What do you think?
Rate this book
L’ull i la navalla
Som en una època en què les imatges i les dades, que compartim a través de tota mena de dispositius tecnològics, condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. Podríem dir que el món és ja una interfície virtual.
Al segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció i reutilització d’imatges van posar de manifest una determinada manera de llegir el passat i el present; ara, el present és manifesta a través de la virtualitat simbòlica, i aquest assaig n’explora els efectes en la nostra vida hiperconnectada.
Ingrid Guardiola creu que hem de fer front als dictats hegemònics neoliberals i a l’individualisme extrem que resulta de la mercantilització de la mirada. I obre camins, des de pràctiques que sorgeixen als marges de les inèrcies del poder, per pensar el paper de les tecnologies en la generació de nous imaginaris col·lectius, en la participació social i política, i en la necessària reapropiació compartida de l’espai públic.
Al segle XX, la fotografia, el cinema i, sobretot, la reproducció i reutilització d’imatges van posar de manifest una determinada manera de llegir el passat i el present; ara, el present és manifesta a través de la virtualitat simbòlica, i aquest assaig n’explora els efectes en la nostra vida hiperconnectada.
Ingrid Guardiola creu que hem de fer front als dictats hegemònics neoliberals i a l’individualisme extrem que resulta de la mercantilització de la mirada. I obre camins, des de pràctiques que sorgeixen als marges de les inèrcies del poder, per pensar el paper de les tecnologies en la generació de nous imaginaris col·lectius, en la participació social i política, i en la necessària reapropiació compartida de l’espai públic.
- GenresArt
264 pages, Paperback
First published January 1, 2018
9 people are currently reading
206 people want to read
About the author
Ingrid Guardiola Sánchez
8 books12 followersIngrid Guardiola Sánchez (Girona, 1980) és una realitzadora, productora i assagista cultural catalana. Des d'abril de 2021 és la directora del Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 13 of 13 reviews
March 6, 2019
Anàlisi profund de com ens hem convertit en la distopia més perversa que mai no ens hem atrevit a mal somiar i algunes reflexions lúcides sobre alternatives al curs que segueix la civilització decandent en la que habitem.
Un llibre que et carrega de motius per ser antisistema si encara no ho eres.
Per llegir-lo i tenir-lo ben present en el nostre dia a dia.
Un llibre que et carrega de motius per ser antisistema si encara no ho eres.
Per llegir-lo i tenir-lo ben present en el nostre dia a dia.
November 16, 2018
Tot i que trobo que va de més a menys, és un molt bon assaig sobre com funciona la nostra societat i sobre com (hi) funcionem.
November 9, 2019
tot i que m’ha semblat intel·ligent i interessant, en acabar m’ha quedat un sentiment de decepció trista. no sé si esperava més o si simplement esperava una altra cosa.
m’ha agradat: quan parla de la ciutat i del turisme, de literatura, del llenguatge com a eïna de producció de valor.
no m’ha agradat: el to tan violentament moderat en certs punts, la conclusió sobre la comunitat a venir, la falta d’explicació o d’aprofundiment als primers capítols, la sensació -de vegades- de no llegir res de nou.
m’ha agradat: quan parla de la ciutat i del turisme, de literatura, del llenguatge com a eïna de producció de valor.
no m’ha agradat: el to tan violentament moderat en certs punts, la conclusió sobre la comunitat a venir, la falta d’explicació o d’aprofundiment als primers capítols, la sensació -de vegades- de no llegir res de nou.
March 31, 2025
L'assaig m'ha semblat un recull de moltes notes que analitzen l'estat de la qüestió (el món!?) des de masses angles i tenint en compte masses punts de vista.
És un text que apunta a tort i a dret, quan el que vols és que se centri en temes concrets. Voldria tot un llibre seu sobre els herois i antiherois, o sobre el turisme. Però no, en 250 pàg. passa per Twitter, cinema alternatiu dels 70's, foto, etc, i moooolt name dropping.
La part final és la que m'ha semblat més estimulant. Del final m'ha entusiasmat quan diu que els "opinadors" s'han transformat en "odiadors". Llàstima que no ho analitzi amb deteniment, sobretot perquè pàgines més lluny, parlant de Bartleby, afirma que "la possibilitat de dir 'no' no entra a l'equació, qualsevol negativa és titllada de maleducada, de provocació, contra el sistema". Aquí hi veig xixa.
Per últim, tinc la sensació que tot el llibre es construeix al voltant d'una idea que se'm fa estranya, com si l'autora ens digués que les interfícies entre nosaltres i el món són una cosa d'ara, i no una mena de fatalitat eterna, que s'ha anat refinant i fent cada cop més complexa.
És un text que apunta a tort i a dret, quan el que vols és que se centri en temes concrets. Voldria tot un llibre seu sobre els herois i antiherois, o sobre el turisme. Però no, en 250 pàg. passa per Twitter, cinema alternatiu dels 70's, foto, etc, i moooolt name dropping.
