Nosaltres som els que vencem la por, els que alguna vegada guanyem, els que ens fem forts des de les cendres. Som les dones que voldrien invisibles. Som els veïns que saludem. Som els de les lletres com a vehicle. I és aquest nosaltres, l’essència del que som i el que serem, el que Roc Casagran transforma en poesia en el seu nou llibre, capaç de moure i commoure amb la força de la paraula.
podria dir que la maria que va començar aquest llibre i la que l’ha acabat es desconeixen; i així, de cop i volta, la poesia va començar a sonar diferent, a evocar altres sentiments que encara no havia sentit amb aquesta. vaig començar aquest llibre arrelada a un sentiment que a mesura que he anat avançant en la lectura he anat abandonant, fins arribar al punt d’aquest desaparèixer completament.
realment sento que cada vegada que he llegit un llibre de casagran he estat una persona diferent, i sorprenentment totes les versions de mi gaudeixen llegint un llibre seu. de fet, sempre és agraït llegir, en aquest cas, la poesia de roc casagran, se sent com un petó al front de la mama sempre que el necessitis
Aquest llibre m’ha omplert de bones sensacions. Amor, cuides, llibertat, reivindicacions i VIDA. Poemes deliciosament vius dins d’una edició preciosa.
Us deixo un dels poemes que més m’ha agradat, titulat “VOLEM”: Nosaltres no volíem dir l’amor com el diuen els llibres i vam triar d’escriure’l mentre arrencàvem pàgines al món.
Uns poemes que parlen de diferents temes (amor, infantesa, pors, llibertat...) i t'arriben al cor. Amb una sensibilitat i musicalitat increïbles. Tots els poemes estan enllaçats. Una paraula que surt a l'últim vers del poema anterior, la trobem en el primer vers del poema següent. Una poesía encadenada. Per llegir i rellegir. Lectura molt recomanable.