Acompanya l'Adriana en la seva aventura. L'Adriana té quaranta anys, un exmarit, una filla que ja dorm amb nois, unes cames de seda, un nou espòs, una amiga molt llançada i una posició benestant. També té, a pesar seu, l'exdona i el fill del seu actual marit, una mare intransigent i molt pesada, un germà ensopit, una mainadera que li fa de consciència i molt temps per no fer res. A més, diu mentides, li agrada beure i encreuar les cames i que els homes la mirin. Però els fets es desencadenen quan l'Adriana rep la notícia de la mort del fill del seu marit a l'estranger i, de cop, s'adona de la dificultat de les seves relacions familiars i de la impossibilitat que té de trobar un lloc propi i, sobretot, algú que sigui del tot seu.
La protagonista d'aquesta novel•la desencadena en el lector un seguit de sentiments força contradictoris. Ho afirmo després d'haver compartit la lectura amb els/les companys/es del Club de lectura i haver gaudit d'una de les sessions de comentari més aclaparades dels últims mesos.
No sabria si dir-ne irritació, angoixa, pena o nerviosisme. El que tinc clar és que l'Adriana és una dona complexa i insegura. Tot i tenir una vida acomodada, és infeliç.
A l'Adriana li agrada beu i dir mentides.
La seva mare li fa nosa, el seu marit li causa indiferència, la ex dona del seu marit desperta en ella gelos i l'amant no la satisfà. Ni tan sols la mort pot despertar en ella simpatia ni empatia.
És tant negativa i desvalguda que ni quan va a la perruqueria surt contenta.
L'autora ha aconseguit despertar en mi una certa inquietut, un negit que feia que necessités avançar en la lectura amb l'esperança de saber que la vida de l'Adriana començava a canviar de rumb.
El final: la venjança d'una dona que no sap estimar.
La salut mental de la protagonista tenyeix el relat fins al punt de manipular el lector i fer creure que la resta de personatges de l'obra son com ella els veu.
Llegint, pots pensar que has viscut amb la protagonista part de la seva vida i després t'adones que tan sols han transcorregut 4 dies.
El fet que intercali el present amb el passat fa que hagis de prestar atenció en cada paràgraf. El que no hi trobaràs son plans de futur.
L'obra té lloc a la província de Girona però l'autora no dona massa detalls de l'entorn en tractar-se d'una novel•la introspectiva. Emocional.
El llibre descriu els pensaments íntims i sense filtre d'una dona durant els quatre dies que segueien la mort del seu fillastre. La narració està interrompuda per memòries del passat que expliquen moments rellevants de la vida de la protagonista.
La novel·la fuig d'alguns tòpics del gènere, i no presenta cap solució màgica ni girs espectaculars. La protagonista té alguns aspectes que la fan menys simpàtica com el fet de no haver estimat el fillastre. Tot i això, he trobat la protagonista massa grisa, un típic personatge femení d'aquest tipus de ficcions, que només es preocupa pel seu aspecte físic i les relacions amb els homes.
La protagonista és una persona molt negativa malgrat viu en un entorn que no li manca de res a nivell econòmic i, si s'hi avingués, a nivell social. La seva personalitat de gelosia, egocentrisme, gens empàtica, venjativa, egoísta, i fins i tot infantil, respon a una persona molt insegura, inmadura i infeliç. Tot i que en alguns moments se m'ha fet pesada la lectura en llegir aquests sentiments tan contradictoris i a la vegada pessimistes de la protagonista, l'autora sap mantindre l'interès fins al final amb l'esperança d'un canvi d'actitud de la protagonista.