L'òpera quotidiana

by Montserrat Roig

La senyora Patrícia Miralpeix és una velleta entranyable que pensa que no es morirà mai i que sap escoltar. Escolta amb paciència la història del senyor Duc. El senyor Horaci Duc és un carnisser cinquantí, tímid, decebut i nacionalista. Al mateix moment, la senyora Altafulla, refugiada en un passat decadent i romàntic, desfila les seves fantasies a una altra oient, la Mari Cruz, la noieta castellana inquieta que cerca la seva identitat. Les dues històries convergiran i el senyor Duc i la Mari Cruz viuran una història d'amor. Concebuda com una òpera de Verdi, L'òpera quotidiana ens fa arribar la veu de cada personatge que al seu torn és integrant d'un magnífic conjunt escènic que combina l'humor i la ironia amb la puresa del bel canto. Al cap i a la fi, tots ells intenten d'inventar-se una vida que els allunyi de la seva realitat quotidiana i proven de fugir amb el somni.

184 pages, Hardcover

First published January 1, 1982

About the author

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.

Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)

No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)

Reviews

[Aitana Monzón]

«así fue como pensé que él no había cumplido el pacto, que para estas cosas no hace falta saber mucho, ni haber leído tantos libros como dice que ha leído la señora Altafulla. Ni hablar de tempestades ni recitar versos marchitos.
Retenía en la memoria su mirada, las caricias que me hacía en la mejilla y los pequeños picoteos en la garganta, como pellizcos tiernísimos, y todo eso junto me producía una tristeza muy dulce, que es una forma de sentir felicidad. Ahora comprendía que todo eso no se puede expresar con palabras. Descubrí que, para recordar, sólo necesitamos el silencio.»

[sònia montserrat]

és la segona narració de la montserrat roig que llegeixo, crec que m'agrada més la seva obra periodística, però aquest llibre 👏🏻

al principi pensava que no m'estava agradant, ja que té uns canvis de narrador molt bruscos i semblen d'històries que no tenen res a veure... però un cop he entrat i he començat a diferenciar les històries m'ha encantat!!! sobretot al final quan vas descobrint les connexions que hi ha.
els personatges són bastant foscos i és una història bastant dura però els hi he agafat carinyo :)

te parts molt divertides, l'albert i jo rient molt fort durant 3h de bus perquè dues insulten dient porca feixista... core memory

hi ha una entrevista on la montserrat roig diu que comença els matins dient "ai senyor, ai deu meu" i un dels seus personatges repeteix bastant "ai senyor", m'ha semblat bastant tendre jiji

[Elisabet Busquet]

Feia molt que no llegia Montserrat Roig i és un plaer.

[Vicent]

Petites anècdotes de gent modesta, de la Barcelona franquista i postfranquista. Na Montserrat Roig no escriu gens malament, però la novel·la m'ha caigut de les mans. N'he llegit una cinquena part.

[Marina Alart]

M'ha enganxat des del primer moment, per la seva prosa tan ben escrita, les paraules tan ben trobades, el tipus de llenguatge entre col·loquial però de l'època, proper i sobretot m'ha encantat el toc just de sentit de l'humor i ironia. Les petites històries de la vida quotidiana, el paral·lelisme amb l'òpera -que exagera els sentiments dels éssers humans i els fa grans i tràgics, com ho son al nostre cap-, l'amor i el desamor, les diferències entre la gent gran i la gent jove. Les històries no deixen de ser tristes, sobretot si s'examinen des de la mirada feminista que tenim avui, la qual ha canviat col·losalment comparada amb la del 1980, és clar. Però reflecteix molt bé d'on venim, sobretot les dones, i no fa tants anys de fet, l'època en què la meva mare tenia la meva edat aproximada. M'ha agradat moltíssim, un llibre per anar-hi pensant i analitzant, i per sentir molt aprop.

[Ram]

Una novel·la molt bonica. Amb personatges molt ben definits, diferents entre si, amb bones històries. Les trames es conta d'una manera en què t'atrapa, i s'acaben enllaçant amb una narrativa característica de l'autora que fa que t'agrade molt el que lliges.

Com sempre, Montserrat Roig no defrauda.

[ESTER]

Novel.la coral. Fresca, àgil i amb diferents registres que enganxa des del principi, des de la normalitat, i on ens podem reconèixer en algun bri.

[marta ro]

D'aquesta novel·la em quedo amb una paraula: voraviu.

[Dolors]

pff potser 2,5 per no suspendre a la Montse però quin avorriment, no hi he entrat gens..

[Laura]

Tot i que no he encaixat amb la història d'aquesta novel·la com amb altres de la Roig, continua fascinant-me la seva veu, com explica, com selecciona, com mostra, com genera un món molt propi on tot està subtilment lligat; i com t'endinsa en la seva Barcelona, que és la teva també, però no ho és.