What do you think?
Rate this book
Els sots feréstecs
Els sots feréstecs ha estat considerada la primera novel·la modernista perquè va iniciar un dels períodes més productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una cruïlla: d’una banda, és el resultat de la introducció, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra, se situa enmig de la crisi política i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracàs de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, però, obre la novel·la catalana cap allò que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a camí de progrés col·lectiu.
208 pages, Paperback
First published January 1, 1901
1 person is currently reading
145 people want to read
About the author
Raimon Casellas
9 books1 followerRaimon Casellas i Dou (1855 - 1910) was a Catalan novelist, art critic, and historian.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 23 of 23 reviews
Read
June 15, 2025no sé si m'ha agradat és perquè em fascinen aquestes històries del poble contra el clero o pel magnífic vocabulari que desfila al llarg de tot el llibre o per totes dues coses
April 16, 2013
A excelente traduçom ao galego ajudou-me a perceber fortes paralelismos com muitos romandes ruralistas galegos. A recolhida das relaçons sociais em comunidades ilhadas, os escárnios, confrontos e vinganças entretecidas na dura vida diária. O estilo da narraçom permite acreditar em que é um livro escrito desde a cosmovisom dos protagonistas, atrapados nas valgas escuras que delimitan um micromundo onde a luta definitiva entre a "candonga" e o sacerdote toma a força dum conflito polarizante.
March 8, 2024
De trist, l'hivern, ho és a tot arreu, però enlloc del món s'hi troba tant com allí als sots, ja de si feréstecs i ombrívols. El dia que, a tall de negra filagrasa, s'estiragassava algun núvol sobre el tros de cel estès entre el cèrcol de moles i cimals, ja podien dir els bosquerols: "Déu mos ajut", perquè la fosca s'eternitzava pels sots, com si s'hi trobés bé, per lli aclofada...
March 30, 2022
La intenció d'aquest assaig és examinar la relació que es fonamenta entre la Natura i els personatges a Els sots feréstecs de Raimon Casellas. Per a fer-ho, primer analitzaré el binomi bellesa/sublimitat en l'estètica kantiana. Seguidament, detallaré en quines coordenades estètiques camina la prosa simbòlica de Casellas, i finalment, entraré de ple a copsar com la Natura disposa la voluntat dels personatges al llarg de la novel·la.
La Natura és l'espai on es desenvolupa l'argument de la novel·la simbòlica de Raimon Casellas; una mena de camp de batalla que acull les tensions entre l'ésser i l'entorn, és a dir, entre el jo i el món. Segons Castellanos, aquest espai "és un correlat perfecte per a formular el conflicte entre individu i univers en els termes més crus, esquemàtics i suggeridors" (2020:311). La Natura, presentada com a sublim en el sentit kantià del terme en oposició a la bellesa paisatgística de la novel·la muntanyenca vuitcentista, és un espai simbòlic sotmès "a un tractament literari intensificador en el qual la selecció d'espais, personatges i situacions es combina amb un llenguatge fortament connotat, amb l'objectiu d'assolir nivells simbòlics de significació" (2020: 311).
El tractament -en tant que significació- sublim de la Natura ens interpel·la inevitablement al judici estètic de Kant. En oposició a la bellesa -entesa com a equilibri, harmonia, delit- la sublimitat ens remet a la desmesura. És el que Kant designa com a experiència de sobreeiximent que "és un nivell d'experiència estètica, també plaent i aclaparadora, que percebem per damunt dels límits de la nostra capacitat per copsar-ho" (Valverde Pacheco, 2013, pàg. 45). Per dir-ho d'una altra manera, la naturalesa desmesurada i desbordant de la novel·la és sublim en tant que incontrolable, feréstega i hostil, i, per tant, provoca temor i recança. Veiem alguns exemples: "... les heures ho invadien tot, arrapant-se com llagastes a les parets del temple, a les tàpies de l'hort rectoral, fins a les soques rabassudes dels xiprers del cementiri, i ningú hi parava esment" (2014:42). I més endavant escriu Casellas: "Després, al trobar-se a dalt del coll, va fixar els ulls ansiosos cap al sot que de sobte se li obria davant seu... i al moment va sentir com un esglai , a l'obirar, al bell mig de la dotada, el campanaret neulit de l'església i les ronyoses parets de la rectoria, tot ensorrat i com perdut..." (2014:47).
Des del meu parer, és inqüestionable la presència d'aquesta sublimitat al capítol dedicat a l'arribada de mossèn Llàtzer a la rectoria de Montmany: "Talment semblava que caigués del cel un ruixat de volves negres que amarés tota la vall de tremoloses ombres" (2014:51). Fins i tot, sembla que Casellas fa parlar la Natura quan escriu: "... tot els mirava de mal ull i tot se comjuminava per a revoltar-se contra la gent forastera que venia a torbar el silenci de les coses mortes i dels indrets adormits" (2014:53).
Jordi Castellanos i Margarida Casacoberta al volum VI d'Història de la Literatura Catalana recalquen la importància del "realisme paradòxic" de Raimon Casellas amb aquestes paraules:" [...] és el resultat de l'esforç per a plasmar el xoc entre la realitat i la subjectivitat, la tensió del dualisme en què viu l'individu, a través de la línia gruixuda, l'accentuació i l'exageració". Segons Castellanos ens trobem davant una "novel·la poemàtica" que vol dir també "novel·la simbòlica"; una novel·la que utilitza la realitat -en aquest cas rural- per abastar uns espais de significació que resulten inabastables per altres camins" (2013:3). Segons el meu parer, és en aquesta Natura -que esdevé un personatge autònom marcadament simbòlic i, per tant, farcit de significacions- on se circumscriu la tibantor interna dels personatges.
