Josafat

by Prudenci Bertrana, Alfred Kubin (Illustrator)

Josafat és, sense cap mena de dubte, la narració més llegida de Prudenci Bertrana. D’ençà de la seva publicació, l’any 1906, la història d’amor sacríleg entre el campaner de Santa Maria i Fineta ha despertat tant d’escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. Al llarg del segle xx, Josafat ha conegut una cinquantena llarga d’edicions, la qual cosa la converteix en un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània.

Però Josafat ha despertat, també, l’interès més enllà de les nostres fronteres i se n’han fet traduccions a l’alemany, l’italià, el castellà, l’aranès, el francès i l’anglès. La més primerenca de les versions internacionals de Josafat és l’alemanya, publicada per Georg Müller Verlag, a Munic, el 1918. La traducció alemanya, a càrrec d’Eberhard Vogel, se’ns presenta, a més, acompanyada de vint-i-dues il·lustracions encarregades expressament a l’il·lustrador expressionista austríac Alfred Kubin, un dels principals representants de l’expressionisme gràfic alemany. Aquestes il·lustracions no havien tornat a veure la llum durant els darrers cent anys. Les presentem novament al lector, doncs, acompanyant el mateix text per al qual van ser originalment concebudes.

Genres: Classics, Fiction, 20th Century

156 pages, Paperback

First published January 1, 1906

About the author

Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Escriptor modernista. Estudia el batxillerat a Girona i un curs d'enginyeria industrial a Barcelona, on s'instal·la definitivament el 1911 i on dirigeix L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Exerceix de periodista i de professor de pintura. També col·labora a El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya. Literàriament es desmarca de les modes de l'època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gènere, i pel recull Proses bàrbares (1911), però publica els seus primers contes l'any 1903, considerats de gran qualitat. La producció contística de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els camperols i les bèsties. La seva obra novel·lística, estructurada des d'una observació minuciosa i detallada del món, parteix de l'experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. És, però, en la trilogia Entre la terra i els núvols —integrada per L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948)— on es reflecteix més el pòsit autobiogràfic, recollit al voltant de les frustracions personals, la més dolorosa de les quals és la mort de tres fills. Les memòries de la seva filla Aurora, que també es dedica a la literatura, contenen nombroses referències del seu pare.

Reviews

[Trodeponent]

la clara serra ens dirie que com que desig i consentiment no sempre coincideixen lo de la fineta i el josafat és un simple malentès 💌 va fora krissejos.....molt molt sorprès que al 1906 fessin un llibre ambientat a girona amb un llemosí tan bell i tan amanit i tan salpebrat i no hi surti ni un "cardar"!! però és clar prudenci bertrana era de tordera que això per als gironins deu ser on comença el marroc no??? tordera i blanes son les seues ceuta i melilla.

fineta per cert que el flop et sigui lleu t'hauria simplement pres tantíssim la sina (la popa però prudenci bertrana en diu aixins ok) ultraviolence de la lana del rey. homilies que ets quan diu "he hit me and it felt like a kiss"!!! fineta tu també tindries una pregunta per a la cultura.

quan la pepona (el nom més real que he llegit mai en un llibre en català juntament amb els d'armanda i anselma a mirall trencat) li diu a la xonosa de la fineta "hi tornarem?? aixís estem??" per sadollar el josafat simplement ho perdo. aquest llibre pot ser un notre dame de paris dels encants però victor hugo mai hauria pogut reproduir el que va fer prudenci bertrana aquí: retratar la frustració de vulguer demanar la pàtria potestat de la vagigi hadid de la teua amiga perquè es vol singar el primer sabatot amb ínfules de feréstec. així que molt bé!! per mi honestament i ja me perdonarà però és com quan la meua tossi de pis emma consignava la xona a objectes perduts cada cop que veia el del mullet i el bigoti i la camisa de llenyataire de revolta pagesa fent declaracions en públic. nenes sadollar hòmens d'aspecte rústic és un parany i prudenci bertrana fa 120 anys que us avisa. en fi us he de dir que la pepona i la fineta simplement haurien fet un pòdcast súper divertit a radio primavera sound....se dirie pepeta o algo així amb un joc de paraules a lo oye polo.

a tot això josafat era de girona però també haurie pogut ser de les borges blanques perquè com diu la meua amiga txelo limoncello, de castelldans: borjuts, bruts i peluts.

