What do you think?
Rate this book
El somni és una obra complexa i singular, capaç de mirar-se de prop i amb un gran sentit de l’humor els aspectes més prosaics de la vida quotidiana però també d’elevar-se fins a les idees filosòfiques més transcendents. Metge, tancat a la presó per acusacions de malversació i corrupció, comença a somiar i se li presenten el personatge del rei mort recentment, Joan I, i dels personatges mitològics Orfeu i Tirèsies, amb els quals obre un diàleg en què discuteixen des de la immortalitat de l’ànima, d’algunes aficions excessives o dels defectes i virtuts d’homes i dones. El somni conserva, sis segles després, tota la capacitat de sorprendre’ns i de divertir-nos.
100 pages, Kindle Edition
First published January 1, 1399
About the author
Bernat Metge
9 booksBernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes del tombant del segle xiv, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana, amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. També fou secretari reial. La seva obra mestra és Lo somni (1399)
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 27 of 27 reviews
May 31, 2026
Ha estat duret
Read
June 27, 2026una cosa havia oblidat que este llibre és PERFECTE 😱 ho té tot bernat em cau súper bé!!!
August 4, 2026
Feia dies que tenia això a mig escriure. De tant en tant està bé canviar una mica d'estil i llegir algun clàssic medieval, i també està bé llegir-se algun dels llibres que vam estudiar a l'institut.
El somni del nostre narrador protagonista, que és el mateix Metge, es divideix en quatre llibres. El llibre primer és un diàleg filosòfic magnífic entre el rei Joan I, mort sobtadament feia poc, i Metge, en el qual discuteixen la immortalitat de l'ànima i el dualisme cos-ment. Metge es mostra raonadament escèptic i el rei l'intenta convèncer. La meva sensació va ser la d'estar llegint un diàleg platònic tenyint de la influència dels pensadors cristians i en algun moment també vaig tenir una certa sensació d'anticipació de fragments de les meditacions de Descartes, però potser és que he llegit massa pocs racionalistes o que beuen d'allà mateix. Joan I fa de Sòcrates, dona alguns arguments poc convincents i es dedica a citar pensadors de l'antiguitat i a apel·lar a la fe i a la seva experiència personal.
Un altre dels temes famosos del llibre és el tractament del tema de la mort de Joan I i la inocència de Metge en relació a aquests fets; és a dir, l'ús polític de la literatura. El rei explica que es troba al purgatori i diu que assolirà la salvació quan acabi el cisme de l'església (el del papa Luna). Tot seguit, parlen Orfeu i Tirèsies, que acompanyen el rei per recordar-li algunes de les seves faltes. Orfeu explica la seva història i, a petició de Metge, descriu com és l'infern. Tirèsies, per la seva banda, es dedica a criticar les dones sense cap sentit i, en particular, diu tot de coses terribles sobre l'amant de Metge, en una mena de "amiga date cuenta" (invers) a l'antiga (no en tinc ni idea, però pot ser que Metge li volgués enviar un missatge i ho posi en boca d'un altre). Per acabar, Metge intenta defensar les dones elogiant la Mare de Déu i algunes reines del seu temps, així com criticant els homes de manera similar a com Tirèsies ho ha fet amb les dones.
Aquesta versió traslladada al català actual es llegeix molt bé i també m'ha semblat que permet apreciar la qualitat de l'estil de Bernat Metge, que se sol elogiar en els llibres de text.
El somni del nostre narrador protagonista, que és el mateix Metge, es divideix en quatre llibres. El llibre primer és un diàleg filosòfic magnífic entre el rei Joan I, mort sobtadament feia poc, i Metge, en el qual discuteixen la immortalitat de l'ànima i el dualisme cos-ment. Metge es mostra raonadament escèptic i el rei l'intenta convèncer. La meva sensació va ser la d'estar llegint un diàleg platònic tenyint de la influència dels pensadors cristians i en algun moment també vaig tenir una certa sensació d'anticipació de fragments de les meditacions de Descartes, però potser és que he llegit massa pocs racionalistes o que beuen d'allà mateix. Joan I fa de Sòcrates, dona alguns arguments poc convincents i es dedica a citar pensadors de l'antiguitat i a apel·lar a la fe i a la seva experiència personal.
