Cròniques de la veritat oculta

by Pere Calders

Aquest recull de contes és una obra clau dins la narrativa de Pere Calders perquè representà la descoberta, per al públic de la postguerra, d'un narrador extraordinari. L'humor i la fantasia propis de l'autor havien guanyat amb els anys en intensitat, profunditat i ambigüitat, una ambigüitat que embolcalla sempre la literatura fantàstica, que va de Poe a Kafka, passant per Pirandello o Bontempelli. El que en definitiva caracteritza els contes de Calders és una barreja d'imaginació desbordada i de poesia que fa que esdevingui unes magistrals mostres d'enginy, torbadores i diverites alhora.

Genres: Short Stories, School, Classics, Fiction, Cats, Literature, High School

275 pages, Paperback

First published January 1, 1955

About the author

Escriptor, periodista i dibuixant. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts. Es donà a conèixer a L'Esquella de la Torratxa (1936), revista que dirigí durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener.
El 1936 publicà un primer recull de contes, El primer arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 fou finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l'home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i escriví la crònica de guerra Unitats de xoc.
Arran de la guerra civil s'exilià a França, i després, a Mèxic, on residí fins al 1963. Hi fundà, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, redactà Fascicles Literaris (1958-59) i col·laborà en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 guanyà el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l'alta vall, 1957; Demà, a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), constituí el volum Tots els contes (1968). Posteriorment publicà Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a la deriva (1992) i les novel·les L'ombra de l'atzavara (1964, Premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, Premi Crítica Serra d'Or), selecció dels articles d'opinió publicats a la secció 'El davantal' de l'Avui.
L'any 1979 el muntatge teatral Antaviana, del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, aconseguí un èxit extraordinari de crítica i públic i desvetllà un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l'humor, un extraordinari to líric.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 rebé el Premi Nacional de Periodisme.
Hom ha publicat pòstumament Cartes d'amor (1996) i la novel·la La ciutat cansada (2008), inacabada. El 2009 es presentà l'edició crítica no comercial de dues altres novel·les inacabades, La marxa cap al mar i Sense anar tan lluny, escrites a l'inici i al final dels anys seixanta, respectivament.

Reviews

[César Lasso · Rating 5 out of 5]

I read this collection of short stories some 20 years ago. I can't remember much, except that I loved its rich imagination and Catalan magic realism.

[Pol Viñas · Rating 5 out of 5]

Magnífic

[Gaia Llobera · Rating 4 out of 5]

visca el realisme màgic! un recull de contes fantàstic i irònic on la desfiguració de la realitat és divertida i sorprenentment versemblant i on l’absurd esdevé una eina subtil de crítica social, evidenciant paradoxes vàries de la condició humana. molt bo, em sembla que serien 4.5 estrelles (alguns contes de quatre, alguns contes de cinc). això sí, recomano llegir-lo espaiadament perquè l’estructura es pot fer una mica repetitiva.

“des d’aleshores, el desencís m’ha fet comprendre per què hi ha al món tantes coses que rutllen desballestades”

[Ramon López · Rating 5 out of 5]

En aquest recull de contes, Pere Calders enreda al lector dins la seva pròpia realitat. Barrejant elements fantàstics i absurds amb la quotidianitat, l'autor aconsegueix desconcertar i fascinar a la vegada. He llegit el llibre molt a poc a poc al llarg d'uns mesos i cada cop que l'obria gaudia del repte que proposava Calders en cadascun dels contes. Les lliçons, les crítiques i l'humor amagats entre línies, juntament amb un estil d'escriptura magnífic, fan d'aquestes narracions una lectura exquisida.

A continuació trobareu algunes citacions de diferents contes que he triat amb la intenció de fer-vos venir ganes de llegir-los. Vigileu, perquè si hi feu la primera mossegada potser ho trobareu tan deliciós que no podreu parar...

"Mira, a l'Enric, se li escapava la vida i va ésser a temps d'agafar-la amb la mà. Ara l'ha de dur sempre tancada perquè no li fugi definitivament." El desert.

"Tothom ha desitjat de volar amb el propi impuls una vegada o altra, però si algú, batent els braços, aconseguís elevar-se uns quants metres, voldria tornar a terra de seguida." La ratlla i el desig.

"Els joves viviu en una mena de plat poc fons i tot va bé perquè us hi ofegueu. Això que us sembla tan extraordinari ha passat milers i milers de vegades i cadascú adopta la solució que va més d'acord amb el seu temperament, com en totes les coses." La ratlla i el desig.

"- Em faria por viure en una casa tan oberta a la lluna i prop del mar...
Allò em va irritar. De manera que la senyora pobra es permetia de no tenir-me enveja, ella que vivia en una casa llogada on no entraven la lluna ni el sol ni els bons aires." El principi de la saviesa.

