«M’agrada llegir apassionadament i que la meva lectura no quedi capturada per una pedagogia, per unes regles, per unes normes morals, polítiques, jurídiques o religioses. M’agrada llegir infidelment, caminar del text al quadern, de l’ortodòxia a l’heterodòxia, de la repetició a la interpretació, del significat al sentit. Per mi, llegir és un ofici i un ritual.»
El filòsof Joan-Carles Mèlich aplega en aquest llibre un total de 262 «fragments filosòfics» procedents dels seus quaderns de notes. Es tracta d’una reflexió sobre la lectura, l’escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l’infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes, la mort…, en un gènere que defuig les categories i opta per les escenes, les imatges, les metàfores. Mèlich ens ofereix, en definitiva, «un pensament fragmentari, obert, no sistemàtic, contrari a la lògica metafísica».
Entretingudes afirmacions filosòfiques d'un professor català de Filosofia que confia molt més en l'ètica que en la moral. Pels que creiem en ambdues, un bri de reflexió que sacseja els propis principis morals. Ara bé, podria ser un llibre més esperançador. Clar que si no respon a cap moral ni pensament religiós, és més difícil.
Lectura molt amena, reflexiva i lleugera. Un gust entrar en el pensament d'aquest pensador contemporani.
«Tiemblo. Paseo con Clarissa por las calles de Londres, vivo su vida, una vida que no es solo la suya, una voda que no es solo la mía. Vivo en sus recuerdo, en sus amores y en sus dudas.
Esa es la pasión literaria: ser yo y otro, ser yo en el otro. Dejar de ser yo.»
No he conectado con el pensamiento del autor en ningún momento, a veces por estar en desacuerdo y otras porque aun estando de acuerdo su nivel de intensidad es excesivo.