Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, i publicada per primera vegada l'any 1905. És, probablement l'obra més coneguda de l'autora i és considerada no sols una de les millors novel·les de la literatura catalana sinó un clàssic de la literatura universal.
Transcorre, més o menys, durant tot un any i té una estructura circular. La història va des de finals de l'hivern i principis de la primavera fins a la tardor i gairebé l'entrada de l'hivern següent. Quasi tots els capítols comencen amb una referència temporal que comença o continua el discurs narratiu.
Una de les principals característiques de l'obra és la riquesa del llenguatge. Està escrita en català pre-normatiu i gaudeix d'un vast i generós llenguatge a més d'un estil pròdigament poètic que fan que la lectura esdevinga molt rica i plaent. En particular resulta destacable el llenguatge del pastor, barreja de diversos dialectes catalans.
El títol de l'obra, la «solitud» és ben present en tota l'obra i, junt amb la Mila, la protagonista principal, i la seua solitud, esdevenen el fil conductor de tota la narració. Al principi la solitud li comporta a la Mila por i angoixa, però a poc a poc, aquesta solitud anirà evolucionant i li suposarà llibertat i fortalesa cap al final.
La narració està feta en tercera persona, però centrada en la Mila, de manera que el lector sap i coneix allò que sap i coneix la Mila, la Mila és el fil conductor i també el filtre. Ho sabem tot a partir de les sensacions i pensaments d'ella, així, els altres personatges influencien la Mila de manera diversa. La realitat es construeix fonamentalment a partir de les emocions i sensacions que experimenta la Mila, sensacions com ara de rebuig, d'amor i de sensibilitat entre d'altres.
L'estructura és fragmentària, cada capítol és concebut com una unitat completa en si mateix, amb una independència estètica perfecta, amb una temàtica diferent i una reflexió al final. Aquestes divuit unitats que són els divuit capítols queden perfectament units per l'evolució psicològica de la Mila, molt ben construïda.
Així doncs, el personatge de la Mila recorre un camí físic que és alhora un camí metafísic des de la inconsciència fins a la consciència, la plenitud vital. I que troba la seua individualitat gràcies a la soledat que li provoca la muntanya, enfrontant-se en tot moment a les forces ocultes de la natura.
D'altra banda, és una novel·la d'una estructura rodona, és a dir, al final la Mila torna al mateix punt d'on ha partit, encara que haja canviat, i tot gira al seu voltant, els personatges, els fets...
Pel que fa als altres personatges, estan tots molt ben construïts, hi trobem al Matias que és un personatge inactiu, gandul, gras, «una bèstia sense zel», jugador i que es contraposa al caràcter actiu i resolutiu de la Mila. Altra contraposició la trobem en els personatges del «pastor» i l'«ànima». El pastor representa el seny, la saviesa, és un personatge acollidor i consolador, la Mila es queda corpresa d'ell. En canvi, l'ànima representa la terra, allò més primitiu, roí, fosc, bèstia, totalment contraposat al pastor.
La muntanya, la natura, també és un personatge que influeix la Mila i aquesta sempre està en consonància amb aquella. La connexió de la Mila amb la natura és, a més, molt sensual: «l’aire fresquívol l’amanyaga i la ressegueix» o «el sol la petoneja». Cal assenyalar que podem trobar dues concepcions de la natura, la del pastor, costumista i amable, contraposada a la de l'ànima, misteriosa i agònica. Així doncs, esdevenen forces contradictòries que s'enfronten.
Una escena molt potent que vull ressaltar és, al principi, quan van en el carro que els porta a ella i al Matias, anant ella darrere contemplant les dues esquenes dels homes que la condueixen (el carreter i el Matias) i que reflecteix molt bé la societat patriarcal i masclista en la qual es troba la Mila i amb la que ha de lidiar.
L'edició que he llegit incorpora una sèrie d'apèndixs que van des del pròleg no publicat en la primera edició fins a diverses ressenyes de diversos autors que milloren la comprensió de l'obra.
En definitiva, es tracta d'una gran novel·la, molt ben escrita amb un ric llenguatge, plena de símbols i que m'ha agradat molt. Un llibre molt interessant, com hem dit, tot un clàssic de la literatura universal, digne d'una segona lectura d'ací a un temps que, de segur, em farà comprendre'l millor.