La part final és la que m'ha semblat més estimulant. Del final m'ha entusiasmat quan diu que els "opinadors" s'han transformat en "odiadors". Llàstima que no ho analitzi amb deteniment, sobretot perquè pàgines més lluny, parlant de Bartleby, afirma que "la possibilitat de dir 'no' no entra a l'equació, qualsevol negativa és titllada de maleducada, de provocació, contra el sistema". Aquí hi veig xixa.
Per últim, tinc la sensació que tot el llibre es construeix al voltant d'una idea que se'm fa estranya, com si l'autora ens digués que les interfícies entre nosaltres i el món són una cosa d'ara, i no una mena de fatalitat eterna, que s'ha anat refinant i fent cada cop més complexa.
November 24, 2020
Comença bé i és interessant però el vocabulari sovint es recargola i s'embranca en adjectius poc comprensibles per un lector mitjà com jo.
No li puc perdonar que defineixi els jocs olímpics com un "esdeveniment ludicofestiu", i fins aquí.
També es veritat que despres de llegir-lo ha baixat bastant les hores que passo al mobil.
No li puc perdonar que defineixi els jocs olímpics com un "esdeveniment ludicofestiu", i fins aquí.
També es veritat que despres de llegir-lo ha baixat bastant les hores que passo al mobil.
September 16, 2020
Me ha gustado muchísimo. La manera clara y directa de Ingrid de explicar hasta los conceptos más complejos consigue que sea un ensayo muy agradable de leer. Es refrescante aprender sobre algoritmos, no-lugares y comprender mejor el mundo virtual en el que nos movemos a diario.
April 7, 2023
Soc poc academicista, però el llibre m'ha entrat bé perquè el tema el trobo molt interessant. Podria dir que m'ha agradat més el fons que la forma. Guardiola fa un recorregut transversal dels significats i significances de la imatge, les dades i la comunicació en general.
Com que a vegades l'anàlisi és molt precisa i parla de referents concrets, es troben a faltar escenaris que han cobrat rellevància en els darrers cinc anys —l'assaig és del 2018 i jo l'estic llegint el 2023— com ara els reels d'Instagram, les stories amb filtres facials en temps real, els generadors de continguts assistits per intel·ligència artificial (Dall-e, Midjourney, ChatGPT…), els NFT, el metavers, l'auge de les videotrucades arran de la pandèmia, els verificadors o caçadors de notícies falses, els sistemes de reconeixement facial a escala… Segurament l'autora hi tindria molt a dir.
A mi m'han agradat especialment els paral·lelismes amb la pràctica artística i un cert to activista/esperançador/progressista/esquerranós que dona utilitat al relat i convida a resistir l'embat social i ser crític amb el nostre propi ús de les [noves?] tecnologies.
Com que a vegades l'anàlisi és molt precisa i parla de referents concrets, es troben a faltar escenaris que han cobrat rellevància en els darrers cinc anys —l'assaig és del 2018 i jo l'estic llegint el 2023— com ara els reels d'Instagram, les stories amb filtres facials en temps real, els generadors de continguts assistits per intel·ligència artificial (Dall-e, Midjourney, ChatGPT…), els NFT, el metavers, l'auge de les videotrucades arran de la pandèmia, els verificadors o caçadors de notícies falses, els sistemes de reconeixement facial a escala… Segurament l'autora hi tindria molt a dir.
A mi m'han agradat especialment els paral·lelismes amb la pràctica artística i un cert to activista/esperançador/progressista/esquerranós que dona utilitat al relat i convida a resistir l'embat social i ser crític amb el nostre propi ús de les [noves?] tecnologies.
September 3, 2024
Un assaig que ens fa de mirall sobre el què ens hem convertit com a societat envoltada de pantalles. L’autora fa una reflexió sobre l’ús (i abús) de les imatges avui dia i al llarg de l’últim segle i de com la virtualitat ens ha convertit en mercaderia a favor de la lògica capitalista i ens aboca a una falsa idea de comunitat.
May 28, 2025
Pensadora molt fina, ja era hora, i ja en tenim cada vegada més exemples, de demostrar que el català pot servir per a alguna cosa més que per parlar de temàtiques autòctones i locals. Breu però molt interessant assaig.
December 3, 2022
Interessantíssim (i dens).
April 21, 2023
Gràcies a este llibre avança el TFM. Todo lo que quiero. Recomanat per un home en nas i bigot…
December 6, 2021
Nos recomendaron esta obra para Crítica de la Cultura y, desde entonces, siempre la tengo a mano, es imprescindible como radiografía de nuestra sociedad . Por otro lado, el trabajo evidente que hay detrás de este ensayo es impresionante. Toda mi admiración a esta mujer... Y si pensáis que esto es pesimista, leed La Era del Vacío y pensaréis que Ingrid Guardiola es autoayuda.
Displaying 1 - 13 of 13 reviews