What do you think?
Rate this book
Sobre la terra impura
Una família poderosa, una desaparició, un secret inconfessable i un escriptor que està disposat a descobrir tota la veritat.
Aquesta trepidant novel·la explica la història de la família Verdera, una família poderosa de Mallorca, antics falangistes, que es van fer rics fent sabates. Ambientada en el present, el protagonista és un escriptor mallorquí que viu a Barcelona i que era amic d’infantesa del fill petit de la família, en Leo. Un dia li encomanen escriure la biografia de la mare del Leo (que acaba de morir), una actriu de teatre espatarrant i polèmica que va deixar tot un seguit de dietaris sobre la seva vida. De mica en mica, el protagonista descobrirà que els dietaris de la famosa actriu amaguen un secret molt fosc que podria desmuntar l’imperi dels Verdera, cosa que ells no estan disposats a permetre de cap de les maneres.
Aquesta trepidant novel·la explica la història de la família Verdera, una família poderosa de Mallorca, antics falangistes, que es van fer rics fent sabates. Ambientada en el present, el protagonista és un escriptor mallorquí que viu a Barcelona i que era amic d’infantesa del fill petit de la família, en Leo. Un dia li encomanen escriure la biografia de la mare del Leo (que acaba de morir), una actriu de teatre espatarrant i polèmica que va deixar tot un seguit de dietaris sobre la seva vida. De mica en mica, el protagonista descobrirà que els dietaris de la famosa actriu amaguen un secret molt fosc que podria desmuntar l’imperi dels Verdera, cosa que ells no estan disposats a permetre de cap de les maneres.
- GenresFiction
528 pages, Paperback
Published August 29, 2018
4 people are currently reading
85 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 18 of 18 reviews
October 26, 2021
És aquesta la gran novel.la mallorquina? Alguns crítics així ho diuen i certament m’ha semblat una obra molt treballada i que té l’ambició dels clàssics. Amb més de 500 pàgines de narració densa i plena de tensió, vol ser un retrat complet de l’Illa i de la seva estratificació social.
Un escriptor rep l’encàrrec d’escriure les memòries d’una cantant catalana que havia estat casada amb un important empresari del calçat mallorquí. Ell coneix bé la família Verdera perquè havia sigut molt amic del fill petit i havia passat els estius a la seva propietat. Al reprendre el contacte amb ells i començar a llegir els diaris, les revelacions del passat posaran en perill el status del clan i la situació esdevindrà cada vegada més perillosa.
Si l’hagués de definir en una paraula, crec que diria que és una novel•la rica. Rica en paraules i extensió, però també en:
- Personatges – són molt nombrosos i memorables, un veritable microcosmos social. Uns ja formen part del passat – morts – però potser són els que més condicionen la vida dels presents. Predomina la testosterona – una mica excessiva crec – però els personatges femenins tenen molt d’encant i són els veritables motors de la història. La Blanca, la Gris, la Dora, la Coloma, la Miranda i l’Ariel conformen un univers femení ric i variat.
- La veu del narrador- no coneixem el seu nom fins al final, però ens queda clar que tot ho veiem des del seu punt de vista i ens mostra sense embuts tots els mecanismes de la il.lusió literaria. Alhora conserva tota l’estona un to molt personal, humorístic i descregut, que ens alleugereix la narració d’uns fets dramàtics.
- Descripcions – les descripcions ens fan veure i viure Mallorca, ens fan sentir la calor, la sorra, l’aigua de mar, els pins, els camins i també els dies i les nits:
Es percebia un encongiment de la resplendor de la lluna, ullerosa en la llunyania, que es refractava a la superfície de l’aigua en esquerdills de llet.
El mar tenia una blavor fumada; lluny s’hi veia un veler, negre i desoladorament solitari. Les gavines guiscaven, rauques. La lluna va aparèixer molt baixa, tètrica i groga como un sol.
