Aquest llibre, que passa per sobre de tota l'edat mitjana europea, s'estructura bàsicament com un estudi de la política de l'època, especialment centrat en les estructures de poder i la seva evolució, des de temps romans fins al segle XV.
Partint d'aquest tema central, el llibre tracta bona part dels fenòmens socioculturals d'aquesta era, de manera cronològica: la continuïtat de les concepcions de poder públic romà fins al segle XI, especialment notables al món carolingi, amb una aristocràcia poc poderosa, configurada en parlaments, que queda subordinada al rei/emperador amb un projecte moral i religiós molt potent. Tot i aquesta continuïtat ideològica, és significatiu que a la major part d'Europa va baixar la capacitat impositiva dels estats (i, per tant, la seva complexitat), excepte a l'Imperi Romà d'Orient (el mal anomenat Imperi Bizantí, que va seguir un desenvolupament completament diferent) i als posteriors estats musulmans, la qual cosa va derivar en què els primers perdessin progressivament la seva capacitat centrípeta, que portarà a la revolució feudal, que transformarà les estructures de poder en unes de caràcter cel·lular, eminentment locals, controlades per l'aristocràcia. L'exemple més clar és Itàlia, que es va desfer en una gran quantitat de regnes i ciutats-estat (que malgrat ser actors minúsculs geogràficament, tenien una gran complexitat administrativa).
Paral·lelament, l'església va fer el camí contrari: a l'alta edat mitjana, aquesta institució va tenir un caràcter principalment local, lligat al poder laic postromà, però a l'època central de l'edat mitjana va començar un procés de centralització envers la figura del papa, que es va mantenir, no sense problemes, fins al Cisma d'Occident.
L'economia, que durant tot el període va ser eminentment agrària, començarà un procés de retracció amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, que es recuperarà a partir del segle X, amb una conjuntura econòmica de bonança, que portarà a l'expansió de les terres cultivables i del comerç de productes artesanals de luxe centrats en les elits, i permetrà que es tripliqui la població fins a l'arribada de la pesta, que en matarà aproximadament la meitat.
Tornant a la política laica, al període tardomedieval, marcat pel cisma d'Orient, la pesta negra i la guerra dels Cent Anys, que va obligar els estats a aconseguir grans fonts de finançament, per tal de mantenir els exèrcits de mercenaris. Així doncs, en aquest període es torna a constatar el creixement del poder central de les monarquies, tot i que aquest ja no es fonamentarà sobre la base romana, com va passar fins al segle IX, sinó sobre la base cel·lular feudal. Però aquest augment de poder anirà acompanyat de la conscienciació de l'aristocràcia, però també del laïcat no privilegiat (provocat per l'extensió de l'alfabetització), de la "res pública", és a dir del fet públic com quelcom d'importància, el que va portar dos fenòmens: el primer va ser l'eclosió dels parlaments medievals(a Catalunya se'n diran corts), que en llocs com Anglaterra o els països nòrdics (amb els thingar [m'ha fet gràcia el nom]) venien ja de molt abans. El segon és l'augment de les revoltes camperoles i urbanes, sorgides precisament d'aquesta concepció de la política com a element pel qual, com a mínim, havien de tenir-los en compte.
En general, el llibre m'ha agradat molt, ja que a partir d'un estudi polític, s'endinsa en moltes temàtiques de l'època, com els impostos, l'economia, la cultura... A més, en el meu resum m'he deixat una gran quantitat d'informació del llibre, que parla sobre el desenvolupament dels rols de gènere, l'expansió cultural i de la lectoescriptura en la població, creació d'universitats, a més del desenvolupament del món bizantí, àrab, est-europeu i otomà, en els quals no he entrat, perquè si alguna cosa no li fa falta a aquesta ressenya és més text. Tot i que la seva manca d'especificitat pot no fer-lo gaire adequat per medievalistes, per una persona centrada en l'època contemporània, permet fer una passada general pel període medieval a Europa. Malgrat això, és cert que la prosa, malgrat ser molt entretinguda, és bastant recaragolada, cosa que de vegades resulta problemàtic, especialment si subratlles els llibres (sí, he acabat amb un 40% del llibre subratllat). Total, que és un gran llibre. Si has arribat fins aquí, gràcies i ho sento. Torno a llegir: BERSERK.