Els fills de Llacuna Park

by Maria Guasch

La Clara té trenta-dos anys, viu amb el seu germà, la seva cunyada i el seu nebot al Guinardó i no fa gaire que ha començat a treballar de professora a la presó. La feina li semblaria un refugi contra el món si no fos perquè una interna se la mira com si es coneguessin, i aquesta mirada, silenciosa i distant, s’infiltra en el dia a dia de la Clara. Darrere d’aquesta mirada vénen altres coses. Ve, per exemple, el Gabriel i, amb ell, tot de desitjos i frustracions adolescents. Seguint el seu rastre, la Clara agafa una nit el tren de rodalies que la retorna a Canyars, la ciutat dels setze, dels disset anys. ¿Què hi ha, allà, que la pugui atrapar? Amb Els fills de Llacuna Park, Maria Guasch consolida la seva veu literària, una de les més estimulants i inspiradores de les joves generacions.

184 pages, Paperback

Published September 6, 2017

About the author

Maria Guasch i Surribas (Begues, 1983) es una profesora y escritora española en lengua catalana.

Reviews

[Mariona · Rating 3 out of 5]

3,25/5. No coneixia res de l'autora i com a primera obra seva que llegeixo estic bastant contenta amb el descobriment. Es tracta d'un llibre molt ràpid de llegir gràcies als capítols curts i el llenguatge planer, te'l llegeixes en una asseguda que es diu. Del relat en si doncs m'he quedat una mica freda: comença molt bé, però acaba fluixejant i et queda la sensació de que realment no ha succeït gaire cosa. No obstant, això és el que passa a la vida real en la majoria dels casos, els mesos passen sense que hi hagi gaires canvis i, per tant, en aquest aspecte s'ha d'aplaudir que sigui tan real com la vida, tot i que potser hi ha qui en un llibre busca una altra cosa.

[helena · Rating 4 out of 5]

he tingut molts dubtes entre posar 3 o 4 estrelles. l'he devorat. l'he llegit amb un plis plas i l'he gaudit. és molt ràpid i agradable, però a mi m'ha faltat. m'ha faltat algo. un gir de guió, una mica més d'emoció. tot i aixi molt bé i molt guai!!

[Raul · Rating 2 out of 5]

Ho sento, però malgrat la qualitat del text no m'ha agradat. Massa introspectiu, massa res.

[La Central · Rating 3 out of 5]

"La protagonista de la novel·la es diu Clara, té trenta-dos anys i just comença a treballar com a professora en una presó de dones. Per circumstàncies de la vida viu amb el seu germà i la família d'ell. A poc a poc comença a fer amistat amb la resta de professores del centre penitenciari i a conèixer mínimament les seves alumnes. La feina li agrada i aconsegueix sentir-se útil i més integrada en una societat complexa i molt sovint difícil de comprendre. Això comença a canviar per un fet que sembla anecdòtic però que trasbalsarà a la Clara. Una de les recluses, sempre que la veu, la mira amb molta atenció com si ja es coneguessin. En els trajectes d'anada i tornada a la presó recorda i aconsegueix ubicar a la misteriosa noia. Anaven a la mateixa classe de l'institut. Aquesta mirada portarà a la nostra protagonista a trobar un rastre de records i persones del passat i començarà a recórrer un camí a la recerca d'ella mateixa mitjançant una sèrie d’esdeveniments propis d’una adolescència plena d'aspiracions i frustracions.

Què trobarà la Clara en aquest viatge físic i mental als escenaris de la seva joventut?Aquesta resposta i d'altres les descobrirem amb la lectura de l'última novel·la de Maria Guasch, que segurament és una excel·lent manera d'encetar amb qualitat la nostra rentrée literària." Noelia Picazo

[Míriam Freixas · Rating 3 out of 5]

(3,5)
Quan vaig saber que un dels escenaris d'aquesta novel·la era la meva ciutat, vaig sentir molta curiositat. Qui voldria escriure sobre localitats sense personalitat de l'AMB? L'autora va decidir canviar els noms de la ciutat, de les places i dels carrers, però són prou reconeixibles. I ves! M'ha fet gràcia.
La història m'ha semblat interessant, en part per l'originalitat del punt de partida: una professora substituta que treballa a Brians s'adona que una reclusa era una companya d'institut.
No he acabat de connectar amb la protagonista, la Clara. No entenc algunes de les seves reaccions, i crec que al personatge li cal una mica més de profunditat. La Sònia, el Gabriel sí que arriben, i la seva història és bastant colpidora.
Fa de bon llegir i, quan passes de la pàgina 50, atrapa i ja no et deixa anar.

[Nelet · Rating 3 out of 5]

L'estil de l'autora m'ha agradat però trobo que la història està desequilibrada o potser he sigut jo que m'he despistat però he tingut la sensació que la direcció de l'acció anava perduda. Ha obert molts fronts sense tancar-ne cap. I per tot això, a partir de meitat he perdut l'interès.

[Silvestre · Rating 2 out of 5]

Mm no ho sé, vas llegint però la història es fa repetitiva, no acaba d'anar enlloc. La protagonista també em fa una mica de mandra, obsessionada amb les jerarquies d'institut i amb els germans aquests, ella mateixa sembla que no avanci, que estigui estancada al passat. Es llegeix ràpid, almenys.

[Mercè · Rating 3 out of 5]

L’autora descriu una ciutat, Barcelona, i una societat, l’actual -és a dir tots nosaltres-, que es miren la crisi però que no són capaços de veure a qui més la pateix, les oblidades , els marges. Guasch escriu una història dura i colpidora i aconsegueix arribar al lector sense usar un llenguatge fort i dur, l’encert l’ha trobat en la història, en les descripcions dels mons interiors d’uns personatges complexos que ens acosten a totes les misèries humanes. Clara, la protagonista, ens explica el seu món i ho fa sense ser cap heroïna, però no és una covarda. És simplement una persona plena de contradiccions que necessita sobreviure a un passat ple de rancúnies i pors.

[Lluisgom · Rating 4 out of 5]

L'autora ha sabut transmetre la realitat d'una època molt propera. Uns pares treballadors, en el cas de la protagonista professors de Institut, el boom de la construcció, el desencant de la joventut, i un secret dolorós que es respira des del començament. La protagonista fa una substitució com a professora a la Presó de Brians, i allà es trobarà amb una cara coneguda. A partir d'aquí entrem al seu dia a dia, un dia a dia que traspua tristor, desencant, un navegar perduda i sense un futur on agafar-se

[oriol abelanet]

Lectura fugaç! Xulíssimes descripcions molt acurades. He connectat molt amb l’espai-temps de la Catalunya del 2015-2017. Interessant el paral·lelisme institut - classes a la presó. Molt content de ser alumne de l’autora!!!

[Lluis Jorda · Rating 5 out of 5]

És un llibre que transmet molta tristesa però els personatges estan molt ben perfilats i les descripcions arriben amb força

[Meritxell Matas Revilla · Rating 3 out of 5]

Absorvent.

[Maria Metzina · Rating 3 out of 5]

Una novel·la sobre una Aloma moderna que viu amb el germà, la cunyada i el nebot petit i que no troba un sentit a la vida, però sense la innocència de la protagonista de Rodoreda.