Relats: “Fijación facial”; “Glicérido”; “Los arraigados”; “El condenado a muerte llama al timbre” i “En el valle de los espejos infinitos”.
D’aquest volum l’únic que és “nou” és el primer: “Fijación facial”, que és boníssim!! Una noia va al dentista i aquest, per fer-li una radiografia de la seva dentadura la col·loca en una cadira molt estranya i li immmobilitza el cap amb una mena de cargols punxeguts fixats a dintre dels oïdes. El metge ha de sortir un moment i cau per unes escales. La noia es queda tancada a la consulta sense possibilitat de sortida durant hores i hores. Al cap d’un temps es veu com li explica la història a un amic, qui li demana que li ensenyi les orelles... i ella es posa a cridar. Relat per a mi genial... curt, terrrorífic i ple de suspens perquè acabem per no sabem què li va acabar per passar a la noia i a les seves oïdes i com va acabar per sortir de la cadira de tortura.
Els altres relats, com he dit, son repetits, un és el de la noia que viu amb una família en una casa en que tot és ple de greix, fins i tot ells mateixos (fastigossíssim!!); l’altre és el de la gent que es queda petrificada al lloc on han comès un crim, com penjats immòbils; el tercer és el del condemnat a mort que no para de visitar a la família a la que va assetjar amb altres amb les motos i va provocar un accident que va acabar amb la vida del marit i un fill i que demana perdó de manera obsessiva (el seu esperit, ja que ell està esperant a ser executat) i el darrer és el dels dos pobles que es posen miralls de cantó a cantó de la vall a causa d’una maledicció que pensen que hi ha per uns nois enamorats que es van morir, o alguna cosa així.
Només puntuo el primer relat doncs, amb quatre estrelles.