What do you think?
Rate this book
Tocats pel foc
-Posseir ens obliga a pensar en uns altres termes. L'home que té és també l'home que té por de perdre; de perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança, envers els altres homes... Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és.
-I això és corruptor?
-Naturalment. L'home hi perd la dignitat, en aquest joc... Ja veieu que no em refereixo tan sols al dany que pot ocasionar als altres, sinó al mal que es fa a ell mateix.
-No ho veig tan clar, jo. Per a mi la indignitat comença quan no tens res. Perquè aleshores et sents com despullat, una mena de ninot que tothom estira d'una banda a l'altra com li convé... Hi ha res més indigne que ser explotat?
-Sí: explotar. Tu, i qualsevol que faci el seu treball, pot conservar la dignitat, preservarla. No és pas aquest el cas de l'amo que té uns obrers a les seves ordres: uns assalariats dels quals viu. De seguida se li converteixen en instruments, en eines, en coses..., Que no ho veus que els nega la seva condició d'homes?
-I això és corruptor?
-Naturalment. L'home hi perd la dignitat, en aquest joc... Ja veieu que no em refereixo tan sols al dany que pot ocasionar als altres, sinó al mal que es fa a ell mateix.
-No ho veig tan clar, jo. Per a mi la indignitat comença quan no tens res. Perquè aleshores et sents com despullat, una mena de ninot que tothom estira d'una banda a l'altra com li convé... Hi ha res més indigne que ser explotat?
-Sí: explotar. Tu, i qualsevol que faci el seu treball, pot conservar la dignitat, preservarla. No és pas aquest el cas de l'amo que té uns obrers a les seves ordres: uns assalariats dels quals viu. De seguida se li converteixen en instruments, en eines, en coses..., Que no ho veus que els nega la seva condició d'homes?
94 pages, Paperback
First published January 1, 1976
2 people are currently reading
45 people want to read
About the author
Manuel de Pedrolo
244 books102 followersManuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 19 of 19 reviews
July 9, 2021
Una història que trenca amb les convencions morals i romàntiques de l’època i que s’endinsa en una reflexió sobre les possessions i les injustícies.
Posseir és immoral, ens rebaixa, perquè tot allò que posseïm ho fem a les costelles d’algú altre. Posseir ens obliga a pensar en uns altres termes. L’home que té, és també l’home que té por de perdre allò que posseeix, escriu Pedrolo.
«— I això és corruptor?
— Naturalment. L’home hi perd la dignitat, en aquest joc.
— No ho veig tan clar, jo. Per a mi la indignitat comença quan no tens res. Hi ha res més indigne que ser explotat?
— Sí: explotar.»
Posseir és immoral, ens rebaixa, perquè tot allò que posseïm ho fem a les costelles d’algú altre. Posseir ens obliga a pensar en uns altres termes. L’home que té, és també l’home que té por de perdre allò que posseeix, escriu Pedrolo.
«— I això és corruptor?
— Naturalment. L’home hi perd la dignitat, en aquest joc.
— No ho veig tan clar, jo. Per a mi la indignitat comença quan no tens res. Hi ha res més indigne que ser explotat?
— Sí: explotar.»
May 25, 2024
Que avorritttttt. Un manifest comunista avorridíssim i una xapa increïble per tenir 100 pag. No entenc res.
August 4, 2018
Escrit al 1959. Impressionant.
July 17, 2021
Les idees que se'n desprenen són precioses, però el relat de la novel·la en si és molt senzill. La recomanaria com a lectura juvenil
September 13, 2024
Le iba a dar una estrella pero como hubo algo poco pero algo de amor 😍 se ganó otra, pero no me gustó para nada, por no decir que solo me enteré de que el chico que vino para unos días a la chabola se enamoró de la hija de esos padres y ya🤣
March 26, 2024
Escrita el 1959 en ple franquisme va ser publicada per primer cop el 1976. S’inscriu dins la categoria de la novel·la social de postguerra. L’obra se centra en les relacions que tenen els tres habitants d’una barraca de la perifèria de la ciutat, un matrimoni i la seva filla de vint anys amb un home jove que arriba per conviure amb la família, aquest personatge que viu en la clandestinitat trasbalsarà la vida quotidiana i posarà en qüestió valors com la propietat, la llibertat i la dignitat i, poc a poc, anirà despertant la complicitat i el compromís dels altres personatges.
May 23, 2022
Un novel.la que va molt més enllà de la ficció i t'endinsa en un debat profund sobre la propietat i el capitalisme.
January 15, 2024
Socialism for dummies. Es llegeix com una obra de teatre.
September 20, 2025
Muy buena novela de crítica social y política escrita por una de las grandes plumas del siglo XX. Compuesta en 1959, en pleno franquismo, Manuel de Pedrolo realiza en "Tocats pel foc" una novela que empieza siendo costumbrista y filosófica y que desemboca en una crítica a la represión política i social de la época.
Los elementos costumbristas de la obra están desarrollados magistralmente por el autor, de modo que algo que puede resultar algo aburrido se plasma de forma ágil y amena. Podemos ver cómo vivía una familia pobre de finales de los cincuenta a partir principalmente de los diálogos, con pocas descripciones y muchas acciones cotidianas narradas de forma muy plástica y evocadora, que dibujan en la mente del lector un retrato certero y vivo.
Buena parte de la novela contiene filosofía social, con claras influencias del Proudhon de "¿Qué es la propiedad?" y otros filósofos anarquistas como Bakunin. Aunque se expone todo de forma clara y coherente se echa en falta, cabe decirlo, algún contrapunto por parte de otros personajes no afines al pensamiento socialista para dar mayor profundidad filosófica.
