What do you think?
Rate this book
L'any de la plaga
Amb una tensió narrativa que enganxa des de la primera pàgina i un to àcid i desimbolt que ens fa còmplices de tota la intriga, Marc Pastor ens convida a endinsar-nos en aquesta història de ciènciaficció, misteri, catàstrofes i amor, situada al cor d’una Barcelona apocalíptica.
Víctor Negro és un treballador social que coordina l’atenció a gent gran sense recursos. No fa tant que l’ha deixat la parella i encara no ho ha acabat de pair, però, aquest mes d’agost, que s’ha de quedar a Barcelona, un seguit d’esdeveniments insòlits faran que comenci a desviar l’atenció dels drames personals. Sobtadament els avis de qui té cura comencen a comportar-se de manera estranya i molts d’ells intenten suïcidar-se. Ningú no s’explica aquest canvi de comportament tan dràstic i de conseqüències tan dramàtiques. Què està passant? Quina mena de plaga assota la ciutat? Després de l’estiu, res no serà igual per a Víctor Negro. Ni per a ningú més.
Acompanyada d’un nou epíleg, "L’any de la plaga" retorna a les llibreries per demostrar que Marc Pastor ha esdevingut un referent ineludible de les nostres lletres, una rara avis que combina amb mestratge i sense complexos un ampli ventall de gèneres literaris.
Aquesta reedició de "L’any de la plaga" s'avança a l’estrena de la seva versió cinematogràfica. Una pel·lícula dirigida per Carlos Martín Ferrera i protagonitzada per Ivan Massagué i Ana Serradilla.
Víctor Negro és un treballador social que coordina l’atenció a gent gran sense recursos. No fa tant que l’ha deixat la parella i encara no ho ha acabat de pair, però, aquest mes d’agost, que s’ha de quedar a Barcelona, un seguit d’esdeveniments insòlits faran que comenci a desviar l’atenció dels drames personals. Sobtadament els avis de qui té cura comencen a comportar-se de manera estranya i molts d’ells intenten suïcidar-se. Ningú no s’explica aquest canvi de comportament tan dràstic i de conseqüències tan dramàtiques. Què està passant? Quina mena de plaga assota la ciutat? Després de l’estiu, res no serà igual per a Víctor Negro. Ni per a ningú més.
Acompanyada d’un nou epíleg, "L’any de la plaga" retorna a les llibreries per demostrar que Marc Pastor ha esdevingut un referent ineludible de les nostres lletres, una rara avis que combina amb mestratge i sense complexos un ampli ventall de gèneres literaris.
Aquesta reedició de "L’any de la plaga" s'avança a l’estrena de la seva versió cinematogràfica. Una pel·lícula dirigida per Carlos Martín Ferrera i protagonitzada per Ivan Massagué i Ana Serradilla.
- GenresScience FictionThriller
376 pages, Paperback
First published January 1, 2010
8 people are currently reading
216 people want to read
About the author
Marc Pastor
18 books455 followersMarc Pastor (Barcelona, 1977) és criminòleg i un explorador culturalment dispers. Va combatre els nazis a Montecristo i va traçar el perfil criminal de la Vampira de Barcelona a La mala dona (Ara Mini, 2017), distingida amb el premi de novel·la negra Crims de Tinta. Amb L’any de la plaga va alertar sobre una imminent invasió d’ultracossos i amb Bioko (Amsterdam, 2013) ens va descobrir una manera de viatjar en el temps. Amb Farishta (Amsterdam, 2017), segueix teixint una teranyina d'històries on predomina la ciència ficció, l'aventura i les referències pop. Ha publicat relats en diverses antologies, i, tot i que es poden llegir per separat, les seves ficcions es complementen i conformen un univers propi i únic. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, l’alemany, el coreà, el turc, el txec o l’hongarès. Actualment treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) is a culturally dispersed criminologist. He fought against the Nazis in Montecristo (Proa, 2007) and traced the criminal profile of the Vampire of Barcelona in La mala dona (La Magrana, 2008), a history that earned the prestigious Crims de Tinta Prize For Thrillers. With the Plague Year (La Magrana, 2010) he warned about the impending invasion of the Body Snatchers. His work has been translated into English, German, Czech, Italian and French. Currently working as a forensic detective of the Mossos d'Esquadra.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) es criminólogo y explorador culturalmente disperso. Combatió contra los nazis en Montecristo (Proa-2007) y trazó el perfil criminal de la Vampira de Barcelona en La mala mujer (RBA, 2009), historia que le valió el prestigioso premio de novela negra Crims de Tinta. Con El año de la plaga (RBA, 2010) dio la voz de alerta acerca de una inminente invasión de los ultracuerpos. Su obra ha sido traducida al inglés, alemán, checo, italiano y francés. Actualmente trabaja en la policía científica de los Mossos d'Esquadra.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) is a culturally dispersed criminologist. He fought against the Nazis in Montecristo (Proa, 2007) and traced the criminal profile of the Vampire of Barcelona in La mala dona (La Magrana, 2008), a history that earned the prestigious Crims de Tinta Prize For Thrillers. With the Plague Year (La Magrana, 2010) he warned about the impending invasion of the Body Snatchers. His work has been translated into English, German, Czech, Italian and French. Currently working as a forensic detective of the Mossos d'Esquadra.
Marc Pastor (Barcelona, 1977) es criminólogo y explorador culturalmente disperso. Combatió contra los nazis en Montecristo (Proa-2007) y trazó el perfil criminal de la Vampira de Barcelona en La mala mujer (RBA, 2009), historia que le valió el prestigioso premio de novela negra Crims de Tinta. Con El año de la plaga (RBA, 2010) dio la voz de alerta acerca de una inminente invasión de los ultracuerpos. Su obra ha sido traducida al inglés, alemán, checo, italiano y francés. Actualmente trabaja en la policía científica de los Mossos d'Esquadra.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 80 reviews
October 18, 2021
Em segueix agradant molt. Ha envellit amb molta gràcia.
January 10, 2016
Me daba miedo que esta novela se pareciese demasiado a la película "La invasión de los ultracuerpos" de Phillip Kauffman (Invasion of the Body Snatchers, 1978), pero me ha sorprendido gratamente toda la personalidad que le ha puesto Marc Pastor.
Es una historia llena de ciencia-ficción, terror y misterio. Yo la devoré, me enganché desde la primera página y disfruté muchísimo con los diálogos y con el montón de referencias frikis que tiene.
La he leído en pocos días y me lo he pasado en grande con la visión de una Barcelona apocalíptica y con su protagonista Víctor Negro.
Recomendadísima.