En aquesta esfera, l'església esdevé l'estendart més important de la novel·la modernista. En aquest sentit, l'església es carrega de significació. És a dir, esdevé un espai simbòlic, juntament amb d'altres com les ermites, casalots, cementiris i jardins abandonats, que s'utilitza per escenificar els valors immaterials que situen l'home per damunt l'instint animal. Aquest espai arrasat, rònega i fosc, es presenta sovint envoltat de ruïna i de vegetació exuberant. Així descriu Casellas l'església de Montmany: "Veien com les heures ho invadien tot, arrapant-se com llagastes a les parets del temple, a les tàpies de l'hort rectoral, fins a les soques rabassudes dels xiprers del cementiri, i ningú hi parava esment" (2014:42). I així descriu mossèn Llàtzer l'entorn en aproximar-se a Montmany: "[...] aquella vall estreta i fonda, que semblava que per sempre més l'havia de separar del món del vius" (2014:47). I Casellas hi afegeix: "al moment va sentir com un esglai, a l'obirar, al bell mig de la dotada, el campanaret neulit de l'església i les ronyoses partes de la rectoria, tot ensorrat i com perdut entre xiprers i l'herbei del cementiri, que omplien de tristor tèrbola aquell racó de soletat" (2014:47).
En aquest joc de dualitats simbòlic en què es construeix la novel·la, la natura, implacable i hostil, disposa el destí dels personatges. Segons Jordi Castellanos, "la novel·la modernista està caracteritzada per l'exploració de les possibilitats de l'individu per escapar del determinisme, per escapar del medi, per construir-se ell mateix com a individu i imposar la seva voluntat sobre l'entorn" (2013:4). La seva força vital esdevé el nucli d'una lluita que recull l'etern conflicte entre el sagrat i el profà, entre el bé i el mal, entre l'esperit i la matèria. N'és especialment perversa amb la figura de mossèn Llàtzer, que intenta reconstruir la parròquia de Montmany. Però, per què? Castellanos ho explica així: "Allò que ell representa, però, és una construcció artificiosa al marge de les forces naturals: el temple parroquial, l'ortodoxia cristiana, que sotmet els fidels o, millor, els exigeix l'adhesió voluntària" (2014:204).
És a dir, la Natura es rebel·la inflexible davant la intenció de mossèn Llàtzer de redimir els "seus" bosquerols. Per contra, el santuari de Puiggraciós - situat al cim mentre que Montmany se situa al sot- és sorgit del desordre natural, és un espai d'esbarjo i reunió, no exigeix voluntarietat.
L'espai novel·lesc, doncs, queda dividit inevitablement: "Des d'aquella hora endavant, els sots ombrívols, que ell volia redimir de totes passades, fos per la pietat, fos per la temença, quedarien repartits en dos dominis...: el domini de Déu, a la parròquia..., el domini del diable, a Puiggraciós" (2014:119). Mentre mossèn Llàtzer és incapaç de viure harmònicament amb l'entorn, "cal destacar la profunda unió de Roda-soques amb l'entorn, la natura i els mateixos habitants dels sots" (2020:317). "Roda-soques encarna el sexe col·lectiu, la vida en el seu sentit més primari, les forces naturals que trenquen l'ordre racional i són destructores" (2020:318). Per dir-ho d'una altra manera, la Natura representa la societat degradada per l'absència del sagrat i l'exaltació del profà.
Per concloure, voldria dir que finalment, invicte, aquesta Natura, que és sublim i omnipresent, imposa la seva llei damunt els bosquerols que hi romanen sotmesos com a vassalls: "... tots varen córrer darrere la ferum de carn que feia la bagassa, com afanyosos de perpetuar, pels sots ombrívols, la passa de luxúria i de dolor" (2014:204). Ras i curt, el triomf de la Roda-soques per damunt del mossèn permet perpetuar l'statu quo dels sots.
****
. Valverde Pacheco, Jose Maria. L'estètica moderna [en línia]. Barcelona: Editorial UOC. Disponible a:
http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/...
. Castellanos, Jordi. «Els sots feréstecs, de Raimon Casellas». Marges, Els: revista de llengua i literatura, [en línia], 2013, Núm. Extra, p. 232-51, Disponible a: https://raco.cat/index.php/Marges/art... [Consulta: 5-03-2022].
. Castellanos, Jordi. Casacuberta, Margarida, "La novel·la i la narrativa breu modernistes", dins Història de la Literatura Catalana, Literatura contemporània (II), Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, capítol 6, Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Editorial Barcino, 2020..
La Natura és l'espai on es desenvolupa l'argument de la novel·la simbòlica de Raimon Casellas; una mena de camp de batalla que acull les tensions entre l'ésser i l'entorn, és a dir, entre el jo i el món. Segons Castellanos, aquest espai "és un correlat perfecte per a formular el conflicte entre individu i univers en els termes més crus, esquemàtics i suggeridors" (2020:311). La Natura, presentada com a sublim en el sentit kantià del terme en oposició a la bellesa paisatgística de la novel·la muntanyenca vuitcentista, és un espai simbòlic sotmès "a un tractament literari intensificador en el qual la selecció d'espais, personatges i situacions es combina amb un llenguatge fortament connotat, amb l'objectiu d'assolir nivells simbòlics de significació" (2020: 311).
El tractament -en tant que significació- sublim de la Natura ens interpel·la inevitablement al judici estètic de Kant. En oposició a la bellesa -entesa com a equilibri, harmonia, delit- la sublimitat ens remet a la desmesura. És el que Kant designa com a experiència de sobreeiximent que "és un nivell d'experiència estètica, també plaent i aclaparadora, que percebem per damunt dels límits de la nostra capacitat per copsar-ho" (Valverde Pacheco, 2013, pàg. 45). Per dir-ho d'una altra manera, la naturalesa desmesurada i desbordant de la novel·la és sublim en tant que incontrolable, feréstega i hostil, i, per tant, provoca temor i recança. Veiem alguns exemples: "... les heures ho invadien tot, arrapant-se com llagastes a les parets del temple, a les tàpies de l'hort rectoral, fins a les soques rabassudes dels xiprers del cementiri, i ningú hi parava esment" (2014:42). I més endavant escriu Casellas: "Després, al trobar-se a dalt del coll, va fixar els ulls ansiosos cap al sot que de sobte se li obria davant seu... i al moment va sentir com un esglai , a l'obirar, al bell mig de la dotada, el campanaret neulit de l'església i les ronyoses parets de la rectoria, tot ensorrat i com perdut..." (2014:47).