És un gran argument el fet que la nostra mateixa natura es pronunciï tan a favor de la immortalitat de l’ànima, vist que tothom es preocupa tant d’allò que s’ha d’esdevenir després de la seva mort. Sovint, l’home planta arbres dels quals no espera obtenir fruits. El savi dicta lleis i estatuts. Per què et penses, si no, que hom engendra infants, propaga el seu nom, adopta fills, fa testaments amb tota diligència o construeix sepultures, sinó per arranjar els esdeveniments que seguiran la mort?
Un altre dels temes famosos del llibre és el tractament del tema de la mort de Joan I i la inocència de Metge en relació a aquests fets; és a dir, l'ús polític de la literatura. El rei explica que es troba al purgatori i diu que assolirà la salvació quan acabi el cisme de l'església (el del papa Luna). Tot seguit, parlen Orfeu i Tirèsies, que acompanyen el rei per recordar-li algunes de les seves faltes. Orfeu explica la seva història i, a petició de Metge, descriu com és l'infern. Tirèsies, per la seva banda, es dedica a criticar les dones sense cap sentit i, en particular, diu tot de coses terribles sobre l'amant de Metge, en una mena de "amiga date cuenta" (invers) a l'antiga (no en tinc ni idea, però pot ser que Metge li volgués enviar un missatge i ho posi en boca d'un altre). Per acabar, Metge intenta defensar les dones elogiant la Mare de Déu i algunes reines del seu temps, així com criticant els homes de manera similar a com Tirèsies ho ha fet amb les dones.
Aquesta versió traslladada al català actual es llegeix molt bé i també m'ha semblat que permet apreciar la qualitat de l'estil de Bernat Metge, que se sol elogiar en els llibres de text.
Oh, quines tenebres tan espesses embolcallen els desitjos dels homes! Són pocs els qui saben triar allò que han de desitjar. I l’única causa d’aquest error és la ignorància del bé: tothom el desitja, però sense saber què és. Molts s’han enganyat desitjant regnes, possessions, riqueses, el favor de la gent, eloqüència, matrimonis solemnes, l’amor de les dones i altres felicitats mundanes, i les han aconseguides. Després, per culpa d’això, s’han perdut. No és un bé allò que, una vegada ho hem aconseguit, ens fa viure angoixats i de sobte ens abandona.
January 9, 2026
De la seva [la de les dones] afició a parlar i la seva xerrameca, coses tan censurables en una dona, qui te'n podria dir ni una centèsima part? Els savis en teologia, els doctors de totes les branques del dret, els savis en medicina, en ciències naturals o matemàtiques i molts altres erudits, han patit molta fam i molta set, s'han sotmès a molt de fred i molta privació de son i han passat molts mals dies i nits encara pitjors per aconseguir tots els seus coneixements, i han acabat descobrint, després de molts anys, que havien après molt poc. I aquestes, en un matí, en el temps que es diu una missa baixa, només d'estar-se a l'església, saben de quina manera l'Esperit Sant procedeix del Pare i del Fill, i si Déu podria fer-ne un altre de semblant a si mateix, i quines coses són necessàries per a la separació matrimonial, i com es poden anul·lar testaments; i si el ruibarbre, planta medicinal, és sec o humit, i quants materials es necessiten per preparar un antídot anomenat triaga, i si el cercle es pot quadrar, i quin dels dos fou millor poeta, si Virgili o Homer , quants estels hi ha al cel, i com es produeixen a l'aire el tro i el llamp, l'arc de Sant Martí, la calarnarsa i altres coses, si els elements són simples o compostos, i si un es pot convertir en un altre, i què volen dir els cometes, i què es fa a l'Àsia, a l'Africa i a Europa, i quants soldats té l'emperador dels turcs; qui és el més galant de la vila i qui ha estat enganyat per la seva estimada, amb qui dorm la veïna, de qui està prenyada l'altra i quin mes ha de parir, i quants amants té aquella altra i qui li ha regalat l'anell i qui li ha comprat el collar de perles, i quants ous fa en un any la gallina de la seva veïna, i quantes fusades es poden fer amb una lliura de lli, I, finalment, tot el que van fer mai els grecs i els troians, els romans i els cartaginesos.
