Normalment llegeixo llibres que sé que m’agradaran d’una manera o una altra, però de tant en tant hi ha històries que em deixen indiferent, i aquest ha sigut el cas amb “La felicitat d’un pollastre a l’ast”.
Aquest llibre, que no coneixia pas, parla sobre la cotidianitat, sobre tots aquells somnis que mai es fan realitat per culpa de la feina de cada dia.
La protagonista d’aquesta història es la Fina. La Fina té la seva pròpia perruqueria i està satisfeta amb la seva feina, però alhora està obssessionada per canviar les rajoles del terra, que són blanques, per unes que siguin grises per no haver de netejar tant tota l’estona.
A partir d’aquesta obssessió, la Fina es va adonant de mica en mica que no està del tot contenta amb la seva vida, i que aquest canvi que creu necessitar a la perruqueria no és més que una metàfora de tot el que vol canviar de la seva vida.
Crec que és una història interessant i que pot agradar molt a un públic molt concret de millenials que no estan del tot satisfets amb la seva feina o amb altres aspectes de la seva vida, com ha sigut el cas de la Fina, la protagonista, però aquest llibre no ha fet per mi.
Es llegeix molt ràpid i malgrat tot l’he gaudit, però després d’acabar-lo no el vaig sentir com un llibre que m’hagués marcat d’alguna manera.
Tot i així, és un llibre molt curt i pel que he vist d’altres companyes, és un llibre del qual es poden treure molts missatges i reflexions, així que no dubteu en llegir-lo si us crida mínimament l’atenció!
El coneixieu?