Aloma

by Mercè Rodoreda

Aloma, editada inicialment el 1938, és la novel·la que enllaça les produccions de preguerra i de postguerra de Mercè Rodoreda. És l'únic títol de la seva primera etapa que l'escriptora va reconèixer, i la versió revisada de 1969 -la definitiva i que, per tant, s'ofereix aquí- permet observar l'evolució de l'autora i comprendre millor el conjunt de la seva obra.

Aloma narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel·la i Robert, el parent polític ja madur vingut d'Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d'Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la noia a una realitat molt diferent de qualsevol ideal adolescent.

Genres: Classics, Fiction, School, Drama, Female Authors, 20th Century, Womens

170 pages, Paperback

First published April 1, 1936

About the author

Mercè Rodoreda i Gurguí was a Catalan novelist.

She is considered by many to be the most important Catalan novelist of the postwar period. Her novel "La plaça del diamant" ('The diamond square', translated as 'The Time of the Doves', 1962) has become the most acclaimed Catalan novel of all time and since the year it was published for the first time, it has been translated into over 20 languages. It's also considered by many to be best novel dealing with the Spanish Civil War.

Reviews

[Miri · Rating 5 out of 5]

És única, ningú pot escriure desgràcies tan tristes d’una manera tan maca. “Les coses eren boniques; la vida no gaire”. Així està escrit Aloma, així és la vida.

[iren · Rating 5 out of 5]

el match perfecte amb “nada” de laforet

[ParaCasa · Rating 4 out of 5]

Aloma narra la historia de una chica joven que vive en Barcelona con la familia de su hermano. Cuando de América llega su tío político Robert. Es muy triste, más sabiendo que la mayoría de la historia está inspirada en las propias vivencias de la autora. La protagonista se aferra a la esperanza del futuro aún sabiendo que será difícil, rodeada de tristeza y dramatismo.

El principio del libro lo encontré vacío, muy dramático y simplemente una historia llana, pero por la mitad empecé a pillarle cariño a la protagonista y deseaba que pudiera salir de la miseria en la que se había convertido su vida. Seguramente es uno de los libros que narra mejor las vivencias de las mujeres e las familias pobres de la preguerra o postguerra. A la protagonista no le hace falta vivir una gran aventura para llegarte al corazón.

[abril torrelles · Rating 5 out of 5]

és un àlbum de cançons d'amor fet llibre. llegir-lo pot ser un sedant si s'està (des)enamorada. i amb una cura de flors i paraules que només coneix la mercè. deliciós!!!!!!!!! 🍰🫧✨🫒 l'he acabat al jardí perquè em venia de gust tenir el gessamí al costat. però els veïns m'han molestat llançant-se a la piscina i picant de mans mig a l'aigua mig a l'aire. he pensat, després, que podria ser un moment que la mercè descrivís en alguna pàgina i, llavors, m'ha fet gràcia i tot, i he seguit llegint. ella és la millor. i la noia de la portada em recorda a la oma de jove.

[Clara Palop · Rating 4 out of 5]

Està molt guai, però he de deixar de llegir a dones plenes de tristor. L'espera, l'espera, l'espera o la catarsi. Som moltes.

[Clara · Rating 4 out of 5]

És un 4'5. Tenia moltes, moltíssimes ganes de llegir alguna cosa de Mercè Rodoreda perquè no ho havia fet mai. I m'ha agradat molt començar amb aquesta novel·la! La veritat és que és una història dura, però la manera d'explicar-la és tan fluïda que en alguns moments m'he oblidat fins i tot del patiment i les desgràcies que viuen els personatges. Totes les descripcions, els diàlegs i els pensaments d'Aloma m'han atrapat i m'han transportat a l'època en què es va escriure. A més, he llegit aquest llibre amb calma i he anat seguint el fil de la història sense pressa ni ànsia. Que bé!

[emma · Rating 5 out of 5]

Rodoreda com sempre cinc estrelles potser fins i tot diria que és dels meus preferits! Una història suau i trista. “Les coses eren boniques; la vida no gaire”, diu, i aquest llibre és això. La història d'una noieta jove que ha de crèixer i obrir els ulls. Bonic, sincer, especial i proper! Una lectura ràpida però no pas menys rellevant.

