Estimat amic: Correspondència

by Agustí Calvet (Gaziel), Josep Pla, Manuel Llanas (Editor)

Gaziel i Pla compartien un munt de coses. Eren veïns de procedència (tots dos catalans de la Costa Brava), havien convertit en el seu ofici unes mateixes passions vitals (la literatura i el periodisme) i, sobretot, tenien una actitud bessona davant del món que els envoltava, basada en una insubornable independència crítica. Les cartes creuades que se n’han conservat (51 de Gaziel i només 7 de Josep Pla) van des del 1941 fins a la mort de Gaziel el 1964, i són el testimoni més contundent de tot el que unia aquests dos personatges imprescindibles de la cultura catalana del segle xx: els amics, els neguits compartits, la intel·ligència, la lucidesa, l’amor al país i una repugnància desesperada davant del règim franquista.

L’edició d’aquestes cartes, inèdites fins ara (com algun dels docu ­ ments que s’hi afegeixen en apèndix), ha anat a càrrec de Manuel Llanas, professor emèrit de la Universitat de Vic i gran especialista en l’obra de Gaziel, i té l’aval de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona.

272 pages, Kindle Edition

Published June 20, 2018

About the author

Agustí Calvet (San Feliú de Guíxols, 1887-Barcelona, 1964), más conocido por el seudónimo «Gaziel», fue uno de los periodistas más influyentes del primer tercio del siglo XX en España. Debutó en el oficio en 1909 en La Veu de Cataluña, órgano del partido conservador la Lliga Regionalista. En 1914 marchó a París con la intención de retomar sus estudios de Filosofía y allí le sorprendió la primera guerra mundial. El cuaderno en el que escribía el ambiente de la ciudad y sus impresiones personales estaría en la base de los artículos que desde La Vanguardia lo catapultaron a la fama. Sus crónicas sobre la Gran Guerra lo convirtieron en uno de los periodistas más leídos de España y América Latina. Entre 1914 y 1918 recopiló sus artículos sobre la guerra en varios libros. Así surgieron volúmenes como Diario de un estudiante en París (1915) y De París a Monastir (1917).

Entre 1920 y 1936 fue director de La Vanguardia, desde donde se consolidó como uno de los analistas más lúcidos de la política de la época. Pasó la guerra civil en el exilio y a su vuelta en 1940 tuvo que dejar de ejercer su profesión. Se instaló en Madrid, donde trabajó en el sector editorial, y escribió libros de memorias y de viajes, entre los que destacan Tots els camins duen a Roma. Història d’un destí (1958). En 1959 volvió a Barcelona, donde continuó escribiendo hasta su muerte. En la edición póstuma de sus Obras Completas (1970) en catalán vieron la luz fragmentos de sus deslumbrantes Meditaciones en el desierto, cuya edición íntegra tuvo que publicarse en París en 1974.

Reviews

[Jordi Jiménez Guirao · Rating 4 out of 5]

La majoria de cartes són instranscendents, però les bones són boníssimes. Testimoni sense filtres de la travessa pel desert que va fer la cultura catalana durant el franquisme

[Montse Terés · Rating 3 out of 5]

Interessant per conéixer algunes curiositats sobre la relació entre Josep Pla i Agustí Calvet (Gaziel). El que més interessant he trobat ha estat la crònica d'Agustí Calvet sobre els inicis i primers anys d'història de La Vanguardia on parla clarament de la família Godó i de les persones que van treballar en els anys de la creació i consolidació del diari.