Des del meu parer, és inqüestionable la presència d'aquesta sublimitat al capítol dedicat a l'arribada de mossèn Llàtzer a la rectoria de Montmany: "Talment semblava que caigués del cel un ruixat de volves negres que amarés tota la vall de tremoloses ombres" (2014:51). Fins i tot, sembla que Casellas fa parlar la Natura quan escriu: "... tot els mirava de mal ull i tot se comjuminava per a revoltar-se contra la gent forastera que venia a torbar el silenci de les coses mortes i dels indrets adormits" (2014:53).
Jordi Castellanos i Margarida Casacoberta al volum VI d'Història de la Literatura Catalana recalquen la importància del "realisme paradòxic" de Raimon Casellas amb aquestes paraules:" [...] és el resultat de l'esforç per a plasmar el xoc entre la realitat i la subjectivitat, la tensió del dualisme en què viu l'individu, a través de la línia gruixuda, l'accentuació i l'exageració". Segons Castellanos ens trobem davant una "novel·la poemàtica" que vol dir també "novel·la simbòlica"; una novel·la que utilitza la realitat -en aquest cas rural- per abastar uns espais de significació que resulten inabastables per altres camins" (2013:3). Segons el meu parer, és en aquesta Natura -que esdevé un personatge autònom marcadament simbòlic i, per tant, farcit de significacions- on se circumscriu la tibantor interna dels personatges.
En aquesta esfera, l'església esdevé l'estendart més important de la novel·la modernista. En aquest sentit, l'església es carrega de significació. És a dir, esdevé un espai simbòlic, juntament amb d'altres com les ermites, casalots, cementiris i jardins abandonats, que s'utilitza per escenificar els valors immaterials que situen l'home per damunt l'instint animal. Aquest espai arrasat, rònega i fosc, es presenta sovint envoltat de ruïna i de vegetació exuberant. Així descriu Casellas l'església de Montmany: "Veien com les heures ho invadien tot, arrapant-se com llagastes a les parets del temple, a les tàpies de l'hort rectoral, fins a les soques rabassudes dels xiprers del cementiri, i ningú hi parava esment" (2014:42). I així descriu mossèn Llàtzer l'entorn en aproximar-se a Montmany: "[...] aquella vall estreta i fonda, que semblava que per sempre més l'havia de separar del món del vius" (2014:47). I Casellas hi afegeix: "al moment va sentir com un esglai, a l'obirar, al bell mig de la dotada, el campanaret neulit de l'església i les ronyoses partes de la rectoria, tot ensorrat i com perdut entre xiprers i l'herbei del cementiri, que omplien de tristor tèrbola aquell racó de soletat" (2014:47).
En aquest joc de dualitats simbòlic en què es construeix la novel·la, la natura, implacable i hostil, disposa el destí dels personatges. Segons Jordi Castellanos, "la novel·la modernista està caracteritzada per l'exploració de les possibilitats de l'individu per escapar del determinisme, per escapar del medi, per construir-se ell mateix com a individu i imposar la seva voluntat sobre l'entorn" (2013:4). La seva força vital esdevé el nucli d'una lluita que recull l'etern conflicte entre el sagrat i el profà, entre el bé i el mal, entre l'esperit i la matèria. N'és especialment perversa amb la figura de mossèn Llàtzer, que intenta reconstruir la parròquia de Montmany. Però, per què? Castellanos ho explica així: "Allò que ell representa, però, és una construcció artificiosa al marge de les forces naturals: el temple parroquial, l'ortodoxia cristiana, que sotmet els fidels o, millor, els exigeix l'adhesió voluntària" (2014:204).
És a dir, la Natura es rebel·la inflexible davant la intenció de mossèn Llàtzer de redimir els "seus" bosquerols. Per contra, el santuari de Puiggraciós - situat al cim mentre que Montmany se situa al sot- és sorgit del desordre natural, és un espai d'esbarjo i reunió, no exigeix voluntarietat.
L'espai novel·lesc, doncs, queda dividit inevitablement: "Des d'aquella hora endavant, els sots ombrívols, que ell volia redimir de totes passades, fos per la pietat, fos per la temença, quedarien repartits en dos dominis...: el domini de Déu, a la parròquia..., el domini del diable, a Puiggraciós" (2014:119). Mentre mossèn Llàtzer és incapaç de viure harmònicament amb l'entorn, "cal destacar la profunda unió de Roda-soques amb l'entorn, la natura i els mateixos habitants dels sots" (2020:317). "Roda-soques encarna el sexe col·lectiu, la vida en el seu sentit més primari, les forces naturals que trenquen l'ordre racional i són destructores" (2020:318). Per dir-ho d'una altra manera, la Natura representa la societat degradada per l'absència del sagrat i l'exaltació del profà.
Per concloure, voldria dir que finalment, invicte, aquesta Natura, que és sublim i omnipresent, imposa la seva llei damunt els bosquerols que hi romanen sotmesos com a vassalls: "... tots varen córrer darrere la ferum de carn que feia la bagassa, com afanyosos de perpetuar, pels sots ombrívols, la passa de luxúria i de dolor" (2014:204). Ras i curt, el triomf de la Roda-soques per damunt del mossèn permet perpetuar l'statu quo dels sots.
****
. Valverde Pacheco, Jose Maria. L'estètica moderna [en línia]. Barcelona: Editorial UOC. Disponible a:
http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/...
. Castellanos, Jordi. «Els sots feréstecs, de Raimon Casellas». Marges, Els: revista de llengua i literatura, [en línia], 2013, Núm. Extra, p. 232-51, Disponible a: https://raco.cat/index.php/Marges/art... [Consulta: 5-03-2022].
. Castellanos, Jordi. Casacuberta, Margarida, "La novel·la i la narrativa breu modernistes", dins Història de la Literatura Catalana, Literatura contemporània (II), Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, capítol 6, Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Editorial Barcino, 2020..
July 3, 2021
«El seu calvari havia estat tot ell misèria de la terra i negror de la nit»
May 8, 2024
bueno, l’enterren o no?
August 15, 2018
Una obra que se lee con facilidad pero que no tiene demasiado valor a nivel superficial, con personajes planos y una trama que no tiene interés. Aún así, esconde una visión del mundo particular entre sus letras y hace una crítica a una sociedad que podría ser la nuestra. Por mi parte, no me ha gustado, pero admito que hay mucho más allá de la superficie.
