La ciutat cansada

by Pere Calders, MELCION TENAS JOAN (Contributor)

Durant vuit anys, en l'exili mexicà, Pere Calders va treballar intermitentment en la novel·la La ciutat cansada, alhora que preparava el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1954). I és molt possible que fos el desànim per la improbabilitat de veure-la finalment editada i els dubtes sobre la seva recepció el que el va portar a abandonar-la quan ja havia assolit un grau de redacció molt avançat.Rere una pàtina d'humor corrosiu, La ciutat cansada traspua una visió desencantada de la condició humana. Una visió que Calders ens ofereix sobre la trama d'un èxode, com si es tractés d'una reminiscència bíblica, de tota una ciutat que acaba desertant de si mateixa i de les seves pròpies tradicions. A La ciutat cansada s'hi reconeixen tots els elements que caracteritzen la narrativa de l'autor: tractament irònic, personatges desmesurats, situacions dislocades i un argument que, gradualment, enmig d'episodis paradoxals, va derivant cap a l'absurd. L'avançat estat de gestació i l'evidència que ens trobem amb una novel·la que està en la línia del millor Calders és el que ens ha decidit a rescatar-la de l'estretor d'uns folis manuscrits en una llibreta, on ha estat dormint durant seixanta anys, per posar-la a l'abast dels lectors. 

232 pages, Kindle Edition

First published January 1, 2008

About the author

Escriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.

Reviews

[Montse Roset · Rating 5 out of 5]

És un llibre que va quedar inacabat. L'editor no hi ha volgut fer canvis. Tot i ser un llibre que no va tenir revisió per part de l'autor ni de cap corrector, està genial, com tota l'obra de Pere Calders.