Fa tres anys que en Sergi i l'Alba es van veure per últim cop a Lisboa. Ell no ha deixat de pensar en ella i ha decidit escriure-li una carta. Hi buidarà el cor. Li vol explicar tot el que va sentir quan es van conèixer, quan es van retrobar i ara que es troba tan sol. Li vol explicar que mai podrà oblidar tot l'amor i tot l'odi que van viure sota el cel de Lisboa.
Aquest llibre no estava registrat a la pàgina de Goodreads, i m'entristeix perquè això vol dir que no té el reconeixement que mereix. Per mi no ha sigut la novel·la de l'any, ni tan sols m'ha encantat, però sé que té molt potencial i podria convertir-se en la novel·la preferida d'algú si se'n fes més publicitat. La història m'ha sigut bastant indiferent; no he connectat amb cap dels dos personatges, no m'han caigut bé, ara bé, aquesta història demostra que absolutament tothom mereix que la seva història d'amor sigui explicada, ja que la que s'explica aquí no té res d'especial, és força comuna, però és fonamental en la vida dels personatges.