Matèria de Bretanya

by Carmelina Sánchez-Cutillas Martínez

Obtingué el Premi Andròmina dins els Premis Octubre del 1975. Aquesta emblemàtica obra ens revela el món d’Altea en els anys de la seua infantesa. «La mar vivia a una badia molt gran» –la primera frase del llibre– ens trasllada la màgia i la tendresa amb què s’acompanyen els records. Més enllà d’un memorialisme reeixit, l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas ens mostra dues coses. La primera, que la infantesa, més que una edat –una fase de la vida– és, fonamentalment, una forma de veure el món. Una visió mig màgica, mig mística, amb sentiments oceànics, amb una tendència a la heroïficació de l’entorn... La segona qüestió prové del fet que en evocar la infantesa, l’autora no ho fa des de la distància, ni com un exercici intel·lectual, sinó submergint-se i revivint (amb plenitud) els moments i les escenes que, al capdavall, componen la partitura biogràfica. I així, en lliurar-se tan plenament al seu món, ens el fa sentir, oldre, tocar...

Genres: Fiction

134 pages, Paperback

First published March 1, 1976

About the author

Neta de l'historiador Francesc Martínez i Martínez, neix circumstancialment a Madrid el 23 de juny de 1921, i després d'una curta estada a Barcelona viu la seva infantesa entre València i Altea (Marina Baixa), ciutat que després seria l'escenari d'alguns dels seus llibres més celebrats. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de València i un cop finalitzats els estudis comença a col·laborar en la secció cultural del diari Levante, amb articles d'història i literatura medieval. Pertany a la generació de poetes valencianes de postguerra, juntament amb Maria Ibars, Matilde Llòria o Maria Beneyto, entre altres. En el seu vessant poètic destaquen els reculls Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) i Llibre d'amic i amada (1980). Tots ells suposen un esdeveniment remarcable dins la poesia feta al País Valencià durant els últims anys del franquisme i de la transició. D'arrels clàssiques, però amb una clara voluntat de viure el seu temps, des dels primers poemes d'Un món rebel trobem una veu que connecta amb les aspiracions de llibertat i redreçament de la cultura del seu poble, però sense oblidar el món interior, els dubtes i les inseguretats d'una escriptora de la segona part del segle XX. També les proses poètiques d'Els jeroglífics i la pedra de Rosetta suposen un punt de referència ineludible per a les generacions posteriors.

Tot aquest prestigi poètic es veu una mica eclipsat per l'èxit de la novel·la Matèria de Bretanya (1976), guanyadora l'any 1975 del premi Octubre-Andròmina de narrativa, convocat per l'editorial Tres i Quatre. La novel·la és una reflexió sobre la memòria des d'un punt de vista mitològic, amb una visió de la infantesa i de la seva terra que es queda amb força al cor dels lectors i que, a hores d'ara, ha tingut més de deu edicions, la darrera el 2016, a cura de Carme Manuel. Singular llibre d'iniciació, escrit amb un llenguatge clar i intens a la vegada, ocupa un lloc preferent en la recuperació de la cultura i la llengua valencianes que es viu a partir de la dècada de 1970 al País Valencià.

Amb tot l'encert, va escriure Estellés: «La veu de Carmelina Sánchez-Cutillas –una greu, impressionant consciència de la soledat– passa com una mà sobre la fusta dels mobles familiars; trau els comptes del dia i, instintivament, com es tanca un puny o com s'apreten les dents, no pot evitar, sobtada, davant la benignitat habitual del clima i de la ciutat, una crispació.»

Va ser distingida "Valenciana de l'any 2008" per la Fundació Huguet, i fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Reviews

[Benifluvià · Rating 4 out of 5]

Una léctura molt ràpida, un viatge dolç a on s'autora ens transporta a sa seu infantesa amb una notàlgia plena de tendressa.


El llibre es un barrejat, d'anècdotes, històries, curiositats... si et saps dur es un plaer


Detalls que he gaudit especialment:

Com el seu iaio li fica a classes de costura per a que no sap parlar valencià

Quan els homes tornaven de treballar a l'arrós de la Ribera sa seua visió de xiqueta: "A la nit del dia d’arribada, tot el poble s’omplia de silenci més prompte que mai, els llums de les cases s’apagaven ben aviat, i jo no sabia per què."