Reseña completa: http://paseandoentrepaginas.blogspot....
Reseña completa: http://paseandoentrepaginas.blogspot....
December 22, 2021
He estat dubtant entre 2 i 3 estrelles perquè la novel·la ha envellit malament i només destaca com a exemple de novel·la modernista revestida d'existencialisme cristià. Però Els sots feréstecs té alguns elements que m'han interessat prou. Crec que la relació simbòlica entre el paisatge rural i l'estat moral d'una societat tancada està molt ben aconseguida i Casellas aconsegueix aprofundir prou bé en la crisi de valors del protagonista. Però això no treu que la novel·la sigui feixuga amb un estil molt de l'època i uns personatges superficials. Però llegida en el seu context històric té suficients virtuts i el seu simbolisme està ben treballat.
April 21, 2025
En aquest assaig explorarem la relació entre la bellesa i el sublim en la novel·la modernista Els sots feréstecs (1901), de Raimon Casellas. Analitzarem com aquesta obra aborda la interacció entre els personatges i la naturalesa, i donarem una ullada a la crítica literària feminista / ecofeminista. Amb aquesta exploració, buscarem entendre com l’autor reflecteix les tensions sociopolítiques i existencials de la seva època a través de la seva narrativa.
L’obra en qüestió va ser publicada just començar el segle XX, en ple apogeu del Modernisme català, moviment que naixia després de la Renaixença. L'època en què va ser escrita estava marcada per una profunda transformació cultural i social a Catalunya, amb un fort interès en les manifestacions artístiques que desafiaven les convencions i exploraven noves formes d'expressió modernes i internacionals. El modernista era més que una escola artística, era una actitud (Marfany, 1990).
Pel que fa al context de l'autor, Raimon Casellas, era un escriptor influent dins del Modernisme català, conegut principalment per la seva representació de la psicologia humana en els entorns naturals. Fou un crític d’art a La Vanguardia que va aplanar el camí al simbolisme europeu i a la sensibilitat dins l’obra literària, i va ajudar a obrir les portes de la narrativa breu, a més de ser un element clau per portar la literatura catalana al «camp cultural, artístic i literari modern, europeu i nacional» (Casacuberta i Castellanos, 2020).
A través de la seva obra, Casellas tracta el tema de l’enfrontament entre artista i societat, i mostra la funció redemptora i regeneradora de l'art modernista. Tot i tenir intencions de transformar la societat, aquesta novel·la simbòlica mostra el fracàs de l'artista davant el seu intent de modernització.
Aquesta peça està escrita amb una prosa simbòlica i poemàtica que ens submergeix completament dins la història. L’autor aposta per una narrativa breu i innovadora, introduint poemes en prosa i fent servir un llenguatge mascle i viu, amb localismes o expressions populars per calar en el lector. Seguint aquest estil de narració concisa, les descripcions dins l’obra, més que detallistes, són suggerents, i es relleven a un segon lloc per donar més pes al món interior de cada personatge.
Aquesta és una novel·la modernista construïda des de la tècnica realista-naturalista, Casellas fa ús d’elements realistes com la voluntat de mostrar la realitat o incloure llocs reals, i també d’elements naturalistes, com són les descripcions detallades dels ambients, o el determinisme. En Els sots feréstecs està totalment determinada la interminable lluita entre l’intel·lecte de l’artista i el rebuig d’aquest per part de la societat. (Julià, 2010).
Els Sots Feréstecs narra la història de mossèn Llàtzer, un capellà exiliat a una parròquia rural que arriba amb bones intencions i intenta reviure l'església i l'ànima dels pagesos, però es troba amb la seva resistència i la competència de la prostituta Roda-soques, que es guanya el favor del poble. Després de ser burlat i escarnit, mossèn Llàtzer cau en un estat catalèptic mentre intenta donar l'extremunció a un moribund fictici, sent testimoni impotent del triomf de la Roda-soques durant la seva vetlla.
El capellà personifica l’artista que vol salvar als pagesos dictats per la tradició i la rutina despersonalitzadores de la societat. (Castellanos, 1980). En canvi, Roda-soques representa les forces del mal i de la irreductible naturalesa. Finalment, els pagesos i la resta de gent del poble, la multitud, representa la societat a la qual s’enfronta l’artista incomprès (el capellà). Els modernistes exalten l'art i l'artista com a portadors d'uns valors superiors a aquells que posseeix la societat o la massa (Figuerola, 2016), fet que observem en veure com el mossèn és l’únic que pot salvar aquells pobres pagesos d’una vida monòtona i infeliç.
En aquestes novel·les sovint es representa la naturalesa com un dels elements simbòlics més carregat de significat. Els personatges interactuen constantment amb ella, i aquestes interaccions influeixen en el seu desenvolupament i les seves relacions amb la societat. En moltes ocasions, la natura és personificada i considerada un personatge més de l'obra, amb un paper significatiu en el progrés de la trama i en la caracterització dels protagonistes.
En la dita novel·la la naturalesa apareix com un element omnipresent, ja que es desenvolupa en un ambient rural. La descripció dels boscos, dels arbres, i de tot l’ambient natural formen un escenari que reflecteix l'estat d'ànim dels personatges i les seves relacions amb l'entorn. La lluita present entre l'ordre i la naturalesa simbolitza la lluita entre la moralitat i la decadència.
Aquesta interacció amb la naturalesa està estretament relacionada amb els conceptes de bellesa i sublim, definits per Burke i Kant. Aquests filòsofs del segle XVIII defineixen la bellesa com allò que ens provoca un plaer sensorial agradable i reconfortant, allò que ens produeix una sensació de goig i és capaç de provocar un judici de gust universalment vàlid.
Allò sublim, en canvi, ho defineixen com una experiència que ens produeix un sentiment d’admiració i respecte, i ho relacionen amb emocions extremes com la por o la inquietud, com una sensació d'elevar-se per sobre dels límits de la nostra comprensió o experiència habitual.