[ainara sedeño · Rating 4 out of 5]

«però l'amor existeix; ho donaries tot, t'ho jugaries tot, perquè quan l'has tastas t'adones que és una de les poques coses que fan acceptar la vida» p.94

«Les ilusions duren poc. I el que fa més mal és adonar-te que no n'havies d'haver tingudes. Un dia et casarès i pensaràs que jo anava equivocada. La vida es alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viure. O t'imagines que n'hi ha que són feliços i aleshores els sembla tot més bonic: potser un dia o altre et tocarà.» p.109

[Paula Acedo · Rating 4 out of 5]

“La vida és alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viure . O t’imagines que n'hi ha que són felipos i aleshores tot els sembla més bonic: potser un dia o altre et tocará.”
Es que a Mercè Rodoreda l’estimo molt. I quan la llegeixo sóc feliç perquè escriu molt maco. Pobre Aloma, m’ha fet molta pena, i més quan pensava que era la obra més autobiogràfica de l’autora. Com sempre, tot sentiment i tendresa. ❤️

[Bruna Avellaneda · Rating 4 out of 5]

Boniquet, dolç, dur. Aloma som totes les nenes/noies adolescents que, per alguna cosa o per una altra, ens vam haver de fer càrrec de coses que no eren la nostra responsabilitat.

Em quedo amb la gran construcció del personatge de l'Aloma, ple de contrastos i contradiccions. Una meravella. Gràcies 💜

[Joan · Rating 1 out of 5]

Mercé Rodoreda es una de esas autoras que quería leer PERO MÁS ADELANTE Y NO AHORA PORQUE SABÍA QUE NO ME IBA A GUSTAR. Gracias lecturas obligatorias.

[mou · Rating 5 out of 5]

és exactament el que volia llegir.

[Cristina Izquierdo · Rating 3 out of 5]

3.5 lectura ràpida i chuli :)

[Bru · Rating 5 out of 5]

Hem fet Aloma, hui. La Millor.

[ninfa ☽ · Rating 5 out of 5]

5 ⭐️ ‘de mica en mica em vaig anar adonant que era com una criatura que mira els pastissos darrera d’un vidre; sap que no els podrà agafar, pero s’hi fon. i la meva vida ha estat aixo: delir-me per tot i haver de passar de llarg’

quin llibre, quina cosa… no mentire si dic que era el llibre de la rodoreda que mes ganes habia tingut de llegir desde fa anys, pero sort que l’he llegit ara i no quan era mes jove perque crec que ho hauria passat massa malament i inclos el podria haber romantitzat. he patit tant amb l’aloma, pero he patit mes al pensar que un llibre del segle passat podria ser perfectament vigent avui en dia: prou ja a les dinamiques de poder sisplau!!! deixeu a les dones ser dones i a les nenes ser nenes!!

es que de debo.. quan l’aloma parla de deixar de ser nena nomes podia pensar en la taylor dient allo de ‘give me back my girlhood it was mine first’ i en com hi ha tantes experiencies universals que nomes les dones podem entendre perque absolutament totes les hem viscut en algun punt, siguin mes o menys justes. en fi, quina lectura per acabar el 2022 💔

[Míriam Freixas · Rating 5 out of 5]

La Rodoreda és una aposta segura. He de confessar que aquest l'he "llegit" en format audiollibre per aprofitar els trajectes en autobús i el narrava la Clara Segura (per si ja no era prou perfecte). :-)

[jana labró · Rating 5 out of 5]

Tenia moltes ganes de rellegir-lo i no m’ha decebut gens, al contrari. Crec que la Rodoreda té una manera molt seva d’explicar-nos les coses: és delicada i subtil però alhora és crua i seca. Aloma té i tindrà sempre un trosset del meu cor.

5 / 5.

[Marta Cava · Rating 5 out of 5]

Li he posat cinc estrelles només perquè no deixa posar-ne més

[Tomás ☁️ · Rating 4 out of 5]

una chica triste y enamorada..... pues me encanta claro

además lo he leído en catalán #políglota #plurinacionalidad

[okrabooks · Rating 5 out of 5]

Tristísima historia que me ha encantado.

