Crec que aquesta obra tenia un potencial que no va ser aprofitat. El fet que al títol es remarqui que és una comèdia amb fantasmes i que després el tema només es mencioni dues vegades m’ha semblat enganyós i crec fermament que si la comèdia hagués tirat més amb l'embolic de la casa encantada, fent que l’esclau embolicaire fingís que hi havia fantasmes a la casa, hagués estat molt més divertida.
A més, em sembla que se’ns presenten molts personatges però que realment els únics rellevants i amb protagonisme són Tranió i Teopròpides. Les altres trames no són trames, sinó anècdotes, com Filòlques comprant la llibertat de Filemàtia, la qual si no hagués estat a l’obra aquesta no hagués patit cap canvi.
Tot i això, sent una obra del segle II a.c. , ha estat força entretinguda i, sobretot, un element que valoro molt, entendible; no he patit cap confusió amb les paraules o amb el que passava i crec que això es gràcies a la prosa de l’autor, que ja se sap que era un al servei del públic.
Li he donat 2.5 estrelles perquè per a mi és un obra oblidable, però no dolenta o amb algun element molt reprotxable.