Es una historia llena de ciencia-ficción, terror y misterio. Yo la devoré, me enganché desde la primera página y disfruté muchísimo con los diálogos y con el montón de referencias frikis que tiene.
La he leído en pocos días y me lo he pasado en grande con la visión de una Barcelona apocalíptica y con su protagonista Víctor Negro.
Recomendadísima.
June 3, 2015
Calificar este libro será difícil porque hubo cosas que me gustaron y otras que no tanto. Seré lo más justa posible y ahí va.
1. El concepto de “El Año de la Plaga” me gustó. Este es el año en el que he leído más cosas relacionadas al género suspenso/terror/horror(tampoco es como que hayan sido muchas) y éste es el que me ha hecho sorprenderme más, con el que sentí más las cosquillitas del suspenso (incluso más que con King). El protagonista me transmitió esos sentimientos e impresiones y logré compartirlos con él. Sin embargo, la mención y reconocimiento de que la inspiración es tomada de una película me hace pensar que más que una novela es un fanfiction y en mi opinión eso le resta puntos… de todos modos qué bueno que es reconocido: 4/5
2. Con lo que conocí a Víctor Negro a lo largo de la novela puedo decir que me agradaría mucho Marc Pastor porque no es más que una versión de él mismo. Hay alguna que otra cosa que puedo adivinar que es propia de Víctor pero estoy casi segura que Marc Pastor se parece muchísimo a él. ¿Cómo llego a esta conclusión? Por los reiterados comentarios moralistas y quejas hacia la sociedad que hacía Víctor sin relación a la temática de la novela como tal. Momento: me gustaron muchos de ellos, creo que son ciertos, lo que ocurre es que son innecesarios. ¿Se hubiera perdido sentido en la trama si se obviaban ciertas cosas como la crítica exhaustiva hacia Romero? Que ni sé quién es. Un consejo, Sr. Pastor: lea How Not to Write a Novel: 200 Classic Mistakes and How to Avoid Them--A Misstep-by-Misstep Guide. 2/5
3. Espero que los gemelos ecuatorianos que tienen una cafetería de nombre “El Caracas” sea algo irónico o que de verdad se llame así y no que sea un error.
4. Ahora, mi queja mayor: ¿Por qué todas esas interminables referencias a películas, música, libros y series? Muy bien el detalle de hacer el apartado “Agenda Multimedia”, pero igual ¡¿POR QUÉ?! Sé que cada quién escribe su novela a su gusto y utiliza los símiles y metáforas que crea convenientes pero es que se hace tediosa/aburrida la lectura cuando comienzan a aparecer todos esos comentarios, que una no sabe, y da la impresión de que no es apta para todos, a menos que se conozcan las referencias: “Será psicosomático, quizá, pero ya me estoy mareando, y la cabeza la tengo como el malo de Hellraiser, llena de agujas que perforan la carne.” Cada vez que aparecía algo así me sentía como Tawny de Sunny Entre Estrellas cuando le dicen algo que no sabe ni le importa. ¿Cómo se sintió eso? 2/5
5. Cuidado con los términos médicos. Encontré un error garrafal pero lo perdí y no puedo conseguirlo.
6. EL FINAL, se me olvidaba el final: no es esperanzador, a menos no para mí y, sinceramente, no me gustó. Me parece que el mundo se infestó de esa asquerosa plaga y no hay nada que hacer.
Toda esta detallada reseña es hecha para mejorar lo malo porque creo que es un escritor salvable, uno que vale la pena seguir leyendo y que merece salir de Cataluña y hacerse más internacional y más para todas las edades; lo único, es que con tantas referencias que solo conocen él y los suyos se hace difícil. Cuidado, no es que deban ser del todo eliminadas, que deba hacerse en ambientes neutrales o imaginarios, o que comience a esforzarse en usar una expresión más estándar… esa es la esencia que debe mantener y la tarea es equilibrarla para ganar más lectores.
La opinión de una humilde joven venezolana, médico en construcción y de padre catalán.
1. El concepto de “El Año de la Plaga” me gustó. Este es el año en el que he leído más cosas relacionadas al género suspenso/terror/horror
2. Con lo que conocí a Víctor Negro a lo largo de la novela puedo decir que me agradaría mucho Marc Pastor porque no es más que una versión de él mismo. Hay alguna que otra cosa que puedo adivinar que es propia de Víctor pero estoy casi segura que Marc Pastor se parece muchísimo a él. ¿Cómo llego a esta conclusión? Por los reiterados comentarios moralistas y quejas hacia la sociedad que hacía Víctor sin relación a la temática de la novela como tal. Momento: me gustaron muchos de ellos, creo que son ciertos, lo que ocurre es que son innecesarios. ¿Se hubiera perdido sentido en la trama si se obviaban ciertas cosas como la crítica exhaustiva hacia Romero? Que ni sé quién es. Un consejo, Sr. Pastor: lea How Not to Write a Novel: 200 Classic Mistakes and How to Avoid Them--A Misstep-by-Misstep Guide. 2/5
3. Espero que los gemelos ecuatorianos que tienen una cafetería de nombre “El Caracas” sea algo irónico o que de verdad se llame así y no que sea un error.
4. Ahora, mi queja mayor: ¿Por qué todas esas interminables referencias a películas, música, libros y series? Muy bien el detalle de hacer el apartado “Agenda Multimedia”, pero igual ¡¿POR QUÉ?! Sé que cada quién escribe su novela a su gusto y utiliza los símiles y metáforas que crea convenientes pero es que se hace tediosa/aburrida la lectura cuando comienzan a aparecer todos esos comentarios, que una no sabe, y da la impresión de que no es apta para todos, a menos que se conozcan las referencias: “Será psicosomático, quizá, pero ya me estoy mareando, y la cabeza la tengo como el malo de Hellraiser, llena de agujas que perforan la carne.” Cada vez que aparecía algo así me sentía como Tawny de Sunny Entre Estrellas cuando le dicen algo que no sabe ni le importa. ¿Cómo se sintió eso? 2/5
5. Cuidado con los términos médicos. Encontré un error garrafal pero lo perdí y no puedo conseguirlo.
6. EL FINAL, se me olvidaba el final: no es esperanzador, a menos no para mí y, sinceramente, no me gustó. Me parece que el mundo se infestó de esa asquerosa plaga y no hay nada que hacer.