November 21, 2021
És un clàssic i és de fa segles. És per això que, si el llegim amb la mirada del lector actual, hi ha moltes coses que no entenem (i es pot acabar fent farragós, tot i ser curt). Però, si tenim algú que ens l'explica —així com també necessitem algú que ens expliqui Shakespeare, Cervantes, Joyce o Espriu—, i ens hem acostumat, per poc que sigui, a la prosa de l'època, el llibre va, de mica en mica, guanyant valor.
No és curiositat que els grans estudiosos considerin Metge un dels grans prosistes catalans de la història. Barreja filosofia, història i religió, no a l'abast de tothom, i amb una qualitat literària especial.
Si el vols llegir pel teu compte, prova-ho. Però si tens les eines per entendre el context i la història de l'obra, llegeix-lo.
No és curiositat que els grans estudiosos considerin Metge un dels grans prosistes catalans de la història. Barreja filosofia, història i religió, no a l'abast de tothom, i amb una qualitat literària especial.
Si el vols llegir pel teu compte, prova-ho. Però si tens les eines per entendre el context i la història de l'obra, llegeix-lo.
December 25, 2007
Doncs quan un bon professor t'explica bé aquest llibre, resulta que tampoc está tan malament. Té el seu punt.
April 21, 2025
Lo somni està compost per quatre llibres, i cada un té una estructura diferent i tracta temes diversos en funció de les interpel·lacions de Bernat Metge. A dins hi trobem tres llargs diàlegs que el personatge Bernat, l’alter ego de l'autor, manté en somnis amb tres personatges mentre és a la presó. Parla amb l'ànima del difunt rei Joan I i amb les figures mitològiques del músic i poeta Orfeu i de l'endeví Tirèsies.
En el primer i el segon llibre, Bernat discuteix amb l'esperit del rei sobre la immortalitat de l'ànima. En la primera meitat del tercer llibre, parla amb Orfeu sobre la seva visita a l'infern. La part que ens interessa es troba en la segona meitat del tercer llibre i en el quart, on trobem un debat entre Bernat i Tirèsies sobre les dones i l’amor.
En referència a les expectatives i idees preconcebudes que tenia abans de començar a llegir la novel·la, he de dir que com sabia que es tractava d’una peça de la literatura medieval, m’esperava un text escrit en català medieval molt antic i difícil d’entendre, amb un llenguatge arcaic i formes d'expressió pròpies de l'època, però la veritat és que m’ha sorprès que hagi estat tan bo d’entendre. A més, se m’ha fet molt més amè del que pensava.
Abans de començar l’intercanvi no sabia del tot com havia d’abordar el tema principal del debat, però en llegir les primeres intervencions dels meus companys més valents ho he vist més clar.
Tenia certes incògnites respecta com posicionar-me sobre la possible misogínia de l’obra, perquè al principi em va impactar molt llegir totes les barbaritats que deia Tirèsies sobre el sexe femení, però a mesura que avançava en la lectura i llegia la gran defensa que en feia Bernat m’anava calmant i veient les coses des d’una altra perspectiva.
Certament, el debat m'ha servit per reafirmar-me en algunes de les meves idees, com per exemple que tot i que Tirèsies pot semblar tenir més autoritat, són els sòlids arguments de Bernats els qui mostren més poder i domini del tema. També en el debat m’he reafirmat en el fet que l’obra dona peu a la reflexió personal del lector, punt en què tots estàvem d’acord, ja que cap dels dos acaba tenint la raó i el debat acaba obert, incitant el pensament crític.
Per altra banda, el debat també m’ha servit per matisar i transformar altres idees. Per exemple, abans pensava que en acabar el diàleg obert, cap postura rebia més pes o autoritat que l’altra, tanmateix, després de debatre amb els meus companys i llegir tantes reflexions, m’he acabat decantant per la idea que el simple fet de presentar una crítica al rebuig de l’amor i de les dones ja és un gran pas per a l’època en què es tracta. Amb això vull dir que, en llegir el llibre vaig veure el final obert i no vaig anar més enllà, però ara penso que tot i que és cert que Metge busca la reflexió personal i la pròpia interpretació, també dona a entendre amb aquesta obra que la seva posició com a persona real es decanta cap a la lloança de les dones.
