Encara que és un llibre dels 90, hi ha una gran quantitat de idees que em pareixen molt importants i que, tal vegada, ara es donen com enteses quan realment no és així. Crec que el més important es veure com les dones han estat definides des de la alteritat, són els homes els que ens han posat uns límits i unes formes a través dels seus discursos. És aleshores lo altre el que ens ha definit. Sobre aquesta idea la autora especifíca que no es tracta de redefinir-nos, sinó tot el contrari, de buscar la indefinició, no marcar que és i que no és ser dona, simplement ser-ho i abraçar totes les diferències.