Toda esta detallada reseña es hecha para mejorar lo malo porque creo que es un escritor salvable, uno que vale la pena seguir leyendo y que merece salir de Cataluña y hacerse más internacional y más para todas las edades; lo único, es que con tantas referencias que solo conocen él y los suyos se hace difícil. Cuidado, no es que deban ser del todo eliminadas, que deba hacerse en ambientes neutrales o imaginarios, o que comience a esforzarse en usar una expresión más estándar… esa es la esencia que debe mantener y la tarea es equilibrarla para ganar más lectores.
La opinión de una humilde joven venezolana, médico en construcción y de padre catalán.
January 2, 2025
Quina novel·la per ser la meva primera lectura de l'any. La tercera novel·la del Marc Pastor, és on l’autor va fer una incursió completa en els gèneres fantàstics amb una història sobre Víctor Negro, un treballador social confrontat amb el començament d’una mena de pandèmia incubada per una planta sobre el qual ara tindré suspició molt gran fins al final de la meva vida. El llibre és un retrat de Barcelona del 2010, un món diferent del moment en què escric aquests comentaris, però a la vegada molt similar malgrat canvis tecnològics. Té una trama que va creixent fins llocs i escenaris espectacularment boigs. L’autor sembla saber molt sobre la cultura friki i el llibre té moltes referències a les pel·lis, llibres i còmics. Hi ha molts tocs de l'humor i sembla una reflexió sobre que fa una persona un humà i com estranyament meravellosa és la vida. Crec que és una novel·la ben escrit, divertida i un inquietant plaer a llegir. I l’epíleg de la versió de 2017 és boníssim.
Moltes gràcies!
Moltes gràcies!
May 19, 2017
El millor d'aquesta novel·la és que m'ho he passat molt i molt bé llegint-la, una argumentació simple però contundent! La història es desenvolupa a la meva ciutat (Barcelona) i en gran part al meu barri, em sento molt identificat amb les descripcions dels llocs i dels personatges. He rigut força amb els retrats i descripcions molt aguts que fa l'autor, un humor potser negre però intel·ligent.
Però és que a més en Marc Pastor teixeix una intriga al voltant dels personatges principals que et va enganxant 'in crescendo' fins el desenllaç. I a sobre inspirat, en part, en una peli que em va marcar a la meva joventut 'La invasión de los Ultracuerpos' ... en fi que m'ho he passat genial. M'agraden les distopies i aquesta novel·la ben bé ho és.
Mireu el booktrailer al youtube: https://www.youtube.com/watch?v=om7bc...
Recomano llegir-la, una bona història, entretinguda i ben escrita.
Ara apunto per a mig termini 'Farishta', n'he llegit bones crítiques i recomanacions.
Però és que a més en Marc Pastor teixeix una intriga al voltant dels personatges principals que et va enganxant 'in crescendo' fins el desenllaç. I a sobre inspirat, en part, en una peli que em va marcar a la meva joventut 'La invasión de los Ultracuerpos' ... en fi que m'ho he passat genial. M'agraden les distopies i aquesta novel·la ben bé ho és.
Mireu el booktrailer al youtube: https://www.youtube.com/watch?v=om7bc...
Recomano llegir-la, una bona història, entretinguda i ben escrita.
Ara apunto per a mig termini 'Farishta', n'he llegit bones crítiques i recomanacions.
April 27, 2018
Un novelón!
August 31, 2019
Llegir en ple 2019 la novel·la ha estat un vertader viatge en el temps, a la Barcelona del 2010, abans que els mòbils ens fessin tornar drogodependents. I també m’ha servit per adonar-me de l’escletxa generacional que em separa amb el Marc Pastor. He entès moltes referències, perquè al final també he crescut veient moltes pel·lis friquis dels 80, però igualment he notat que la novel·la no està feta per a una persona de la meua generació. He sabut apreciar el talent de Pastor, que ja em tenia acostumat d’altres novel·les, de crear una tensió i fer una lectura molt amena, i d’uns personatges molt propers. El que m’ha grinyolat ha estat segurament l’estil, potser l’allau contínua de referències a altres obres m’ha acabat sobrepassant i hi havia algunes paraules massa formals pel to informal que té tot el llibre. No és la millor novel·la d’en Marc Pastor per mi, però igualment l’he acabat disfrutant bastant. Només toca seguir navegant pel Corvovers.
February 13, 2012
Gran ejemplo de novela posmoderna: un poco de tele, un poco de cine, un poco de cómic; referencias mezcladas a la cultura pop y a la alta cultura... se junta todo y a ver qué sale.
Y lo que sale es un texto bastante aburrido, al que le cuesta prácticamente cien páginas arrancar y que cuando lo hace parece más el guión de una película de serie B que otra cosa. Para amantes del frikismo y poca cosa más, porque el texto es aburrido, sin sentido, flojo, superficial... Esperaba más del mosso escritor que me había sorprendido con su retrato de La vampira del Raval en La mala dona. Nobody's perfect.
Y lo que sale es un texto bastante aburrido, al que le cuesta prácticamente cien páginas arrancar y que cuando lo hace parece más el guión de una película de serie B que otra cosa. Para amantes del frikismo y poca cosa más, porque el texto es aburrido, sin sentido, flojo, superficial... Esperaba más del mosso escritor que me había sorprendido con su retrato de La vampira del Raval en La mala dona. Nobody's perfect.
September 27, 2018
La reseña completa en http://inthenevernever.blogspot.com/2...
“Transformamos la realidad a nuestro gusto, la modelamos para hacerla más aceptable”.
¿Qué pasaría si la gente que está a tu alrededor empieza a cambiar poco a poco? ¿Si una ola de suicidios entre los ancianos a los que te toca cuidar y la aparición de unos molestos eucaliptos por toda la ciudad, hacen que te replantees por completo lo que crees conocer sobre el mundo y su funcionamiento? Hoy quiero hablarles de El año de la plaga de Marc Pastor, una novela fascinante que transforma a Barcelona en el escenario de un apocalipsis bastante particular.
“Transformamos la realidad a nuestro gusto, la modelamos para hacerla más aceptable”.
¿Qué pasaría si la gente que está a tu alrededor empieza a cambiar poco a poco? ¿Si una ola de suicidios entre los ancianos a los que te toca cuidar y la aparición de unos molestos eucaliptos por toda la ciudad, hacen que te replantees por completo lo que crees conocer sobre el mundo y su funcionamiento? Hoy quiero hablarles de El año de la plaga de Marc Pastor, una novela fascinante que transforma a Barcelona en el escenario de un apocalipsis bastante particular.
Read
July 31, 2024Pim-pam. Això és el que trigues a llegir-te aquesta novel·la. Una lectura vertiginosa i tremendament addictiva. Vaja, autèntica literatura Marc Pastor. Si hi he trobat algun "però", potser sigui el fet que pel meu gust és massa fidel a l'obra de Finney. Hauria preferit, especialment en el tram final, una sortida més original. Tot i això, no em penso perdre la pel·lícula!