120 anys de josafat...això vol dir que hi ha padrines que surten en reels del 3cat dient que s'han conservat perquè sopen un iogurt cada dia quan en realitat van perdre la capacitat cognitiva de recordar el que sopen al 1996 i que van nàixer al mateix temps que aquest llibre....fort

per cert una mica krisseig que prudenci bertrana s'inspirés en catedrals com victor hugo i blablabla i el llibre tingués com a cent pàgines, això més q una catedral és una ermita tossi??? això sí la llengua ben barroca. i per cert això q el campanar de la catedral de girona espenteja tita?? i que sigui una mena de consens??? de vegades pateixo per si soc clínicament estúpid, neurodispers o per si tinc poc sentit de la metàfora perquè dieu aquestes coses i nosé jo en un campanar hi vec un campanar. seguint aquesta lògica la de tarragona té forma de xona?? tarraxona hehe. és com quan el roger de gràcia feia un programa de llengua a tv3 i quan va tocar parlar de porno van venir a lleida i van dir "el campanar de la seu vella té forma de polla" i jo pensava "sí i de fimosi perquè també està en obres". no sé crec que hi ha una mica de distitòlia (com la discalcúlia però amb tites).

pd. l'adrià pujol dient a l'epíleg que josafat seria incel és un krisseig hshshshshs els incels precisament volen marrameuques pugnant per la seua tita com josafat!!!

pd2. què és això que he llegit de la núria bendicho i per què no és més llarg????

[Clara Vicenç]

Prudenci Bertrana es va atrevir fa 120 anys a publicar un llibre MOLT polèmic que té com a protagonista el campaner de la Catedral de Girona.

Recomano llegir les edicions que està fent últimament l'editorial Edicions de la Ela Geminada, on han intentat recuperar el text original. Val la pena llegir-lo per gaudir de l'excel·lent relat que va fer Bertrana i el vocabulari i la llengua de l'època. Tot i que ara no siguin normatives, és molt interessant trobar paraules com: istiu, haçanyes, catalèptiques o quefers (de quehaceres).

Recomanació d'en Miquel

[Marta Cava]

M'ha semblat molt bon llibre, una història duríssima sí, però molt bon llibre

[Mariona lamésbufona]

Molt ben escrit? Sí. Molt misògin? També.
En la meva opinió no compensa. Hi ha molts llibres ben escrits pel món que no són misògins; no cal invertir temps en llegir-ne un de misògin, per molt ben escrit que estigui.
I sí, ja sé que és un llibre escrit al 1906, i? És misògin inclús dins el context de l'època. Si voleu llegir novel·la modernista catalana bona, llegiu a la Caterina Albert (Víctor Català).

[Olatz Ribera]

Ehem... no.

[Núria]

El nostre quasimodo sexy català, ferotge i brutal vivint en les tenebres de la Catedral de Girona reprimint el desig i finalment vençut pel pecat.

[Arnau Oriol]

misògin, carlista-leninista i, encara pitjor, torderenc: un 7,5 ben sòlid

[Arnau]

Podria deixar una cita del text del llibre, que em sembla exquisit en tots els sentits. Ara bé, prefereixo citar un comentari de l'epíleg:

«En aquest sentit, Josafat funciona com una recreació del subjecte que osmotitza la mala maror, s'enclaustra, es fanatitza, somia amb un pessebre a mida i adopta una visió monstruosa del món, el seny esguerrat, les pulsions avariades, castrada la capacitat d'acció. Actualitzat, el campaner de Josafat podria ser el nostre incel, tancat i addicte a la pornografia digital. Podria ser el nostre noi d'extrema dreta, baix de sostre, escandalitzat amb les ideologies progressistes. Podria ser, en fi, l'alienat involuntari ple de ressentiment, el que renya a les xarxes socials, o podria encarnar la víctima estàndard d'una societat que relega, per sistema, la diferència a la catacumba, però no vull estirar cap més fil d'aquesta mena.»

[Miquel Cufí]

A l'institut (encara no sé com ens van fer llegir aquest llibre) em va ben obsessionar. La dicotomia fortíssima entre la puresa de la catedral i les baixes passions dels personatges es manté en tota l'obra, i està escrit amb una delicadesa incomparable. Aquest cop, però, l'he trobat d'una misogínia bèstia. Va ser escrit en una altra època, sí. M'ha incomodat fort, també.