[Maria Gil · Rating 3 out of 5]

- aloma, què fan els àngels?
[…]
- es disfressen d’estrella.
- que bonic! què és morir-se?
- tornar-se estrella.
[…]
ja no va dir res més i a la nit es va morir.
🤲🏼🪽

[Albert Martinez Clos · Rating 3 out of 5]

3,5 ⭐️ / #club150pags
11. Obra amb una història d'amor/desamor

Rànquing del que he llegit de l'autora:
1. Mirall trencat 5 ⭐️
2. La plaça del diamant 4 ⭐️
3. Aloma 3,5 ⭐️

[alexandra · Rating 5 out of 5]

sempre pateixen les nenes!!!! ai, mercè 🫂💔

[Emma Granyer · Rating 5 out of 5]

Pf, no sabia que era tan trist 💔

[Clara Mir · Rating 4 out of 5]

tant de bo saber els carrers de barcelona

[Carlota Llorens · Rating 4 out of 5]

Llegir Aloma és adonar-se de la correlació entre la vida i la literatura. Descobreixes que el narrador sap més que el propi personatge, i això et convida (en el meu cas) a (re)llegir-la amb una mirada doble, més atenta.
Tot i que podria semblar una història autobiogràfica, crec que amb l’edició Rodoreda ha sabut despistar molt bé i evitar que siga tan evident.
D’entrada, costa no pensar en la seua relació amb son tio Joan (primer marit). Però el que és realment excepcional, és la manera que té de retratar en espai-temps aquelles "noies que plantaven cara a la vida, sense somnis" (p. 214)

[Elisabeth Ginger · Rating 4 out of 5]

Vaig llegir Aloma fa molts anys i ara, gràcies a un club de lectura, l’he tornat a tenir entre les mans.
És una novel·la curta i trista, sense espurnes d’esperança. Retrata molt bé l’època, amb detalls costumistes que mostren la vida quotidiana de la Barcelona dels anys trenta, i la seva narració és pausada, amb un ritme lent que convida a mirar amb calma els matisos dels personatges.

El que la fa diferent és la manera com Mercè Rodoreda dibuixa la fragilitat d’Aloma i el xoc entre la innocència i un món adult ple de silencis i renúncies: un reflex del pas de l’adolescència a la maduresa, amb una sensibilitat que ja anuncia la gran autora que esdevindria.

Aquest llibre és per a tu si vols descobrir els primers passos d’una de les autores més influents de la literatura catalana i t’atreveixes amb una història breu, trista i plena de silencis.

[Laura Garcia Gusó · Rating 5 out of 5]

No sé per què Aloma em recorda tant a l’Anna Frank. Quan llegia el llibre literalment m’imaginava a Aloma amb l’aspecte físic de l’Anna. Crec que aquesta correlació la faig, a part per l’obvietat que és que comparteixen una edat similar, perquè ambdues tenen un pensament molt progressista per l’època i també l’esperança d’un futur millor, que desencaixen totalment amb la situació que els ha tocat viure, tancades entre quatre parets que mai o escasses vegades poden creuar.
Aquesta clausura porta a les dues a enamorar-se del primer home amb qui intercanvien unes paraules i saben, en el fons, que és la seva única oportunitat de poder viure la història d’amor que tant anhelen protagonitzar.

[Clau · Rating 3 out of 5]

M'ha agradat, crec que li posaria un 3.5 perquè no és un 3 però tampoc no arriba al 4. A part d'anar amb les expectatives pels núvols gràcies a la Clara, el que m'ha passat és que aquesta manera tan fluïda d'explicar la història a mi me l'ha fet sentir llunyana, poc transcendent. Seguirem intentant-ho, Mercè.

[mar · Rating 3 out of 5]

increible lo evident què és llegir un Rodoreda. S’ha creat un món… un llenguatge… i tant biogràgfic. Mha agradat, li faria una abraçada a l’Aloma. Quina Barcelona més gris que inspira aquesta novela. 🍂🌬️🌬️🪻🥀🥀🍂🍂🌊