May 31, 2023
Victor es un paranoico que coordina el cuidado de personas vulnerables, intenta olvidarse de su ex y volver a encajar en sociedad. Los usuarios empiezan a actuar raro y después el mundo.
Intrigante, adictiva y dinámica. Una obra muy bien escrita he conectado con el estilo y ritmo de narración. El argumento hay que ganárselo es cómo subir una cima de una montaña para al llegar al final quedarte con la boca abierta. He tenido que mirar tres veces la fecha de edición para ser precovid parece profética.
Intrigante, adictiva y dinámica. Una obra muy bien escrita he conectado con el estilo y ritmo de narración. El argumento hay que ganárselo es cómo subir una cima de una montaña para al llegar al final quedarte con la boca abierta. He tenido que mirar tres veces la fecha de edición para ser precovid parece profética.
October 11, 2018
Hi ha novel·les oportunistes i ressenyes oportunistes. I sí, aquesta –no ens n’amaguem– és una ressenya oportunista. A pocs mesos de l’estrena de la versió cinematogràfica de L’any de la plaga, ens ha semblat un moment oportuníssim per publicar una ressenya que havíem deixat pendent en el seu moment, però que no deixava d’ésser un deute, d’alguna manera, amb un dels autors que ha donat (està donant) més al gènere fantàstic en català els últims anys. De fet, Marc Pastor és dels pocs autors que aconsegueix l’inusual fita que els seus llibres, escrits originàriament en català, siguin traduïts, quasi simultàniament (en el cas de l’últim, Farishta, sense el quasi) al castellà.
Podeu llegir completa la ressenya de Daniel Genís a:http://elbiblionauta.com/ca/2018/08/0...
Podeu llegir completa la ressenya de Daniel Genís a:http://elbiblionauta.com/ca/2018/08/0...
March 23, 2020
Sense cap dubte, de moment el meu llibre preferit de Marc Pastor.
May 5, 2025
M'ha enganxat molt, té molt ritme i manté la tensió fins al final. Accepto el final "obert", crec que està ben resolta, i la recolano absolutament. Nmés vull fer uns comentaris:
1. El castellà. Suposo que el rotllo aquest de voler ser "fidels", però aiam... Es una novel·la d'uns eucaliptus colonitzant la humanitat... Quina necessitat hi ha? A més, en cap més idioma hi haurà dos llengües. Això em sap greu, nosaltres a "fotre'ns" sense poder llegir 100% en català. A més, mantinguem el català, coi haha
2. Entenc que això de que a partir de la pàgina 201 totes siguin la 201 i els capítols siguin tots el 21 és fet expressament. Si és així, és una tocada de nassos. Impossible saber per on vas si perds el punt. Impossible saber quan et queda per llegir... Si no és fer expressament, tela. És la reedició d'Ara Llibres.
1. El castellà. Suposo que el rotllo aquest de voler ser "fidels", però aiam... Es una novel·la d'uns eucaliptus colonitzant la humanitat... Quina necessitat hi ha? A més, en cap més idioma hi haurà dos llengües. Això em sap greu, nosaltres a "fotre'ns" sense poder llegir 100% en català. A més, mantinguem el català, coi haha
2. Entenc que això de que a partir de la pàgina 201 totes siguin la 201 i els capítols siguin tots el 21 és fet expressament. Si és així, és una tocada de nassos. Impossible saber per on vas si perds el punt. Impossible saber quan et queda per llegir... Si no és fer expressament, tela. És la reedició d'Ara Llibres.
August 18, 2020
Un libro de lectura ágil, que puede servir como mero entretenimiento, lleno de referencias musicales, literarias y cinematográficas que arrancan sonrisas continuas en el lector. Pero además de la pura diversión y las aventuras trepidantes de los protagonistas enfrentados a un posible fin de la humanidad, hay bastante profundidad sicológica, sobre todo en el protagonista que cuenta su historia en primera persona. Y un interesante epílogo un tanto metaliterario, además de un relato adicional que funciona más como epílogo que el capítulo que lleva ese título. Muy recomendable.
March 21, 2023
3,5/5
M'ho he passat molt bé llegint-lo, té un to sarcàstic i polifriki que he engolit de bon grat. Bones trames, augment de la tensió narrativa, un parell de girs ben portats. I a nivell narratiu, l'autor ha fet una bona feina. Però el personatge se m'ha quedat a mitges i el final (així com algunes trames) ha sigut un aventurus interruptus dels grans.
Referències a pelis i llibres, magistrals.
M'ho he passat molt bé llegint-lo, té un to sarcàstic i polifriki que he engolit de bon grat. Bones trames, augment de la tensió narrativa, un parell de girs ben portats. I a nivell narratiu, l'autor ha fet una bona feina. Però el personatge se m'ha quedat a mitges i el final (així com algunes trames) ha sigut un aventurus interruptus dels grans.
Referències a pelis i llibres, magistrals.
October 26, 2021
Bien. Me ha gustado y espero leer algo más de Marc Pastor, aunque he de admitir que en este caso he disfrutado más (quizás esa no sea la palabra) del relato corto que viene a continuación de la novela. Digno de un episodio de los buenos de la Dimension Desconocida.
January 26, 2024
En Marc Pastor no només té els sants collons de tornar a escriure "La invasión de los ultracuerpos" transplantada a Barcelona, sinò que, a sobre, fa que funcioni, sigui emocionant, i t'ho passis pipa llegint-la. Chapeau.
This entire review has been hidden because of spoilers.
December 15, 2025
No sabia de què anava L’any de plaga, així que he anat totalment a cegued. Molt contenta amb aquesta lectura, el desevolupament de la trama i imaginar-me Barcelona en aquesta situació apocalíptica.
February 11, 2022
Em va agradar molt més ‘La mala dona’, tot i que la temàtica i el gènere són força diferents. Aquest, deixant de banda les formidables prediccions (deu anys abans) de com seria una pandèmia, m’ha deixat una mica fred. He tingut la sensació d’esperar un clímax que no ha arribat, cosa que ha enfeixuguit la lectura. Dels errors lingüístics val més no parlar-ne: s’ha de llegir amb una pinça al nas (i una bena als ulls).
November 24, 2019
Amb aquest llibre m'ha passat el mateix que amb "La pell freda": No m'agrada gaire el gènere de ciència-ficció, però té un no sé què que m'ha fet continuar llegint. També he vist els tocs de novel·la negra que diu que hi ha. Una novel·la que si no hagués estat per un club de lectura probablement no hagués escollit mai, però també va bé sortir de la " zona de comfort" de tant en tant.