Com sa mare li diu "comunista" per un acudit

El anar a arreplegar algues a la platja quan bufava de Llevant per abonar el camp i dormir els animals


Es un llibre que vull rellegir segur

[J. Kselles · Rating 5 out of 5]

Em trobe preguntant-me per què no l'havia llegit abans.

Un llibre que més que llegir-se s'escolta i que, salvant la diferència de classe, podria haver-lo escrit o contat a trossos la tia Rosalia, la uela Maria o la uela Encarna.

Enamoradet ❤️

[Laia Puig Fontrodona · Rating 5 out of 5]

Preciós!!

[Maies Llorca · Rating 4 out of 5]

Narracions que conten vivències de la protagonista a la Marina Baixa, en concret, a Altea. Coneixem -o recordem- fets històrics del segle XX, personatges del poble, el lèxic de la cuina o de la casa, la geografia de la comarca... Un dolç recorregut per les terres valencianes que ens porta a la nostàlgia de pensar en els nostres majors que ho varen viure.

[Pablo · Rating 5 out of 5]

De les millors obres de literatura valenciana del segle XX.

Un viatge al sempre enyorat món de la infantesa i, en el meu cas, a eixe temps del que només he pogut farcir ecos mitjançant les històries dels meus avis.

Mentre llegia aquest llibre no podia deixar de pensar en com d’odioses son les comparacions entre l’Altea de la infantesa de Carmelina, amb les seues llums i ombres, i l’actual, ja expoliada de qualsevol tipus de personalitat pròpia.

On ha quedat tota eixa germanor, eixe ritme de vida marcat i tranquil, eixe arrelament a la terra i la mar, el vincles amb la família i la comunitat?
L’individualisme neoliberal marxa triomfant econòmicament i cultural arrassant poc a poc amb el que ens fa humans.

Sé que peque d’idealista i que mai ha existit enlloc cap arcadia feliç, però vore com poc a poc els vincles entre la gente es desfan i com ens diluïm demogràficament en la nostra pròpia terra em trenca el cor.

Clar que tot açò és molt fàcil de dir com a algú que no ha conegut la pobresa i la misèria de les societats tradicionals. Si haguera viscut aquesta època haguera sigut la marieta del poble i el meu destí probablement tràgic.

El que que sí que conec és la llibertat absoluta i les seues tenebres, pagar 400€ per una habitació a la capital, sentir-me totalment desarrelat i desorientat i estar rodejat de gent que “no sabe lo que quiere”.

[Miguel Angel Pedrajas · Rating 3 out of 5]

La història que va guanyar el Premi Andròmina als Premis Octubre del 75, ens conta el món d'Altea quan la seua autora era una xiqueta. La primera frase del llibre, "La mar vivia a una badia molt gran", ens fa sentir la màgia i la dolçor dels records. Però el llibre de Carmelina Sánchez-Cutillas no és només un bon record. És també la innocència de la mirada infantil encara que l’autora ja coneix el rerefons darrere de cada història. I encara més, una mostra de sentiments molt grans amb ganes de fer moltes coses en un món que es complicarà.

La reviscolança d’un temps passat és mostra sovint important per a la vida de la seua autora, amb una personalitat i curiositat molt diferent del que caldria esperar tenint en compte el seu origen. Amor per la llengua que no coneix, empatia pel poble, el valor de les coses simples, els esdeveniments que marquen la vida...

[joan · Rating 4 out of 5]

3.7 m'ha agradat bastant. em recorda a mi la carmelina... I q simpàtica és

[Raül · Rating 5 out of 5]

El llibre guarda la memòria d’una xiqueta de com era la vida a Altea a principis del segle XX. La crónica d'un temps, uns llocs i una forma de viure -i també d'una llengua i unes paraules- que han quedat només en el passat, en l'oblid i en els llibres. Aquests records ens porten "tristor i joia tot barrejat". Passem del riure al drama en el mateix paràgraf, com els xiquets quan passen del riure al plor en un instant. La innocència i la crueltat de la vida i les gents senzilles de poble està reflectida, i l’autora les comparteix amb nosaltres, encara que moltes vegades les coses que no diu diuen tant com les que diu. Així, fregant el realisme màgic, coneixerem les animetes o personatges immortals com la mestra Cantarrana o la tía Agnamaria. Un llibre que enamora, emociona i fa reviure el passat. No tinc dubte que retornaré a l’Altea de Carmelina, buscant no oblidar tampoc el propi passat, la pròpia infantesa, o la dels meus pares o avis, com un record familiar compartit.