"La vida ens sacseja, i, quan un matí ens lleven feliços, ja ens fa mal la por que a la tarda no ens colpeixi la dissort." El principi de la saviesa.

"Estimo tant la meva honorabilitat, que mai no m'ha agradat que ningú posi en dubte les meves paraules, siguin veritat o no." La revolta del terrat.

"Em vaig posar la meva millor roba i em plau de dir que feia goig, emparant-me en el fet que en el temps que som la gent no estima la modèstia fingida." Coses de la providència.

"M'imaginava en possessió d'un filtre d'amor, i un cop ella estigués malalta d'enamorament per mi, em llançaria sota les rodes d'un autobús davant d'ella, perquè la imatge del meu gest li fes avorrible la vida." El teatre Caramar.

"No pot ésser, dic. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdríem més temps del que sembla a primer cop d'ull." L'arbre domèstic.

"Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava." Fet d'armes.

"Sempre he sentit dir que una persona no es mor així com així, i no podia creure que aquella, sense reals motius que jo pogués reconèixer, donés un pas de tanta transcendència en el sofà de casa meva." Una curiositat americana.

"Vaig procurar fer entendre que la mirada de la màquina em produïa desconcert i que si fos possible fer retrats amb anestèsia jo en seria adepte." Coses aparentment intranscendents.

"Aquesta cadira respirava una gran bondat. Res no hi deixava traslluir el moble fred i rutinari que compleix la seva missió amb la mateixa indiferència amb què el glaç gela les begudes. No. Devia rebre els éssers amb la tendresa amb què una mare convida un fill a la seva falda." Les mans del taumaturg.

"Vivia en aquella època una crisi d'optimisme tan intensa que vaig estar a punt de tornar-me ximple." El geni magiar.

[Begoña Merino · Rating 5 out of 5]

Cuando Pere Calders alcanza la maestría en sus pequeñas piezas, derrocha creatividad, ingenio, sentido del humor, absurdo, sabiduría... pero al menos a mí me pasa que encuentro los cuentos muy desiguales. Tal vez serán manías mías, en todo caso, creo que es un autor que debe leerse por su originalidad y personalidad.

[tn · Rating 4 out of 5]

4,5

[Adolf Boldú · Rating 4 out of 5]

Llibre de contes clàssic de la literatura catalana de mitjans del segle XX. Tots els relats inclouen un avís: la realitat no és mai el que sembla, i la il·lògica conté grans veritats de la realitat. Molt recomanable.

[Sergi · Rating 3 out of 5]

La majoria de contes són entretinguts (tot i que algun una mica feixuc) i amb un estil diferent al que estic acostumat. Nova paraula preferida: Òmnibus.

[Carles Fabrego-Vinyeta · Rating 3 out of 5]

La primera part del llibre es compon de 12 contes o relats amb un denominador comú: històries fantàstiques, amb un aire a "dimensió desconeguda" a la catalana, alguns dels quals m'han agradat molt, d'altres no tant.
Recordo especialment la paròdia de revolta popular -rotllo Fets de Maig, que succeeix en un gran edifici ocupat per burgesos i treballadors, i que esclata per culpa de dos gossos. Boníssim.
La segona part del llibre es compon de cròniques curtes, com les que escriuen en Cuyàs o en Sagarra Jr. al diari, però en clau d'humor, plenes d'ironia, i òbviament fictícies. Força divertides. Alguna genial.

La prosa de Pere Calders m'ha agradat un ou. Es mostra constantment fina i elegantment irònic amb la quotidionitat, de manera que riem perquè malgrat aquest aire de fantasia o ciència-ficció de set vetes, ens identifiquem fàcilment amb els personatges i les seves circumstàncies.
Finalment però, crec poder afirmar que m'ha agradat més pel com escriu que no pas pel què explica.

[Marc Aura · Rating 4 out of 5]

Clàssic de les nostres lletres modernes. No hi veig el suposat realisme màgic de calders, si tocs i temes (neo)fantàstics (més semblant a Poe i Kafka que no pas a Rulfo i Márquez). El llenguatge (l'estil) és molt suau, ben lligat i no afluixa el ritme gairebé mai, fa goig llegir així en català. Alguns relats coixegen una miqueta, però d'altres són ben bons i a més l'autor hi afegeix una dosi d'humor que fa brillar els girs de la història.

[Un Moine Vexé]

Genial. Vaig aprendre el català per culpa de i des d'aquest llibre.

[Arnau Duran · Rating 4 out of 5]

Quina riquesa de vocabulari!