November 5, 2018
Un llibre d'aquells que quan l'agafes, saps que t'espera una bona estona de gaudir.
La història és un homenatge a La invasió dels ultracossos, però molt focalitzada en l'arc del Víctor Negro com a protagonista.
El Víctor és un pusil·lànime sense pal·liatius. Una persona que tota la vida s'ha deixat arrossegar, que tria la opció més fàcil i còmode. Quan alguna cosa surt de la rutina, es veu superat i l'hi és molt difícil gestionar-ho. La Irene, la seva ex, és algú amb un perfil molt més de protagonista d'aquestes històries. Inclús pel poc que sabem del seu germà, o d'un personatge tant secundari com el Laszlo Brau, semblen indicar que serien molts millors candidats al rol de personatge principal. Però precisament el més interessant és això. Com a través dels ulls d'un protagonista poc habitual veiem com es va consolidant una silenciosa invasió alienígena. Com el Marc Pastor aconsegueix fer-ho interessant tot i que el Víctor sigui tant poc donat a la acció.
Poc a poc et vas implicant en la història i la recta final ja m'ha semblat catàrtica, amb molts moments d'aquells que et fan sentir que tot el viatge ha valgut la pena.
Per no parlar de les constants referències a la cultura pop, tant en cine, televisió com en música. Estan molt ben integrades i no semblen ficades amb calçador pel simple fet d'intentar apel·lar a la nostàlgia.
Molt interessant també l'epíleg afegit a l'edició del 2017, on més que el Víctor sembla que estigui parlant el Marc, però que dona una altra visió i de passada lliga una mica més el Corvovers.
La història és un homenatge a La invasió dels ultracossos, però molt focalitzada en l'arc del Víctor Negro com a protagonista.
El Víctor és un pusil·lànime sense pal·liatius. Una persona que tota la vida s'ha deixat arrossegar, que tria la opció més fàcil i còmode. Quan alguna cosa surt de la rutina, es veu superat i l'hi és molt difícil gestionar-ho. La Irene, la seva ex, és algú amb un perfil molt més de protagonista d'aquestes històries. Inclús pel poc que sabem del seu germà, o d'un personatge tant secundari com el Laszlo Brau, semblen indicar que serien molts millors candidats al rol de personatge principal. Però precisament el més interessant és això. Com a través dels ulls d'un protagonista poc habitual veiem com es va consolidant una silenciosa invasió alienígena. Com el Marc Pastor aconsegueix fer-ho interessant tot i que el Víctor sigui tant poc donat a la acció.
Poc a poc et vas implicant en la història i la recta final ja m'ha semblat catàrtica, amb molts moments d'aquells que et fan sentir que tot el viatge ha valgut la pena.
Per no parlar de les constants referències a la cultura pop, tant en cine, televisió com en música. Estan molt ben integrades i no semblen ficades amb calçador pel simple fet d'intentar apel·lar a la nostàlgia.
Molt interessant també l'epíleg afegit a l'edició del 2017, on més que el Víctor sembla que estigui parlant el Marc, però que dona una altra visió i de passada lliga una mica més el Corvovers.
May 11, 2018
7.5/10
Reconocido por el propio autor, esta novela viene a ser lo que los anglosajones llaman un retelling, que no un remake, de "Los ladrones de cuerpos", de Jack Finney. O lo que es lo mismo, imaginar una aventura totalmente original tomando como punto de partida la idea conceptual de aquella y haciéndola propia, cosa que Marc Pastor consigue con nota. Ya de inicio el escenario marca la diferencia, trasladando la acción a una Barcelona inmersa en un verano de lo más caluroso, cuando a todo el mundo le da por regalar unos eucaliptos de penetrante olor. Una Barcelona que con el discurrir de los eventos va a irse convirtiendo cada vez más en una ciudad apocalíptica donde el protagonista las va a pasar canutas para poder sobrevivir. La acción combina un toque costumbrista, con un retrato de la cotidianidad barcelonesa de los personajes principales, y el suspense del paulatino devenir de un apocalipsis lento pero imparable. Fiel a las fuentes de las que bebe, de inicio es el misterio lo que sustenta la acción, sustituido poco a poco por la aventura que suscita el intentar sobrevivir a la catástrofe que se va desarrollando imparable ante los ojos del protagonista.
Reseña completa en Sagacomic:
http://sagacomic.blogspot.com.es/2018...
Reconocido por el propio autor, esta novela viene a ser lo que los anglosajones llaman un retelling, que no un remake, de "Los ladrones de cuerpos", de Jack Finney. O lo que es lo mismo, imaginar una aventura totalmente original tomando como punto de partida la idea conceptual de aquella y haciéndola propia, cosa que Marc Pastor consigue con nota. Ya de inicio el escenario marca la diferencia, trasladando la acción a una Barcelona inmersa en un verano de lo más caluroso, cuando a todo el mundo le da por regalar unos eucaliptos de penetrante olor. Una Barcelona que con el discurrir de los eventos va a irse convirtiendo cada vez más en una ciudad apocalíptica donde el protagonista las va a pasar canutas para poder sobrevivir. La acción combina un toque costumbrista, con un retrato de la cotidianidad barcelonesa de los personajes principales, y el suspense del paulatino devenir de un apocalipsis lento pero imparable. Fiel a las fuentes de las que bebe, de inicio es el misterio lo que sustenta la acción, sustituido poco a poco por la aventura que suscita el intentar sobrevivir a la catástrofe que se va desarrollando imparable ante los ojos del protagonista.
Reseña completa en Sagacomic:
http://sagacomic.blogspot.com.es/2018...
August 27, 2018
Y llego la gran decepción del año, con la pintaza que tiene y no tiene nada positivo (si la sinopsis), esta lleno de referencias a la cultura pop a destajo así sin miramiento ale porque yo lo valgo que soy requete guay. Una de las cosas que me pregunto es en que época esta pasando, creo que en los 90, pero entre las referencias de los 80-90 y lo que no son referencias perdidita me tiene, podría estar en la actualidad.
La trama es la invasión de los ultracuerpos con el final ,spoiler, de la versión de blanco y negro.