En aquesta obra trobem majoritàriament una natura desbordant i hostil amb els personatges, que els provoca angoixa i inconveniències, per tal trobem molta sublimitat. Si ens fixem en la pàgina 30, veurem com l’autor, en narrar com la natura es va menjant l’església i la rectoria, ho descriu com un «espectacle de desolació a què vivien condemnats» els pagesos. Un altre clar exemple del concepte sublim el trobem quan de camí a visitar aquests edificis, el mossèn sent una «tristor més fonda» (Casellas, 1982, 36) en veure totes les muntanyes que l’envolten, que el fan sentir atrapat. Diu «el pobre rector sentia fred a les entranyes i li agafava una vaga temença que els penyals que el voltaven se li decantessin a damunt» (Casellas, 1982, 36).
Quan el religiós i els majordoms no poden avançar culpa de l’espessor del bosc, l’autor utilitza la natura com un personatge més que els atura, els posa «obstacles misteriosos que pertot els feien la traveta» i els observa, «tot els mirava de mal ull i tot se conjuminava per a revoltar-se contra la gent forastera que venia a torbar el silenci de les coses mortes i dels indrets adormits...» (Casellas, 1982, 39).
Tot i que la sublimitat tingui tanta força, trobem alguns exemples també de bellesa, com quan el rector just arribar al poble s’enfonsa «en la soledat de les boscúries» i es sent «més confortat, més coratjós», i ho descriu com un «paradís» (Casellas, 1982, 32 i 33).
Si prenem una visió (eco)feminista d’aquesta obra podem comentar un parell de punts. La crítica feminista examina com les dinàmiques de gènere, el poder i la representació de les dones es manifesten en les obres, mentre que l'ecofeminisme analitza la relació entre l'opressió de les dones i la degradació del medi ambient.
L'antagonista femenina, Roda-soques, representa l’encarnació del mal, la perversió, i la natura irrefrenable, que actua com a obstacle i força de destrucció. Contrasta totalment amb mossèn Llàtzer, que simbolitza l'home superior, bondadós i idealista.
A costa d'aquest personatge femení, Casellas mostra la dona com aquella que descarrila als homes, aquella que els mal influencia portant-los pel mal camí. És «la damnació dels homes, la perdició de les ànimes» (Casellas, 1982, 84); per ella, els homes del poble es deixen portar pels seus instints eròtics, més primaris, cap a la perdició i el pecat. Portant «els homes i els minyons amb la ferum de la carn», ella els allunya de Déu, simbolitzant les forces del diable, el «mal esperit» (Casellas, 1982, 83 i 93).
Representar Roda-soques com l'enemiga que deprava els homes revela els estereotips de l’època sobre la feminitat. Roda-soques ni tan sols és un nom real, denomina una persona que sempre va rodant, anant i venint (Diccionari de la llengua catalana, s.d); no té un nom propi.
L’obra mostra com la dominació masculina sobre la terra es relaciona amb la dominació sobre les dones, ja que tant la terra com el cos de les dones són emprats com a recursos per satisfer les necessitats i desitjos dels homes. Roda-soques representa una relació més visceral i instintiva amb la naturalesa, sent ella mateixa un producte de l'entorn rural en què viu.
En conclusió, podem dir que aquesta anàlisi ens ha proporcionat una visió profunda de la relació entre l'ésser humà i la naturalesa dins del Modernisme català, a més d’explorar com s’entrellacen la bellesa i el sublim i prendre una posició feminista.
«Casellas, certament, inaugura una tradició» (Casacuberta i Castellanos, 2020), aquesta obra inicia la novel·la modernista catalana i retorna a la natura i a la sensibilitat de l'artista, inspirant altres autors que seguiran aquest camí, com Víctor Català i l’obra Drames rurals.
Bibliografia:
Aparicio, C. [Catalina] (2009-2010). Ecofeminisme: dona i naturalesa, Revista Taula. Quaderns de Pensament, Universitat de les Illes Balears, núm. 9-10, p. 127-136.
Casacuberta, M. [Margalida]. (2020). El Modernisme: la construcció del camp literari català. Història de la literatura catalana, vol. VI: Literatura contemporània, II: Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, 17-24.
Casacuberta, M. [Margalida]; Castellanos, J. [Jordi]. (2020). La novel·la i la narrativa breu modernistes. Història de la literatura catalana, vol. VI: Literatura contemporània, II: Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, 273-303.
Casellas, R. [Raimon]. (1982). Narrativa: Els sots feréstecs. Les multituds. Llibre d’històries. Edicions 62.
Castellanos, J. [Jordi]. (1980). Modernisme i noucentisme. L'Avenç, 25, 25-36.
Català, V. [Víctor]. (2012). Drames rurals. Educaula, Educació 62.
Diccionari de la llengua catalana. (s.d.). Roda-soques. A l'Institut d'Estudis Catalans. https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEn....
Figuerola, F. [Fina]. (2016). El Modernisme. Lletra: La literatura catalana a internet. UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Recuperat el 2024, de https://lletra.uoc.edu/ca/periode/nat....
Julià, Ll. [Lluïsa]. (2010). La prosa modernista. Lletra: La literatura catalana a internet. UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Recuperat el 2024, de https://lletra.uoc.edu/ca/periode/nat....
Marfany, J. L. [Joan Lluís]. (1990). Sobre el significat del terme Modernisme. A J. L. [Joan Lluís] Marfany, Aspectes del modernisme (p. 35-60). Curial.
Nou diccionari 62 de la literatura catalana. (2010). El Naturalisme. UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Lletra: La literatura catalana a internet. Recuperat el 2024, de https://lletra.uoc.edu/ca/periode/nat....
Torras, M. [Meri]. (2016). Feminismes. A N. [Neus] Rotger, L’ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l’estudi de la literatura. Oberta Publishing.
L’obra en qüestió va ser publicada just començar el segle XX, en ple apogeu del Modernisme català, moviment que naixia després de la Renaixença. L'època en què va ser escrita estava marcada per una profunda transformació cultural i social a Catalunya, amb un fort interès en les manifestacions artístiques que desafiaven les convencions i exploraven noves formes d'expressió modernes i internacionals. El modernista era més que una escola artística, era una actitud (Marfany, 1990).