[Ums_26]

Qui havia de dir que em sentiria identificada amb una prostituta que manté relacions amb un geperut…

[chris]

Desig d'allò monstruós i la monstruositat del desig...

[jmbadia]

Modernisme gòtic i sexual, voluptuós, brut, sinestèsies, simbolisme.... M'ho he passat pipaaaaaa !. A més aquesta edició és genial, perquè a l'epíleg analitza l'obra a nivell de secundària.

[Sopa de fideus]

Celebrem Josefat com el que va ser: un dels primers incels catalans. Amb quina varietat Prudenci expressa que en Josefi la té duríssima tota l'estona i si no folla explotarà!!! M'ho he passat genial! Escrit deliciosament, tot i que, és clar, també és increïblement misogin... però, com que el protagonista és tan llastimós, me n'oblidava ràpidament. Si fem un recompte dels cops que diu "bagassa" puja a més de 74 segur.

[Laia Ortega]

Es un llibre traumàtic, m’el van fer llegir per l’institut i simplement no entenc com ens fan llegir un llibre que tracta d’una prostituta que lleu amb un campaner, després aquest la mata i es folla el cadàver, simplement no.
Que si, es un clàssic de la literatura catalana però no es un llibre apte per a gent de 16 anys.

[iso piso]

amb en Prudenci hem recordat que les relacions basades en la humiliació son una cosa mortífera i del segle XIX.

Visca en Prudenci i la seva descripció de la lugubritat de la Catedral i la lugubritat del desig i la lugubritat de Girona què dir!

[Jan Gomez i Solanes]

Un geperut de Notre Dame gironí bastant lúgubre amb dicotomia bé i mal constant, però en un ambient fosc.

[Carla Claver]

Retornar a Bertrana sempre és un encert

[Laia]

D’aquesta història m’ha fascinat com Bertrana entrellaça contínuament la puresa i austeritat del diví temple gironí amb els pecats més terribles i pertorbadors.

A Josafat he llegit paraules que no havia vist mai i, tot i ser una novel·la atemporal, la manera de narrar m’ha traslladat inevitablement a una època remota i llunyana que seria incapaç de definir, ja que tota la trama passa a un lloc que no pot ser més atemporal: una catedral gòtica. Aquesta nau sagrada i enigmàtica, aliena al pas del temps, observa silenciosa durant tota la història els secrets més foscos que s’amaguen a les profunditats de l’ànima humana.

"Es cregué perdut. Tot s’havia esvaït en son entorn; una remor d’oratge brunzia en ses orelles; l’església, ell i la Fineta s’enfonsaren en un remolí negre i furient; el cor pataquejava per dintre, avariciós d’impuresa, i els braços demanaven juntar-se per estrènyer en mortal abraçada aquella dona, que sanglotava per endavant el plaer esdevenidor".

[Agliz L]

2,5

Comencem per les parts positives: la narració és entenedora, fàcil de seguir, i prou entretinguda; els dos personatges femenins tenen motivacions pròpies, clares i diferents, i es mouen per elles, tenen voluntat pròpia; les finestres a la ment d'en Josafat estan molt ben descrites i fa que entenguis el que el mou a fer tot el que fa, entens el que el tortura.

Tanmateix, m'és ben igual de quina època sigui, es tracta d'un relat misogin, fastiguejant en l'ús del llenguatge, i amb moltes al·lusions innecessàries a la violència en les relacions sexuals.

[Oscar Solé]

Bertrana escriví fa més de 120 anys un llibre que ençà fou molt polèmic i atrevit, i ara és un clàssic de la literatura catalana que dibuixa amb un lèxic exquisit la gabia que suposa la dualitat entre l'animal i la moral (religiosa), entre les passions i les repressions.

Recomanadíssim, tan de bo hagués estat lectura obligatòria quan anava a l'escola.

(Que síííí que és misògin i no ens agrada i no ho sotasignem pas al segle XXI, però aquest llibre es va escriure fot més d'un segle, a veure si putocontextualitzem una mica)

[Matthias Friedrich]

Una narració fosquíssima amb imatges pertubadors, però passada de moda - la misogínia és insuportable. Pobre Fineta. No puc recomanar-la, "Jo! Memòries d'un metge filòsof" no és tan vulgar que aquest relat.

