with no story or makes sense 😴😴👌❤️

[Shannon · Rating 3 out of 5]

2.5

[Chibiscus · Rating 5 out of 5]

Best volume in the serious so far