- Referències literàries – Començant pel títol, tret del poema El pi de Formentor de Costa i Llobera, els noms de Miranda i Ariel – com els personatges de La Tempesta de Shakespeare i moltes altres, el text n’està ple. Baltasar Porcel, Jonathan Frazen, Philip Roth, són les seves influències confesses i estan d’una o altra manera, presents.
- Experimentació narrativa – L’autor experimenta amb diverses formes de narrar, per exemple barrejant diàlegs presents i passats sense cap indicació, o canviant la veu narrativa a cada frase. Però aquestes piruetes literàries no demanen un esforç excessiu del lector i la narració flueix clara i poderosa.
- Llenguatge – L’ús del llenguatge és magnífic, amb un vocabulari ric i adequat a les situacions i els personatges. El català mallorquí està present en tot moment i dóna una gran verosimilitud a la narració. Si es tradueix al castellà em sembla que serà difícil recollir tots els matisos lingüístics del text.
Per assenyalar quelcom negatiu, potser he trobat que el nombre de pàgines és excessiu. Crec que algunes situacions es repeteixen i alguns diàlegs s’allarguen molt. Encara que aquesta abundància va afegint capes de significat als personatges i va configurant un retrat profund, la lectura pot esdevenir una mica feixuga en alguns moments.
En conjunt, una obra important, que es pot llegir com una nissaga de poder amb tocs de tragèdia grega.
4,5
Un escriptor rep l’encàrrec d’escriure les memòries d’una cantant catalana que havia estat casada amb un important empresari del calçat mallorquí. Ell coneix bé la família Verdera perquè havia sigut molt amic del fill petit i havia passat els estius a la seva propietat. Al reprendre el contacte amb ells i començar a llegir els diaris, les revelacions del passat posaran en perill el status del clan i la situació esdevindrà cada vegada més perillosa.
Si l’hagués de definir en una paraula, crec que diria que és una novel•la rica. Rica en paraules i extensió, però també en:
- Personatges – són molt nombrosos i memorables, un veritable microcosmos social. Uns ja formen part del passat – morts – però potser són els que més condicionen la vida dels presents. Predomina la testosterona – una mica excessiva crec – però els personatges femenins tenen molt d’encant i són els veritables motors de la història. La Blanca, la Gris, la Dora, la Coloma, la Miranda i l’Ariel conformen un univers femení ric i variat.
- La veu del narrador- no coneixem el seu nom fins al final, però ens queda clar que tot ho veiem des del seu punt de vista i ens mostra sense embuts tots els mecanismes de la il.lusió literaria. Alhora conserva tota l’estona un to molt personal, humorístic i descregut, que ens alleugereix la narració d’uns fets dramàtics.
- Descripcions – les descripcions ens fan veure i viure Mallorca, ens fan sentir la calor, la sorra, l’aigua de mar, els pins, els camins i també els dies i les nits:
Es percebia un encongiment de la resplendor de la lluna, ullerosa en la llunyania, que es refractava a la superfície de l’aigua en esquerdills de llet.
El mar tenia una blavor fumada; lluny s’hi veia un veler, negre i desoladorament solitari. Les gavines guiscaven, rauques. La lluna va aparèixer molt baixa, tètrica i groga como un sol.
- Referències literàries – Començant pel títol, tret del poema El pi de Formentor de Costa i Llobera, els noms de Miranda i Ariel – com els personatges de La Tempesta de Shakespeare i moltes altres, el text n’està ple. Baltasar Porcel, Jonathan Frazen, Philip Roth, són les seves influències confesses i estan d’una o altra manera, presents.
- Experimentació narrativa – L’autor experimenta amb diverses formes de narrar, per exemple barrejant diàlegs presents i passats sense cap indicació, o canviant la veu narrativa a cada frase. Però aquestes piruetes literàries no demanen un esforç excessiu del lector i la narració flueix clara i poderosa.
- Llenguatge – L’ús del llenguatge és magnífic, amb un vocabulari ric i adequat a les situacions i els personatges. El català mallorquí està present en tot moment i dóna una gran verosimilitud a la narració. Si es tradueix al castellà em sembla que serà difícil recollir tots els matisos lingüístics del text.
