El Sergi ha matat un vell i campa estranyament tranquil amb una maleta plena de bitllets. La Conxi no ha fet res i està tancada a la presó procurant aprendre un nou llenguatge per no ensorrar-se. Comença la història. Barcelona acaba de celebrar les Olimpíades glorioses i ara hi desfilen les desferres mentre es fa recompte de victòries i derrotes. El revers de la medalla és el Turó de la Peira, un niu de secundaris que fan el que poden per no quedar reduïts als clixés d’una pel·lícula de barri. El ciment criminal del constructor Sanahuja els té atemorits i tothom mira cap a una altra banda. Se suposa que ara, el Sergi, hauria de fer plans.
Però abans ha de fer la primera i última bona obra de la seva vida, que té a veure amb la Conxi i amb la seva relativa innocència. Farà això i s’esfumarà, diu ell, que aquesta ciutat ja l’ha vist prou. Ara sí, comença la història. «I la Conxi s’imagina algun cap de servei fastiguejat de la feina miserable que té i que quan surt de copes s’inventa oficis perquè si diu que és carceller se li espanten les ties, i si diu que funcionari es pensen que és policia».
Núria Cadenes i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970) és una periodista, escriptora i militant independentista catalana, filla de Teresa Alabèrnia i Domènech.
Actualment viu a l’Horta Sud, prop de València. Treballa de llibretera i col·labora en diversos mitjans (VilaWeb, El Temps). Ha publicat, entre d’altres, els llibres Cartes de la presó (1990), L’Ovidi (2002), El banquer (2013) o Secundaris (2018). Amb AZ (2009) va guanyar el premi Ciutat d’Elx i el de la Crítica dels Escriptors Valencians i amb Tota la veritat (2016), el Crims de Tinta.
M’encanta la Núria Cadenes perquè les deixa anar clares, sense reprimir-se ni un pèl. La Barcelona olímpica, però vista des del turó: amb ionquis, aluminosi, Can Tunis, Wad-Ras... i un personatge misteriós que viatja per 7 novel·les diferents però lligades. I ara em moro de curiositat per descobrir la resta del projecte de #matarelmonstre dels @comanegra
Tenia pendent aquest llibre dos anys. Núria Cadenes me'l dedicà en desembre de 2018. “Itineraris” és una novel·la ambientada1992 en la Barcelona perifèrica de després de les Olimpíades. Els seus personatges són pobres, perdedors del capitalisme. Cadenas crea un ambient versemblant, amb un llenguatge pròxim a l'oralitat d'aquests personatges, cosa que només pot fer de manera versemblant una bona narradora. Una bona lectura també per a 2021.