Considero que Metge absorbeix moltes influències de contemporanis seus com Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer, que també van tractar temes relacionats amb el paper de les dones des d’una postura conservadora i tradicional. Penso, com diu Pàmies a LO SOMNI: més enllà de l’AMOR i de la MISOGÍNIA, que Tirèsies podria ser l’al·legoria d’Eiximenis, posats que en el seu intent de ridiculitzar les dones, considera l’amor cap a elles impropi, i ho denuncia per poder acostar-se a la salvació de Déu, ideals que postula el mateix franciscà.
Davant aquest argument, em centro en el fet que to el llibre IV es dedica a la contradicció que fa Bernat al personatge grec. Com expliquen en el mòdul Soler i Carré, l’home fa un elogi de les dones, parla sobre la Verge Maria, lloa algunes dones famoses de l'antiguitat i sis reines catalanes, per, finalment, acabar contestant punt per punt tots els arguments de Tirèsies contra les dones.
Hi ha qui creu que Metge parla a través de tots els seus personatges, i que, per tant, tots representen per igual la seva opinió. Des del meu punt de vista, discrepo i penso que el que Metge posa en boca de Tirèsies és l’opinió general de la societat de l’època, no la seva. Penso que el discurs de Tirèsies representa la concepció ideològica i cultural de la societat medieval.
Personalment, crec que si Metge hagués optat per fer venir d'acord amb el seu personatge amb les conclusions de Tirèsies, l’obra clarament tindria un rerefons misogin, tot al contrari, fent que Bernat s’oposi i planti cara, amb fets i raonaments certs, dota tot el conjunt de l’obra d’un cert matís que podríem considerar filogin, fins i tot.
Per tots els motius que acabo d’exposar, considero fermament que Lo somni és una obra a favor de les dones, que les defensa a elles, al fet d’estimar-les, i, com diu el company Fernando Romanos, fa una crítica de manera subtil a les imposicions misògines del moment.
Bibliografia:
Metge, B. [Bernat]. (2017). Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Quaderns Crema.
Pàmies Boronat, M. [Mercè]. (2023). LO SOMNI: més enllà de l’AMOR i de la MISOGÍNIA. Bernat Metge, Cristina de Pizan i les dones: dues visions transcendents. [Treball final de grau]. Llengua i Literatura Catalanes, Universitat Oberta de Catalunya. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/....
Soler, A. [Albert]; Carré, A. [Antònia]. (2011). Bernat Metge. Literatura catalana medieval [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
En el primer i el segon llibre, Bernat discuteix amb l'esperit del rei sobre la immortalitat de l'ànima. En la primera meitat del tercer llibre, parla amb Orfeu sobre la seva visita a l'infern. La part que ens interessa es troba en la segona meitat del tercer llibre i en el quart, on trobem un debat entre Bernat i Tirèsies sobre les dones i l’amor.
En referència a les expectatives i idees preconcebudes que tenia abans de començar a llegir la novel·la, he de dir que com sabia que es tractava d’una peça de la literatura medieval, m’esperava un text escrit en català medieval molt antic i difícil d’entendre, amb un llenguatge arcaic i formes d'expressió pròpies de l'època, però la veritat és que m’ha sorprès que hagi estat tan bo d’entendre. A més, se m’ha fet molt més amè del que pensava.
Abans de començar l’intercanvi no sabia del tot com havia d’abordar el tema principal del debat, però en llegir les primeres intervencions dels meus companys més valents ho he vist més clar.
Tenia certes incògnites respecta com posicionar-me sobre la possible misogínia de l’obra, perquè al principi em va impactar molt llegir totes les barbaritats que deia Tirèsies sobre el sexe femení, però a mesura que avançava en la lectura i llegia la gran defensa que en feia Bernat m’anava calmant i veient les coses des d’una altra perspectiva.
Certament, el debat m'ha servit per reafirmar-me en algunes de les meves idees, com per exemple que tot i que Tirèsies pot semblar tenir més autoritat, són els sòlids arguments de Bernats els qui mostren més poder i domini del tema. També en el debat m’he reafirmat en el fet que l’obra dona peu a la reflexió personal del lector, punt en què tots estàvem d’acord, ja que cap dels dos acaba tenint la raó i el debat acaba obert, incitant el pensament crític.