Pel que fa al context de l'autor, Raimon Casellas, era un escriptor influent dins del Modernisme català, conegut principalment per la seva representació de la psicologia humana en els entorns naturals. Fou un crític d’art a La Vanguardia que va aplanar el camí al simbolisme europeu i a la sensibilitat dins l’obra literària, i va ajudar a obrir les portes de la narrativa breu, a més de ser un element clau per portar la literatura catalana al «camp cultural, artístic i literari modern, europeu i nacional» (Casacuberta i Castellanos, 2020).
A través de la seva obra, Casellas tracta el tema de l’enfrontament entre artista i societat, i mostra la funció redemptora i regeneradora de l'art modernista. Tot i tenir intencions de transformar la societat, aquesta novel·la simbòlica mostra el fracàs de l'artista davant el seu intent de modernització.
Aquesta peça està escrita amb una prosa simbòlica i poemàtica que ens submergeix completament dins la història. L’autor aposta per una narrativa breu i innovadora, introduint poemes en prosa i fent servir un llenguatge mascle i viu, amb localismes o expressions populars per calar en el lector. Seguint aquest estil de narració concisa, les descripcions dins l’obra, més que detallistes, són suggerents, i es relleven a un segon lloc per donar més pes al món interior de cada personatge.
Aquesta és una novel·la modernista construïda des de la tècnica realista-naturalista, Casellas fa ús d’elements realistes com la voluntat de mostrar la realitat o incloure llocs reals, i també d’elements naturalistes, com són les descripcions detallades dels ambients, o el determinisme. En Els sots feréstecs està totalment determinada la interminable lluita entre l’intel·lecte de l’artista i el rebuig d’aquest per part de la societat. (Julià, 2010).
Els Sots Feréstecs narra la història de mossèn Llàtzer, un capellà exiliat a una parròquia rural que arriba amb bones intencions i intenta reviure l'església i l'ànima dels pagesos, però es troba amb la seva resistència i la competència de la prostituta Roda-soques, que es guanya el favor del poble. Després de ser burlat i escarnit, mossèn Llàtzer cau en un estat catalèptic mentre intenta donar l'extremunció a un moribund fictici, sent testimoni impotent del triomf de la Roda-soques durant la seva vetlla.
El capellà personifica l’artista que vol salvar als pagesos dictats per la tradició i la rutina despersonalitzadores de la societat. (Castellanos, 1980). En canvi, Roda-soques representa les forces del mal i de la irreductible naturalesa. Finalment, els pagesos i la resta de gent del poble, la multitud, representa la societat a la qual s’enfronta l’artista incomprès (el capellà). Els modernistes exalten l'art i l'artista com a portadors d'uns valors superiors a aquells que posseeix la societat o la massa (Figuerola, 2016), fet que observem en veure com el mossèn és l’únic que pot salvar aquells pobres pagesos d’una vida monòtona i infeliç.
En aquestes novel·les sovint es representa la naturalesa com un dels elements simbòlics més carregat de significat. Els personatges interactuen constantment amb ella, i aquestes interaccions influeixen en el seu desenvolupament i les seves relacions amb la societat. En moltes ocasions, la natura és personificada i considerada un personatge més de l'obra, amb un paper significatiu en el progrés de la trama i en la caracterització dels protagonistes.
En la dita novel·la la naturalesa apareix com un element omnipresent, ja que es desenvolupa en un ambient rural. La descripció dels boscos, dels arbres, i de tot l’ambient natural formen un escenari que reflecteix l'estat d'ànim dels personatges i les seves relacions amb l'entorn. La lluita present entre l'ordre i la naturalesa simbolitza la lluita entre la moralitat i la decadència.
Aquesta interacció amb la naturalesa està estretament relacionada amb els conceptes de bellesa i sublim, definits per Burke i Kant. Aquests filòsofs del segle XVIII defineixen la bellesa com allò que ens provoca un plaer sensorial agradable i reconfortant, allò que ens produeix una sensació de goig i és capaç de provocar un judici de gust universalment vàlid.
Allò sublim, en canvi, ho defineixen com una experiència que ens produeix un sentiment d’admiració i respecte, i ho relacionen amb emocions extremes com la por o la inquietud, com una sensació d'elevar-se per sobre dels límits de la nostra comprensió o experiència habitual.
En aquesta obra trobem majoritàriament una natura desbordant i hostil amb els personatges, que els provoca angoixa i inconveniències, per tal trobem molta sublimitat. Si ens fixem en la pàgina 30, veurem com l’autor, en narrar com la natura es va menjant l’església i la rectoria, ho descriu com un «espectacle de desolació a què vivien condemnats» els pagesos. Un altre clar exemple del concepte sublim el trobem quan de camí a visitar aquests edificis, el mossèn sent una «tristor més fonda» (Casellas, 1982, 36) en veure totes les muntanyes que l’envolten, que el fan sentir atrapat. Diu «el pobre rector sentia fred a les entranyes i li agafava una vaga temença que els penyals que el voltaven se li decantessin a damunt» (Casellas, 1982, 36).
Quan el religiós i els majordoms no poden avançar culpa de l’espessor del bosc, l’autor utilitza la natura com un personatge més que els atura, els posa «obstacles misteriosos que pertot els feien la traveta» i els observa, «tot els mirava de mal ull i tot se conjuminava per a revoltar-se contra la gent forastera que venia a torbar el silenci de les coses mortes i dels indrets adormits...» (Casellas, 1982, 39).
Tot i que la sublimitat tingui tanta força, trobem alguns exemples també de bellesa, com quan el rector just arribar al poble s’enfonsa «en la soledat de les boscúries» i es sent «més confortat, més coratjós», i ho descriu com un «paradís» (Casellas, 1982, 32 i 33).
Si prenem una visió (eco)feminista d’aquesta obra podem comentar un parell de punts. La crítica feminista examina com les dinàmiques de gènere, el poder i la representació de les dones es manifesten en les obres, mentre que l'ecofeminisme analitza la relació entre l'opressió de les dones i la degradació del medi ambient.
L'antagonista femenina, Roda-soques, representa l’encarnació del mal, la perversió, i la natura irrefrenable, que actua com a obstacle i força de destrucció. Contrasta totalment amb mossèn Llàtzer, que simbolitza l'home superior, bondadós i idealista.