Lo que ha metido él son la referencias de música cine televisión... de los 80-90, y unos personajes que pos fale, y el estupendo capitulo final (que no pude terminar porque pudo conmigo) en el que el autor justifica que lo deja así y no habra mas... NOTA PARA EL AURTOR. vale tío no me tienes que justificar nada las historias son como son, que a mi no me guste no quiere decir que a otros tampoco, pero por qué te justificas? y ademas de una forma tan sobrada, me parece que me decías: soy tan guay que lo dejo así y punto, jo! que estupendo soy... (Puede que sea la única que tenga esa sensación, y a lo mejor lo que he dejado sin leer es mas positivo.)
En resumen, todo es una mierda.
La trama es la invasión de los ultracuerpos con el final ,spoiler, de la versión de blanco y negro.
Lo que ha metido él son la referencias de música cine televisión... de los 80-90, y unos personajes que pos fale, y el estupendo capitulo final (que no pude terminar porque pudo conmigo) en el que el autor justifica que lo deja así y no habra mas... NOTA PARA EL AURTOR. vale tío no me tienes que justificar nada las historias son como son, que a mi no me guste no quiere decir que a otros tampoco, pero por qué te justificas? y ademas de una forma tan sobrada, me parece que me decías: soy tan guay que lo dejo así y punto, jo! que estupendo soy... (Puede que sea la única que tenga esa sensación, y a lo mejor lo que he dejado sin leer es mas positivo.)
En resumen, todo es una mierda.
This entire review has been hidden because of spoilers.
May 16, 2017
L’objectiu d’aquesta ressenya era escriure una cosa digna i objectiva, d’aquelles crítiques van tan bé per saber si un llibre val la pena o millor utilitzar-lo per fer la llista de la compra als marges. I ho he intentat, però deu ser la calor inhumana que fot avui, el refredat que em persegueix des de la setmana passada i que ha inundat el meu cervell en mocs o els canis del davant, al tram, que filosofen sobre el suïcidi, que no em deixen pensar. Però la intenció hi és.
Doncs bé, resumint ràpid i malament para los que no lo sepan, L’any de la plaga és la versió barcelonina de l'arribada de l'apocalipsi, i en ple estiu. Tot i que ja se sap (tant si es viu a Barcelona com a la vora) que agost i fi del món són sinònims equivalents si es parla de Barcelona.
Un punt a favor del llibre és la ambientació de la ciutat i l'ús totalment creïble de les distàncies. Com a pseudobarcelonina que no aconsegueix ubicar-se a l’Eixample ni amb Google Maps (o que va cometre la bestiesa de baixar-se a la parada de Diagonal de la verda per anar caminant fins a l’Illa perquè si és la diagonal ha s'estar aprop) haig de dir que no he notat cap cosa que no quadrés, però és clar, em podrien dir que Montjuïc està a tocar de Collserola i encara ara hauria d’iniciar un procés mental similar a quan et pregunten l’edat i has de pensar primer quan vas néixer i després quin any és. Però millor deixo estar aquest tema, que perdo credibilitat.
Els personatges són un altre punt que fa que el llibre s’hagi de llegir. El Víctor Negro es un personatge imperfecte i sarcàstic amb el qual és fàcil empatitzar (a tots ens cau bé la gent sarcàstica amb problemes, no ho neguem). Trobo que funciona molt bé com a narrador, ja que ens dóna una visió de la història molt personal i esbiaixada que permet que el lector s’hi fiqui des del principi sense saber gaire cosa. Els secundaris són també personatges molt complerts i interessants, i en particular trobo que la Irene es la hòstia.
Ara bé, també hi ha hagut coses que no m’han agradat tant. Per exemple, tot i que la història t’atrapa des d’un inici, reconec que el llibre triga en arrencar una mica, i que quan ‘la cosa en sí del llibre’ apareix (això que sona com si no me l’hagués llegit ho faig per no fer spoilers) el lector ja hagi llegit i identificat totes les pistes prèvies i sàpiga què passarà des de fa estona. Dit d’una altra manera, no m’ha sorprès gaire trobar-me amb la transició pàgina 213 / pàgina 214 (tot i que els ‘girs’ de més endavant sí que m’han sorprès). Una altra cosa que potser m’ha tirat enrere és la immensa quantitat de referències populars de fa alguns anys (hagués posat dates però no en tinc ni idea) i les mencions/picades d’ull a una pila de pel·lícules, més que res perquè com a nascuda passats els ’90 als afores de Barcelona i amb un coneixement cinematogràfic comparable al d’una sabata no he entès ni la meitat i sí, m’he passat mig llibre buscant coses a Google i sentint-me inculta.
No sé si incloure-ho a la categoria de coses que no m’han agradat o en realitat m’ha agradat, però 214 (i 21). De veritat, tinc un problema amb els números de pàgina des de que vaig saltar-me cert incident del sisè llibre de Harry Potter per culpa de dues pàgines que estaven enganxades, i des de llavors comprovo al passar pàgina que la següent és la que toca i no ha mort ningú de per mig. Doncs amb L’any de la plaga ho he passat força malament, i la història no ha ajudat. No hi ha res pitjor que passar la pàgina amb ansietat per veure altre cop 214 i haver de comprovar pel gruix del paper que només hi ha una pàgina, mentre pateixes i t’aguantes les ganes de plorar d’incertesa i confusió. Tot i que pensant-ho des de la fredor de la reflexió crec que m’ha agradat molt la idea i, s’ha de dir, és d’aquelles ocurrències que passen a la llista de ‘cosas que se me tendrían que haber ocurrido a mí’. Però si torno a veure un llibre així li numeraré les pàgines jo. I amb boli.
M’estava oblidant una cosa molt important (deixo de vomitar coses que no m’han agradat, que no trobo més i la última no compta) i que m’ha fet ignorar les meves desavinences amb el llibre i considerar-lo la hòstia (ja he utilitzat aquesta paraula dues vegades en la ressenya, m’acosto als límits tolerables). Abans, però, un descobriment: els llibres de Marc Pastor són per llegir amb un bloc de post-it’s i un llapis al costat (llapis sol mai, és un sacrilegi. Això de prendre notes serioses és un costum que inauguro amb L’any de la plaga i que té la finalitat de llegir més críticament i reflexionar sobre com escriure una novel·la sense fer la rueda del tiempo). I és un llibre de notes no només perquè vas llegint i et trobes cosetes puntuals que et fan pensar en altres novel·les seves (i això que només he llegit la mala dona i començat Farishta, però és allò que sents que les seves novel·les estan relacionades i busques les relacions fins a les solapes), sinó perquè, al final, totes les trames/misteris/sospites que en algun moment s’inicien queden tancades i/o més o menys resoltes. Potser sembla una trivialitat, però no han sigut poques les vegades que m’he trobat que un llibre acaba i alguns interrogants queden pendents per sempre, oblidats. Que puc entendre que com a escriptor et deixis algun detall penjat, però los lectores no olvidan, i menys quan en pocs dies t’has llegit el llibre. Per això m’ha semblat una meravella poder anar traient els post-it’s amb interrogants a mesura que avançava el llibre i veia que tot encaixava.
