A Sara i els silencis, la música ho inunda tot. És la sensualitat de la dona que s’alça i resisteix. És la passió que batega sota les cuirasses. És la melodia sanadora. És la fraternitat a la sala d’espera d’un hospital. I és l’atzar dels llaços familiars. Durant massa anys, la Sara ha tingut a dins la melodia dels que callen perquè els altres puguin cantar. Quan el silenci amenaça d’apagar els seus anhels, la Sara busca retrobar-se amb qui va ser: una jove amb talent per compondre que va renunciar a la seva prometedora carrera per deixar pas a la del seu marit. Ara que la música torna a ser el seu batec vital, la Sara reprèn la composició d’una obra inacabada que volia dedicar al seu pare. A falta d’inspiració pròpia, demana l’ajuda de qui va ser el seu mestre, l’exigent i rondinaire Josep. Hi accedeix, però amb una condició: que la Sara aculli com a deixeble la Cristina, una noia de qui la separen vint anys i amb qui en principi no comparteixen res. Però l’amistat salva totes les barreres: un cop la Cristina entri a casa seva, la Sara trobarà les notes adequades per pintar de color la seva nova vida. Maria Escalas ha escrit una novel·la d’una emoció esclatant i perdurable. Una oda a aquells que, després de tant silenci, s’alcen per prendre la paraula. «Sara, la música no surt del cor. Ni del cap. La música que jo vull que escriguis t’ha de sortir del ventre, del pur centre. Som el que són les nostres vísceres.»
Maria Escalas i Bernat (Mallorca, 12 de novembre de 1969) és una escriptora i música mallorquina, amb obra en català. Combina la faceta creativa amb l'ensenyament d'escriptura, clubs de lectura, lectora editorial i acompanyaments literaris.
Ha sigut el moment perfecte de la meva vida per llegir-me aquest llibre. Tantes coses implícites que hi ha amagades...
Tot i que té una clara protagonista crec que absolutament tots els personatges juguen un paper clau en l'evolució de la història. Tanmateix, la trama principal està plenament condicionada per les relacions que estableix la protagonista.
Que difícil és demanar ajuda, el poder de l'amistat i de l'amor i de l'estima, la gestió de les emocions quan estàs lluitant per sobreviure, la família, la solitud...
El final ha sigut súper reconfortant, la veritat; sense la necessitat de ser inversemblant ni forçat m'ha alleujat moltíssim que acabés bé.
Es nota que no estic acostumada a llegir llibres tristos jeje, ha sigut molt dur i he tingut mal cos, però una experiència preciosa 💜
M'ha encantat aquest llibre, està molt ben escrit i arriba molt al cor. He plorat i he rigut. La relació entre la Sara i la Cristina em sembla preciosa i estic molt orgullosa d'haver vist l'evolució que han tingut.
Enamoradíssima de que el pare i el Josep fossin novios secrets hehehe <3
This entire review has been hidden because of spoilers.