podria dir que la maria que va començar aquest llibre i la que l’ha acabat es desconeixen; i així, de cop i volta, la poesia va començar a sonar diferent, a evocar altres sentiments que encara no havia sentit amb aquesta. vaig començar aquest llibre arrelada a un sentiment que a mesura que he anat avançant en la lectura he anat abandonant, fins arribar al punt d’aquest desaparèixer completament.
realment sento que cada vegada que he llegit un llibre de casagran he estat una persona diferent, i sorprenentment totes les versions de mi gaudeixen llegint un llibre seu. de fet, sempre és agraït llegir, en aquest cas, la poesia de roc casagran, se sent com un petó al front de la mama sempre que el necessitis