Una última cosa que també em deixava: és un d’aquells llibres que dóna gust de llegir (humor + narració àgil i impecable) i que et fa sentir orgullosa de parlar català. Crec que aquest paràgraf en sí ja serviria com a ressenya.
I ja està, tot això era per dir que m’ha agradat molt i sonar mínimament racional, que sembla que quan li posem cinc estrelles a un llibre ho fem cridant i corrent per la casa amb atacs d’histèria com fangirls estereotipades.
Doncs bé, resumint ràpid i malament para los que no lo sepan, L’any de la plaga és la versió barcelonina de l'arribada de l'apocalipsi, i en ple estiu. Tot i que ja se sap (tant si es viu a Barcelona com a la vora) que agost i fi del món són sinònims equivalents si es parla de Barcelona.
Un punt a favor del llibre és la ambientació de la ciutat i l'ús totalment creïble de les distàncies. Com a pseudobarcelonina que no aconsegueix ubicar-se a l’Eixample ni amb Google Maps (o que va cometre la bestiesa de baixar-se a la parada de Diagonal de la verda per anar caminant fins a l’Illa perquè si és la diagonal ha s'estar aprop) haig de dir que no he notat cap cosa que no quadrés, però és clar, em podrien dir que Montjuïc està a tocar de Collserola i encara ara hauria d’iniciar un procés mental similar a quan et pregunten l’edat i has de pensar primer quan vas néixer i després quin any és. Però millor deixo estar aquest tema, que perdo credibilitat.
Els personatges són un altre punt que fa que el llibre s’hagi de llegir. El Víctor Negro es un personatge imperfecte i sarcàstic amb el qual és fàcil empatitzar (a tots ens cau bé la gent sarcàstica amb problemes, no ho neguem). Trobo que funciona molt bé com a narrador, ja que ens dóna una visió de la història molt personal i esbiaixada que permet que el lector s’hi fiqui des del principi sense saber gaire cosa. Els secundaris són també personatges molt complerts i interessants, i en particular trobo que la Irene es la hòstia.
Ara bé, també hi ha hagut coses que no m’han agradat tant. Per exemple, tot i que la història t’atrapa des d’un inici, reconec que el llibre triga en arrencar una mica, i que quan ‘la cosa en sí del llibre’ apareix (això que sona com si no me l’hagués llegit ho faig per no fer spoilers) el lector ja hagi llegit i identificat totes les pistes prèvies i sàpiga què passarà des de fa estona. Dit d’una altra manera, no m’ha sorprès gaire trobar-me amb la transició pàgina 213 / pàgina 214 (tot i que els ‘girs’ de més endavant sí que m’han sorprès). Una altra cosa que potser m’ha tirat enrere és la immensa quantitat de referències populars de fa alguns anys (hagués posat dates però no en tinc ni idea) i les mencions/picades d’ull a una pila de pel·lícules, més que res perquè com a nascuda passats els ’90 als afores de Barcelona i amb un coneixement cinematogràfic comparable al d’una sabata no he entès ni la meitat i sí, m’he passat mig llibre buscant coses a Google i sentint-me inculta.
No sé si incloure-ho a la categoria de coses que no m’han agradat o en realitat m’ha agradat, però 214 (i 21). De veritat, tinc un problema amb els números de pàgina des de que vaig saltar-me cert incident del sisè llibre de Harry Potter per culpa de dues pàgines que estaven enganxades, i des de llavors comprovo al passar pàgina que la següent és la que toca i no ha mort ningú de per mig. Doncs amb L’any de la plaga ho he passat força malament, i la història no ha ajudat. No hi ha res pitjor que passar la pàgina amb ansietat per veure altre cop 214 i haver de comprovar pel gruix del paper que només hi ha una pàgina, mentre pateixes i t’aguantes les ganes de plorar d’incertesa i confusió. Tot i que pensant-ho des de la fredor de la reflexió crec que m’ha agradat molt la idea i, s’ha de dir, és d’aquelles ocurrències que passen a la llista de ‘cosas que se me tendrían que haber ocurrido a mí’. Però si torno a veure un llibre així li numeraré les pàgines jo. I amb boli.
M’estava oblidant una cosa molt important (deixo de vomitar coses que no m’han agradat, que no trobo més i la última no compta) i que m’ha fet ignorar les meves desavinences amb el llibre i considerar-lo la hòstia (ja he utilitzat aquesta paraula dues vegades en la ressenya, m’acosto als límits tolerables). Abans, però, un descobriment: els llibres de Marc Pastor són per llegir amb un bloc de post-it’s i un llapis al costat (llapis sol mai, és un sacrilegi. Això de prendre notes serioses és un costum que inauguro amb L’any de la plaga i que té la finalitat de llegir més críticament i reflexionar sobre com escriure una novel·la sense fer la rueda del tiempo). I és un llibre de notes no només perquè vas llegint i et trobes cosetes puntuals que et fan pensar en altres novel·les seves (i això que només he llegit la mala dona i començat Farishta, però és allò que sents que les seves novel·les estan relacionades i busques les relacions fins a les solapes), sinó perquè, al final, totes les trames/misteris/sospites que en algun moment s’inicien queden tancades i/o més o menys resoltes. Potser sembla una trivialitat, però no han sigut poques les vegades que m’he trobat que un llibre acaba i alguns interrogants queden pendents per sempre, oblidats. Que puc entendre que com a escriptor et deixis algun detall penjat, però los lectores no olvidan, i menys quan en pocs dies t’has llegit el llibre. Per això m’ha semblat una meravella poder anar traient els post-it’s amb interrogants a mesura que avançava el llibre i veia que tot encaixava.
Una última cosa que també em deixava: és un d’aquells llibres que dóna gust de llegir (humor + narració àgil i impecable) i que et fa sentir orgullosa de parlar català. Crec que aquest paràgraf en sí ja serviria com a ressenya.
I ja està, tot això era per dir que m’ha agradat molt i sonar mínimament racional, que sembla que quan li posem cinc estrelles a un llibre ho fem cridant i corrent per la casa amb atacs d’histèria com fangirls estereotipades.
August 3, 2018
¿La invasión de los ultracuerpos en Barcelona y Agosto? Que mejor que leerla cerca de Barcelona y en Verano!
Esta mañana, al bajar a la calle después de leer el libro tengo que reconocer que he examinado detenidamente a todo aquel con quien me he cruzado.