A costa d'aquest personatge femení, Casellas mostra la dona com aquella que descarrila als homes, aquella que els mal influencia portant-los pel mal camí. És «la damnació dels homes, la perdició de les ànimes» (Casellas, 1982, 84); per ella, els homes del poble es deixen portar pels seus instints eròtics, més primaris, cap a la perdició i el pecat. Portant «els homes i els minyons amb la ferum de la carn», ella els allunya de Déu, simbolitzant les forces del diable, el «mal esperit» (Casellas, 1982, 83 i 93).
Representar Roda-soques com l'enemiga que deprava els homes revela els estereotips de l’època sobre la feminitat. Roda-soques ni tan sols és un nom real, denomina una persona que sempre va rodant, anant i venint (Diccionari de la llengua catalana, s.d); no té un nom propi.
L’obra mostra com la dominació masculina sobre la terra es relaciona amb la dominació sobre les dones, ja que tant la terra com el cos de les dones són emprats com a recursos per satisfer les necessitats i desitjos dels homes. Roda-soques representa una relació més visceral i instintiva amb la naturalesa, sent ella mateixa un producte de l'entorn rural en què viu.
En conclusió, podem dir que aquesta anàlisi ens ha proporcionat una visió profunda de la relació entre l'ésser humà i la naturalesa dins del Modernisme català, a més d’explorar com s’entrellacen la bellesa i el sublim i prendre una posició feminista.
«Casellas, certament, inaugura una tradició» (Casacuberta i Castellanos, 2020), aquesta obra inicia la novel·la modernista catalana i retorna a la natura i a la sensibilitat de l'artista, inspirant altres autors que seguiran aquest camí, com Víctor Català i l’obra Drames rurals.
Bibliografia:
Aparicio, C. [Catalina] (2009-2010). Ecofeminisme: dona i naturalesa, Revista Taula. Quaderns de Pensament, Universitat de les Illes Balears, núm. 9-10, p. 127-136.
Casacuberta, M. [Margalida]. (2020). El Modernisme: la construcció del camp literari català. Història de la literatura catalana, vol. VI: Literatura contemporània, II: Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, 17-24.
Casacuberta, M. [Margalida]; Castellanos, J. [Jordi]. (2020). La novel·la i la narrativa breu modernistes. Història de la literatura catalana, vol. VI: Literatura contemporània, II: Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, 273-303.
Casellas, R. [Raimon]. (1982). Narrativa: Els sots feréstecs. Les multituds. Llibre d’històries. Edicions 62.
Castellanos, J. [Jordi]. (1980). Modernisme i noucentisme. L'Avenç, 25, 25-36.
Català, V. [Víctor]. (2012). Drames rurals. Educaula, Educació 62.
Diccionari de la llengua catalana. (s.d.). Roda-soques. A l'Institut d'Estudis Catalans. https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEn....
Figuerola, F. [Fina]. (2016). El Modernisme. Lletra: La literatura catalana a internet. UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Recuperat el 2024, de https://lletra.uoc.edu/ca/periode/nat....
Julià, Ll. [Lluïsa]. (2010). La prosa modernista. Lletra: La literatura catalana a internet. UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Recuperat el 2024, de https://lletra.uoc.edu/ca/periode/nat....
Marfany, J. L. [Joan Lluís]. (1990). Sobre el significat del terme Modernisme. A J. L. [Joan Lluís] Marfany, Aspectes del modernisme (p. 35-60). Curial.
Nou diccionari 62 de la literatura catalana. (2010). El Naturalisme. UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Lletra: La literatura catalana a internet. Recuperat el 2024, de https://lletra.uoc.edu/ca/periode/nat....
Torras, M. [Meri]. (2016). Feminismes. A N. [Neus] Rotger, L’ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l’estudi de la literatura. Oberta Publishing.
January 17, 2024
Obra senzilla i rectilínia que planteja un tema clàssic del modernisme, el conflicte entre societat i artista, a través del retrat d'un poble en peu de guerra contra el rector Llàtzer, un sacerdot exiliat que arriba a un poble en decadència enmig de la muntanya. L'orgull del sacerdot i la irracionalitat dels vilatans, donats al descrèdit, causaran una relació d'odi mutu en què la fe del sacerdot resulta completament inútil per a expiar els pecats de cap dels dos grups de personatges. Història amb un profund reregust romàntic però, com diu Jordi Castellanos en el succint però profund pròleg, és la primera novel·la modernista catalana, si bé queda un poc llastada per la falta d'evolució psicològica dels personatges, que fa que la novel·la s'acoste a la revista; i pel to ambivalent que adquireix amb el sacerdot (símbol de l'artista). Tanmateix una lectura amena.
November 9, 2025
Els sots feréstecs, de Raimon Casellas, publicada el 1901, considerada la primera novel·la modernista. La primera decepció modernista, diria jo. Una història que no pot ser més maniquea, amb tres personatges "bons", el capellà rural i els seus dos servents, que no es sap quin dels tres és més rosegaaltars, i els personatges "dolents", començant pels pagesos i acabant per la prostituta, a qui el capellà arriba a expulsar de l'església.
Un text repetitiu fins a l'avorriment, vint capítols que no s'acaben mai, i un final d'allò més decebedor i mal acabat.
Quina diferència amb Solitud, de Víctor Català, novel·la també modernista, publicada només quatre anys després. Quina diferència d'història i de personatges! Allò sí que és talent, i no el d'en Casellas.
Un text repetitiu fins a l'avorriment, vint capítols que no s'acaben mai, i un final d'allò més decebedor i mal acabat.
Quina diferència amb Solitud, de Víctor Català, novel·la també modernista, publicada només quatre anys després. Quina diferència d'història i de personatges! Allò sí que és talent, i no el d'en Casellas.
August 18, 2024
Aquesta és una obra que no sabia si afegir degut a que l'he agut de llegir com a lectura obligatòria a la universitat però la veritat és que m'ha agradat força.
És una de les primeres novel·les que va aparèixer en el sí de la literatura catalana modernista i n'és un clar exemple, no només per la llengua emprada si no pel conflicte decadentista que planteja.
