Josep Carner (1884-1970) va viure a Barcelona fins el 1921. Després, la seva condició de diplomàtic el va portar a residir a diverses ciutats d´arreu del món fins que, el 1938, va renunciar a seguir en el càrrec per fidelitat a la República. Llavors es va exiliar definitivament, primer a Mèxic (1939-1945) i després a Bèlgica, on va passar els seus últims vint-i-cinc anys. Des de ben jove havia conreat la poesia i amb el curs dels anys, la qualitat humana i poètica dels seus versos va anar creixent fins assolir el grau més alt amb Poesia, el recull complet i revisat dels seus versos que va aparèixer el 1957.
Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) és conegut com "el príncep dels poetes catalans". Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea un nou estil de periodisme polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingressa a la carrera diplomàtica. Exerceix càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil espanyola es manté fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya. El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n'és capdavanter. La seva obra poètica evoluciona cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet i Nabí. També destaca com a traductor d'autors com Charles Dickens, William Shakespeare, Mark Twain, Arnold Bennett, Alfred de Musset, Jean de La Fontaine, Daniel Defoe i Lewis Carroll, entre d'altres. Amb només vint-i-sis anys, el 1910, és proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.