Millor que no m'ho expliquis són contes sobre la parella, la felicitat, les relacions familiars, l'alegria, la malaltia.I sobre el valor de la comunicació oral, sempre falsa, sempre incompleta: «Et queixes quan no et parlo,quan vull parlar no em deixes i quan em deixes parlar no m'escoltes », diu ella.«Tu, en canvi, m'escoltes però no em contestes », respon ell.Els personatges que habiten aquests contes necessiten explicar-se. Algú els escolta o, més ben dit, fa veure que els escolta. N'hi ha que no escolten per vocació, altres ho fan per afició, per vici o, fins i tot, per deformació professional.Millor que no m'ho expliquis confirma la qualitat i la maduresa literària d'Imma Monsó, una narradora sorprenent que posa de manifest, en aquest llibre, l'amplitud dels seus recursos expressius, a més d'una gran originalitat i un humor excepcional. FINALISTA PREMI LLIBRETER 2003
Történetek emberekről, akik tudnak beszélni, de nem tudnak beszélgetni, akik tudnak hallgatni, de nem tudnak meghallgatni. Lehetne depresszíven is intonálni ezt, de Monsóban van valami finom irónia, amitől nem érezni a súlyt, nem olyan, mintha megnyalnád a működő defibrillátort, inkább csak... szóval: ügyes. Persze az "ügyes" nem kifejezetten az a jelző, amitől egy író boldogakat álmodik, hisz benne van ugyan, hogy jobb Kovács Ákosnál, de egyben az is, hogy mégse egy Lucia Berlin. Akárhogy is, Monsóban profi novellistát ismertem meg, aki tudja, mit hova kell írni, hogy jó legyen, hogy mitől működik a karakter és a történet. Mondhatjuk, mindent tud, ami a novellával kapcsolatban megtanulható. Ami pedig nem tanulható, azt nem erőlteti. Nem megvetendő írói tulajdonság ám ez se: tudni, mit nem tudunk, és nem erőltetni.
Son en total seis relatos los que conforman este libro, uno de los cuales da su título a la obra, y todos cumplen a la perfección un propósito: "Que la literatura cause placer, aunque sea efímero" según dijo la propia escritora. Seis narraciones agradables, bien escritas que tratan con mucho humor temas comunes a todos los humanos como los recuerdos, las relaciones de familia o de pareja, los problemas de comunicación e incluso la enfermedad. He disfrutado mucho de esta lectura y en particular del humor negro que maneja tan bien la autora. Este libro fue galardonado con el Premio Ciutat de Barcelona 2004 de narrativa en catalán.
Algunes de les històries estan bé per passar l'estona tot i no ser res de l'altre món. Gairebé tots els personatges m'han fet bastanta ràbia, sigui per la manera de pensar o de fer; potser era aquesta la intenció però ha fet que no gaudís tant de la lectura. La manera d'escriure de l'autora està bé, però en alguns moments el discurs es fa feixuc. El llibre, en general, no m'ha acabat d'agradar.
Es tan tan tan bonic!! A mi m'agraden moltíssim per norma general tots els llibres basats en la cotidianitat, però es que aquest llibre de relats es tan tan maco i tan realista i tan... Wow El recomano moltíssim, de debó
El libro contiene seis relatos, uno de los cuales da título al libro. Son narraciones sencillas y bien escritas que tratan temas comunes, como la pareja, las relaciones de familia, la dificultad de comunicación o la enfermedad. Lectura amena.