La crònica apassionant d’un temps de misèria i picaresca, de repressió i restriccions. Un estil extraordinari, una llengua viva, una història captivadora. Un llibre que es beu d’un glop. Quan anàvem a l’estraperlo és un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí de la novel·la d’aventures i la crònica, Víctor Labrado reconstrueix la memòria d’un temps duríssim: del final de la segona República a la immediata postguerra, quan a la misèria i la fam calia sumar la repressió franquista. Dalt d’una bicicleta, a trenc d’alba i escapant sempre de la guàrdia civil, el jove protagonista de la novel·la recorre pobles i ciutats de València i Alacant carregat d’arròs, oli o sardines. En una època de racionament dels aliments bàsics i de restriccions de tota mena, anar a l’estraperlo era una de les poques sortides dignes.
Quan anàvem a l'estraperlo, Víctor Labrado Qué decir de un libro que cuenta de forma tan directa lo que tuvieron que vivir nuestros abuelos y bisabuelos. Sin duda, me ha llegado al corazón, tanto por lo que cuenta como por la forma de contar unos años tan crudos en los que había que ingeniárselas de cualquier forma para poner un plato en la mesa. La forma bien podía ser recorrer kilómetros y kilómetros cargando en una veja bici sesenta, setenta, cien kilos de legumbres. Una joya de libro. Reseña completa en el blog: https://explorandomilmundos.blogspot....