Per assenyalar quelcom negatiu, potser he trobat que el nombre de pàgines és excessiu. Crec que algunes situacions es repeteixen i alguns diàlegs s’allarguen molt. Encara que aquesta abundància va afegint capes de significat als personatges i va configurant un retrat profund, la lectura pot esdevenir una mica feixuga en alguns moments.
En conjunt, una obra important, que es pot llegir com una nissaga de poder amb tocs de tragèdia grega.
4,5
August 12, 2020
Entretinguda. Rocambolesca. De ritme irregular. Amb un narrador una mica cansino. I pesonatges masculins barroers.
October 18, 2018
La història d'una família, d'un clan, d'una màfia, contada com un tractat de física.
En una primera part, tindríem l'aproximació de la física newtoniana clàssica: un triangle amorós narrat de forma lineal. A mida que avança la novel·la, però, el narrador (un narrador en primera persona omniscient, gens fiable) es converteix en l'observador d'aquestes partícules quàntiques que són el clan Verdera. Tal com mana el principi d'incertesa de Heisenberg, qualsevol mesura per part de l'observador serà inexacta. La seva intervenció fixarà realitats que poden ser i poden no haver estat. El passat i el present es barregen en diàlegs sense fronteres temporals. La mecànica quàntica feta narració.
Al tanto: no és un llibre de ciència ficció. No hi ha universos paral·lels ni res que se li assembli. És la història d'una nissaga mallorquina que podrien ser els Corleone de les Illes. Però l'experimentació literària a cada pàgina és espectacular.
En una primera part, tindríem l'aproximació de la física newtoniana clàssica: un triangle amorós narrat de forma lineal. A mida que avança la novel·la, però, el narrador (un narrador en primera persona omniscient, gens fiable) es converteix en l'observador d'aquestes partícules quàntiques que són el clan Verdera. Tal com mana el principi d'incertesa de Heisenberg, qualsevol mesura per part de l'observador serà inexacta. La seva intervenció fixarà realitats que poden ser i poden no haver estat. El passat i el present es barregen en diàlegs sense fronteres temporals. La mecànica quàntica feta narració.
Al tanto: no és un llibre de ciència ficció. No hi ha universos paral·lels ni res que se li assembli. És la història d'una nissaga mallorquina que podrien ser els Corleone de les Illes. Però l'experimentació literària a cada pàgina és espectacular.
November 3, 2018
PROS: Llibre molt ben escrit pel que fa a descripcions, on es perfila molt bé la Mallorca dels que la coneixem. Els seus paisatges, la seva manera de viure, els seus mots i les seves tradicions. M’ha dut als meus records d’infantesa i als meus estius calorosos a l’illa. És interessant com lliga els canvis d’història i de relats dels personatges dins de la mateixa pàgina, és a dir, sense punts i a parts. En alguns captes bé el canvi, en d’altres has de tornar enrera perquè no l’han sabut veure i no entens per on va el canvi.
CONTRES: En les primeres pàgines sembla que l’autor té pressa per explicar els fets i la història, pel meu gust, passa massa ràpid. L’argument de la novel·la és bastant lleuger, amb molts trets adolescents que acaben avorrint una mica. I contrasta les fantàstiques descripcions amb uns diàlegs i unes històries molt d’Adolescents i d’immadurs. Potser també amb excés de vocabulari sexual envers les dones i la violència.
CONTRES: En les primeres pàgines sembla que l’autor té pressa per explicar els fets i la història, pel meu gust, passa massa ràpid. L’argument de la novel·la és bastant lleuger, amb molts trets adolescents que acaben avorrint una mica. I contrasta les fantàstiques descripcions amb uns diàlegs i unes històries molt d’Adolescents i d’immadurs. Potser també amb excés de vocabulari sexual envers les dones i la violència.
