La Didi i la Monsti són dues adolescents que se les empesquen totes per entomar amb humor la vida quotidiana, la difícil relació amb els companys de classe, les dèries dels professors i els conflictes familiars. La Didi descobreix el poder alliberador d’escriure i transforma tot el que els passa en les aventures esbojarrades de dos personatges delirants: l’arqueòleg karateka i el seu amic Quimsta. Valoració:
L’idea es bona, l’estructura abisada que és un mirall d’allò que li està passant a la protagonista. Però no m’ha agradat gens el tipus d’humor. Poder en el seu moment era molt fresc, però a dia d’avui els acudits basats en publicitat i tendències de l’època, descontextualitzen molt l’humor i fan que l’obra hagi envellit d’una forma prematura.
No el recomanaria a un adolescent. Em sembla que es perdria en molts dels acudits. Per no dir que per ser una novel·la d’humor, a mi no m’ha fet somriure més que en un o dos moments i lleument.