M'he hagut de llegir el llibre perquè és el que treballarem a l'assignatura de lectura amb els meus alumnes de 3r d'ESO i he de dir que no esperava enganxar-m'hi.
És una novel·la juvenil de suspens psicològic molt potent. El protagonista, l’Enric, es desperta en un hospital sense recordar qui és ni què li ha passat. A partir d’aquest punt, l’acompanyem en un procés de reconstrucció de la seva identitat marcat per la por, situant-nos en un clima de desconcert que reflecteix l’estat mental de l'Enric.
La narració en primera persona és un dels grans encerts de la novel·la, ja que permet que compartim la confusió i la incertesa de l’Enric. Té un estil dinàmic i directe, amb un ritme narratiu que combina diàlegs vius i descripcions completes. Els capítols són cada cop més intensos a mesura que avances l'obra i fan que la lectura sigui ràpida i absorbent. A més, l’ambientació en barris de Barcelona aporta versemblança i proximitat, fent que la història se senti real.
La novel·la planteja temes profunds com la identitat, la memòria, la culpabilitat i la reinserció social, tot amb un to que no banalitza el contingut. Tanmateix, el final m'ha semblat abrupte, deixant-me un regust agredolç, accerat i poc natural.
En conjunt, crec que funcionarà bé a classe, ja que ofereix un relat intens, fàcil de seguir i carregat de misteri, però alhora planteja preguntes universals com qui som realment, fins a quin punt podem fugir del nostre passat, si podem reconstruir-nos...