August 20, 2021
Novel·la massa llarga pel meu gust. Sobretot perquè, després d'un principi trepidant, he sentit que a partir del final de la segona part no passava res. Això ha fet que el llibre se m'eternitzi una mica. I al final, quan començava l'acció, el llibre s'ha acabat.
August 21, 2023
carregant el móvil després de tres dies només per fer aquesta review? si.
que gros! que gran! que bfusnsjskal! no puc explicar-ho.
m'he tornat addicte portava un ritme que encara no em crec! m'he l'he acabat en tres dies i és un bon totxo (>500) ! quan el vaig començar vaig pensar "no m'agradarà, l'autor escriu de tal manera que no ... no" i mira'm ara! qui m'ho havia de dir que segueixo pensant en tots els personatges com si seguís llegint el llibre. de fet, són uns personatges poc carismàtics la majoria, no n'hi ha cap que m'acabés de fer el pes. el protagonista sobretot, que és això de no dir el teu nom? qui et creus? a més a més tenia uns pensaments i feia tals accions que feien ràbia, i que pensaves no siguis benit! no ho facis... però en el fons això el feia més humà, més real i proper. i com ell tants i tants altres personatges
biblioteca central m'esteu fent recuperar la passió per la lectura i us ho agraeixo moltíssim 🌟🌟🌟🌟🌟🌟🌟🌟🌟
i amb això i un pà de pessic fins demà a les cinc
que gros! que gran! que bfusnsjskal! no puc explicar-ho.
m'he tornat addicte portava un ritme que encara no em crec! m'he l'he acabat en tres dies i és un bon totxo (>500) ! quan el vaig començar vaig pensar "no m'agradarà, l'autor escriu de tal manera que no ... no" i mira'm ara! qui m'ho havia de dir que segueixo pensant en tots els personatges com si seguís llegint el llibre. de fet, són uns personatges poc carismàtics la majoria, no n'hi ha cap que m'acabés de fer el pes. el protagonista sobretot, que és això de no dir el teu nom? qui et creus? a més a més tenia uns pensaments i feia tals accions que feien ràbia, i que pensaves no siguis benit! no ho facis... però en el fons això el feia més humà, més real i proper. i com ell tants i tants altres personatges
biblioteca central m'esteu fent recuperar la passió per la lectura i us ho agraeixo moltíssim 🌟🌟🌟🌟🌟🌟🌟🌟🌟
i amb això i un pà de pessic fins demà a les cinc
August 24, 2021
Sobre la terra impura és un novel·la magistralment executada per Melcior Comes. A partir d'una història innocent, va desplegant un seguit d'elements que transformen la narració en un mena de thriller a cavall del present i del passat. Explora els mecanismes que portaren a certs individus propers al poder franquista a esdevenir empresaris d'èxit amb formes de fer clarament paternalistes i mostra de forma clara com era de fàcil ocultar determinats fets en la Mallorca dels anys 70 a pesar que ja s'hagués produït la irrupció del turisme.
Un valor afegit de la novel·la, si més no pels lectors mallorquins, és la forma en que Melcior Comes situa la narració en la seva terra natal, amb uns escenaris i fàcilment reconeixibles: la badia d'Alcúdia, Sa Pobla, Inca... Més enllà d'això, en aquest cas també són identificables els personatges reals que inspiren els de la novel·la, ja que la família Verdera i la seva empresa Belper està clarament inspirada en els Fluxà i Camper.
Després de l'esplèndida Hotel Indira, Comes ha estat capaç de mantenir el nivell amb la seva darrera novel·la, fet que el confirma com un dels autors més en forma del panorama literari en la nostra llengua. De fet, les dues novel·les tenen elements en comú, com el fet de situar-se en coordenades geogràfiques semblants i el fet de tenir com a personatge central un individu en certa manera fracassat.
Un valor afegit de la novel·la, si més no pels lectors mallorquins, és la forma en que Melcior Comes situa la narració en la seva terra natal, amb uns escenaris i fàcilment reconeixibles: la badia d'Alcúdia, Sa Pobla, Inca... Més enllà d'això, en aquest cas també són identificables els personatges reals que inspiren els de la novel·la, ja que la família Verdera i la seva empresa Belper està clarament inspirada en els Fluxà i Camper.