"...i caminàvem alegres sense saber per què i sense posar esment en altra cosa que no fos viure la vida".

“I com que la imaginació era lliure, jo la treia de la gabieta del meu cap i la feia volar com si fos un verderol o un gafarró o un paixarell...”

[Laura Ruá · Rating 4 out of 5]

En començar el llibre i llegir el pròleg, he de reconèixer que pensava que no m'anava a agradar, l'estil havia aconseguit que quatre pàgines em paregueren quaranta, però una volta dins del llibre, això ha canviat completament.
A més, ja tenia ganes de llegir en valencià (i, de fet, ara tinc ganes de continuar fent-ho).
És un llibre molt adorable i tendre. Encara que estic acostumada a llegir novel·les més que memòries, el sentiment que ha lograt transmetre m'ha paregut meravellós. Contant la seua infantessa, explica uns sentiments, uns descobriments personals i una visió del món que plena el cor.
D'altra banda, en estar ambientada a Altea, he pogut reconèixer els puestos on s'ambienta la història i m'ha resultat molt fàcil endinsar-me en allò que contava Carmelina.
És, sense dubte, un llibre que et deixa una sensació de tendressa al cor i es disfruta des de la primera pàgina.

[Carlo Di · Rating 5 out of 5]

Carmelina ens fa entrar en les seues memòries d'infantesa. I, a través d'aquestes, rememorem la inocència, els llocs, la gent i els costums. Personalment, m'ha fet endinsar-me en els records propis, per comparació o per mancança d'ells. Una obra indispensable per a sentir Altea i respirar les aigües del Mediterrani.

[Mireia · Rating 4 out of 5]

tant de bo l'haguera comprat en compte d'haver-lo agafat de la biblioteca per poder subratllar tantes reflexions preciosíssimes (cries in catalan)

[Marta González · Rating 5 out of 5]

Com una conversa amb la teua iaia explicant-te batalletes de la seua infantesa. Aquest llibre és tot un regal per als nostàlgics. 🧡

[Marta Jordà Blanquer · Rating 4 out of 5]

Aaaaaaa quina ràbia em fa no haver-lo llegit d'una sentada. Me n'he recordat molt de Maria Zaragozí. És una lectura que es fa molt agradable, gràcies a la manera en què l'obra està escrita i a com es desenvolupa tota a partir de records d'infantesa de l'autora. Que parle la Carmelina infant la fa especial. Encara més si coneixes alguns dels indrets que menciona (si eres d'Altea, encara més, imagine!).

Sens dubte, faré una rellegida, en algun moment més calmat de la meua vida.

[Miriam✨ · Rating 4 out of 5]

Una sensibilitat i una prosa preciosa. Una història molt pareguda a la del meu poble i la de molts altres pobles de la zona. Què bé que escriu la autora, buffff.
Hi havien parts que me costaven de entendre, però era perquè no estic acostumada a llegir en valencià.

[Caragolet · Rating 5 out of 5]

83: «Tinc recança per tot allò que aleshores constituïa la meua vida; pel temps mort; per tot aquell grapat de noms sense rostre que guarde en la memòria com una pila de records incomplets...»

[Javier Espinosa · Rating 4 out of 5]

molt molt guay

[Arnaudelasafor · Rating 4 out of 5]

Un breu i exquisit plaer.
3'5

[Ina · Rating 4 out of 5]

Un llibre entranyable. Ara tinc ganes d'anar a Altea 😅.

[Meldelen · Rating 4 out of 5]

"I em preguntava per què la vida havia de ser així; i per què els titellaires i els nens seus i l'ós tan vell i el simi del cul pelat havien de patir fam; i per què el fred no el sentien els rics únicament, que tenien el corral tot ple de llenya seca i en sa casa guardaven bones flassades per a calfar-se."