[David Pons]

La trama es tanca de manera un xic precipitada (als últims capítols era esperable una intervenció de la Pepona, que s'esfuma força abans de les escenes finals). Ambients recreats de manera magistral. Llenguatge riquíssim.

[tn]

4,5

[Jordi Sellarès]

3,5
Fosc i força macabre. Amb un llenguatge noucentista força barroc. Tot i així, molt interessant.

[bertarti]

M’ha incomodat moltíssim

[Meldelen]

"Jo sóc vinguda amb les entranyes enceses d'amor per tu; mata'm, però morta i freda encara seguiré desitjant-te."
Sensual, sinistra, brillant, màgica, "Josafat" és no només de una de les millors novel.les en català que he tingut el gust de llegir, sinó també en qualsevol llengua. I és sorprenent la qualitat que es concentra en tan poques pàgines, perquè és curtíssima.
Vaig llegir-la per primera vegada com a lectura obligatòria en Batxillerat i ja aleshores em va sorprendre per la seua qualitat, no només literària, sinó estètica. I tan desconeguda, malgrat ser lectura obligatòria als instituts! Ja va ser un plaer llegir-la en aquell moment - quan no vaig trobar un exemplar per a mi i vaig haver de fotocopiar-lo d'una companya - i ara ho ha estat més, ara que per fi, tinc un exemplar nou per a mi.
Considerat el germà bastard de "Nostra Senyora de París" de Víctor Hugo, jo diria més bé que és la versió eròtica, i molt més fosca, d'aquest clàssic inolvidable, però no cal donar a entendre que és una còpia en absolut, o una mera versió.
Josafat és campaner de la catedral de Girona, un pagès català vingut del camp a la ciutat, catòlic devotíssim, desgarrat entre el seu fervor religiós i la luxúria que l'atormenta. La relativa pau del seu campanar es veu trencada amb l'aparició de dues prostitutes, Pepona i Fineta. Si bé la primera, pagesa com ell, no mostra cap interès en el campaner tot i que aquest arriba a considerar-la apropiada com a muller, és Fineta la que es torna boja per Josafat i l'arrastrarà en una brevíssima però tortuosa relació carnal, basada en el erotisme més intens i fins i tot, el sàdic plaer del maltracte físic. Entretant, el campaner, torturat per la culpa del pecat, intentarà infructuosament desfer-se de la seua amant, fins arribar a un extrem brutal i esfereïdor.
Narració lúcida i brillant que va patir la condemna i la censura de la seua època, no per la seua qualitat literària - que tothom va reconéixer en el seu moment, sinó per la pretesa "immoralitat" de l'obra. No hi havia cap, però, ja que Bertrana és respectuós amb les coses sagrades. Però la denúncia de la doble moral catòlica, la hipocresia del clergat i la repressió sexual eren temes que al segle XIX eren tan mal digerits com transgressors. Avui, res del l'altre món,
Una novela que t'atrapa amb la seua bellesa, erotisme no massa explícit i sense mal gust, i denúncia social. Un dels millors llibres que he llegit i que tindré el gust de llegir.
Molt recomanable.

[Marc Salomón]

Una joia molt poc coneguda de la literatura catalana. Una àcida crítica social amagada darrere d'un mite tradicional de la literatura occidental i un personatge captivador alhora que repugnant. Malgrat la llengua de vegades enfosquida per un lèxic especialitzat, vaig devorar aquest llibre i crec que ha sigut una de les obres obligatòries de la universitat que més he gaudit més enllà del seu aprofitament com a estudi de la història de la literatura.

[Vicent]

En el cantó positiu, la història és potent, i el lèxic és ric i precís. En el cantó negatiu, l'estil és repetitiu, amb infinitat d'adjectius, molt d'ells avantposats als substantius (amb algun exemple que arriba a fregar el ridícul: les religioses cerimònies, les humanes despulles, la funerària tasca...), cosa que fa el text massa refistolat.

[Helena]

Estructura, simbolismes, context creatiu, corrent literari i vocabulari m'han agradat. Més enllà però, no he connectat amb les motivacions dels personatges (religioses, amoroses o luxurioses).

[estefania ortiz]

m'agrada girona