La biblioteca fantasma és plena d'històries incertes i de narradors improbables. Els artistes, músics o escriptors que protagonitzen aquests quaranta relats, es confonen amb la seva pròpia obra, s'hi amaguen o s'hi perden, tot caminant de puntetes per aquell territori sovint enganyós que anomenem "ficció". En aquests nou volum, Jordi Masó Rahola treu més rendiment que mai al seu enginy, fent gala d'una ironia finíssima i una capacitat extraordinària per sorprendre el lector.
Anem tard per ressenyar aquest títol. De fet, fem tan tard que sembla que aviat podríem tenir nou llibre d’en Jordi Masó Rahola, i no voldríem escriure sobre el proper sense haver parlat abans de la seva Biblioteca fantasma, el quart recull de contes que va publicar a principis d’any de la mà de l’editorial Males Herbes.
Amics, germans, companys: per fi. Em sembla molt interessant -oju!- el tema de la veritat i la ficció i el joc que fa. Ara, si per llegir sobre això m'he d'empassar quaranta contes i quaranta aparicions de titoles es podria dir que no m'ha acabat de fer el pes. Punt i final.
En Jordi Masó és una autor directe, senzill, però brillant i punyent. Amb la ironia i dobles sentits que són una constant en les seues històries, aconsegueix uns relats originals i rodons. Per què no li poso les cinc estrelles aleshores? És el tercer llibre de l'autor que llegeixo (abans havia llegit "Polpa" i "Les mil i una") i els contes d'aquest llibre en moltes ocasions en donen la sensació de llegir alguna cosa que ja he llegit abans, potser per l'estructura dels relats de l'autor que rarament varia. Sí, Jordi Masó ha descobert un estil i una estructura perfecta, que fa que els seus relats funcionin a la perfecció, però sembla que no hi vol sortir. Potser en propers llibres m'haig d'empassar les meues paraules, però de moment m'ha donat aquesta sensació. Igualment, si no l'he llegit mai, és un autor recomanadíssim que de ben segur que en sentirem a parlar molt més.
És totalment diferent de tots els reculls de contes que havia llegit fins ara. L'autor té un estil tan senzill i proper que pots arribar a sentir que algú t'està explicant un conte en veu alta. Tot i que alguns dels contes no m'han acabat d'agradar, han estat només una petita minoria. La majoria m'han fet pensar i fins i tot se m'ha escapat algun somriure mentre els llegia.
Una agradable sorpresa, una lectura de relats fantàstics molt entretinguda, molt agradable i molt ben escrita. Històries personals i personatges més o menys propers que es veuen dintre de situacions i històries misterioses, curioses i de gènere fantàstic. Amb una ambientació de vegades clàssica, moltes vegades del segle passat (i de la primera meitat), l'autor va teixint relats i històries inspirades a partir de fets, personatges imaginaris, fotografies, notícies, etc. amb imaginació i fantasia, que formen part d'una biblioteca fantasma, però ben embolcallat d'una versemblança que fa que les històries semblin fets reals i que les puguem trobar a les hemeroteques o a google. La narrativa (potser hauria de dir estil narratiu) de Masó és de vegades sublim, exquisida i elegant, però mai enrevessada ni petulant, és divertida i entretinguda. Ha estat tot un descobriment, molt recomanable.
Un llibre molt irònic, amb molt humor a vegades anglès, a vegades negre, a vegades sarcàstic... Has d'entrar al "joc" que estableix l'autor, que exposa diferents realitats. Potser són exagerades, però contenen molta realitat. No he fet riallades, però sí somriures. Tot i així no tinc clar sí el posaria en la categoria de llibre d'humor. Si s'entra dins de la voràgine, és un molt bon llibre.
Era complicat superar la magnífica impressió que em va causar Polpa, però en Masó Rahola ho ha aconseguit. Ens fa pensar en Calvino, Borges o Cortázar. Diferent a Polpa però igualment sublim. Lectura obligatòria.
Com dir-ho… em falten els adjectius. Horrible? Esgarrifós? Avorrit? Tòpic? Només puc dir que soc feliç d’haver-lo acabat, i poder deixar enrere en Jordi Masó, en Genís Recasens, en Francesc Sellent i tota la tropa d’aquest llibre. Val a dir que hi ha hagut un parell de contes (de quaranta!) que se salven.
Jordi Masó Rahola demostra en aquest recull de relats una imaginació desbordada i un control precís de la seva veu. He après un feix de paraules noves, com deliqüescent o prolix.
M'encanta el conte on està mal vist ser jove i ben vist tenir 80 anys (L'alè del diable) o els relats en fascicles de 'La veu', sobre el lampista que volia ser cantant.
M'hagués agradat trobar més artistes dones com a protagonistes de La biblioteca fantasma.
En Jordi Masó és tota una descoberta ! N’havia anat sentint coses bones i aquest primer llibre de relats que llegeixo confirma les expectatives. Històries molt originals sobre els artistes i el fet artístic amb estones molt divertides d’humor intel·ligent. Momt recomanable! No serà el darrer llibre que em llegeixi d’ell !! Segur !
El millor llibre de contes que he llegit en molt de temps. Em va tenir enganxada des de la primera pàgina fins a la darrera amb la mateixa tensió que et manté una bona novel·la. Rodó i amb un sentit de l'humor que fa l'experiència encara més agradable.