Temps era ja de llegir una obra icònica en la literatura valenciana, la Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas, que recorde dels llibres de text a l'institut però que no ha vingut a les meues mans fins ara. Un llibret preciós, ple de nostàlgia, en el qual l'autora fa el més esplèndid tribut a la ciutat d'Altea, avui dia considerada un dels pobles més bonics d'Espanya, estampa turística a la que li queda l'ombra del que relata ella. Un conjunt de memòries soltes en les quals va reconstruint la seua infantesa als anys vint i trenta del passat segle, amb anècdotes delicioses i desenfadades sobre les costums socials i religioses de l'època, i també anàlisi crítica no només de l'escriptora ja adulta sinó en boca de la xiqueta que un dia va ser. La cita que obri la meua review i un altre fragment en el qual la nena contesta a una dona que es lamenta d'haver perdut mig rebost d'embotits per culpa d'una inundació, no patisca que per menjar pa i peix no li anirà malament, que els pobrets ja en mengen tots els dies, són dos tresors enmig d'un llibre on cada pàgina ja és una joia.

Si has estat en Altea i la coneixes, encara que siga per damunt com és el meu cas, reconeixeràs enseguida els llocs dels quals parla Carmelina, com si encara foren vius i no sols transformats. Bellísima, molt recomanada per als amants de la cultura valenciana.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Aquest llibre és una delícia. Sánchez-Cutillas va narrar la vida a Altea del segle XX, històries a voltes intenses i a voltes pausades. Hi ha descripcions de paisatges, menjars, objectes, plantes, persones, oficis, llocs i maneres de fer d’aquella època. La majoria de coses que ella va mirar amb ulls de nena, tocar, olorar, degustar i sentir han canviat actualment. Això m’ha provocat admiració per tot el món que ella va viure i que al llegir fragments preciosos com el següent els ulls m’hagin brillat amb nostàlgia:

“I aleshores era com si tota la llibertat del món estigués escampada per aquell caminal aguardant-me, i a boqueta de nit se’m donàs només que per aquell acte tan senzill del deseiximent. Però els altres xicons que enviava sa mare per la llet venien a soles i sense agafar-se de ningú, com si els perills de la vida i dels camins polsosos només s’haguessen fet que per als nins dels senyors. I com que a ells no els feia cap de falta la llibertat, l’agafava tota per a mi i l’alenava, car volia fer-la durar dintre meu fins l’endemà, que tornaria a ser meua altra vegada.”

[ElFalleret · Rating 3 out of 5]

Un clàssic que calia llegir. Carmelina fent ús de la memòria rescata els seus records d'infantesa a l'Altea de la dècada del 1930. Capítols curtets a mode de bocins d'una imatge boirosa ens conta com era la vida al poble, les classes socials, els oficis, els tabús, la religió... Amb un estil tendre i bonic partix de les sensacions i impresions infantils i les barreja a voltes amb la perspectiva de l'edat adulta. El lèxic i l'estil m'han agradat i hi han passatges molt interessants. El que més m'ha agradat és com relata la perspectiva de la realitat sent xiqueta.

[Maite A. · Rating 5 out of 5]

Xicoteta joia que ens transporta a un món passat i perdut de sol, mar, llauradors i pescadors, senyorets liberals, dones sotmeses, mercats de poble, processons... Una mirada de xiqueta innocent (o por ser no tant). Una meravella absoluta.

[xume · Rating 5 out of 5]

"I si recorde ara coses tan lleus, tan febles que no sé com tenen prou força per a envair la tanca dels meus pensaments, és perquè m'apleguen lligades amb d'altres més fortes i més vives, que deixaren en mi un solc estrany. I per això parle d'elles, de les petites, tan delectablement i enyorosa".

[Eva Soler · Rating 3 out of 5]

Recorda la narració de Rodoreda, sense la complexitat social de l’escriptora catalana.

[Silvia · Rating 1 out of 5]

solo me leí un capítulo de lo malo q era

[Gràcia · Rating 3 out of 5]

3,5

[aye · Rating 5 out of 5]

Crec que és un llibre maravillós que permet al lector acostar-se una miqueta als costums d'Altea i els voltants. No soc valencià parlant i, no obstant això, no m'ha sigut difícil de llegir.

[Albert White · Rating 4 out of 5]

4.5

Es un caramelet, tendre i amb algun puntet ben acid. I quin valencia mes bonic.

[Alba]

Per acompanyar este llibre recomanaria beure una bona tassa de camomil·la amb un tall de llima.

[Rafael Frances · Rating 4 out of 5]

I have already read this book twice. I highly recommend it...!!!