Mas allá de la gracia de estar ambientada en mi ciudad y ser una historia ligera sobre el fin del mundo, la mejor aportación que hace es la de colar referencias a libros, series y películas. Consiguen hacerte sonreír al reconocerte en ellas.
Si tengo que ponerle una pega, el final es un poco atropellado y de sopetón.
No volveré a mirar igual a mis plantas :(
Esta mañana, al bajar a la calle después de leer el libro tengo que reconocer que he examinado detenidamente a todo aquel con quien me he cruzado.
Mas allá de la gracia de estar ambientada en mi ciudad y ser una historia ligera sobre el fin del mundo, la mejor aportación que hace es la de colar referencias a libros, series y películas. Consiguen hacerte sonreír al reconocerte en ellas.
Si tengo que ponerle una pega, el final es un poco atropellado y de sopetón.
No volveré a mirar igual a mis plantas :(
April 24, 2018
La invasión de los ultracuerpos contada otra vez pero con más referencias frikis. El ritmo durante las 100 primeras páginas es terrible, aunque después mejora mucho. Los personajes son malos y la historia se centra en la parte menos interesante. El final, se ponga como se ponga el autor, es estúpido y poco interesante. Es en general una novela innecesaria, aunque me gusta la prosa del autor, todo sea dicho.
March 26, 2015
Ci-Fi y terror muy culturalmente disperso.
Una novela excelente para entrar en el universo de Marc Pastor.
Por fin, Barcelona apocalíptica como mandan los cánones del género, aunque Marc los asimile y haga suyos de principio a fin.
Una novela excelente para entrar en el universo de Marc Pastor.
Por fin, Barcelona apocalíptica como mandan los cánones del género, aunque Marc los asimile y haga suyos de principio a fin.
August 14, 2016
Em va agradar des del principi al final. Es llegeix fàcil i ràpid.
October 1, 2022
Si sois fans del cine de ciencia-ficción y habéis visto “La invasión de los ultracuerpos”, ya sabéis lo fundamental de la trama de El año de la plaga. Y es que esta novela es una especie de remake de esta película, que a su vez, está basada en una novela de Jack Finney. Vamos, que no esperéis encontraros en esta obra nada ni remotamente original.
No conocía a Marc Pastor, autor de este libro. Y pese al tema escogido de la novela, tengo que reconocer que Pastor me ha parecido un gran escritor. Su estilo de escritura es fresco, sencillo y bien ejecutado. Para ello cuenta con una prosa dinámica y bien desarrollada, un lenguaje funcional y plagado de referencias de lo más frikis y unas descripciones bastante básicas en general, aunque con alguna notable excepción. Pero, sin lugar a dudas, los personajes son una de las mejores cosas que tiene el libro. En especial el protagonista, Víctor, un hombre en la treintena, con un trabajo y una vida normal, con el que empatizas rápidamente gracias a su humor, frikismo y valentía en los momentos clave.
Como he dicho anteriormente, El año de la plaga es una historia que ya ha sido llevada al cine, por lo menos, en tres ocasiones. Y es que esta historia trata sobre la suplantación de identidad pero a lo grande. Nuestro protagonista trabaja en Servicios Sociales, en el servicio de asistencia a domicilio con mayores y gente impedida. Pero en pleno verano empieza a ocurrir algo extraño. Muchos ancianos se suicidan y las familias permanecen inalteradas. En todos los casos hay un elemento común, una especie de eucalipto muy extraña que parece estar relacionada con los cambios de comportamiento que está sufriendo la población. Y el resto os lo podéis imaginar, porque yo no quiero hacer ningún spoiler. Lo que si puedo contar es que la trama es bastante densa, el libro tarda mucho en meterse en faena y resultar interesante y, cuando lo hace, llega un final increíblemente decepcionante. Y es que el desenlace es abrupto y muy abierto, invitando a una segunda parte que tengo mis dudas de que se llegue a materializar.
En resumen, El año de la plaga es una novela más que entretiene muy poco y aporta menos. Un intento de reconvertir el manido tema de la invasión de la población humana, cuyo único atractivo radica en un protagonista torpe y chapucero con el que te ríes y sufres a partes iguales. Y es que la verdadera plaga la tenemos en los numerosos libros, que orbitan el mismo tema sin darle ninguna originalidad o añadir algo que haga que merezca la pena leerlo. Y eso ocurre todos los años.
No conocía a Marc Pastor, autor de este libro. Y pese al tema escogido de la novela, tengo que reconocer que Pastor me ha parecido un gran escritor. Su estilo de escritura es fresco, sencillo y bien ejecutado. Para ello cuenta con una prosa dinámica y bien desarrollada, un lenguaje funcional y plagado de referencias de lo más frikis y unas descripciones bastante básicas en general, aunque con alguna notable excepción. Pero, sin lugar a dudas, los personajes son una de las mejores cosas que tiene el libro. En especial el protagonista, Víctor, un hombre en la treintena, con un trabajo y una vida normal, con el que empatizas rápidamente gracias a su humor, frikismo y valentía en los momentos clave.
Como he dicho anteriormente, El año de la plaga es una historia que ya ha sido llevada al cine, por lo menos, en tres ocasiones. Y es que esta historia trata sobre la suplantación de identidad pero a lo grande. Nuestro protagonista trabaja en Servicios Sociales, en el servicio de asistencia a domicilio con mayores y gente impedida. Pero en pleno verano empieza a ocurrir algo extraño. Muchos ancianos se suicidan y las familias permanecen inalteradas. En todos los casos hay un elemento común, una especie de eucalipto muy extraña que parece estar relacionada con los cambios de comportamiento que está sufriendo la población. Y el resto os lo podéis imaginar, porque yo no quiero hacer ningún spoiler. Lo que si puedo contar es que la trama es bastante densa, el libro tarda mucho en meterse en faena y resultar interesante y, cuando lo hace, llega un final increíblemente decepcionante. Y es que el desenlace es abrupto y muy abierto, invitando a una segunda parte que tengo mis dudas de que se llegue a materializar.
En resumen, El año de la plaga es una novela más que entretiene muy poco y aporta menos. Un intento de reconvertir el manido tema de la invasión de la población humana, cuyo único atractivo radica en un protagonista torpe y chapucero con el que te ríes y sufres a partes iguales. Y es que la verdadera plaga la tenemos en los numerosos libros, que orbitan el mismo tema sin darle ninguna originalidad o añadir algo que haga que merezca la pena leerlo. Y eso ocurre todos los años.
Displaying 1 - 30 of 80 reviews