[Ona · Rating 4 out of 5]

Tant de bo la meva vida fos com un conte de Pere Calders... Vull la meva vida al puny i un raspall com a gos

[Iván Ramírez Osorio · Rating 5 out of 5]

Son cuentos maravillosos, pícaros, que juegan con la idea del absurdo y el agotamiento (o la satisfacción) que acompaña la mediocridad de nuestra vida cotidiana. Son, además, cuentos que desmitifican el "presunto" mundo lógico y racional en el que habitamos y invitan a pensar que el mundo, antes de desencantarse, como lo sugería hace muchos años Max Webber, se ha modificado, ha adquirido nuevas formas de mistificación y encantamiento. Los cuentos de Calders defienden la fantasía de lo extraordinario, algo que solo ocurre a raíz del aburrimiento y de la cotidianidad.

[Yaiza · Rating 2 out of 5]

ugh.
Porque ha sido una lectura obligatoria sino no os molesteis, en su época 1935/1950 fue un visionario e increíble escritor de cuentos.
Pero en pleno 2020 la mayoría me sacaban de mis casillas o me confundían, así que no. No es nada recomendable

[Elisenda Fusté Forès · Rating 3 out of 5]

Un llibre entretingut i lleugeret per començar l'any lector! Pere Calders mai decepciona.

[Mon the reader · Rating 4 out of 5]

El primer conte ja em va atrapar: un home estornuda i sent que se li escapa la vida fins que l’agafa amb la mà. Des d’aleshores va amb el puny clos perquè no se li escapi

[MARTA CAPELL · Rating 3 out of 5]

Una escriptura impecable però la temàtica no m’ha atrapat gens!

[Roger Prat · Rating 5 out of 5]

Quina fantasia! No calen més paraules. Agafar aquest llibre és com somniar despert, peròun d'aquests somnis vívids, queal despertar recordes i et sobten cada cop que hi penses, descobrint-se dins teu al llarg del dia.

Preferits:
La clau de ferro
Les mans del taumaturg

[gemma]

Más reseñas en Bacelona n' Books: http://barcelonanbooks.blogspot.com.e...

[Ale · Rating 4 out of 5]

4.5 :) Nie jest pewne, że tym jest, ale zasługuje, by tym być #realizmmagiczny

[Olga Sala]

Malgrat que Pere Calders (Barcelona, 1912) ja s’havia donat a conèixer com escriptor abans de 1939, la seva fama com un dels narradors més originals de la literatura catalana es consolidà alguns anys més tard.

Exiliat a Mèxic de 1939 a 1962, any en què retornà a Catalunya, Calders reprengué el contacte amb el seu públic el 1955 amb “Cròniques de la veritat oculta” (premi Víctor Català 1954). Aquest recull de contes és una obra clau dins la narrativa de Calders i representà la descoberta, pel públic de la postguerra, d’un narrador extraordinari. L’humor i la fantasia pròpies de l’autor havien guanyat amb els anys en intensitat, profunditat i ambigüitat, una ambigüitat que embolcalla sempre la literatura fantàstica, que va de Edgar Allan Poe a Franz Kafka, passant per Pirandello Luigi o Bontempelli-B.

El que en definitiva caracteritza els contes de Calders, és una barreja d’imaginació desbordant i de poesia fins a esdevenir unes magistrals mostres d’enginy, torbadores i divertides alhora, que combina elements quotidians amb situacions insòlites i fantàstiques. Amb un estil irònic i lúdic, l'autor planteja reflexions sobre la condició humana, l'absurd de la realitat i les contradiccions de la societat contemporània. Els contes, plens de personatges pintorescos i escenaris inversemblants, conviden a una lectura entretinguda, però també profunda i crítica.

>> Lectura obligatoria a l'escola, de la que no recordo gairebé res, excepte que em va agradar.

[EnricMD · Rating 4 out of 5]

Quart llibre del Calders que em llegeixo, el 2n recull de contes. Definitivament, és el que més m'ha agradat: he connectat amb l'humor que utilitza i algunes de les idees dels relats m'han semblat brillants. Deixo constància, més per mi mateix que res, de la valoració dels diferents contes a mode de Tier List.

⭐⭐⭐ El principi de la saviesa, La revolta del terrat, Coses de la Providència, La clau de ferro, Fet d'armes, Una curiositat americana, El geni magicar, Feblesa de caràcter, Un Crim

⭐⭐ La ratlla i el desig, L'any de la meva gràcia, La ciència i la mesura, La clara consciència, L'home i l'ofici, El problema de l'Índia, Els catalans pel món, L'arbre domèstic, Cada u del seu ofici, L'esperit guia, Història Natural, O ell o jo, L'Hedera Helix, Quieta nit, Coses aparentment intranscendents, Raspall

⭐ El desert, La consciència visitadora social, El teatre Caramar, La fi, La maleta marinera, Les mans del taumaturg,

[Jordi Balcells · Rating 2 out of 5]

Vaig comprar aquest llibre al segle passat i encara no l'havia llegit. Va ser gràcies a un podcast (Esperant el cometa) que finalment m'he animat a llegir-lo. No ha estat una decisió encertada.

