De mica en mica s'omple la pica.: El crim del carrer Fontanella

by Jaume Fuster i Guillemó

Rare book

224 pages, Paperback

First published January 1, 1972

About the author

Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.

@wikipedia

Reviews

[Francesc]

Jaume Fuster es uno de los más importantes escritores de la novela negra catalana y fue uno de los precursores de muchos otros que lo siguieron. Por desgracia, murió muy joven.
En este libro desarrolló todo su talento. Se nota mucho la influencia de los grandes del género de EEUU.

Jaume fuster is one of the most important writers of Catalan crime fiction and was one of the forerunners of many others who followed him. Unfortunately, he died very young.
In this book he developed all his talent. The influence of the big American authors is very noticeable.

[Zaharamh]

* El llibre sembla un diccionari de frases fetes i expressions de llenguatge "del carrer", entre cometes perquè tot plegat em resulta bastant forçat, però suposo que és una d'aquelles coses d'intentar construir una llengua col·loquial, etc. Tot i això, no es fa excessivament carregós, és forçat, però simpàtic (la història és fantàstica, per què no pot ser-ho la llengua també?)
* Depriment com sempre el "tractament" de la dona. D'objecte en avall.
* Tot i això, la història és sorprenentment entretinguda i ofereix una certa experimentació del punt de vista narratiu que resulta interessant, especialment la segona part.
* El final vol ser una mica sorprenent, suposo que ho és, no acabo de saber com el trobo encara.

[Raquel]

Situat a la barcelona dels anys 70 el protagonista es veu inmers en un negoci brut que li causa una sèrie de situacions adverses. Durant el transcorregut del llibre tracta d'investigar i actuar per salvar-se la pell.
És un llibre curtet de polis i cacos, tal com el defineix l'autor. M'ha agradat especialment que estigui escrit en primera persona i que s'exposin els seus pensaments sobre ell mateix en segona persona.

[Angel Serrano]

A Enric Vidal le hacen la oferta de su vida: un viaje por Europa con gastos pagados y una recompensa de 100.000 pesetas. Pero parece que la cosa tiene truco. En cada esquina le espera un riesgo y un cadáver. Divertida galería de personajes secundarios, desde magnates a prostitutas.

[Lisibo]

read it at Uni.

[Jacint Casademont]

Buena novela, con especial cuidado en el vocabulario y ritmo constante. Una mezcla entre el polar francés y el hardbloied americano. El final es muy bueno por realista e inesperado.

[Mery]

M'agradat moltíssim. Té un vocabulary excel.lent!

[Marta Ramos]

Polis i cacos versió catalana, moltes expressions divertidíssimes.

[just kidding]

2,5

[Montserrat Muntada]

Llegir una novel.la negra del 1976 ha estat com un retorn al passat. La trama està ben muntada, la prosa és ben correcte, però ara ens fa gairebé riure per la seva ingenuïtat.

[estel]

el vaig trobar a casa els avis i només obrir-lo vaig llegir la dita “els catalans de les pedres en fan pans”. em va fer pensar en el video d’aquells nois a la patum que van borratxíssims i que guanyen 20€ perquè de pura xorra endevinen com acaba la frase. vaig decidir que només per això l’havia de llegir i ha sigut divertidíssim👏

[Amadeu Branera]

Quaranta anys després d'una lectura obligatòria quan tenia tretze anys, he tornat a aquesta novel·la de Jaume Fuster, de la qual en recordava alguns detalls, sobretot, els relacionats amb el cotxe.

Dit això, la trama m'ha atrapat força, té un caire clàssic però funciona. M'ha sobtat, tanmateix, un cert desgavell en les veus narratives, que salten entre la primera persona i la tercera persona d'una manera un xic erràtica. De vegades l'acció ens l'explica en Vidal com si fos la veu en off d'un film noir i de vegades apareix un narrador omniscient per explicar-nos-ho. Una decisió estranya, quan podria haver estat tot el relat narrat en primera persona perfectament.

D'altra banda, m'ha agradat veure el retrat de la Barcelona dels setanta, la sòrdida ciutat que era abans dels JJOO del 92, que en la primera lectura, per propera, no em devia sobtar gens. Igualment, he gaudit del català florit, molt més nostrat que el dels escriptors actuals, que fan servir un lèxic menys "de la ceba".

En resum, una bona experiència això de tornar a llegir un llibre quaranta anys després. Potser m'animo a fer-ho amb altres lectures d'aquells moments (i com que no llegia tant, tampoc em costarà gaire).

[Alèxia Pardiñas]

El vaig escollir en una llibreria de segona mà perquè m'agrada la novel•la negra i, encara que no fos el tipus d'història que em captivés, considero que vaig fer una bona tria. L'autor em sonava molt i volia descobrir-lo