Per altra banda, el debat també m’ha servit per matisar i transformar altres idees. Per exemple, abans pensava que en acabar el diàleg obert, cap postura rebia més pes o autoritat que l’altra, tanmateix, després de debatre amb els meus companys i llegir tantes reflexions, m’he acabat decantant per la idea que el simple fet de presentar una crítica al rebuig de l’amor i de les dones ja és un gran pas per a l’època en què es tracta. Amb això vull dir que, en llegir el llibre vaig veure el final obert i no vaig anar més enllà, però ara penso que tot i que és cert que Metge busca la reflexió personal i la pròpia interpretació, també dona a entendre amb aquesta obra que la seva posició com a persona real es decanta cap a la lloança de les dones.
Considero que Metge absorbeix moltes influències de contemporanis seus com Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer, que també van tractar temes relacionats amb el paper de les dones des d’una postura conservadora i tradicional. Penso, com diu Pàmies a LO SOMNI: més enllà de l’AMOR i de la MISOGÍNIA, que Tirèsies podria ser l’al·legoria d’Eiximenis, posats que en el seu intent de ridiculitzar les dones, considera l’amor cap a elles impropi, i ho denuncia per poder acostar-se a la salvació de Déu, ideals que postula el mateix franciscà.
Davant aquest argument, em centro en el fet que to el llibre IV es dedica a la contradicció que fa Bernat al personatge grec. Com expliquen en el mòdul Soler i Carré, l’home fa un elogi de les dones, parla sobre la Verge Maria, lloa algunes dones famoses de l'antiguitat i sis reines catalanes, per, finalment, acabar contestant punt per punt tots els arguments de Tirèsies contra les dones.
Hi ha qui creu que Metge parla a través de tots els seus personatges, i que, per tant, tots representen per igual la seva opinió. Des del meu punt de vista, discrepo i penso que el que Metge posa en boca de Tirèsies és l’opinió general de la societat de l’època, no la seva. Penso que el discurs de Tirèsies representa la concepció ideològica i cultural de la societat medieval.
Personalment, crec que si Metge hagués optat per fer venir d'acord amb el seu personatge amb les conclusions de Tirèsies, l’obra clarament tindria un rerefons misogin, tot al contrari, fent que Bernat s’oposi i planti cara, amb fets i raonaments certs, dota tot el conjunt de l’obra d’un cert matís que podríem considerar filogin, fins i tot.
Per tots els motius que acabo d’exposar, considero fermament que Lo somni és una obra a favor de les dones, que les defensa a elles, al fet d’estimar-les, i, com diu el company Fernando Romanos, fa una crítica de manera subtil a les imposicions misògines del moment.
Bibliografia:
Metge, B. [Bernat]. (2017). Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Quaderns Crema.
Pàmies Boronat, M. [Mercè]. (2023). LO SOMNI: més enllà de l’AMOR i de la MISOGÍNIA. Bernat Metge, Cristina de Pizan i les dones: dues visions transcendents. [Treball final de grau]. Llengua i Literatura Catalanes, Universitat Oberta de Catalunya. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/....
Soler, A. [Albert]; Carré, A. [Antònia]. (2011). Bernat Metge. Literatura catalana medieval [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).
September 26, 2025
Filosofia humanista (però medieval, per tant, religiosa) molt interessant. Se m’ha fet més amé del que pensava.
M’ha encantat llegir-ho perquè està en català antic i és curiosament molt molt paregut al dialecte valencià, m’ha agradat comprendre moltes paraules perquè les deien els meus àvis, pares i també jo.
M’ha encantat llegir-ho perquè està en català antic i és curiosament molt molt paregut al dialecte valencià, m’ha agradat comprendre moltes paraules perquè les deien els meus àvis, pares i també jo.
October 25, 2023
2.5?
Ha costat
Ha costat
June 14, 2025
Honestament, Lo somni no em sembla un llibre que jo recomanaria a ningú. Com a obra filosòfica, em sembla una mica derivativa - no fa molt més que citar filòsofs grecs, romans i escolàstics - i a més no fa més que utilitzar usar fal·làcies ex autorictate (apel·lacions a l'autoritat) per arribar a les seves conclusions. Com obra literària tampoc em va fascinar - però si és veritat que no em sembla cap meravella, també és veritat que el català no és la meva llengua materna (doncs alguna cosa es pot perdre) i també és veritat que la versió moderna d'aquest text em sembla més alterada del que seria estrictament necessari... doncs no sé si necessàriament això es deuria a les qualitats (o manca d'elles) de l'autor.
