Després de la Gran Guerra, la Terra ha quedat assolada quasi per complet i la humanitat es veu abocada a posar en marxa un projecte d’evacuació del planeta, el Programa Èxode. Alice Dixie forma part d’aquesta primera onada de joves traslladats a una colònia lunar, on prepararan l’arribada de la resta de la població. Tanmateix, entre la nostàlgia pel món que deixa enrere i les emocions que li provoca la seua nova residència, començarà a fer-se preguntes: quin paper tenen realment els joves escollits per a participar en el Programa Èxode?
Un relat sobre l’amistat, la lleialtat i la bondat humana que demostra que, a vegades, actuar amb valor i integritat no és l’alternativa més senzilla.
L'Alice és una xica dels suburbis d'una gran ciutat destruïda en la guerra que quasi acaba amb la humanitat. De fet, el planeta està tant contaminat i amb falta de recursos que s'organitza una missió a la Lluna per anar preparant l'èxode terrestre. Alice i un grapat d'adolescents com ella són els triats per a aquesta primera onada colonitzadora.
Una història senzilla, de caràcter juvenil, que treballa els tòpics de les obres dirigides a aquest col·lectiu des del prisma de la ciència ficció: amistat, rebel·lia, drames familiars, primers amors... Pot ser una bona primera lectura per a joves lectors.
No sóc gaire amic de les etiquetes però és ben cert que en determinats àmbits de la literatura és gairebé inevitable sentir-ne a parlar. L’exemple més clar és que quan s’esmenta la literatura juvenil a molts ens agafa un esgarrif de gelor, atès que el terme té associat (de forma genèrica i sovint injusta) un sentit pejoratiu. És La primera onada, primera novel·la de la jove escriptora valenciana Mariló Àlvarez, una novel·la juvenil? L’editorial defuig la controvèrsia però la cataloga dins de la col·lecció l’Espurna (“llibres pensats per a gent jove i per tots aquells que vulguin sentir-se’n”); l’autora, en canvi, ho té clar i al seu web personal parla obertament de novel·la juvenil. Un servidor creu que també ho és, i en el millor sentit del mot. Anem a pams, però. Primer veiem de què va el llibre i més endavant decidirem si és o no una novel·la juvenil.
Me atrevo con algunas lecturas por mera curiosidad, ya conozca o no al autor/a, o por oír referencias en algún podcast o blog de literatura, por ejemplo. Éste debió ser el segundo caso. Así que me atreví. E intentaré no volverme visceral… Me habría encantado saber de antemano que era un libro destinado a un público bastante, muy joven. Creo que hoy por hoy habría sido un criterio para ponerme con otro libro. Y no digo que no haya literatura juvenil de muy alta calidad, pero a mi juicio éste no es el caso. No llega a 200 páginas, con lo que la lectura puede ser buen rápida. En las 100 primeras paginas no pasa nada destacable. Se relata en primera persona de una manera que casi recuerda a un diario personal. A estas alturas ya me cuesta continuar. Han asomado aspectos muy previsibles y el estilo de historia escrita para quinceañeros/as se me hace muy presente. Después comienza el ritmo y poco a poco la acción, pero a mí ya me ha perdido como lector y no dejo la lectura porque el libro sencillamente no tiene 400 páginas (quizás le habrían hecho falta para desarrollar todo mejor). Voy a saltos cada vez más grandes y desgraciadamente confirmó que no me pierdo nada y sigo así hasta el final, con el regusto de la decepción. No veo ningún aspecto convincente y me gustaría mucho saber qué tipo de comentario me llevó a adquirir esta lectura…
Molt entretinguda novel·la de ciència ficció juvenil, amb tots els ingredients: amistat, rebel·lió, sentimentalisme i valors humans. La portada lliga molt bé amb el contingut: l'artista és l'escriptora.
Bé, aventura juvenil, si tenim en compte que els protagonistes són joves, si posem personatges d'entre 25 i 35 anys, la mateixa història potser no seria tan juvenil i seria una mica més adult tot plegat. La lectura no cal que sigui únicament de joves en edat, ho és per a joves de cor. Bona acció i ben portada, amb una prosa clara i directa que no complica la lectura del relat, que sí que mostra aquests dubtes juvenils en els protagonistes, gairebé per exigències del guió. Un cop dins del relat et fiques a la pell d'ells. És, si no m'erro, la primera incursió en relat llarg de l'autora que ben segur amb el temps guanyarà habilitats narratives. Un tres i mig llarg per això li poso un 4. Llegirem la segona part...
la idea d'aquest libre no és mala, però si haguera estat més desenvolupat crec q m'haguera agradat més. crec que per a ser un llibre juvenil està bé, però si (com jo) prefereixes els llibres de major complexitat, es pot quedar un poc curt, com m'ha passat a mi (també, el final m'ha paregut un poc ràpid, i un poc obert)
igualment, és entretingut i si vols una lectura ràpida no está mal
El libro me ha gustado mucho. Es la primera distopía que leo, y la verdad no me importaría leer más. Me gustó la trama, yo creo que está bien estructurada, aunque en mi opinión le faltaría un epílogo de "dos años después", o algo así. La verdad es que me lo mandaron leer para clase y me gustó. Además, se lee muy rápido. Lo recomendaría si buscas algo corto para leer y variar lecturas.
La idea argumental no era mala, claramente es un libro para un público joven, por eso no lo recomiendo a lectores con un mínimo nivel. Todo pasa demasiado rápido y no da explicaciones de por qué pasan las cosas, no está bien desarrollada. En conclusión es una lectura simple e incompleta, te quedas insatisfecha al acabarla.