Personalment he gaudit molt de la novel·la i del pròleg escrit per Juli Gutiérrez Deulofeu present en l'edició nova de Lapislàtzuli.
És una de les primeres novel·les que va aparèixer en el sí de la literatura catalana modernista i n'és un clar exemple, no només per la llengua emprada si no pel conflicte decadentista que planteja.
Personalment he gaudit molt de la novel·la i del pròleg escrit per Juli Gutiérrez Deulofeu present en l'edició nova de Lapislàtzuli.
May 25, 2020
"A on reira de bet deuen haver anat a raure els ossos corcats d'aquell jaio del dimoni"
Així comença de fort "Els sots ferèstecs" (1901) la novel.la de Raimon CAsellas que inicia un dels periodes més brillants de la literatura catalana. És el naixement del modernisme literari.
Visctor Català amb Solitud seguirà el camí obert pels Sots ferèstecs, en un dels cims de la nostra literatura. CAsellas ho fa molt bé, Victor Català ho broda.
M'ha agradat molt llegir aquest clàssic tot i que he de reconèixer que em feia molta mandra posar-m'hi. Ha estat un gran sorpresa 8/10
Així comença de fort "Els sots ferèstecs" (1901) la novel.la de Raimon CAsellas que inicia un dels periodes més brillants de la literatura catalana. És el naixement del modernisme literari.
Visctor Català amb Solitud seguirà el camí obert pels Sots ferèstecs, en un dels cims de la nostra literatura. CAsellas ho fa molt bé, Victor Català ho broda.
M'ha agradat molt llegir aquest clàssic tot i que he de reconèixer que em feia molta mandra posar-m'hi. Ha estat un gran sorpresa 8/10
December 22, 2021
Una de les coses més interessants de llegir aquest llibre avui és el seu lèxic tan ric i un ús del català literari molt diferent del català literari al qual estem acostumats avui dia, però que té un encant especial. La trama en si, però, avui dia no s’acaba de sostindre. Malgrat tot, continua tenint un cert valor per les al·legories i la simbologia que la història ens proposa.
August 10, 2025
Una joia de la literatura modernista. La fina ironia del seu text, el vocabulari enginyós i directe de l'època, les reflexions originals i grotesques del mossèn fan que sigui una delícia de llegir. El guió, senzill i sense artificis ni ornaments superflus, com la vida mateixa d'aquells anys als sots feréstecs.
Jo hagués fet un altre final ;-)
Jo hagués fet un altre final ;-)
November 7, 2023
Va de més a menys, penso. A l'inici presenta uns quants personatges i és interessant però després tota l'atenció de centra en mossèn Llàtzer i la seva "lluita contra els bosquetols" i es fa una mica més pesat.
Els paisatges del sots m'han fet pensar en Solitud.
Els paisatges del sots m'han fet pensar en Solitud.
April 29, 2025
3,5
gràcies a l’apagada suposo per enganxar-me com una boja a un llibre que aparentment no m’hagués enganxat (o potser sí🤷🏻♀️) i acabar-me’l d’una asseguda al poang.
ganes que en jordi en parli. molt de l’època, fàcil d’entendre i amb una veu potent. xulo!
gràcies a l’apagada suposo per enganxar-me com una boja a un llibre que aparentment no m’hagués enganxat (o potser sí🤷🏻♀️) i acabar-me’l d’una asseguda al poang.
ganes que en jordi en parli. molt de l’època, fàcil d’entendre i amb una veu potent. xulo!
October 20, 2023
La llengua i l'ambientació increïbles, però la trama sense massa interès
December 25, 2023
El vaig llegir d'adolescent i encara me'n recordo. Fosc i tenebrós, però en català antic.
December 21, 2024
La visió que el protagonista té el primer cop que veu arribar els vilatans és premonitòria, una línia de figures que a poques penes destaquen de la terra erma que envolta l'església.
February 26, 2025
La relació entre Déu i el Dimoni està tan ben examplificada
May 7, 2025
3,5
Entretingut.
L’últim capítol 10/10 nyam
Entretingut.
L’últim capítol 10/10 nyam
February 3, 2014
http://www.llull.cat/offices/london/i...
Please note that this book is now translated to English and available at:
http://www.dedalusbooks.com/our-books...
"Els Sots Feréstecs", Dark Vales
‘The protagonist, Father Llàtzer, a priest banished for doctrinal heresy to an isolated, backward mountain parish, struggles to achieve personal redemption by bringing salvation to his primitive, taciturn, rural flock. Their mute atavism is disturbed only by the local whore, Footloose, embodying all the forces against which the priest’s reforming mission is directed. Ambiguity surrounds the denouement of that conflict.’ Dedalus
Raimon Casellas i Dou (b. Barcelona 1855) died, almost certainly by suicide, in 1910. The motives for his premature death can be read between the lines of his 1901 novel Dark Vales (Els sots feréstecs). He published two collections of short stories (Les multituds: 1906; Llibre d’històries: 1909). Casellas was an art historian, critic and a leading figure in Catalan Modernisme, which aspired to set Catalan culture on the same cosmopolitan footing as the advanced national cultures of contemporary Europe.
Please note that this book is now translated to English and available at:
http://www.dedalusbooks.com/our-books...
"Els Sots Feréstecs", Dark Vales
‘The protagonist, Father Llàtzer, a priest banished for doctrinal heresy to an isolated, backward mountain parish, struggles to achieve personal redemption by bringing salvation to his primitive, taciturn, rural flock. Their mute atavism is disturbed only by the local whore, Footloose, embodying all the forces against which the priest’s reforming mission is directed. Ambiguity surrounds the denouement of that conflict.’ Dedalus
Raimon Casellas i Dou (b. Barcelona 1855) died, almost certainly by suicide, in 1910. The motives for his premature death can be read between the lines of his 1901 novel Dark Vales (Els sots feréstecs). He published two collections of short stories (Les multituds: 1906; Llibre d’històries: 1909). Casellas was an art historian, critic and a leading figure in Catalan Modernisme, which aspired to set Catalan culture on the same cosmopolitan footing as the advanced national cultures of contemporary Europe.
Displaying 1 - 23 of 23 reviews