Malgrat tot, em va agradar la lectura. Si té els seus defectes, em va semblar també una immersió meravellosa en una era passada - amb tot el de meravellós i de tenebrós que aquesta era suposa. I el fet de que aquest llibre va ser concebut al mig d'un escàndol polític que portarà a la presó l'autor, també va contribuir a l'encant del llibre.
Malgrat tot, em va agradar la lectura. Si té els seus defectes, em va semblar també una immersió meravellosa en una era passada - amb tot el de meravellós i de tenebrós que aquesta era suposa. I el fet de que aquest llibre va ser concebut al mig d'un escàndol polític que portarà a la presó l'autor, també va contribuir a l'encant del llibre.
November 26, 2018
No és que no sigui interessant, ni molt menys. El diàleg fictici que manté el propi autor amb el rei Joan, Orfeu i Tirèsies com a excusa per parlar de la inmortalitat de l'ànima, com és la naturalesa de l'infern o com són les dones no està gens malament. S'entreveu la ironia de l'autor, que moltes vegades fa veure que els seus interlocutors el convencen sobre X punt. Però si us soc sincer, no m'interessa gaire més enllà del seu paper en la literatura catalana del segle XIV.
November 1, 2022
He seguido la edición de Alba Dedeu en "Tast de clàssics"
Es, efectivamente, un clàssic. Ingenioso e irónico, no es tan profundo como pueda intentar hacernos creer un entusiasta, pero tampoco es un libro cualquiera. En mi opinión la nota que tiene es algo injusta, aunq es cierto que leerlo sin contexto no ayuda.
Me ha parecido muy interesante. Está repleto de referencias a otros clásicos y aunque parece un libro muy serio, no lo es. Texto imperdible de la literatura catalana.
Es, efectivamente, un clàssic. Ingenioso e irónico, no es tan profundo como pueda intentar hacernos creer un entusiasta, pero tampoco es un libro cualquiera. En mi opinión la nota que tiene es algo injusta, aunq es cierto que leerlo sin contexto no ayuda.
Me ha parecido muy interesante. Está repleto de referencias a otros clásicos y aunque parece un libro muy serio, no lo es. Texto imperdible de la literatura catalana.
December 26, 2025
ja passa a vegades que l'experiència de parlar del llibre és millor que la de llegir-lo. el millor, la part performative male hector bellerín etc; l'argumentació només amb fonts d'autoritat avorreix una mica.
April 29, 2020
Molt bona edició de Lo somni. Els comentaris de Lola Badia tant al pròleg com als resums del final de l’obra de metge, et permeten fer-ne una lectura més comprensiva i profunda.
Read
April 8, 2024Bernat Metge aliade
Read
December 23, 2024La meva gran obsessió darrerament
December 23, 2024
entenc ara després de llegir-me'l per què aquest llibre ha sigut tan important en la literatura catalana, però personalment és un tostón, molt ben escrit i perfecte, però sos.
April 30, 2025
Los Serrano si Los Serrano fos quelcom bo.
August 19, 2025
la religión se basa en el machismo
October 13, 2025
es q yo le entiendo, yo también tengo sueños en los q me visita gente random de la historia
March 22, 2026
un dels millors self-incert fanfic de la literatura catalana
May 14, 2026
La bona fumada
May 15, 2025
Imprescindible per entendre les reials del segle XIV i fins on arriba l'enginy d'un artista, tot I ser secretari reial de Joan II.
November 24, 2019
És preferible tenir coneixements de filosofia, mitologia i literatura clàssica per entendre bé totes les referències i els temes que s'hi tracten, ja que n'hi ha moltes. Costa una mica de començar pel vocabulari antic però un cop comences ja agafes el ritme. Tot i això, tracta temes força abstractes i històrics que poden avorrir la lectura.
April 16, 2022
Es un libro que presenta una filosofía y unas ideas bastante interesantes la verdad, a pesar de ciertas dificultades por el idioma que no termino de desenvolverme por completo, la lectura ha sido sencilla y atrayente.
October 15, 2015
Molt interessant i molt ben argumentat...excepte la part misògina!
October 21, 2025
Muy bueno, tenía razón mi profe de valenciano. Sorprende que fuera escrito... ¡en el siglo XIV! Con esta gran defensa yo hubiera absuelto a Bernat Metge...
Displaying 1 - 27 of 27 reviews