Los temas que presenta la novela son las relaciones familiares, los roles tradicionales, la opresión política y los conflictos intergeneracionales. Aunque están bien expuestos, tal vez un lector crítico echará en falta un poco más de profundidad en cada una de estas cuestiones.
En definitiva, esta novela tiene gran calidad, pero es mucho más sencilla que otras obras del autor. No obstante, es una lectura dinámica muy recomendable para quien esté interesado en la época en que fue escrita.
Los elementos costumbristas de la obra están desarrollados magistralmente por el autor, de modo que algo que puede resultar algo aburrido se plasma de forma ágil y amena. Podemos ver cómo vivía una familia pobre de finales de los cincuenta a partir principalmente de los diálogos, con pocas descripciones y muchas acciones cotidianas narradas de forma muy plástica y evocadora, que dibujan en la mente del lector un retrato certero y vivo.
Buena parte de la novela contiene filosofía social, con claras influencias del Proudhon de "¿Qué es la propiedad?" y otros filósofos anarquistas como Bakunin. Aunque se expone todo de forma clara y coherente se echa en falta, cabe decirlo, algún contrapunto por parte de otros personajes no afines al pensamiento socialista para dar mayor profundidad filosófica.
Los temas que presenta la novela son las relaciones familiares, los roles tradicionales, la opresión política y los conflictos intergeneracionales. Aunque están bien expuestos, tal vez un lector crítico echará en falta un poco más de profundidad en cada una de estas cuestiones.
En definitiva, esta novela tiene gran calidad, pero es mucho más sencilla que otras obras del autor. No obstante, es una lectura dinámica muy recomendable para quien esté interesado en la época en que fue escrita.
November 12, 2025
Tocats pel Foc - Manuel de Pedrolo amb pròleg de Marina Garcés (Edicions Tigre de Paper)
"- Sí, ho és, perquè posseïr ens obliga a pensar en uns altres termes. L'home que té, és també l'home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes... Ben aviat acaba per identificar-se en allò que té i no amb allò que és.
- I això és corruptor?
- Naturalment. L'home hi perd la dignitat, en aquest joc."
Un 5 i res més.
"- Sí, ho és, perquè posseïr ens obliga a pensar en uns altres termes. L'home que té, és també l'home que té por de perdre. De perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança envers els altres homes... Ben aviat acaba per identificar-se en allò que té i no amb allò que és.
- I això és corruptor?
- Naturalment. L'home hi perd la dignitat, en aquest joc."
Un 5 i res més.
April 14, 2020
L’edició de Tigre de Paper és poc curosa, una llàstima.
January 5, 2023
Senzill de llegir i entretingut, reflexions destacables sobre la propietat privada i el sistema.
January 8, 2023
Lectura, a pesar de ser corta, pesada. El lenguaje utilizado me costaba mucho y la trama tampoco me ha impactado
July 21, 2024
M'ha agradat!
És cert que l'inici se m'ha fet una mica feixuc però el desenllaç m'ha semblat molt encertat i entretingut!
És cert que l'inici se m'ha fet una mica feixuc però el desenllaç m'ha semblat molt encertat i entretingut!
September 14, 2018
M'ha costat encabir-me en les parets inestables d'aquest món d'extrema precarietat. Potser precisament per això el llibre encomana abatiment. No vols estar en la pell dels protagonistes. Les excel•lents descripcions de Pedrolo et fan formar part d'una família que tot i somiar en quelcom millor, no estan massa predisposats a canviar i sortir del pou. I és genial que els joves vulguin arriscar-se i trencar amb els costum, però la trama és molt previsible, potser per aquest motiu no m'ha encisat com altres títols del autor.
Semblava ben bé com si Pedrolo t'interpelès i t'intentès convèncer de que s'ha de lluitar pels drets civils i la vida. Que en l'època d'escriptura i primera edició, era necessàri aquest record (i potser ara i sempre tb és necessari recordar lluitar) Malauradament llegir els diàleg-raonaments se m'ha fet pesat. Potser es que no és el meu tipus de llibre.
M'ha recordat una mica a Maria Rosa d'Àngel Guimerà però amb menys personatges.
Tot i que m'agraden molt els títols de l'editorial Tigre de paper. Me va semblar que aquesta edició tenia algun que altra errada :(
Semblava ben bé com si Pedrolo t'interpelès i t'intentès convèncer de que s'ha de lluitar pels drets civils i la vida. Que en l'època d'escriptura i primera edició, era necessàri aquest record (i potser ara i sempre tb és necessari recordar lluitar) Malauradament llegir els diàleg-raonaments se m'ha fet pesat. Potser es que no és el meu tipus de llibre.
M'ha recordat una mica a Maria Rosa d'Àngel Guimerà però amb menys personatges.
Tot i que m'agraden molt els títols de l'editorial Tigre de paper. Me va semblar que aquesta edició tenia algun que altra errada :(
August 12, 2019
Llàstima que l'edició de Tigre de Paper estigui farcida d'errors tipogràfics greus. És clar que han escanejat el text sense ni repassar-lo amb una mica d'atenció.
January 27, 2019
Una mena de "manifest comunista per a dummies"!
Molt bona lectura, i breu.
Pròleg molt encertat i exel.lent!!!
Molt bona lectura, i breu.
Pròleg molt encertat i exel.lent!!!
Displaying 1 - 19 of 19 reviews