Després de l'esplèndida Hotel Indira, Comes ha estat capaç de mantenir el nivell amb la seva darrera novel·la, fet que el confirma com un dels autors més en forma del panorama literari en la nostra llengua. De fet, les dues novel·les tenen elements en comú, com el fet de situar-se en coordenades geogràfiques semblants i el fet de tenir com a personatge central un individu en certa manera fracassat.
January 5, 2020
Un llibre força entretingut, amb molt de misteri i que m'ha semblat força ben escrit.
Hi han hagut certes parts on la història era més àgil (inici i final) i altres on s'estancava una mica (cap a la meitat del llibre).
El personatge principal m'ha semblat una mica tontet, en el sentit que és força manipulable i mancat de personalitat, però entenc que és com ha de ser.
Hi ha hagut alguna part del llibre que m'ha semblat molt confusosa perquè es narrava diverses situacions i converses alhora, barejant temps passat i present.
No acabo de veure el motiu de per què no s'ha diferenciat de forma clara quan es tractava de passat i present, utilitzant per exemple la cursiva per les parts que representaven passat i lletra normal pel present. D'aquesta manera penso que hagués estat molt més entenidor.
maybe-1-day-finished
August 11, 2020Doncs un altre llibre que potser un dia acabaré. Ara l'havia deixat de llegir per llegir-ne un altre, i quan l'he pogut tornar a llegir, no m'ha vingut de gust. Potser els personatges no acabaven de fer-me el pes, però no per mal construïts, sinó per les seves emocions, ... Tampoc pel llenguatge vulgar, ja que crec que és bastant real i pot arribar-se a donar. Per una banda m'atreu saber-ne el final, però no m'atreu el camí fins arribar-hi. Com que no m'ha desagradat del tot, el deixo en un potser.
July 9, 2019
"Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
Com a penyora santa duré el teu record"
L'autor reitera el record del poeta Costa i Llobera en el seu llibre. Podem sentir els versos cantats per la Maria del Mar Bonet.
El terrorisme (9 de maig 1977), la transició política que referencia la trama argumental i l'evolució dels personstges, m'ha recordat els llibres de contes de C.Riera que tingueren tants lectors en aquell temps: Te deix,amor, la mar com a penyora(1975), Jo pos per testimoni les gavines (1977).
Avui a Sense ficció li fan un reportatge a MM Bonet.
Com a penyora santa duré el teu record"
L'autor reitera el record del poeta Costa i Llobera en el seu llibre. Podem sentir els versos cantats per la Maria del Mar Bonet.
El terrorisme (9 de maig 1977), la transició política que referencia la trama argumental i l'evolució dels personstges, m'ha recordat els llibres de contes de C.Riera que tingueren tants lectors en aquell temps: Te deix,amor, la mar com a penyora(1975), Jo pos per testimoni les gavines (1977).
Avui a Sense ficció li fan un reportatge a MM Bonet.
August 23, 2021
M’ha agradat. Al principi em semblava poc interessant però a mesura que avançava la narració m’enganxava més i més pel ritme trepidant, pels jocs metaliteraris, els diàlegs confusos de converses distintes que m’ajudaven a entendre la complexitat de les històries i és quan te n’adones també de la gran solidesa narrativa de l’autor.
August 17, 2019
És força entretingut i flueix bé, va guanyant interès a mida que vas avançant, però els personatges són terriblement banals i passen massa coses, és un pèl barroc tot plegat. Però jo encantada de llegir sobre la família Verdera, vaja. Encara que ens deixi ben galdosos.
June 27, 2019
Per mi una obra mestra d la literatura catalana contemporània. Cal llegir-lo !!
August 7, 2019
Tot el llibre val la pena. Serà un d’aquells que recomanaré a molta gent. I quin final!
