Una història d'amistat, sexe, acció.... i zombies.
En Pep i l'Andreu són periodistes i amics de tota la vida. Un bon dia reben l'encàrrec de recuperar una memòria USB que conté una informació molt comprometedora pel Govern. Resulta ser molt més que això: el que hi veuen demostra que Catalunya s'aboca a l'Apocalipsi. Ells, que mai s'han sentit part d'aquest món, ara voldran salvar-lo. Déu ens agafi confessats.
Pep Prieto Mir (Girona, 1976) és un periodista, escriptor i crític de cinema català. Escriu regularment al Diari de Girona, Revers i Inside Media. Parla de cinema i sèries de televisió a «El Món a RAC1», al programa «Àrtic», de Barcelona Televisió i al Cafè d'idees a La 2. És autor de les novel·les La disfressa de l'indigent (finalista del premi Just Manuel Casero), Mala premsa, La teoria de l'imbècil i Els Llunàtics, i del llibre de contes Castells Humans. El 2018 va publicar Carnada, on barreja política i zombies. Va escriure l'assaig sobre cinema i política “Poder absoluto”. De la mateixa col·lecció de ‘’Poder absoluto’’, també ha publicat ‘’Al filo del mañana’’. També és autor de la novel·la ‘’ El mal pare’’, a mig camí entre el gènere negre i el fantàstic, guardonada amb el Premi Imperdible 2021. La seva darrera novel·la és "La dona eterna", editada per Columna.
Una obra entretinguda i ben escrita, en la línia de 'L'any de la plaga' o 'El crit de les ultracoses'. El millor: la crítica política. El pitjor: possiblement l'excés de referències cinèfiles. En qualsevol cas, sembla que els gironins tenim alguna cosa personal en això de la fi del món ;-)
Simpàtica novel·la d'entreteniment pur, sense cap més ambició que explicar una història de zombies a Barcelona amb un mínim rerefons d'intriga política (molt, molt, molt mínim). Plena de referències cinèfiles (algunes funcionen millor que unes altres) i escenes esbojarrades amb un sentit de l'humor entre poc i gens subtil, la novel·la de Pep Prieto busca divertir amb una narració extremadament oral (potser massa, vet aquí un dels defectes) i un llenguatge planer. Això sí, es nota que el Pep s'ho ha passat bé projectant-s'hi (ai, aquestes fantasies sexuals...) i venjant-se de gent del món del periodisme polític.
Molt divertit, malgrat que no soc el seu públic potencial, perquè hi ha algunes referències vuitanteres i noranteres que em perdo. M’ha recordat molt a l’esperit de pel·lis com Shaun of Dead i Zombieland, canyera i sense cap més pretensió que passar una bona estona. I això he fet.
Un llibre molt entretingut. No esperis coses serioses ni una novel·la per fer pensar, és per entretenir i fer riure. Res més. He rigut molt, m'ho he passat pipa llegint-lo i no demano res més. Dos periodistes han de recuperar un USB i és clar, un cop ho fan passa el típic tòpic de totes les pel·lícules: la persona a qui li treuen l'USB mor i als protagonistes els carreguen el mort. A partir d'aquí passa tot de tòpics on no pots parar de riure: cauen muntanya avall i no es fereixen, les intenten matar unes quantes vegades i sobreviuen, etc. Si a la parella de protagonistes sumem el pare qui a la mínima es despulla i fa comentaris obscens sense ser demanats, la cosa es completa. I tot per fugir d'una plaga on la gent es converteix en ja sabeu, allò que millor no dir i què comença per la lletra Z. A més a més cada tñitol del capítol és el títol d'una pel·lícula.
This entire review has been hidden because of spoilers.