Hi ha alguns relats, com ara un dels més famosos de l'autor, “La ratlla i el desig”, que són de primer ordre: originals, captivadors i ben escrits. Ara bé, la gran majoria, i especialment els més curts (1-4 pàgines), no crec ni que siguen ni tan sols publicables. Què dic publicables? Ni presentables a un concurs, ni dignes d'enviar-los a lectors beta. Són un pa sense sal que et deixen completament indiferent i no tenen gens d'interés.

Qui soc jo per a criticar a un autor clàssic de les lletres catalanes, si ni tan sols sé parlar la llengua amb dignitat? Doncs un taral·lirot qualsevol del segle XXI amb un compte a una xarxa social de llibres. I sí, “taral·lirot” és una paraula que he aprés gràcies a aquest llibre. He estat consultant el diccionari com no ho feia des de fa més de vint anys.

[Nil Vinyals · Rating 3 out of 5]

Cròniques de la veritat oculta exalta el poder del ridícul i de l'inequívoc. Els seus relats doten d'una originalitat que pot enardir la recerca de la raó de ser del conte, i que és aquí a on ens trobem amb el somriure que pot aflorar a la nostra cara, i és que no hi ha raó de ser, tot és com és perquè és així, no hi ha cap altra explicació possible, palpable, tangible; l'absurd passa perquè passa, diferentment de la nostra vida que la dotem del que ha de ser i del que no, del que és natural sovint subjectivament parlant. Molts d'aquests contes contenen aquesta idea, es fan forts en l'absurd afegint una fantasia que amb una mica d'imaginació se'n fa propera a la realitat. És l'aspecte el que més m'ha agradat dels contes i el que m'agradaria realçar.

No tots m'han agradat per igual, tot i això, la qualitat literària és més que remarcable

[Marc Ramos Soler · Rating 3 out of 5]

M'ha donat la sensació que el llibre va de més a menys.
Les primeres històries són sorprenents i poètiques, però cap al final comencen a repetir-se patrons i tics que, donada l'època en què va ser escrit, es fan més feixucs.
Cal reconèixer que hi ha una gran inventiva, bona narrativa i bons recursos, però també alguns relats són completament prescindibles, sobretot els curts d'una pàgina o pàgina i mitja, que no deixen de ser idees sense acabar de polir.
El que sí que ha aconseguit és transportar-me a aquell present, ara llunyà, i presentar-me'l com si fos factible, amb les seves cares B, a priori ocultes, com expressa el títol del recopilatori, però a vegades més presents del que sembla.

[Marina Alart · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre m'ha meravellat. Poques vegades llegeixo relats curts i li he agafat el gust. Han sigut una delícia de llegir. Pere Calders utilitza la fantasia mesclada amb la realitat, metàfores exagerades i sentit de l'humor per a parlar de "veritats ocultes". Temes recurrents són la senzillesa, l'absurd, el destí, l'atzar, el que realment és important a la vida, trobar-se a un mateix/a. M'agraden molt els finals, sempre amb un toc que et deixa amb un somriure i et fan pensar. També m'agraden molt les paraules que utilitza, com àdhuc, puix, inexorable, pòtol, fleuma, esbalaït, afligit, d'esquitllentes i d'eixondir. Fantàsic llibre!

[Martí Pons · Rating 5 out of 5]

Recull de contes genial, ple de fantasia i humor. Està dividint en tres parts, de les qual la segona "Ver però inexplicable" ha estat la que més m'ha agradat. Son contes molt curts i amb res aconsegueix posar-te dins la història i sacsejar-te amb quelcom sorprenent. Per posar-me una mica "tiquismiquis" diria que se m'ha fet lleugerament llarg, tot i així és un llibre que segur que em rellegiré en algun moment, encara que sigui a base d'anar llegint contes saltejats.

[Pascal Shaw · Rating 4 out of 5]

Contes amb molt d’humor i ironia sobre la condició humana, on la vida quotidiana frega el món imaginari i fantàstic. Una barreja de Kafka i Sake ambientat a Catalunya, però amb el seu propi estil. Molt bo.

[Airins · Rating 3 out of 5]

3’5 ⭐️. He trobat que hi havia una mica de tot. Ho ha hagut relats que se m’han fet una mica bola però el recull et deixa amb bon sabor de boca al final. Pere Calders et submergeix en la seva realitat fantàstica i acabes trobant que coses totalment surrealistes si que poden ser veres.