May 15, 2020
Melcior, t'has lluït. No m'esperava un final tant increïble. Jo també escric i de vegades penso que m'agradaria sortir de la zona de finals racionals. Uah. Encara ho estic paint. Uah uah.
June 30, 2021
La tècnica en mesclar passat i futur en espais on fets d'ara i adés conviuen.
October 24, 2022
Llegué a este libro por recomendación de @bibliosanjordi .
Nos cuenta la historia de un escritor mallorquín que vive en Barcelona y recibe el encargo de escribir la biografía una actriz que acaba de morir dejando unos dietarios íntimos. Poco a poco el protagonista irá descubriendo que estos dietarios esconden un secreto...
El escritor, también narrador de la historia, está de alguna manera vinculado a la familia de la actriz y durante la historia se va involucrando más.
De tal manera se involucra que se convierte en un narrador no fiable. Me encanta cuando pasa eso. Tú lees y no te acabas de creer si lo que te dicen es verdad.
Otras cosas que me han gustado:
- La parte de ambientación en Mallorca. La madre, la abuela, los diálogos.
- El empoderamiento de una de las protagonistas femeninas.
- El sentido del humor del protagonista.
- La manera de referirse al lector.
- La parte experimental de la novela, que aunque parece una típica historia de Mafia (mafia mallorquina, of course), tiene una estructura bastante diferente a otras novelas que he leído.
- La red de personajes, tan bien dibujados. Sagas, clanes familiares, y cómo se van desvelando anteriores relaciones entre ellos.
En resumen, una obra pulcra, que se nota muy trabajada con muchas referencias a otros escritores y novelas. Seguiré de cerca a este autor.
Nos cuenta la historia de un escritor mallorquín que vive en Barcelona y recibe el encargo de escribir la biografía una actriz que acaba de morir dejando unos dietarios íntimos. Poco a poco el protagonista irá descubriendo que estos dietarios esconden un secreto...
El escritor, también narrador de la historia, está de alguna manera vinculado a la familia de la actriz y durante la historia se va involucrando más.
De tal manera se involucra que se convierte en un narrador no fiable. Me encanta cuando pasa eso. Tú lees y no te acabas de creer si lo que te dicen es verdad.
Otras cosas que me han gustado:
- La parte de ambientación en Mallorca. La madre, la abuela, los diálogos.
- El empoderamiento de una de las protagonistas femeninas.
- El sentido del humor del protagonista.
- La manera de referirse al lector.
- La parte experimental de la novela, que aunque parece una típica historia de Mafia (mafia mallorquina, of course), tiene una estructura bastante diferente a otras novelas que he leído.
- La red de personajes, tan bien dibujados. Sagas, clanes familiares, y cómo se van desvelando anteriores relaciones entre ellos.
En resumen, una obra pulcra, que se nota muy trabajada con muchas referencias a otros escritores y novelas. Seguiré de cerca a este autor.
August 30, 2020
(...)
Todos hemos leído alguna novela que retrata los claroscuros de una poderosa familia que adopta dinámicas propias de las organizaciones criminales. Son historias que, amparadas en el principio de conservación del clan, basculan entre el poder, el sexo y la muerte; le sumas una trama sólida e intrigante y un estilo solvente y ya tienes, como poco, un thriller que funciona. No es el caso de Sobre la terra impura, donde se traspasa el patrón clásico y los meros estándares del género.
(...)
Lee la reseña completa en:
http://unlibroaldia.blogspot.com/2020...
Todos hemos leído alguna novela que retrata los claroscuros de una poderosa familia que adopta dinámicas propias de las organizaciones criminales. Son historias que, amparadas en el principio de conservación del clan, basculan entre el poder, el sexo y la muerte; le sumas una trama sólida e intrigante y un estilo solvente y ya tienes, como poco, un thriller que funciona. No es el caso de Sobre la terra impura, donde se traspasa el patrón clásico y los meros estándares del género.
(...)
Lee la reseña completa en:
http://unlibroaldia.blogspot.com/2020...
Displaying 1 - 18 of 18 reviews