Una meravella, recomanadíssim. Sense saber-ne gaire res, ni del llibre ni de l'autora, me'l vaig comprar perquè la traductora Diana Coromines el posava en relació amb l'obra de Tove Ditlevsen, una altra escriptora danesa que em va fascinar, i que, certament, parlava des d'un altre angle de qüestions molt semblants.
Al llibre s'hi mesclen diversos gèneres literaris: alguns capítols tiren més cap a l'assaig, d'altres cap a l'autobiografia, la ficció, etc. En conseqüència, per segons qui —com he llegit en algunes ressenyes— pot resultar feixuc, irregular o d'interès dubtós en algunes parts. Personalment, el que més n'he gaudit han estat els escrits assagístics sobre la crisi de la família nuclear, el matrimoni, la monogàmia i, en definitiva, el model de vida que ens ofereix una societat com la nostra, basat en la hipocresia i fundat en un context de socialdemocràcia, prou semblant al nostre —tot i estar escrit el 1973. Així com hi ha una part d'escrits que s'endinsen més en la història occidental, n'hi ha d'altres que fan referència a temes més d'antropologia, com el famós binomi cultura/natura.
Trigger warning: el capítol de “Violació” i el de “La Bonnie a la presó” són extremadament durs.